dissabte, 21 de juny de 2014

VOLTA A TALES SEGUINT LES SENDES DELS JUANS

A Onda trobem als Pepes (i la quadrilla que els acompanya i ajuda) que es dediquen des de fa anys a recuperar i netejar les sendes que hi ha pels voltants del Montí. No són els únics, també Juan Miguel ha arreglat la senda de la font del Retor i ha obert noves sendes pels voltants del Salvador.
A Tales també s'ha fet una ingent faena recuperant velles sendes i obrint-ne de noves: a la cova d'Eulogio, l'Espino, cova d'Anacleto, Corral de Xotena, senda del Rodeno. Han estat els Juans de Tales, membres del grup senderista Pas a Pas de Tales,qui ha fet la faena de recuperar, netejar i marcar les sendes per a tot el col·lectiu senderista.
Així que si a Onda tenen als Pepes a Tales tenen als Juans, i entre els quatre han aconseguit netejar i reobrir un conjunt de sendes que permeten recórrer les muntanyes que queden entre Onda i Tales.
Hui hem anat a seguir algunes de les sendes que han obert els Juans, i també d'altres recuperades pels Pepes, acabant així la volta que vam deixar a mitges fa unes setmanes.
La idea inicial d'aquella ruta era passar per dos sendes recuperades no fa massa pels Juans: la senda que des de la Priora i passant per la cova d'Anacleto baixa al Carro, i la senda del Rodeno que puja al Montí. Aquell dia només vam poder fer la primera així que hui hem eixit des de Tales amb la idea de pujar al Montí per la senda del Rodeno.
Empedrat a la senda del Rodeno.
Hem eixit pel cementeri, però en conte de seguir el camí d'Artana hem continuat per la pista que puja a la urbanització. Una vegada ací i per la vora mateixa de la urbanització mou la senda del Rodeno que la voreja. Es tracta d'un vell camí de cavalleria que puja de manera constant però suau, bé pot ser no tant suau però és la senda menys costeruda de totes les que munten al Montí.
Rodeno a la senda.
La senda discorre sota el pinar de pi rodeno, passant per alguns rodals de sureres. Dissortadament trobem molts pins secs i algunes sureres que han perdut la fulla a causa de la seca que patim. De tota manera això no desmereix en res la senda, magnífica, neta i còmoda, que voreja les faldes de ponent del Montí, passa pel Rodeno i enllaça amb la ratlla de terme.
Descens de btt.
Arribem així a la senda que corre per la ratlla dels termes d'Onda i Tales. Per l'esquerra puja cap al Montí seguint la ratlla. Recte continua una senda que fa la volta buscant el camí de la font del Retor. Nosaltres continuem per la dreta baixant suaument a un tossalet cobert d'un espès bosc mixte de sureres i pins.
Des d'ací baixa a la dreta una altra senda cap a Tales per la Motxenta, que tampoc té res a envejar a la senda del Rodeno en quant a bellesa. Esta senda és poc coneguda i xafada doncs tant l'entrada per dalt com per baix es troba prou dissimulada i difícil de trobar (i no pels matolls, doncs està neta).
Bosquet a la ratlla de termes.
Nosaltres seguim recte i un poc més avant deixem a la dreta una clara senda que baixa a la font del Montí pel corral de Motxenta, fem la volta a un tossalet i comencem a baixar cap a la caseta de Marimón.
El capoll de dalt de la caseta ha estat netejat i convertit en un mirador, amb baranes de fusta incloses, i des d'ell podem vore quasi tota la Plana amb la mar al fons. Pels voltants s'han netejat tots els vells bancals que baixen cap a la caseta i també s'han fet un parell de taules de pedra per poder esmorzar, així com s'han recuperat totes les construccions de pedra en sec.
Mirador de la caseta de Marimón.
Baixem entre els bancals fins a la caseta. Tampoc fa tant que no veníem per ací però la faena feta a l'entorn és ingent: s'ha teulat la caseta, netejat bancals, ... tot açò ha estat treball dels Pepes i la quadrilla, i encara no han acabat doncs trobem a un Pepe i company netejant un bancal a la vora de l'aljub.
La quadrilla dels Pepes treballant.
Ens aturem a xerrar amb ells i donar-los les gràcies pel magnífic treball que fan, i que qui passegem per Onda aprofitem, i ens conten un poc quins són els seus projectes de futur ... quan acaben a la caseta Marimón, que encara els queda molt per fer.
Després de l'agradable trobada continuem camí baixant per una altra de les sendes netejades pels Pepes, la primera que van fer i que baixa seguint la ratlla fins al barranc de les Clotxes passant per la vora del corral de Pallarés.
Baixada a les Clotxes.
Quan arribem vora el barranc trobem la senda del Maset que ve des de la font del Montí. Nosaltres la seguim cap al Maset vorejant el barranc i sota un pinaret de pi blanc.
Abans d'arribar al Maset deixem a l'esquerra la senda que baixa a Sonella seguint el barranc de la Font de Gargallo i de seguida arribem al Maset. Per ací passa el PR-CV-360 que va d'Onda a les Penyes Altes i que seguirem un tros.
El Maset.
El Maset és una típica caseta de volta feta amb el sostre de pedra. L'única d'estes característiques que resta al terme d'Onda tot i no ser l'única de la Plana (a Vila-real almenys hi ha tres més de semblants). Els Pepes la van netejar i també van recuperar el traçat de l'assegador del Maset, que baixa cap a la Merlota.
El Maset s'alça en un estret coll que separa el barranc de la Font de Gargallo del de Don Isidoro (el D'Isidoro), dos llargs barrancs afluents del riu de Sonella o Sec de Betxí.
Per ací puja un camí que anava d'Onda a Veo. El camí és ample i permet el pas de vehicles, a més fa poc que ha passat una pala i l'ha deixat més fi.
El seguim remuntant el barranc d'Isidoro i deixant la Gronsa a l'esquerra. La Gronsa és una curiosa formació de rodeno que sembla una gronsa (tolva en castellà).
Camí de Veo o del d'Isidoro.
Continuem barranc amunt per una zona completament coberta de pinar de pi blanc i deixem el PR que mou a l'esquerra per pujar a la Penya Parda pel barranquet que separa la Gronsa del Carro. Nosaltres continuem recte pel barranc i deixem a la dreta el camí que enllaça amb el camí d'Artana a Tales pel Pinet. Es tracta d'un camí públic que ara com passa per unes casetes han posat la senyal de privat (tot i què és i sempre ha sigut un públic com consta al cadastre i per tant no es pot impedir el pas).
Un poc més avant i a l'esquerra continua la pista que puja pel Carro a la Penya Parda, però l'abandonem i seguim recte per una senda clara que sense pujar molt va a buscar el coll del Carro pel D'Isidoro.(a Artana a eixe coll li diuen el colladet de Tales).
Senda al Carro.
Arribem a l'ampla collada coberta de bancals d'oliveres i trobem l'ample camí d'Artana a Tales per on passa el PR-CV-161. L'hem de seguir uns metres a la dreta per trobar l'entrada de la senda a la Priora oberta pels Juans.
Coll al Carro.
La senda passa per dalt dels vells bancals d'oliveres abandonats seguint aproximadament el traçat del camí d'Onda a Veo fins que arriba un moment on enfila recte amunt entre els vells bancals buscant la ratlla entre els termes d'Artana, Veo i Tales.
Ratlla de termes. Al fons la Serra Creu d'Artana.
Passem per la vora de la fita on conflueixen els termes dels tres pobles i continuem seguint la ratlla entre Tales i Veo tot passant per un pinar que ens porta a la Cova d'Anacleto. És esta una cova no massa atractiva per a visitar i el sostre sembla molt inestable. Com que fa poc ja vam estar només li fem una ullada i continuem camí passant per la llometa que està al darrere fins que arribem al coll on hi ha l'aljub de la Priora.
