dissabte, 7 de juny de 2014

SALZADELLA: VOLTA A LA TALAIA GROSSA

Un any més aprofitant la fira de la Cirera de la Salzadella tornem a fer ruta pels seus voltants. La idea inicial era pujar a la Talaia Grossa i l'ermita de Sant Josep però al final no ens ha eixit conforme volíem i no n'hem pogut pujar cap dels dos, però malgrat tot ha estat una ruta que ha valgut molt la pena.
Hem eixit amb la frescor del matí pel camí de la Gatellera per on també va la via Augusta i la ruta de les Oliveres Milenàries. Travessem la partida dels Vilarets,  plantada de oliveres i cirerers ben carregats de cireres.
Travessem el barranc de la Gatellera i poc després ens desviem a l'esquerra pel camí del Corral Nou que enfila cap a les muntanyes. Ací els cirerers es fan escassos i dominen els olivars.
Camí del Corral Nou. Tossal d'en Canes al fons.
En un moment donat ens desviem a l'esquerra seguint un track d'inyaki que puja cap al Corral de la Porrona. Travessem un bancal i fem un tros sense senda clara fins que trobem un senderol poc definit que puja per la costera. De tant en tant trobem alguna fita que ens confirma que anem per bon camí.
Travessant bancals pels Reguers. Salzadella al fons.
La senda puja per una vessant rocallosa i pelada on els pins no creixen i el matollar és escàs. Contrasta amb el capoll cobert per un pinaret.
Pujant al Molló de Serrancanes.
Arribant al cim travessem el pinar i passem per la vora del Corral de la Porrona i dalt de tot enllacem amb el camí que recorre el llom de la Serrancanes cap al tossal d'en Canes, per on ja vam pujar fa un parell d'anys quan vam estar per ací.
Pinars al capoll del Molló de Serrancanes.
Seguim el camí a la dreta, ample i clar, per on passen sobretot les bicicletes, fins que arribem al coll.
El Tossal d'en Canes.
Des d'ací mou l'itinerari de pujada al tossal d'en Canes, enfitat però sense senda. Nosaltres transponem el coll i seguim la senda per l'altra vessant. Estem a la banda de Santa Malena i ací contrasta la malea amb els grans rodals de pinar de repoblació, dos paisatges completament diferents i que anirem trobant la resta de la ruta.
Faldejant pel tossal d'en Canes.
La senda faldeja el tossal fins que gira a l'esquerra i baixa quasi recte a buscar els pinars de repoblació que envolten el barranc del Pou del Roure.
Pinars de Repoblació i matollars.
Esta part més interior dels termes de Santa Malena i d'Alcalà mai ha estat cultivada extensament, només en llocs puntuals apareixen alguns bancals, però ha patit una forta deforestació fruit de l'aprofitament ramader i de la llenya de manera que els tossals i barrancs apareixen coberts per un mantell continu de coscoll, romer i argelaga. Només se'n salven els grans rodals entre la Talaia Grossa i lo mas d'Ascla que els va expropiar l'ICONA i va procedir a la repoblació amb pi blanc.
 Entrem al pinar de repoblació i canvia totalment el paisatge, tot sembla més fresc a l'ombra del pinar. Els pins es troben tirejats i això li lleva encant al pinar, però sempre és millor que el matollar dels voltants. A més sota els pins s'han replantat roures i carrasques, encara que la majoria ha mort.
Roures vora el barranc del Pou del Roure.
 Arribem a una pista que travessa el pinar i la seguim a la dreta vorejant el barranc del Pou del Roure. Algun roure ben gros hi deguere haver i quan ens apropem al barranc trobem encara rodals de roures, alguns ben grans, que creixen entre el pinar. Amb el temps es possible que la rourera que hi va haver torne a formar-se, sempre i quan els humans ho respeten.
Camí dels Nàssios.
 Resseguint la pista travessem el barranc i arribem a un ample caminal. Als mapes del Terrasit ve retolat com a Camí dels Nàssios.
Ens trobem en una espècie de collada envoltada de pins. Ací hem de triar. Per l'esquerra retallem la ruta i retornem a la Salzadella per les Estelades i pel coll per on passa el camí de Santa Malena. Tornant per ací recurtem la ruta en almenys 5 km i ens estalvíem la part menys interessant del camí. Però el nostre objectiu és pujar a la Talaia Grossa que s'alça davant nostre i seguim per la dreta, vorejant-la i mirant de buscar una senda que hi puge.
Pugem per un camí que s'estreta i es converteix en una senda molt xafada, segurament per les motos. El camí voreja per baix la Talaia i anem mirant de trobar alguna senda que puge. A wikiloc hi havia un track que pujava però com que no ho veiem gens clar i no tenim massa ganes de punxar-nos continuem per la senda fins que arribem a un coll. Des d'ací el camí baixa cap al sud, a buscar la Rambla de les Talaies formada per la unió de diversos barrancs, entre d'altres el del Pou del Roure que hem seguit abans. Nosaltres però no seguim eixe camí més fressat sinó que amb el terrasit a la mà decidim seguir unes sendes que hi apareixen i fer la volta a la Talaia Grossa.
Corral de la Bagassa.
