diumenge, 1 de juny de 2014

AL CASTELL DE SUERA DES DE LA BOCAMINA: DESPOBLATS DE CASTRO I SUERA ALTA

Esta ruta la teníem pendent des de l'hivern, quan vam vindre per a fer-la i ens vam trobar que estaven de batuda. En aquella ocasió vam canviar de vessant i vam pujar al cim dels Òrguens, al colmo de la Serra, passejant l'ombria del barranc de Castro. Ara tocava solana tot i què és millor fer-ho al revés: la ruta de l'ombria a l'estiu i la solana d'hivern. Per sort el dia ha eixit frescot. No tant com ahir però agradable per a caminar.
Comencem la ruta com l'altra vegada a l'entrador de la font de la Bocamina on una senyal vertical ens encamina per la senda bona.
Barranc de Castro.
Entrem cap a la font per la vora del barranc de Castro que, tot i la sequera, encara porta un fil d'aigua i que no sol secar-se ni a l'estiu. El racó no pot ser més idíl·lic, un bosquet de ribera acompanya la remor de l'aigua que baixa mentre fem el curt tram de senda que arriba a la font.
La font de la Bocamina, com el seu nom indica és una mina d'aigua o alcavó bessona de la font de Castro que s'endinsa a la muntanya per trobar la veta d'aigua i traure-la a la llum. La mina fou construïda al segle XIX per tal de buscar aigua per a regar a Onda però no va respondre a les expectatives. Tot i no ser tan cabalosa com la de Castro d'ací mou una sèquia d'aigua que aboca a la bassa de Suera Alta i, a més, es canalitza bona part de l'aigua per al consum urbà de Suera.
Font de la Bocamina.
Per la vora mateixa de la font puja un senderol a buscar el camí vell de Suera a Castro, i després d'una curta costereta arribem al camí vell, ample i sense costeres.
El camí puja des de Suera Baixa per la vessant de l'ombria, travessa el riu per les Passeres i continua deixant Suera Alta a la dreta puja per la solana del barranc de Castro fins als corrals i font de Castro i continua cap a Pedralba. Es coneix com el camí vell doncs ara l'accés a Castro i Pedralba es fa per una nova pista que, sortosament, va per l'ombria i això ha permés que es conserve el vell camí tot i què fa uns anys va patir una forta agressió introduir maquinària pesada per tal "d'arreglar-lo" . Sortosament el temps ha esborrat algunes de les destrosses que va fer la màquina, d'altres ja no tenen remei.
Camí vell de Castro.
El camí passa per davant de la font dels Ullals, de l'altra banda del barranc, que rega un rodal d'horta on encara es llauren alguns bancals.
Tram "arreglat" del camí vell.

Continuem per sota el castell passant un morret rocallós. Des d'ací abans un caminoi baixava a travessar el barranc a l'altura del Rebollar. A partir d'ací portem a l'esquerra i banda i banda del barranc l'horta que se rega de la font de Castro, quasi totalment abandonada. El camí passa per dalt de les hortes evitant així malbaratar la tan preada terra d'horta.
Tram del camí vell original.
Quan arribem a uns corrals el camí es fa pista. Des d'ací mou la senda que puja al castell, seguint un assegador. Eixe és el camí que hem de seguir però abans ens acostem als corrals de Castro, situats un poc més avant i aprofitant que s'ha netejat la senda i el paratge.
En temps dels moriscos tres eren els pobles que formaven part del castell de Suera: Castro, Benisuleyman o Suera Alta i Suera Baixa o Saudén. El primer en despoblar-se fou Castro, allà cap al segle XVI, tot i què les cases van ser aprofitades per a corral de ramats, tal i com podem vore al passejar entre els murs i carrers, tot el que en resta de les cases. De Suera Alta ja en parlarem més endavant quan arribem.
Castell des de Castro.
Desfem el camí i reprenem el camí vell fins a la font de Castro. La font de Castro és també una mina d'aigua o alcavó en este cas molt més antiga que la Bocamina. La mina està passada la font i el què veiem és un gran abeurador fet als anys 50 on aboquen part de l'aigua de la font un bon grapat de dolls. Per acabar de completar el paratge fa uns anys es va habilitar una zona amb tauletes i també uns paelleros, normalment clausurats donat l'elevat risc d'incendi.
Font de Castro.
Després de la visita a la font i de fer un bon glop d'aigua retornem al punt on hem deixat la senda al castell i comencem la pujada.
Potem davant un grup amb xiquets, ens va molt bé perquè així els nostres s'animen i fan el possible per avançar-los i anar més de pressa ... així no cal animar-los!
Senda al Castell des de Castro.

La senda puja seguint un vell assegador fins que arriba a la Gronsa, on hi ha un ample coll que uneix el Castell amb el tossal de la Sima.
Per ací passa l'assegador que puja des del Poble pel Castell i continua cap a la Buitrera i s'encreua amb l'assegador que des de la font de Castro continua cap al corral d'Antoni. La continuació al corral d'Antoni passant sota la cova de Mahoma es troba neta, però no així la pujada a la Buitrera. Nosaltres però continuem cap al Castell (i el poble).
Assegador 
Arribem als peus del castell i ens desviem del camí per a seguir la senda d'accés al castell. No és este el camí original però aquell s'ha perdut així que accedim al castell després de vorejar el tossal on s'alça i travessar el mur exterior, quasi totalment enderrocat.
Accés al castell de Suera.
El castell de Suera és un típic castell andalusí amb la torre celòquia situada al punt més alt, dalt d'un penyal de roca inaccessible, únic a la vall i què condiciona el seu emplaçament. Al seu voltant es troba un ampli recinte o albacar destinat a resguardar la població de les alqueries properes: Castro, Benisuleyma i Suera en cas de necessitats. El recinte és prou gran com per a resguardar els seus habitants, animals de tir i ramats, almenys fins que passara el perill o reberen reforços. Ara este recinte inferior es troba abancalat i amb les murades enderrocades. Només resta un pany a l'oest on hi ha obert un gran forat a manera de finestra, fet durant la guerra civil del 1936 per a poder disparar de l'altra banda.
Castell de Suera.
Després de fer un mos i descansar al castell comencem el descens cap a Suera Alta per un vell camí que baixa directe.
Desfem els nostres passos fins que arribem a un primer collet, als peus del castell i trenquem a la dreta per la senda que baixa al coll del Castell, per on passa l'assegador que havíem deixat. Des d'este mateix coll una senda baixa cap a Suera Alta per la dreta i la seguim.
Cova del Castell.
La senda passa per la vora de la cova del Castell i ens desviem uns metres per a visitar-la. Es tracta simplement d'una gran balma arreglada per a servir de corral i sester per a les ovelles.
Baixada a Suera Alta.
A partir d'ací la senda, recuperada no fa molts anys, perd la traça del vell camí i baixa fent voltes pels vells bancals coberts de pinar i presenta alguns trams de forta pendent.
Finalment retroba la traça del vell camí que seguirá fins que arribem a Suera Alta per la banda de dalt.
Camí de Suera Alta al Castell.
Arribem finalment a Suera Alta anomenada també antigament Suleiman o Benisuleyman.
Si Castro és un dels despoblats del terme, Suera Alta és l'altre. Al cens de 1858 només habitaven el poble 16 veïns i els darrers veïns van abandonar el poble a primeries del segle XX. Moltes cases van ser aprofitades com a corral fins a temps més recents i fins i tot podem trobar-ne un que conserva el sostre tot i que molt deteriorat.
La parròquia de Suera Alta estava dedicada a Sant Bartomeu, conegut a Suera com Sant Bartolo i l'any 1985 es va recuperar la festa, pujant veïns de Suera a celebrar missa i repartir rotllo i donant així una efímera vida al poble que fou i ja no és.
Castell des de Suera Alta.
Després de fer una volta pel poble baixem pel camí de Suera Alta, que puja des del camí vell ample i empedrat. Així era també el camí vell abans de la "restauració".
Camí de Suera Alta.
Arribem al camí vell i el seguim amunt, vorejant el barranc de Castro i l'Horta de Suera Alta que queda de l'altra banda del barranc.
Passem per dalt del molí León i de la bassa de Suera Alta, que reb les aigües de la sèquia que mou des de la Bocamina i des d'on se rega la seua horta i un poc més ens desviem per la senda que baixa cap a la Bocamina abandonant el camí vell.
Tram empedrat del camí vell.
La senda baixa i travessa la sèquia abans d'arribar al barranc que ací corre també amb un fil d'aigua. Ja només ens queda travessar-lo per a completar el cercle.
Sèquia de Suera Alta.






Ací està el track:



I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

volta a la serra de suera
coves de suera
de suera a pedralba pel casalet i la font de castro  inclosa a 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà

Més informació:
  • Fausto, Vicent (2009) Caminant per Suera
  • Ajuntament de Suera
  • Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
  • Barberà, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea
  • Estall i Polés, Vicent (2006) Toponímia dels pobles valencians: Suera Ed. AVL accessible a la web
  • Gimeno Estornell, Vicent (2006) Notícies per a la història de la vila i parròquia de Suera Ed. Diputació de Castelló

2 comentaris:

  1. ¡Hola Xavier! Bonica excursió al castell de Suera. A mi, particularment, és el que més m'impresiona d'Espadà per eixe perfil desafiant. Interesant també el despoblats.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio.
      La veritat és què al final ha eixit una ruta que sembla un viatge al passat amb la visita dels dos despoblats moriscos de Suera i del Castell. Una autèntica ruta temàtica.
      A mi m'ha sorprés Castro, sempre havia passat per baix però mai havia pujat i es troba més ben conervat que Suera Alta i es poden vore els carrers i cases, convertides en corrals.

      Elimina