dissabte, 4 d’octubre de 2014

UNA VOLTETA PER COSTUR PELS SENDERS DEL PATRIMONI

A Costur des de fa un temps estan marcant rutes i recuperant senders que enllacen diferents elements del patrimoni rural illetrat de Costur omplint de contingut les rutes que ja fa molts anys va marcar l'Associació Cultural la Fontanella. Des d'abans de l'estiu que les tenia enfilades però hem preferit deixar passar l'estiu perquè al terme de Costur no abunden les ombres, i ho hem volgut fer abans que comence la temporada de cacera doncs el terme s'ompli de caçadors de tords que, tot i no ser perillosos, no és molt agradable anar entre tirs i sota una pluja de perdigons.
Així que a partir dels tracks de tjmetaler i de j_s_p i d'altres sendes velles conegudes nostres hem fet una ruta un poc llarga però que fa la volta a quasi tot el terme de Costur. Només ens hem deixat les partides que toquen a la rambla que ens queden pendents per a una altra ocasió.

El Mas d'Avall des de Costur.
 Hem començat la ruta pel camí del Mas d'Avall o de la Fontanella. Es tracta del vell camí que anava de Costur a les Useres passant pel Mas d'Avall. El camí discorre paral·lel a la carretera per baix i va travessant bancals d'ametlers i garroferes.
Veiem unes marques blanques i roges al camí, i també un altre símbol roig, i és que anem seguint elcamí, un projecte de camí cultural que enllaça tots els territoris de parla catalana i que seguirem una bona trossada.
Zona d'escalada de la Fontanella.
Abans de passar el barranquet de la Fontanella trobem a l'esquerra del camí unes penyes on hi ha una xicoteta escola d'escalada, amb una dotzena de vies no massa difícils ideals per a iniciació. Uns metres més avant ens desviem a la dreta per a baixar a la Fontanella, una de les poques fonts del terme de Costur i que trobem quasi seca. Tot i això encara raja un fil d'aigua que va omplint a poc a poc la bassa d'on se reguen unes xicotetes hortes.
La Fontanella.
Deixem enrere la font i entre bancals de garroferes arribem al Mas d'Avall, l'únic habitat en tot el terme de Costur i que més que un mas és un xicotet llogaret.
Mas d'Avall.
Travessem el Mas d'Avall i eixim per dalt, travessant la carretera i seguint el camí del Collado.
Es tracta d'un vell camí empedrat i ben conservat que passa pels faldars del tossal del Cabeço cap a la font del Collado.
Camí a la font del Collao.
Quan arribem a l'assegador de la Palafanga, que baixa des del Cabeço passant per les runes del Mas del Garrofer i el mas Roig, el seguim uns metres avall i de seguida trenquem a l'esquerra per una pista de terra que ha substituït el vell camí.
Ací abandonem elcamí que continua avall per enllaçar prop del mas Roig amb el vell camí de les Useres que fa drecera de la nova carretera.
Font del Collao.
El paisatge que travessem no és el més frondós. No ho era abans del gran incendi del 2006 i tampoc ho és ara quan les carrasques que han rebrotat encara no han assolit el port que teníen, i els pins no passen del metre d'altura. Per sort el coscoll, l'argilaga i el romer donen una nota verda als voltants.
Senyalització dels senders de Costur.
Arribem a la font del Collao, una font de pou que omple una bassa per a regar alguns bancalets d'horta. A més hi ha una sèrie de piques de pedra per a abeurar els animals.
Ací deixem la pista que baixa a la carretera i seguim cap al Collao per un ample caminal empedrat entre murs de pedra seca que delimiten els bancals.
Camí del Collao.
Este tram és el més interessant de tot el que duem fet i no per la natura sinó pels elements construïts pels hòmens que han sabut crear un paisatge bell i singular.
Deixem a l'esquerra un camí que enfila directament al mas de Corones i seguim recte travessant bancals d'ametlers treballats que segueixen les corbes de nivell fins que arribem al Corral dels Coixos.
Camí entre bancals.
Per davant mateix dels corrals passa una pista formigonada traçada damunt l'assegador (i camí) del Cabeço. Trobem doncs un camí conegut doncs per ací és per on passem des de fa més de quinze anys per a pujar des de Vila-real a Sant Joan de Penyagolosa.
Per la dreta s'arriba al Collao que li dona nom a tota la partida i per on passa l'antic Camí Real de l'Alcora a les Useres. Nosaltres però anem a l'esquerra com si tornarem a Costur.
Cap al Cabeço amb la Penya Roja al fons.
Entrem a la partida del mas de Corones, que queda entre el Cabeço i el Collao, i el camí passa entre bancals d'ametlers per una lloma més o menys ampla. Si girem la vista enrere destaquen els cingles rocallosos de la Penya Roja de les Useres.
Parany vora el mas de Corones.