Des del coll seguim cap a ponent i passem per la porta del Corral de la Bagassa, un dels corrals que s'alça en esta part allunyada del terme de Santa Madalena, dedicada més a l'explotació ramadera que a l'agrícola. Hui però no hi ha ramats i els corrals s'assolen i els camins es tanquen.
Fins ací arriba un carril però no el seguim sinó que després de fer dos o tres-cents metres per ell l'abandonem i seguim un vell camí, no massa clar, que enfila cap al corral de José Ramón, vora el camí asfaltat de Santa Madalena a la Salzadella.
Cami al Corral de Jose Ramon.
El camí travessa la suau falda que s'estén des de la Talaia Grossa, tallada pel barranc de Gorra, on baixem i pugem seguint les revoltes del vell camí.
Barranc de Gorra.
Deixem a l'esquerra el Corral de Jose Ramon, cap a on va un altre camí un poc més tapat si cap, i continuem fins que enllacem amb el vell camí de la Salzadella a Santa Malena, ara substituït per una moderna pista asfaltada.
Corral de Jose Ramon al fons.
Ara ve la part més monòtona i pesada de tota la ruta. Ens esperen 5 km per la carretera amb un sol que ja calfa i sense massa aire que ens refresque.
Carretera de Santa Malena a la Salzadella.
La carretera s'estén davant nostre enmig d'un paisatge desarbrat i dessolat. Només els cotxes que pugen cap a la Salzadella trenquen un poc la monòtonia. Suposem que hui el trànsit "intens" es deu a la fira, en dies normals difícilment passarà algun cotxe.
Ciclistes a la carretera de la Salzadella.
Per a trencar l'avorriment passen un parell de ciclistes que també pateixen la calor del sol i de l'asfalt. Sort que ells van més depressa i de seguida arriben al coll i comencen la baixada. Nosaltres continuem fent la volta a la Talaia Grossa que queda a la nostra esquerra, de l'altra banda del barranc de Gorra. El travessem i  arribem a un collet que uneix la carretera amb la muntanya. Mirem bé però no sembla que hi haja cap senda clara que hi puge.
Coll
Arribem finalment al coll per on el vell i nou camí transponen la serra i el paisatge canvia. El pinar domina tota l'ombria cap a la Salzadella i sota el pinar iniciem la pujada cap a l'ermita de Sant Josep i los Flarets.
Com que ja hem tingut prou d'asfalt ho fem al recte, seguint senderols difusos sota els pins. (També es pot pujar per camí asfaltat fins a dalt) Arribem a un collet i ens trobem amb el camí asfaltat. Des d'ací mou una senda que puja directa a l'ermita seguint el vell camí de l'ermita.
Camí de Sant Josep.
Nosaltres no pugem a l'ermita sinó que agafem el mateix camí de baixada cap a la Salzadella. La frescor dels pins i l'ombria per on passem sembla un paradís comparat amb els grans coscollars de l'altra banda de les muntanyes. Pareixen dos móns diferents.
Camí de Sant Josep.
Al llarg del camí anem trobant diferents salts i és que la vella senda s'ha reconvertit en un part d'un circuit de btt.
A meitat baixada deixem el vell camí que per l'esquerra baixa a buscar la carretera, per on continuava, mentre que nosaltres seguim faldejant l'ermita fins que trobem una pista.
Travessem la pista i entrem de ple en el circuit de btt que ocupa les sorts que donen nom a la partida de les Sorts. Este topònim sol estar relacionat amb antics terrenys comunals que es sortejaven per al seu conreu entre els habitants del poble i que amb la desamortització del segle XIX sovint van passar a mans (comprant-los) de qui les treballava. Així les Sorts és una zona de conreus majoritàriament abandonats al ser xicotetes partetes que no mereix la pena treballar.
Olivars a les Sorts.
Les diferents sendes traçades per les bicicletes acaben a un camí que corre transversal. Hi ha alguna senda que continua avall però en cas de no trobar-la cal seguir a la dreta fins que el camí travessa el barranc de la Font d'en Seguer i puja per l'altre costat a una ampla pista que corre per la vora del Bovalar seguint el vell camí de Cervera.
Pista al Bovalar.
El Bovalar es troba cobert d'un espès pinar, com quasi totes les muntanyes públiques que hem passat on es van fer importants treballs de reforestació fa unes dècades i que ara han donat lloc a un espès pinar. Este pinar, igual que els pinars de l'ombria de Sant Josep, pertany a l'ajuntament de la Salzadella i va escapar de la desamortització que va privatitzar el que restava de boscos i deveses públiques al segle XIX.
Font a l'entrada del Bovalar.
A l'entrada del Bovalar des de la Salzadella hi ha una caseta amb banys, malauradament totalment destrossats, i també una font amb aigua potable que aprofitem per refrescar-nos de la calor patida, i llevar-nos un poc la suor abans d'entrar al poble.
Fira de la Cirera.
Un camí asfaltat i vorejat de xiprers ens acompanya fins a la carretera de Santa Malena i per ella entrem al poble on la fira de la Cirera ens dona la benvinguda.
Ara cal refrescar el cos i comprar cireres per a casa, a bon preu i de totes les varietats.

Ací està el track:

I ací més rutes per la Salzadella:

ruta de l'aigua de la Salzadella
de la Salzadella al Tossal d'en Canes
Sant Mateu a la Salzadella
Cervera a la Salzadella

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada