La Serra de la Creu és la divisòria entre els termes de les Useres i Atzeneta, cap al nord, i de les Useres i Llucena, més al sud. De fet podem considerar que comença al coll de la Bassa, sent el primer cim la Roca del Sol, i acaba dalt de Llucena, posant-li fi al Tossal de Goçalvo.
Es tracta d’una serra modesta i desarbrada, coberta d’un espès coscollar fruit del desboscament secular, i també del gran incendi que va haver a l’estiu del 2007 que la va cremar quasi de cap a cap. Només en l’extrem nord, al Bovalar d’Atzeneta, trobem pinars de repoblació que es van escapar del foc. A la vora, pels voltants de la font del Roure, dominaven els roures que volen tornar a recuperar el terreny perdut. Al sud trobem també alguns rodals de roureres a l’ombria de la Polla Rossa, i el Carrascar del Mas de Garcia, exemple de bosc ben conservat.
Per tot açò, a priori, no és un lloc massa interessant per a anar a caminar, però en dies clars les vistes que es tenen compensen sobradament la manca d’ombres. Així que aprofitant que no fa encara calor Linda i jo hem vingut a fer una ruta que la recorre quasi de cap a cap. O millor dit, tota la part que cau dins del terme de les Useres.
De fet per a fer la ruta enllaçarem dos senders abalissats que des del poble pugen a la Serra, el PR-CV-316 que puja al Piló de la Creu, i la ruta de la Font de la Ponsa, que des de la font de Més Amunt puja a les Trauantes. Així que pujarem per la primera a la Serra i baixarem per la segona.
Ens acostem a les Useres per a començar la ruta a l’entrada del poble per la carretera de la Barona. Ací trobarem les primeres marques del PR que ens pujarà fins al Piló de la Creu. Este PR recorre la tradicional romeria que fan les dones i xiquets de les Useres el cap de setmana següent als Pelegrins, en honor a la Santa Creu (abans es feia el 3 de maig, festivitat de la Santa Creu). Es tracta de la romeria menuda o d’inici, com podriem considerar-la doncs conserva bona part del ritual de la gran (dels Pelegrins a Sant Joan de Penyagolosa): cantors, clavaris, … però en este cas només poden anar dones i xiquets. La romeria ix pel mateix camí dels Pelegrins però se’n desvia per a baixar a les Arteses, per on puja al Piló, retornant per la font de la Presola. Ara la farem en sentit contrari a la rogativa, pujant per on baixa la mateixa.
Comencem a caminar des de les Eres, on està el Cementeri nou, baixant pel camí vell d’Atzeneta cap al barranc del Molinar. El barranc del Molinar pren el nom del conjunt de molins que s’alcen a la seua vora: el de Tosca o del Pont Vell del Molinar, el més amunter, el de la Baldasqueta, el molí Pio de Dalt i el de Baix, el molí de l’Alcorí i el del Xato.
El barranc del Molinar és l’únic que duu prou aigua, encara que no sempre, per a moure els molins, i per això mateix trobem un pont al punt on el camí vell d’Atzeneta el travessa. Hui el pont realment ajuda perquè el barranc baixa ben carregat d’aigua.
Travessem pel pont i el vell camí puja per l’altra banda per una costereta que corona dalt d’una clapissa on, a la dreta, deixem el camí vell de Benlloc. Continuem recte i baixem un poc a trobar el barranc de la Presola, que també baixa amb aigua gràcies a esta primavera tan plovedora.
Cal seguir barranc amunt fins a la font de la Presola, on un conjunt de piques de pedra arrepleguen l’aigua que naix un poc més amunt, quasi a l’altura del barranc. Un parell de taules i un parell de xops completen el conjunt.
Ací berenen els participants a la romeria al Piló de la Creu, ja de tornada al poble. Ara però és massa pronte, ja no per a berenar, sinó també per a esmorzar, així que cal continuar camí pel camí que, un tros més avant, abandonem per a trobar-nos amb la carretera.
