divendres, 6 d’abril del 2018

DEL CHORRADOR DEL VILLAR A ZUCAINA FENT GEOCACHING

Ens hem acostat a Zucaina aprofitant una ruta geocachera penjada per Salvatta. Encara que el seu autor la comença des de Zucaina, nosaltres ho fem des del pàrquing del Chorrador amb la idea d'acostar-nos allí al final (i completar un altre cache). I també perquè així primer pugem i després baixem.

Així que comencem la ruta des de l'entrada al Chorrador i ho fem seguint la carretera cap a Zucaina. El primer cache el tenim ben prop, encara no hem caminat ni dos-cents metres que ja el trobem prou fàcilment. Ací abandonem la carretera seguint un vell camí que remunta un barranc que s'encaixona a l'arribar al nivell de base del riu. Caminem sota un pinar ombrívol on creixen les enfiladisses que, conforme pugem, va deixant pas a un bosc més eixut fins que arribem a la carretera just al punt on fa una revolta (una de les set grans revoltes de ferradura que porten del riu a Zucaina). Per ací passa la ratlla de terme entre el Castillo i Zucaina (tal com informa un cartell a la carretera) i també el paso de la Majadica, assegador que la segueix.
El vell sender se'n separa i cal pujar recte travessant bancals fins que arribem a una zona més humida on creixen joncs, aranyons i espinals. Per sort per ací encara passen ovelles que mantenen un pas entre la vegetació que ocupa els antics bancals.
Arribem així a un corralico desteulat on hi ha el darrer cache de la sèrie (el segon per a nosaltres) que ens costa prou de trobar.
Des del corralico puja una vella senda que deixant una caseta nova a l'esquerra ix a la carretera a una altra revolta. Ací cal seguir la carretera uns metres mentre disfrutem de la vista sobre el Castillo, situat davant nostre però a l'altra banda del riu que corre al fons d'una vall coberta de pinar.
Quan la carretera s'endinsa en un pinar de pi rodeno cal deixar-la i pujar a la dreta per una senda que voreja uns bancals. El pinar creix sobre els gresos marrons que ací afloren en superfície canviant el paisatge de forma radical. Pugem per dins del pinar fins que tornem a eixir a la carretera que, ara sí, ja no abandonarem fins arribar a Zucaina.
Carretera de Zucaina.

Barranc per on puja el camí.

Senda sota el pinar.

Retallem la carretera unes quantes vegades.

El Castillo de Villamalefa de l'altra banda de la vall.

Pinar de rodeno a l'Albarda.
Deixem a la dreta la pista al Villar i davant nostre hi ha un roure mitjà voltat d'un banquet amb un cartell que informa de l'espècie i característiques. Fins ací arriba un passeig peatonal des del poble i s'ha habilitat un banquet vora el roure per a recuperar forces. Nosaltres també l'aprofitem i ens aturem una estona a vore com amb la primavera el roure trau noves fulles.
Continuem camí cap a Zucaina que ja tenim al davant. El poble s'alça al cara-sol d'un tossalet, mirant els plans de bona terra de llaurança que s'estenen davant. En altres temps el cereal estaria verdejant als bancals del pla, ara ho fan els avellaners que comencen a borrar.
Seguint la carretera passem per davant del poble fins que entrem per anar directes a la plaça on hi ha l'església i l'ajuntament.
Finalment n'eixim pel camino del Villar pujant cap a la Planeta. Només eixir del poble, a la vora del camí però en un lloc no massa fàcil d'accedir trobem el primer geocache de la sèrie (el nostre tercer). Just abans de retallar la pista pel camí vell recte pel pujador empedrat que salva un cinglet retrobant novament la pista que ens portarà al pla cim de la Planeta. Ací una pintada al terra ens marca el punt on se'n desvia el camino del Villar.
Roure amb pedrís vora la carretera.

Arribant a Zucaina per la carretera.

La plaça de Zucaina.

Eixint de Zucaina per la Planeta.

El camí comença baixant suaument per la vora d'una paret de pedra i poc a poc va acostant-se a la vessant de la muntanya poden vore al davant nostre la profunda vall que obre el riu Villahermosa entre Zucaina i el Castillo.
Baixem deixant un morret a l'esquerra a trobar la pista que entra al Villar. A la punta del morret rocallós trobem un altre cache, este ben fàcilment. Un poc més avall trobem la pista que entra al Villar i la travessem continuant avall per una costera pronunciada. A partir d'ací el camí es fa ample, empedrat i baixa fent voltes. Un exemple bellíssim de camí de ferradura ben traçat, no debades era el camí que havien de fer els veïns del poble fins per anar a moldre al molino del Villar, el més proper al poble.
Seguint-lo eixim novament a la pista quan ja estem a tocar del molino del Villar i, d'entre els bancals del molí comencen a eixir més d'una dotzena de cabres que estaven pasturant-hi tranquilament.
Espantades les cabres i mentre veiem amb quina facilitat travessen el barranc i munten cap a la Loma de la Artiga nosaltres només ens dóna temps d'arribar davant del molí on un gran salze trau fulles noves un any més, i en deuen ser uns quants vista la seua mida.
Des d'ací enfilem al mas del Villar que s'alça al capdamunt d'una clapissa de pedres seguint l'antic camí que fa un parell de voltes per arribar a les cases. No entrem al mas ans passem per la vora seguint la traça del vell camí i enfilem recte cap a la lloma. Fa uns mesos ja vam estar rodant per ací i el camí ja el coneixem, de tota manera al Villar sol haver gent per a preguntar, i també per a allotjar-se doncs funciona com allotjament rural.
El riu Villahermosa entre la Loma Benachera (dreta) i la Granella (esquerra).