Ací per la dreta puja el camí de la Priora i recte amunt continua cap a l'Espino. Nosaltres seguirem a l'esquerra passant per davant de l'aljub i seguint el camí de la Priora al corral de Xotena (de Veo).
Cingles de l'Espino des de la Priora.
Deixem enrere el terme de Tales i entrem al de Veo. Tota esta part del terme es troba coberta d'extensos pinars, ja grandets, crescuts després dels incendis que van assolar esta part de la Serra d'Espadà a primeries dels 80.
Camí de Xautena.
La senda continua faldejant la muntanya fins que arribem a l'Ereta, xicotet collet que separa dos barrancs i també parteix aigües entre els dos principals ramals del riu Sec de Betxí: el riu de Sonella i la rambla d'Artana.
Baixant de l'Ereta.
A partir d'ací el camí voreja un barranquís durant bona estona fins que arribem als corrals de Xautena.
Parlant de Xautena (o Xotena) cal dir que és un topònim molt estès, que trobem entre els termes d'Artana i de Veo; així hi ha un corral de Xotena a Artana i un altre a Veo, un barranc de Xotena a Veo i un altre a Artana i dos partides amb el mateix nom dins de cada terme.
Passem per la vora d'un forn de calç i de la casa i corral de Xautena i travessem el barranquet que seguíem sota les branques d'un gran roure abans d'eixir al barranc dels Casals, que baixa des de l'Espino.
Seguim ara per dins del barranc, vorejat d'una vegetació molt interessant on destaquen els roures, sureres i espinalbs. Ací sembla que ha plogut un poc fa un parell de dies i el terra encara està humit.
Barranc dels Casals.
Seguint el barranc se'ns uneix per l'esquerra una senda, per on ara ve l'antic camí de Veo a Artana  per l'aljub d'Herreries (o a Eslida) i continuem recte passant per la vora d'un altre corral.
Passat el corral deixem el barranc a la dreta i prenem altura en un dels trams del camí on millor es conserva el traçat original del camí. Seguint-lo arribem finalment als corrals d'Escrig per on passa la pista de les Vinyes que puja des de Tales fins a l'Ullastre.
Camí de Veo vora el barranc dels Casals.
El camí més curt de tornada a Tales és seguint pista avall, vora el barranc del Camí d'Aín (o de les Vinyes) i per allí van Joan i Lluís. Jo per a completar la ruta decidisc tornar per la Penya Negra així que continue per davant la porta dels corrals fins a baixar al barranc de l'Ullastre on es troba la fonteta d'Escrig, ara seca. No és tan estrany trobar-la seca doncs és una font molt pobreta i sovint se seca a l'estiu.
Pel costat continua el vell camí empedrat, un poc tapat per les argilagues. No és que dificulten el pas sinó que després de les magnífiques sendes que hem fet durant tot el matí este tram un poc més brut no acaba d'encaixar. Per sort només és un tros curt doncs de seguida enllacem amb el camí d'Aín a Onda per on passa el PR-CV-161 i per tant molt trafegat.
Cami a la font d'Escrig.
El camí continua vorejant el barranc del Camí d'Aín (no es van calfar molt el cap per a batejar-lo) i conserva trams empedrats i molt ben conservats.
Comença a fer molta calor i el sol pega de ple quan arribe a l'encreuament del camí d'Aín amb el de Veo (i Benitandús). El primer continua per l'esquerra per pujar a Aín pel collao de Veo, mentre que el segon puja cap als corrals de la Basseta. Ací trobe uns ciclistes que també estan patint de valent la calor, sobretot perquè el darrer tros de camí des d'Aín l'han fet de pujada.
Bicis al forcall de camins de Veo i Aín.
En quatre passes arribe als corrals de la Basseta que s'alcen a la vora d'un coll i de l'altra banda hi corre una pista que puja des de Benitandús a la Penya Negra, just ací també baixa al recte el vell camí cap a Veo.
Des d'ací encara queda la pujada per pista a la Penya Negra. La pista corre per baix del pinar i per damunt del vell camí que coincideix a més amb l'assegador de la Penya Negra. Bé, llevat d'un tram on la pista fa volta mentre que el camí i l'assegador pugen al recte cap a un collet on trobem bancals d'ametlers, oliveres i fins i tot figueres, encara treballats i que fan el paisatge més variat. Des d'ací també puja per la dreta una senda a un alt on hi ha unes trinxeres molt ben conservades.
Pista a la Penya Negra.
El camí però continua recte i quan s'acaben els bancals deixem a l'esquerra l'aljub de la Llosa i arribem a la part més alta. Ací a l'esquerra queda un colomer-barrera, alçat als anys 90 per a evitar que els falcons arribaren als pobles i atacaren els coloms de competició.
Aljub de la Llosa.
Des d'ací la pista continua i on acaba continua senda cap al riu, però des d'ací cal continuar la senda que recorre per dalt les muntanyes cap a la Penya Negra. Es tracta d'una senda preciosa, sempre sota els pins i amb bones vistes sobre l'Espino, el barranc dels Casals, Xotena, ... i bona part del recorregut que hem fet.
Assegador de la Penya Negra.
La senda gira i baixa cap a un collet i voreja la Penya Negra pel sud i comença a baixar per la banda nord.
De baixada un soroll de motor per darrere avisa que venen dos motos d'enduro que, sortosament, baixen amb coneixement i no fan malbé la senda.
Motos al camí de la Penya Negra.
La calor apreta ja molt i aprete el pas per arribar pronte a Tales on espera alguna cosa fresca. Deixe a la dreta la senda que per la Torre baixa a Tales i continue passant pels peus del Castell i entrem per fi a Tales acabant la ruta. Al l'entrada al poble es troba la font del Montí. Bé, no l'original sinó la canalització que ve d'aquella i on hi ha cua per a omplir d'aigua de la font que té molta fama.
Senda al castell.
I com totes les rutes acabem al bar per a recuperar-nos. Allí m'esperen Joan i Lluís però també una trobada molt especial doncs al costat estan els membres del grup Pas a Pas de Tales que han acabat una ruta a la cova d'Eulogio o de l'Alto. Entre ells es troba Pepe Serrano, vell conegut i company de senderisme de fa anys, quan anàvem amb Eliseo Arrufat i que no para de caminar. També hi és Juan Jose Carrasco, de Caminatasalas8 que em presenta als Juans que han estat netejant i recuperant sendes. Sempre és un goig poder felicitar personalment per la seua tasca a aquells que ens ens descobreixen nous llocs i racons perquè sense la faena de neteja i recuperació que han fet no ens podríem acostar a bona part dels racons que hem xafat.
I amb tan grata companyia acabem la ruta del dia.



Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del camí:

Al Montí des d'Artesa
L'altra Artana: Penyes Altes, Penya Parda i Xautena
Tales: de l'Espino a Xotena tornant pel barranc d'Aín
Antics camins de Tales
De la Gronsa a l'Espino
De Tales al Montí
De Tales als corrals de la Basseta
D'Eslida al barranc de Xautena pel Pinar Negre i retorn pel barranc de les Vinyes
De Veo als Cocons d'Eslida

Més informació:
  • Senders de l'Ajuntament de Tales
  • Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
  • (1908) Minuta del MTN de Tales IGN
  • (1938) Minuta del MTN d'Onda IGN
  • (1908) Minuta del MTN d'Onda IGN accessibles al cnig

2 comentaris:

  1. Hola

    La mejor forma de agradecerles el trabajo será recorriendo las sendas. Nos apuntamos la ruta

    Saludos!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a ells cada vegada hi ha més sendes netes i més possibilitats per a fer rutes a quina més bonica.

      Elimina