Com el PR i la romeria van ací per la carretera s’ha habilitat una vorera per tal de caminar sense perill que ens xafe un cotxe. De tota manera per la part de dalt de la carretera també s’ha obert una senda paral·lela a esta amb el mateix objectiu.
Seguint la carretera, just abans d’arribar al barranc de la Palanca, la ruta continua per la dreta al lloc conegut com la Fogasseta, doncs ací es reparteix la fogasseta beneïda per a berenar a la font.
 |
| Les Eres. |
 |
| Inici de la ruta. |
 |
| Camí vell d'Atzeneta. |
 |
| Pont vell del Molinar. |
 |
| Camí de la Presola. |
 |
| Barranc de la Presola. |
 |
| Font de la Presola. |
 |
| Carretera d'Atzeneta. |
Des de la Fogasseta entra una pista que de seguida deixem per a seguir un camí a la dreta, que segueix el traçat de la passada (assagador) de la Palanca. El camí puja per un llomet, deixant a la dreta el barranc de la Palanca, que dona nom a tota la partida de les Palanques, la de Dalt i de Baix.
Tota la partida, i quasi tot el tros de camí que tenim per davant està coberta per un matollar espès de coscolls, argelagues i romers, que han crescut després del gran incendi del 2007. Abans la «malea» també era la vegetació dominant però s’hi podien trobar pins i carrasques disperses o formant rodals. Ara només les carrasques han brotat i comencen a traure el cap entre els coscollars, encara que a la banda de baix del barranc trobem rodals grans de pinatells que creixen amb força, però massa espessos per manca de treballs silvícoles.
El camí passa deixant un mas a la dreta abans d’arribar a la lloma de la Palanca. Ací se’n desvia per la dreta un camí que puja a la font del Maestre per dins del barranc seguint la passada de la Palanca, mentre que nosaltres, seguint el PR, pugem recte cap al mas de les Palanques, que domina la llometa des de dalt.
Fins a l’era del mas continua el camí, ací ample i amb carrilades pel pas dels cotxes, que travessa els bancals del mas, encara treballats. Es tracta d’un gran rodal de grans bancals de secà plantats d’ametlers, amb algunes velles oliveres a la vora. Les oliveres ja són centenàries i se plantaven a la vora dels bancals per a poder tindre oli per a casa, però els bancals estaven antigament dedicats als cereals, no va ser fins a la dècada del 1960 quan es va estendre el cultiu dels ametlers per tal d’aprofitar unes terres que no eren rentables per al cereal, atès que no es podien mecanitzar fàcilment.
Abandonem el carril d’accés al mas i continuem pel vell camí de ferradura que passa per la vora dels bancals, i travessa la pista que els dona accés, abans de tornar a buscar el barranc de la Palanca entre el matollar que cobreix tots els voltants i no deixa eixir-se’n del camí.
Seguim planejant fins que arribem al fons del barranc, on la passada i el camí tornen a anar de la mà remuntant el barranc cap a la font del Maestre on arribem.
 |
| Barranc de la Palanca des de la Fogasseta. |
 |
| Camí del Piló de la Creu per la Palanca. |
 |
| Mas de la Palanca. |
 |
| El Piló de la Creu |
 |
| Ginebres afectats pel foc. |
 |
| Font del Mestre. |
La font del Mestre es troba al fons del barranc. L’aigua naix d’un pouet i es recull a una bassa que hi ha al davant. A la vora de la font trobem tres creus de ferro incrustades a la paret d’un bancal. Els voltants, que en altres temps degueren ser de bosc, ara estan coberts d’un matollar impenetrable que, en este cas, ajuda al creixement de pins, ginebres i carrasques després de l’incendi.
Des d’ací el camí comença a pujar per la vessant, fent una gran volta, fins que arribem a un corral assolat, a la vora del mas de Bondia, també a terra. Des d’ací es veu bona part del camí que hem fet des de les Useres.