El Villar.

Camino del Villar que baixa fent llaçades.

El barranco del Centenar dalt del Chorrador.

Molino del Villar.
 El nostre camí puja deixant la loma de la Artiga a la dreta fins a un collet. Ací el camí principal que segueix el paso de la Majadica (i la ratlla del terme del Castillo) continua cap al mas de Perico i Cedraman. Nosaltres hui el deixem i trencant a la dreta busquem el collet per on baixa el vell camí del Villar al mas de Adelantado. Just en este punt trobem un nou cache.
El camí que baixa al mas de Adelantado no es troba massa net però és molt clar. Al llarg del camí anem trobant fites que ens ajuden a no equivocar la traça entre els vells bancals que anem deixant enrere. La senda, empedrada, baixa fent grans voltes per salvar el pendent i s'acosta als cingles que cauen sobre el barranco del Centenar des d'on hi ha una magnífica panoràmica del Chorrador.
Deixant enrere el Villar.

Collet per on baixa el camí del mas de Adelantado.

Baixant pel pinar del mas de Adelantado.

El Chorrador des del camí del mas d'Adelantado.

Deixem enrere la part més espectacular i entrem en un últim tram de pinar que ens portarà al mas de Adelantado. Però abans encara tenim temps d'escalar per a buscar el nostre darrer cache de la ruta (el quart eixint de Zucaina). Un poc més avall trobem la sèquia que desviava l'aigua del Chorrador per a regar les hortes del mas de Adelantado i mirem de seguir-la per a entrar al Chorrador però desisitim. No és que siga impossible sinó que ens sembla arriscat amb els menuts de casa. Per a persones acostumades no sembla massa difícil arribar per ací al Chorrador (i acurta la ruta fent-la més interessant).

El Mas de Adelantado.

Sèquia que ve del Chorrador. Pas difícil.

Pista del mas de Adelantado.
Nosaltres baixarem directament al mas des d'on mou una pista que, seguint-la, ens portarà a la carretera del Castillo a Zucaina. Des d'ací ja només ens queda travessar pel pont de la carretera el barranco del Centenar arribant així al punt des d'on hem començat la ruta.
Però no podíem anar-nos-en sense fer-li una visita al Chorrador que, malauradament baixa sec a causa de la llarga sequera que patim. De tota manera aprofitem per buscar un darrer geocache que ens costa més del que pensàvem de trobar.
Baixada a la carretera.

Carretera del Castillo a Zucaina.

La sèquia anterior vista des del barranc.

El Chorrador.

Trobant l'últim cache del dia.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací unes altres rutes que comparteixen part del traçat:

De Cedraman a Zucaina pel mas de Montón tornant pel Villar
Circular al Castillo passant pel Remolcador, el mas Quemao, Cedraman i el Chorrador

Més informació:
  • InfoZucaina
  • Molino del Villar
  • Cedraman
  • Roncero, Enric (1998) Penyagolosa Ed. Alpina
  • Muñoz Badia, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa Ed. Antinea
  • Sancho Comins, José (1990) Itinerarios por el valle del Mijares Ed. Caixar rural Almassora

dimecres, 4 d’abril del 2018

GR 333: TOGA A TORRECHIVA TORNANT PEL PILÓN D'ESPADILLA

Un dia més continuem recorrent els pobles de la Mancomunitat d'Espadà Millars seguint el GR-333. Esta vegada eixim de Toga, on vam arribar des d'Argelita, i continuem el sender cap a Torrechiva.

Sense entrar al poble eixim pel camino de Aragón, que continua paralel·l a la carretera. Arribats al riu hem de travessar-lo i ho fem aprofitant les pedres ficades a manera de passera just a la punta del camí.
Per l'altra banda puja un camí seguint el barranco de la Solana i per ell pugem a la carretera.
Des d'ací continuem un tros per la carretera a buscar el vell camí de Toga a Torrechiva que fa la volta a los Morrones pel Nord, evitant així el pas pel Cañon del Azud, per on va la moderna carretera.
El camino de Torrechiva es troba també recentment netejat, i fins i tot hi ha uns fils posats al lloc on el camí ha solsit al travessar un algepsar. Es tracta d'un camí ample i en molts trams ben empedrat doncs era també el camí natural per anar a Aragó.
Passem per l'ombria de los Morrones, que ens vigilen des de dalt, abans d'entrar al terme de Torrechiva per la Tierrica Blanca.
Eixint de Toga pel camíno de Aragón.