Enfilem la costera que ens separa del Cabeço passant per la vora d'una caseta de parets de pedra i sostre de bigues d'olivera i terrargila, i mentre la pista fa voltes nosaltres mirem d'anar recte seguint el pas que passa vora un parany de carrasques. De vells paranys en trobarem alguns perquè  tot i ser una modalitat de caça prohibida a hores d'ara Costur sempre ha estat un bon lloc per a la caça del tord i on més arrelada ha estat la tradició del parany (l'avi del que escriu caçava tords en un parany al terme de Costur fa quasi setanta anys).
Passat el parany i a l'altura del mas de Corones abandonem el camí i assegador que continua cap al Cabeço i ens desviem a la dreta per baixar la Solana del Garrido, ample faldar que davalla cap a l'Algepsar que és la següent fita cap on ens dirigim seguint els senders abalisats de Costur.
Baixant del Cabeço.
La senda davalla per la pelada falda cap al barranc de la Foia que parteix terme amb l'Alcora. Un poc més avall queda el Pla del Vinyé que destaca entre tantes muntanyes i que s'estén fins a la Foia, conformant la foia que li dona nom al poble.
Nosaltres però abans d'arribar al barranc ens desviem a l'esquerra per una pista que puja al Collao des del Pla fent el mateix que l'antic Camí real de l'Alcora a les Useres, però fent més volta.
L'Algepsar.
La pista passa per l'Algepsar, on encara es veuen els terrers on es traïa l'algep. Totes estes vessants estaven cobertes de pins abans de l'incendi, ara però només trobem alguns pins solts o en rodals que van escapar del foc, i milers de pinets joves que busquen un pam de terra per a créixer.
Descartem un ramal que baixa cap al pla i pugem cap a la Fossanxa trobar la ratlla de l'Alcora. Ací el sender abalisat gira a l'esquerra de retorn a Costur pels Pous del poble mentre que nosaltres girem a la dreta per una pista traçada damunt l'assegador que va per la ratlla de termes.
Pla del Vinyé.
Travessem la carretera de l'Alcora a Costur i continuem recte amunt per l'altra banda per a pujar a l'ample coll de la Fossanxa deixant enrere els estralls de l'incendi del 2006.
Trobem un forcall de camins, el de l'esquerra continua a Costur per la Follarga, nosaltres però seguim recte. Tots dos camins han estat traçats aprofitant els assegadors que enllacen les diferents parts del terme i nosaltres seguim ara el de la Serra que puja cap al tossal de la Serra i separa la partida de Sanxa, a l'Alcora, de la Fossanxa a Costur.
Penyagolosa des de l'assegador de la Serra.
El camí se n'entra dins el terme de l'Alcora i continua vorejant la Serra sense pujar fins que arribem al corral de Campanes, que s'alça a un xicotet collet.
Al collet deixem la pista que acaba al corral i seguim per l'esquerra una senda prou xafada que enfila cap al capdamunt de la Serra.
Pujant al Tossal de la Serra.
La vegetació està formada per coscollars que ho cobreixen tot, amb alguns rodals de pins i també alguns carrasquissos. Segurament és la part del terme de l'Alcora on més carrasques podem trobar tot i què són rebrots dels antics carrascars tallats per a llenya i carbó.
Vèrtex del tossal de la Serra.
Arribem així al vèrtex geodèsic, mig tapat per les carrasques, i ens fem la foto al piló.
Descansem un breu moment, temps només de fer un glop i continuar la caminada que encara ens queda prou tros per tornar al poble.
Baixant del Tossal de la Serra.
La senda continua recte per dalt la Serra fins que trobem una bifurcació. Recte eixiríem al camí de Costur a l'Alcora molt a prop de la Creu dels Pelegrins. Nosaltres però trenquem a l'esquerra per recurtar la volta. Baixem bancals quasi al recte per una senda traçada per les motos fins que enllacem amb el camí de Costur a l'Alcora, però més prop del mas de l'Aguelo (i de Costur).
Camí de l'Alcora.
Travessem un pinaret que creix a les faldes de la Serra i un poc més avant el barranc que baixa al Racó del Corb. Just al passar-lo deixem a l'esquerra el vell camí de ferradura de Costur a l'Alcora que puja a la Sotarranya per entrar al terme de Costur on continua fins al poble en bona part formigonat.
Nosaltres seguim per la dreta i arribem a Costur per la bassa dels Morrals.
Bassa del Morral.
La bassa és un abeurador per a les raberes i està dins d'un assegador que travessa el terme de Costur des del Collao als Morrals i continua cap a la rambla ja per dins del terme de l'Alcora.
Just a la seua vora retrobem les marques dels senders locals i un dipòsit per a cartutxos, i és que els caçadors estan obligats a endur-se els envoltoris dels cartutxos una vegada disparats, cosa que no fan la gran majoria, sobretot els caçadors de tord tan habituals per les primeres muntanyes que miren a la mar i que són qui més tirs pega.