Però cal seguir avant i continuem pel camí que ara va planer per dalt d’un llomet fins que arriba a una pista ampla que puja des del Collao. Hem de seguir a l’esquerra uns metres per la pista i de seguida trobem una senyal que marca cap a on para el Piló.
Cal trencar a la dreta, desviant-nos de la pista. Per ella continua el PR una vegada pujat el Piló, baixant per les Arteses i el mas de Parranda a les Useres.
Seguim ara per un carril que enfila cap al capoll de la Serra. Ací n’hi ha marques de la Penyagolosa Trails, i és que per ací passarà la CSP este dissabte i ja han posat les cintes per a marcar-la. Així que només ens caldrà seguir-les fins al Piló de la Creu, encara que fins allí també ens portaran les marques de PR.
El carril acaba a un bancal on tenen abelles. Per sort ara no estan i es pot passar sense prendre precaucions, que mai estan de més. A partir d’ací continua una senda que enfila amunt el darrer tram de pujada fins a dalt.
El Piló de la Creu fou una creu de terme, segurament gòtica, situada dalt de la Serra a qui dóna el nom. De la creu no n'ha quedat més que la base de pedra picada i un molló de maçoneria bastit sobre ella al damunt del qual hi ha una senzilla creu de fusta. Pot ser la tradició de la rogativa estiga lligada a la disputa que va haver-hi entre Atzeneta i les Useres per part del terme d’esta. La disputa va derivar en un llarg pleit que va durar prop de cent anys entre els segles XVII i XVIII (i del qual els majors de les Useres encara en guarden memòria), i és que els d’Atzeneta reclamaven tota la part del terme de les Useres deçà el barranc del Molinar, és a dir, bona part del recorregut que hem fet. El Piló i la romeria és, per tant, una manera de reivindicar els límits del terme.
El Piló a més ha donat nom a la Serra de la Creu, que hom considera que va des del Collao (per on passa la carretera d’Atzeneta) al Tossal de Goçalvo, tot i que els dos extrems es podrien portar més enllà com ja hem dit.
 |
| Les Useres des del mas de Bondia. |
 |
| Camí del Piló de la Creu. |
 |
| Trencall al Piló de la Creu. |
 |
| Marques de la CSP. |
 |
| Piló de la Creu. |
Des del Piló hi ha unes magnífiques vistes i s’albira tota la serra de la Creu i molt més enllà abraçant la mirada bona part de les terres del centre de la província de Castelló. Malauradament caldrà pujar un altre dia per a disfrutar-les perquè hui els núvols baixos que han cobert el cel ací s’han convertit en boira, i a més boira pixanera, de manera que no deixen vore molt més enllà que uns quants metres.
Al Piló de la Creu no només puja el camí del Piló, també per ací passa el camí vell de Figueroles, que ve per la Torreta del Campiello pujant a la Serra de la Creu pel mas de la Serra, des d’on la travessa quasi de cap a cap fins ací. Des d’ací baixa a Atzeneta pel mas del Gat, buscant la rambla. Per ací passa la CSP camí d’Atzeneta. Però hui toca seguir el camí de Figueroles cap a l’altra direcció, recorrent tota la Serra fins al mas de la Serra.
El camí vell de Figueroles (a Atzeneta) es va desbrossar fa poc. Es troba enfitat i és fàcil de seguir. El camí discorre entre coscollars i romer que és la vegetació predominant a tota la serra. De tant en tant trobem alguns carrasquissos que rebroten després del foc que va cremar totes les terres que travessem hui el 2006. El camí va pujant i baixant per dalt la Serra, no sempre seguint la traça del vell camí doncs en algun punt fa una volta com si qui l’ha recuperat no estiguera molt segur de la traça correcta, de tota manera és el millor pas que trobarem.
Seguint el camí passem per la vora d’una fita de terme que marca el punt on conflueixen els termes de les Useres, Atzeneta i Llucena. A partir d’ací la Serra de la Creu fa de divisòria entre les Useres i Llucena, les dos de l’antic senyoriu de l’Alcalatén i per això sense massa disputes territorials.
Ací també, encara que no es veja a simple vista, travessem per un espai arqueològic doncs ací van tindre lloc dos batalles separades quasi per dos-cents anys. Un al juny del 1938 durant la Guerra Civil espanyola quan la Serra de la Creu es va convertir en un punt de resistència; l’altre i més important va tindre lloc cent anys abans, el juliol del 1839, quan l’exèrcit liberal d’O’Donnell es va enfrontar amb l’exèrcit carlí de Cabrera que estava assetjant Llucena. L’anomenada «acción de les Useres» va resultar decisiva en l’alçament del setge i va suposar un punt d’inflexió a la guerra.
Caminem ara pel mateix lloc on van tindre lloc estos dos episòdis bèl·lics i hui, coberts de boira, fins i tot sembla que poden aparèixer els esperits dels caiguts en la batalla.
El camí travessa tota la Serra fins que arribem al Corral Blanc, del qual només en queden part de les parets. Estem en una part de la Serra on queda una ampla foieta, formada per la dissolució de la roca que no arriba a ser una dolina pròpiament dita i on n’hi ha bones pastures, millors segurametn en altres temps, quan la Serra estava coberta de boscos.
Per ací passa el camí dels Pelegrins de les Useres, declarat monument natural i, per tant, protegit. Passa també la ruta del Castellet, que des de les Useres puja al Castellet des d’on baixa al mas de la Serra on enllaça amb el camí vell de Figueroles a Atzeneta per on ve fins ací. Nosaltres ara la seguirem en sentit invers fins al poble.
Deixem així enrere el Corral Blanc i l’històric camí dels Pelegrins i continuem per un altre camí, no menys històric, el de Figueroles, que ens portarà cap al mas de la Serra. Este tram també està net, encara que en este cas sembla que el tram netejat no coincideix amb l’antic traçat del camí, que anava més a llevant.
El camí ens trau a un carril que entra a uns bancals treballats, i que seguirem passant per la vora del bassot del Curro, l’únic punt d’abrevada que trobem des del Piló. No debades ací el camí coincideix amb un assagador que recorre la Serra per dalt.
Camí caminant arribem als peus de les Roquetes de Blandina, on a la vora d’un bancal d’ametlers enllacem amb la pista de la Serra, que puja des de les Useres. Per l’esquerra baixaríem a les Useres, però cal seguir recte pel llom de la Serra cap al mas del mateix nom on arribem al cap de poc.
El mas de la Serra era un conjunt de masos situats a banda i banda de la capçalera del barranc de la Roca Naram, just al límit entre les Useres i Llucena però dins d’esta última. De les 4 o 5 cases que van arribar ha haver no en queda cap amb sostre i es troben assolades.
El mas està a dalt de tot de la Serra, sense massa terra de cultiu pels voltants, llevat d’uns pocs bancals que hi ha a la vessant nord del Castellet, ja dins del terme de les Useres, i que ara romanen majoritàriament erms.
Ací abandonem el vell camí de Figueroles que veníem seguint i que baixa per la vora del barranc de la Roca Naram a buscar el mas de Donís i la Torreta del Campiello. Nosaltres enfilem per la senda que puja al Castellet, oberta per a passar la carrera de muntanya de les Useres. Una curta pujada ens porta al seu cim.
Així arribem dalt del Castellet o més concretament, el Castellet d'en Pineda, ampla plataforma encastellada i voltada de parets de pedra seca que té tota la pinta de ser un antic assentament del bronze o ibèric encara que no ens aturem massa temps com per a buscar restes ceràmiques.
