PENYAGOLOSA AL VOLTANT DEL PIC

Un any més tornem a pujar al pic de Penyagolosa amb els xiquets i és que Penyagolosa bé mereix almenys una visita a l'any.
Si l'any passat vam pujar des de Sant Joan enguany volem fer una ruta un poc diferent, així que hem pensat començar a la Banyadera per poder pujar al pic i pegar-li la volta completa. Una ruta no molt més llarga que la pujada des de Sant Joan.

Hem deixat els cotxes a la Banyadera i ens ha costat trobar lloc per aparcar. Entre que ens ha eixit un dia quasi d'estiu que convida a acostar-se a la muntanya i l'abundància de bolets, especialment rovellons, que ompli de gent els pinars hi ha prou més gent que de costum.

Primer tram de la senda al pic.

Des de la Banyadera hem seguit la pista al Corralico per a fer la pujada al pic pel camí normal, seguint la senda traçada als anys 50 per construir el refugi dels forestals i la caseta de vigilància.

Arribant al refugi.

 És un camí conegut i freqüentat i que els xiquets han fet amb molta alegria de manera que hem hagut d'anar frenant-los per a què no arribaren sols al cim.

Voltes de la senda.

 Pot ser és que començaven la pujada més fresquets, pot ser el ser-ne molts els feia agafar-s'ho com un joc o una competició, o pot ser la companyia de la gossa, però el cert és que han pujat a molt bon pas i sense queixar-se ni una sola vegada.

Tram final de la pujada al pic.

Hem arribat dalt i ens hem estat una bona estona disfrutant del paisatge, i no hem sigut els únics perquè hui el camí del pic era un autèntic formiguer de gent pujant i baixant. Entre d'altres hem trobat a Pedro de perlamuntanya que baixava quan nosaltres encara estavem pujant.

Vèrtex geodèsic.

Després d'estar-nos a dalt, mirar el paisatge, tractar d'identificar tots els pobles que es veuen des del cim i fer-nos les fotos de rigor hem començat a baixar per la mateixa senda de pujada.

Començant la baixada.

 Poc després de passar el desviament al Portellàs, ens hem desviat a l'esquerra per un corriol poc xafat que sembla baixar cap a la Nevera.

Al recte cap a la Nevera.

Este és el tram tècnicament més complicat de tota la ruta doncs no hi ha senda clara i en algun punt hi ha alguna pedra solta. De tota manera anem seguint una línia diagonal i, finalment, trobem fites que ens baixen al recte cap a la Nevera.

Travessant xicotetes pedreres.

Baixem cap al mas de la Cambreta, que ens fa de fita, per un terreny més obert entre els pins fins que arribem al collet que separa la Nevera del Bancal Gran de la Cambreta, l'únic que encara no està cobert de pins).

Els cingles de Marcén.

Ací trobem un preciós pinar que creix als gresos que davallen cap al Renovell i gràcies a les tronades de finals d'estiu també una bona quantitat de bolets que creixen per tot entre els que destaquen les Amanites Muscaries, molt fotogèniques però poc comestibles.

Amanita muscaria.

Trasponem el coll baixant per un senderol que ens deixa a la vora de la Nevera de Penyagolosa o del Conde.
Esta és l'única nevera que es conserva en bon estat al massís del Penyagolosa de les tres que va arribar a haver, tot i què s'hi van bastir també molts ventisquers, alguns dels quals encara són visibles hui en dia.
La nevera de Penyagolosa fou la principal font de proveïment de neu de la ciutat de Castelló, neu que baixaven els matxos dins sàries pel camí dels Nevaters que segueix el PR-CV-79 fins a Llucena, i continuava per Figueroles i l'Alcora a Castelló en una sola nit.

Nevera de Penyagolosa.

Com que ja és hora dinem davant la nevera i aprofitem per fer una ullada tot i que no es pot vore gran cosa a l'haver tancat amb porta de ferro que no permet vore que hi ha a dins.

Reprenem la baixada per un sender que baixa fent voltes cap al Renovell seguint la ruta groga del parc natural que va la volta al pic.
Ens trobem en un terreny silici on la vegetació contrasta amb la resta de la ruta que transcorre per terreny calar. Ací trobem pins rojals entreverats amb negrals i rodenos. El terra està cobert de burguillo i falagueres.

Pista a la fuente del Paso.

La senda s'acosta a un regall que baixa des de la Nevera i que segueix la línia de falla que separa el calcari i els gresos i on podem vore fins i tot restes del pla de falla.

Arribem a la pista que baixa des de la Nevera pel Renovell i continuem recte passant vora la fuente del Paso, malauradament seca a causa de la sequera i també per falta de manteniment. I és que antigament les fonts es netejaven d'enderrocs, llims i fangs que taponaven l'eixida de l'aigua. Ara com no es fa moltes d'elles ja no trauen aigua o esta es perd pels voltants i no regalima pel lloc que li tocava.

Senda al Cantal de Miquelet. Al fons els cingles de Marcén.

Continuem pista avall seguint la ruta groga del parc fins que l'abandonem continuant per l'esquerra seguint la ruta del parc natural. Si continuarem recte baixaríem a Villahermosa per la Fuente las Mozas, nosaltres però seguim per l'esquerra una senda que travessa un pinaret més jove i que enllaça amb el vell camí de ferradura que unia Xodos i Villahermosa passant per la cara sud de Penyagolosa.