Contenedor de cartutxos.
El camí dels Morrals ve quasi recte des de Costur i continua cap als Morrals per on passa enclotat entre les penyes calcàries. Només passar-les davant nostre apareixen les terres baixes dels voltants del riu de l'Alcora i, més lluny, la Plana.
Camí dels Morrals.
El camí baixa els cingles dels Morrals per les Voltes en un dels traçats més espectaculars que podem trobar als voltants de la Plana. Es tracta d'una autèntica obra d'enginyeria feta per a soportar el pas de persones i cavalleries. Malauradament els seus constructors no van tindre en conte el pas de les motos que, poc a poc però sense pausa van erosionant-lo i fent malbé el que s'hauria de considerar un element cultural a protegir.
Voltes dels Morrals.
Passades les voltes arribem a un collet on hi ha la fita dels termes de Costur i l'Alcora. A la nostra dreta queda el Racó del Corb, dins el terme de l'Alcora. El camí continua recte cap a la rambla però nosaltres girem a l'esquerra per una senda menys xafada que segueix el traçat de l'assegador de la Coveta.
Camí de la Coveta.
El sender no segueix exactament el traçat de l'assegador i baixa a buscar el barranc del Fornet sota el corral de la Coveta.
A partir d'ací el camí és clar i magníficament traçat, pujant per dins del barranc del Fornet i passant sota la Roca Roja que, per l'esquerra, domina tot el tram de barranc encaixat.
Barranc del Fornet sota la Roca Roja.
Quan el barranc s'obri un poc més l'abandonem i enfilem amunt la costera que ens separa del Pla de la Bassa Roja, dalt nostres. El desnivell és considerable però el camí està magníficament traçat de manera que seguint les Voltes de la Coveta arribem dalt al pla sense haver-nos cansat massa.
Voltes de la Coveta.
El Pla de la Bassa Roja és una dolina en artesa que s'alça en l'interfluvi entre els barrancs del Sabinar i del Fornet. Fa uns anys va estar amenaçat per una pedrera que volia instal·lar-se als seus vessants però hui en dia sembla que el perill ha desaparegut.
Pla de la Bassa Roja.
Travessem el pla on les sendes s'encreuen i costa seguir el camí correcte, i deixem a l'esquerra el camí de Castelló que, des de Costur baixava a la rambla seguint el barranc del Savinar i passats els corrals de la Bassa Roja abandonem l'ample camí de la Freixa, pujant a l'esquerra per una senda que segueix, com no, l'assegador del Sabinar que segueix el mateix traçat del camí de Castelló però per dalt les muntanyes.
Assegador del Savinar.
La calor comença a apretar i ja hi ha ganes d'arribar així que apretem el pas en la pujada al Tossal de l'Artiga. La pujada no és molt dura però la volta s'està fent llarga i després de tot el que portem comencen a pesar les cames així que el grup s'estira.
Tossal de l'Artiga.
Arribem per fi al capoll del tossal i les vistes mereixen la pena. Hi ha més bones vistes des d'ací que des del vèrtex del Tossal de la Serra. Destaca sobretot la rambla que des del Pla de les Useres s'endinsa en les muntanyes que separen Costur de Vilafamés obrint-se pas cap a la Plana.
La Rambla des del Tossal de l'Artiga.
No ens estem gens mirant les vistes, i és una llàstima, sinó que seguim baixant del tossal cap a la carretera de Costur a Vilafamés que passa als nostres peus.
Arribem a d'ella entre les runes del mas de Gaetano i el de Fabian, i la seguim a l'esquerra cap a el Vila-roig.
Costur des de la carretera de la Bassa de les Oronetes.
Passem el Vila-roig fins que arribem on comença la nova urbanització de la Lloma Blanca. Ací puja per la nostra esquerra el camí de Castelló, ara convertit en pista formigonada, i que continua per la dreta cap a Costur, i per ell seguim baixant cap a les Foes que queden sota el poble de Costur.
Les Foes i Costur.
Només ens queda la darrera pujada que sempre és la més pesada. Ja la coneixem d'haver-la fet moltes altres vegades i en marxes més llargues, venint des de Vila-real pel mas de Flors així que l'agarrem amb tranquil·litat mentre passem per les hortes del poble que es reguen de l'aigua de la font del Poble, que també s'aprofita per als llavadors.
Font i llavadors de Costur.
Nosaltres també l'aprofitem per a beure, llavar-nos i refrescar-nos per fora que per dins ho farem asseguts al bar del poble.

I no voldria acabar l'entrada sense abans donar les gràcies als veïns de Costur i el Mas d'Avall que  s'estimen el patrimoni del seu poble, el cuiden, el valoren i el fan accessible a veïns i forasters com nosaltres.


Ací està el track:

Altres rutes que comparteixen part del traçat:
Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada