diumenge, 5 d’octubre de 2014

EXCURSIÓ A LA COVA DE L'ORET

Hui tocava dinar familiar a Eslida, i per a fer gana hem aprofitat per fer una volta curta i coneguda. Hem repetit així una ruta que ja vam fer fa uns anys quan els xiquets eren prou més menuts i hem pogut vore la diferència d'edat; ara han estat ells els que han hagut d'esperar-nos.

Hem eixit des de la part alta del poble d'Eslida per la carretera de Xovar, per ací mou també el PR-CV-384 que va a Xovar. Nosaltres no l'hem seguit sinó que a l'arribar als peus del castell ens hem desviat pel PR-CV-384 (ruta de les fonts) que comença una curta però intensa pujada per la dreta cap a la Penya.
Carretera de Chóvar.
Només començar la pujada deixem a la dreta el castell. Com que tenim el temps just no ens acostem però anant amb més temps és interessant anar-hi per les vistes i per explicar als menuts com eren els castells abans, tot i què el d'Eslida es troba molt assolat.
Començament sender.
La senda va pujant per les Portellades en una pendent constant. Es tracta d'un vell camí que va fent algunes voltes per a superar la forta pendent entre pins dispersos que s'han salvat dels diversos incendis que han afectat la zona els darrers decennis.

Eslida i el Castell. Al fons la Costera.
Enfilem la part final de la pujada cap al collet que separa la Penya de les faldes del Puntal de l'Aljub. Uns vells bancals d'ametlers que encara no ha engolit el bosc ens acompanyen la part final de la pujada.
Arribant al collet de la Penya.
Una vegada dalt trobem el final de la pista de les Escaletes que acaba al mateix coll on hi ha una vinya plantada.
Des d'ací una senda continua amunt cap al Puntal. Una de les pujades més dures de tota la Serra d'Espadà. Però nosaltres per a hui ja hem pujat prou i tot el que ens queda serà cara avall, així que continuem per la pista que baixa per l'ombria de les Escaletes sota un bosc de sureres entreverades amb pins.
Pista de les Escaletes.
Passem la font de les Escaletes, malauradament seca com la gran majoria a causa de la sequera persistent que ja dura més d'un any, i seguim baixant deixant a l'esquerra un ramal de pista que puja a l'Ombria de l'Oret, on hi ha una senda ecoeducativa en la microrreserva de flora. Com que no tenim temps no ens acostem i és una llàstima perquè així li donaríem més contingut a una ruta que ja de per si en té molt.
Baixem unes revoltes de la pista i passem per baix de la tirolina muntada per Eslidaventura arribant al barranc de l'Oret.
Camí de l'Oret.
Pel barranc de l'Oret i seguint un vell camí (i assegador) passa el GR-36 des d'Eslida a Aín. Nosaltres el seguirem per la dreta, barranc avall. Ací el vell camí empedrat ha estat substituït per una pista formigonada que segueix per la vora el frondós barranc, cobert per una espessa vegetació que sembla una selva.
Bancals al barranc de l'Oret.
Deixem a l'esquerra el Corral de l'Oret, i per la dreta els bancals de l'Horteta del Mestre que es reguen de l'aigua que baixa pel barranc. Ara ja en queden pocs de bancals treballats i la gran majoria han estat engolits pels esbarzers i arítjols que tapen les oliveres i ametlers.
Accés a la cova de l'Oret.
Quan el camí està a punt de travessar el barranc cal estar atent a un xicotet pedregal a mà esquerra per on puja un senderol marcat amb fites. Es tracta de l'accés a la cova de l'Oret que es troba uns metres dalt nostre.
Cova de l'Oret.
El sender puja entre vells bancals i de seguida ens deixa davant la boca de la cova. L'entrada no és molt gran però dona pas a una gran sala, suficientment il·luminada amb la llum que entra per la boca i que permet vore bona part de la cavitat sense llanterna.
Hi ha tota una sèrie d'espeleotemes: estalactites, estalagmites, columnes, colades, cortines i fins i tot un gour, però malauradament ha patit les agressions de molts visitants i la majoria d'estalactites i estalagmites estan trencades.
Interior de la cova de l'Oret.
Després de visitar la cova, que era el principal al·licient de la ruta per als xiquets (i per això l'hem deixada per a la part final) i d'on han eixit d'un color diferent al que han entrat, continuem la marxa seguint el GR cap a Eslida.
Camí de l'Oret sota el molí d'Aire.
El camí se separa del barranc de l'Oret (per on baixa una altra pista) i planeja fent la volta al tossalet on s'alça el Molí d'Aire fins que arribem al cementeri.
El molí també mereix una visita, però hui no podem permetre'ns-la així que seguim cap al cementeri des d'on trobem una bonica vista d'Eslida.
Arribant a Eslida.
Deixem el Calvari a la dreta, on hi ha un dels tres geocaches que podem trobar al llarg de la ruta (un altre punt d'interès per als menuts) i travessem la carretera per entrar al poble per la part alta.
Passem pels carrerons estrets i eixim del poble pel camí de Xovar, doncs allí és on hem començat la ruta i on l'hem d'acabar.
Carrers d'Eslida.
I només ens queda un bon paelló amb molt bona companyia, que per a això hem vingut hui a Eslida. La ruta només ha estat una excusa per fer gana.


Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
cims d'Eslida: Puntal de l'Aljub i la Batalla
volta fonts d'eslida
eslida - puntal - terraguan
eslida - chóvar - eslida
eslida - puntal del aljub

Més informació:

  • Puchades, Sento Serra d'Espadà. GR-36 Ed. SASE, 2009
  • Fullet informatiu dels senders d'Eslida (accessible a la web)
  • Arnau Juan, Òscar Chóvar: mapa y guía excursionista ed. Ayuntamiento de Chóvar, 2011 (accessible a la web)
  • Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web

1 comentari:

  1. ¡Hola Xavier! Ja esteu per estes terres? M'alegre . La ruteta de la cova de l'Oret té el seu encant i misteri per els xiquets. Les coves donen sempre un toc de misteri a les excursions. De segur que gaudireu d'alló me bé.
    Salutacions.

    ResponElimina