A la part més alta del Castellet hi ha un alt molló que marca la divisòria entre els termes de Llucena i les Useres. Ens estem una estona dalt admirant les vistes que ens ofereix un dia especialment clar. Davant nostre tenim el tossal de Gossalvo amb el barranc de la Volatera als seus peus. Més enrere destaca, omnipresent, Penyagolosa. Girant la vista cap a l'altra banda veiem la Plana tancada per la Serra d'Espadà i la serra de Borriol. I més prop les Trahuantes de Llucena i Figueroles, la Penya Naram i, també l'Alcora i Figueroles.
 |
| Camí de Figueroles. |
 |
| La boira cobreix els capolls de la Serra. |
 |
| Camí desbrossat al llom de la Serra. |
 |
| Camí dels Pelegrins al Corral Blanc. |
 |
| Continuació del camí de Figueroles. |
 |
| Les Roquetes de Blandina des del Curro. |
 |
| El mas de la Serra. |
 |
| Senda de pujada al Castellet. |
 |
| Les Trauantes des del Castellet. |
 |
| Cim del Castellet. |
 |
| Les Useres des del Castellet. |
Baixem del Castellet per una senda oberta per a fer al Trail de les Useres i que, amb una forta pendent, ens baixa entre antics bancals al camí de la Trauanta. Este tram de baixada és el més pendent de tota la ruta i, una vegada deixat enrere, continuarem per un camí ample i amb menys pendent, com correspon a un camí principal que unia les Useres amb Llucena pels masos de la Trauanta, o les Trauantes; doncs trobem dos grups de masos, l’un a Figueroles i l’altre a Llucena, amb el mateix nom.
Deixem a la dreta la Trauanta, situada a una ampla collada que des del Tossal del Castellet enllaça amb el llom de la Penyarroja, just a la ratlla entre les Useres i Llucena, i on van haver una dotzena de veïns. Encara que dins del terme de Llucena sempre van tindre més relació amb les Useres, perquè tal i com em contava fa molts anys un veí, Llucena quedava a tres hores (en matxo) i les Useres a poc més d’una hora.
Ara toca fer el mateix camí que feien els veïns de la Trauanta per a ferrar els animals, anar al metge o a la tenda. El camí baixa per la vora del barranc de la Trauanta. Anem travessant antics bancals ara plens de malea que ha crescut després del darrer incendi fins que arribem a uns bancals d’ametlers i oliveres ben cuidats. El camí passa per la vora trasponen un llomet i baixant cap al barranc de la Ponça.
Els bancals acaben quan arribem a la pista que els dona accés amb cotxe. Pista avall queda la font de la Ponça amb unes tauletes, i des d’allí també es pot anar fins a les Useres. Nosaltres però travessarem la pista i el barranc de la Ponça, que passa uns metres per baix, per a pujar per l’altra vessant, passant per un tram on els pinatells creixen amb força per a formar en un futur proper un pinar espès. Al capdamunt de la pujada arribem als bancals de la Retoria, que formen part del mas del Retor, que queda a la nostre esquerra.
A partir d’ací el vell camí de ferradura esdevé pista i uns metres més avant enllaça amb la pista de la Serra, que hem xafat abans, i que ací està traçada sobre l’antic camí.
Baixem per la pista deixant a la dreta el mas de la Platera, envoltat també de bancals treballats envoltats d’un matollar espès d'argilaga i romer amb alguns coscolls i carrasques, que han rebrotat després de l’incendi. Alguns pinets que ja comencen a despuntar per damunt de la malea posen un punt d'esperança i promesa d'un futur bosc ... però això encara queda molt lluny.
Quan arribem a una revolta cal abandonar la pista i baixar recte. Ací la traça del vell camí no està clara però una senda neta i ben xafada baixa a buscar el barranc de la Font Jordana, just on es troba l’ullal de la Font Jordana, només actiu en època de pluges.
Només uns metres més avant hi ha el pont de la carretera de Costur que passarem per baix i de seguida arribem al paratge de la font de Més Amunt on enllacem amb el vell camí de l’Alcora (i de Costur).
La Font de Més Amunt està formada per una sèrie de canyos que aboquen l’aigua a una gran pica de pedra que recull l’aigua i la canalitza a la séquia mare, que rega l’horta de les Useres. De fet el poble es troba al lloc on és gràcies a l’aigua de la font.
Al mateix paratge de la font trobarem també tauletes i jocs infantils, un bonic lloc per a descansar i fer un mos, però només queda un curt passeig fins a les Useres, així que ho deixarem per a un altre dia.
Després de caminar un tram pel caixer de la séquia, simplement per a retallar un poc el camí, enllacem amb el camí vell de l’Alcora (i de Llucena), ara formigonat, que ens portarà al poble paral·lel a la séquia i sempre per dalt de les hortetes que queden a la dreta, baixant en bancals esglaonats cap al barranc.
Arribem finalment al Piló del Molí, situat al costat de la bassa del Molí, i dalt del Molí de la Vila (o del Comte, que n’era el propietari fins el segle XIX). Des d’ací tenim una de les millors estampes de les Useres, encastellat en una serreta, amb les hortes als peus. Es tracta d’una immillorable posició defensiva, just controlant la principal zona de regadiu de l’extens terme, i en un de les darrers estreps de la Serra abans d’arribar al Pla.
Arribats al poble entrem passant per la vora dels Llavadors i de la font de Baix, que subministrava aigua de boca, i el travessem de cap a cap, des del Loreto fins a les Eres per a cloure una bonica ruta travessant quasi de cap a cap la Serra de la Creu.
 |
| Les Trauantes. |
 |
| Camí de Llucena o de les Trauantes. |
 |
| Bancals treballats a la vora del camí. |
 |
| Mas de la Parreta i Tossal del Castellet. |
 |
| Aljub del mas del Retor. |
 |
| Les Useres des de la costera del mas del Retor. |
 |
| Font de Més Amunt. |
 |
| Camí de Llucena. |
 |
| Camí real i séquia mare. |
 |
| Els Llavadors. |
P.S: Malauradament un gran incendi va afectar bona part del recorregut el 15 d'agost del 2022 impedint la recuperació natural de la vegetació quinze anys després del gran incendi del 2007.
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:
Pels camins de pelegrinació de Les Useres: el camí dels Pelegrins i el Piló de la Creu
Atzeneta: de la rambla del Castell al Piló de la Creu
de Les Useres a la Trauanta pel Castellet i la Ponça
La Foia, la Parra i les Useres pels camins antics de l'Alcalatén
les Useres - Trauantes - la Serra – GR33
de la Barceloneta al Tossal de Goçalvo per les Trauantes
Més informació:
Beltran Zaragozà, Andreu i Rubio Miguel, José (2010) Estudi de la toponímia històrica i actual de les Useres (l'Alcalatén) Ed. Butlletí de la societat d'onomàstica. Accessible a la web.
Escrig Fortanete, Joaquin coord. ( 2011) La Llucena masovera Ed. UJI
Escrig Fortanete, Joaquin coord. (2000) Mongrafia de Llucena Ed. UJI
Escrig Fortanete, Joaquin (1998) Llucena: una historia de l'Alcalatén Ed.UJI
González García, Clemente. (2020) «A corta distancia. Proyectiles esféricos de la Acción de Las Useras, Castellón (17 de julio de 1839)». En: Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 52
Monferrer, Àlvar (1995) Els pelegrins de les Useres. Ed. Generalitat Valenciana
Rubio Miguel, Jose (2016) El pleit entre la vila d'Atzeneta i la vila de les Useres (1635-1722) Ed. Diputació de Castelló.
Soler, José Luis (2015) Atzeneta del Maestrat. Un poble per a viure Ed. Diputació de Castelló