Penyagolosa des del Cantal de Miquelet.

El camí va de pujada fins que arribem al Cantal de Miquelet, i conforme anem pujant anem descobrint els cingles de Penyagolosa fins que arribem al collet que hi ha sota el Cantal, entre Penyagolosa i la Golosilla, on cal aturar-se i fer fotos doncs ens trobem en la cara més fotogènica del pic i (possiblement) el millor mirador sobre Penyagolosa. Des d'ací es distingeixen clarament els tres pics que formen la Penya, separats per dos canals, i la gran paret sud que va de la primera canal al Portellàs.

Paret sud de Penyagolosa.

Passat el Cantal de Miquelet el vell camí de ferradura baixa un poc mentre ressegueix les faixes que separen els cingles que baixen des de Penyagolosa a la Penya del Hurgo. El camí és clar i ben traçat i passa per una zona de pinar esclarit clapejat de savines i ginebres on, conforme baixem, anem trobant algunes carrasques. Es nota que estem a la banda sud, més assolellada i seca, i la vegetació contrasta vivament amb la que hem deixat enrere a la Banyadera tot i que només estem separats per un parell de quilòmetres.

Camí de Xodos a Villahermosa.

El camí va baixant fins que travessa un regall i puja un tros travessant un carrascalet que creix als peus de la Penya del Migdia.
Passat el carrascalet arribem a un ample coll que separa un llom herbós que acaba al Morrón de los Rincones de la Penya i ací cal girar la vista enrere per vore la millor vista de Penyagolosa que és la mateixa que hom pot vore des de la Plana però de més prop.

Penyagolosa des del coll als peus de la Penya del Migdia.

Per la dreta mou un dels camins que baixa a los Rincones, quasi totalment inapreciable però abalisat amb uns punts rojos, molt discrets i no massa fàcils de seguir.
Nosaltres però continuem pel camí de Xodos, ample i clar, que fa la volta a la Penya del Migdia i passa vora la Cova del Sastre que es troba als seus peus.
Passada la cova travessem un barranquís i puja a buscar el Pla de la Creu deixant el mas de Llac a la nostra dreta.
El mas de Llac fou l'últim mas habitat de la part sud de Penyagolosa i encara es troba en bon estat, però ja fa quasi quinze anys que ja no hi ha raberes pasturant pel sud de Penyagolosa.

Bassot al pla de la Creu.

Arribem al Pla de la Creu curts d'aigua doncs el dia ha estat calorós i a la cara sud pega el sol de valent i fa calor així que busquem un bassot que hi ha ací prop per a que bega la gossa. Nosaltres ens hem de conformar amb l'aigua que portem que és un poc justeta.
Com que els menuts ja han tingut prou es queden al Pla jugant i nosaltres ens acostem a la Banyadera per agafar els cotxes i aprofitant la pista baixar a recollir-los.

Pujant al recte la Costera del Baró.

Només ens queden tres quilòmetres i dos-cents metres de desnivell però a la primera tirada en pugem un centenar.
Seguim el PR-CV-79 que recorre el camí dels Nevaters, però ací el vell camí que pujava per la Costera del Baró fent voltes ha estat destruït per la nova pista així que el PR segueix l'assegador Real d'Aragó que si fa no fa hi coincideix però que en esta part pujava al recte.

Pista per l'ombria del pic.

Passem pels ventisquers de Fraga, dels quals només en resta el clot i algun tros de paret que l'envoltava i continuem per la pista que travessa l'ombria del Pic.
El camí dels Nevaters i la ruta Groga que hem seguit es desvien a l'esquerra seguint el vell camí per pujar al Corralico per la font Trobada. Nosaltres però seguim recte per la pista i l'assegador que és el camí més curt per anar a la Banyadera on arribem en poc menys de mitja hora de marxa ràpida des del Pla de la Creu.
Completem així un any més la pujada a Penyagolosa pensant ja per on portarem als xiquets l'any que ve. Pot ser per la canal?

Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

De Sant Joan de Penyagolosa al Pic
Nevant a Penyagolosa
La Golosilla i los Rincones: sota els cingles de Penyagolosa.
XVII Pujada de Fanzara a Penyagolosa
Xodos a Villahermosa
sant joan - lloma del conill - canaló penyagolosa - sant joan (amb raquetes)
penyagolosa via aresta


Més informació:

• Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló
• Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa: paisatges del sostre d'un País Ed. Tàndem
• Roncero i Ventura, Enric (2006) Al voltant de Penyagolosa Ed. Tàndem
• Serrador Almudéver, José Pascual (2007) Descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. avantpress. I també al blog de l'autor.
• Boira i Muñoz, Pascual (2012) Les neveres de la província de Castelló. 
• Fuster Puig; Pau (2010) Vistabella del Maestrat. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies
• Roncero i Ventura, Enric (1998) Penyagolosa. Mapa i guia excursionista.. Ed. Alpina 
• Roncero i Ventura, Enric (2003) "Habitar la muntanya" dins Mètode nº 36 versió accessible ací
• Parc natural de Penyagolosa