Camino de Aragón (o de Torrechiva).

Carretera d'Argelita.

Camino de Torrechiva per los Morrones.

Los Morrones.
Ací el camí deixa pas a una pista que planeja entre bancals de garroferes. Fem un tros entre dos collets i abans d'enllaçar amb la pista militar (que feia la funció de carretera fins als anys 60) una fita marca el punt on el camí baixa cap a Torrechiva. El camí davalla per la solana de la Tejería arribant al poble pel nou pavelló polifuncional fent llaçades ben traçades per les penyes i deixant davant els nostres ullls una bonica estampa de Torrechiva amb el riu al fons.
Arribem a Torrechiva i la travessem passant per la plaça, deixant a la dreta la torre que li dóna nom i seguint cap a la "Ronda Mijares" que fa la volta al poble per la banda del riu "Mijares". Seguint-la arribem al vell camí de Fuentes que baixa cap al riu.
Baixem per la pista encimentada que fa la volta per dalt del Molino. Abans d'arribar veiem les restes d'un antic pont (pot ser penjat) que ara ha estat substituït per una moderna passera formigonada. Travessada esta retrobem la traça del vell camí que puja fent llaçades mentre la pista fa una gran volta.
El camí a la Tierrica Blanca.
El barranco de la Jara, per on hem de pujar després.

Baixant a Torrechiva.
 
Torrechiva.

El riu de Millars des de la Ronda Mijares.

El vell pont del riu...

i la nova passera.
Travessem una altra pista que ve del Pozo la Mortera, un dels millors llocs per a prendre el bany a l'estiu. Continuem amunt per un ample camí empedrat però no pugem molt doncs ens hem de desviar a l'esquerra per un camí més estret, per on s'ha traçat el GR en direcció a la Masadeta.
El camí puja per la vessant de la Calera buscant el barranco de la Jara i fa una llarga volta per a travessar-lo sense perdre altura pujant per l'altra banda per dalt de la cueva de Zanzano. Per les vores del barranc encara s'hi poden trobar alguns boixos, vertadera raresa botànica a l'alt Millars on només apareixen en alguns rodals molt concrets.
El camí enfila amunt per una lloma buscant las Picorzas, que deixa a la dreta, i enfila cap a la Masadeta de la qual només en queden unes poques restes. Passada la Masadeta s'acaba la pujada forta encara que seguim pujant suaument fins a l'altura de la Loma de los Trapos, per on corre la ratlla de Toga.
Pals indicadors al camino de Fuentes.

Las Picorzas des del camino de Fuentes.

Torrechiva des de la Calera.

Estrecho del Azud.


Barranco de la Jara.
Las Picorzas des de la Masadeta.

Avancem ací per dalt les amples llomes mentre se'ns ajunta per la dreta el camí que puja per las Picorzas. Un poc més avant deixem un sender que entra al Bancal Redondo, artigat al fons d'una foia o dolina. Ací pugen cada any d'excursió els senderistes de Torrechiva tal i com hem vist anunciat en cartells pel poble.
Fem un poc tros més i arribem al Pilón de Torrechiva que marca el límit dels termes de Torrechiva, Ayódar i Toga. Fins ací arriba el SL-CV-70 que puja des de Toga i que seguirem per a baixar. Fins ací han arribat també les brigades de neteja de la Mancomunitat que han desbrossat la senda que puja des de Toga i també la que baixa a buscar el collado del Olmo, que queda just als nostres peus (i per on es pot baixar a Ayódar o a Fuentes).
Des del Pilón seguim avant fins que arribem a un enforcall de camins, just abans del Pilón d'Espadilla. Ací cal seguir a l'esquerra de baixada cap a Toga (per la dreta continua a la Peña Negra i Espadilla).
Penyagolosa des de dalt la Masadeta.

Tram de camí netejat recentment.

Encreuament de camins al Pilón de Torrechiva.

Alto de la Cueva Negra.
Seguim ara el vell camí de Toga a Fuentes que baixa seguint el traçat del barranco del Pairo. Malgrat la poca vegetació que hi ha el paisatge és espectacular, sobretot quan ens acostem al riu, amb cingles i penyes per tot arreu on, amb sort, podrem vore cabres.
La senda fuig del barranc quan este s'aboca al riu entre congostos i salts, i baixa pel cara-sol que mira a Espadilla. Fa la volta al Monte Redondo des d'on tenim molt bona vista del Plano d'Espadilla, a la vora del riu, el planell més gran que hi ha en esta part de la vall del Millars i, on va haver una important vil·la en l'època romana. En èpoques més turbulentes la població es va traslladar als peus del castell on era més fàcil la defensa.
Després de fer la volta al Monte Redondo enfilem Toga, arraïmada al voltant del castell i palau de Toga, del qual només en resten algunes parets.
Baixant el barranco del Pairo pel camino de Toga a Fuentes.

Toga des del camino de Fuentes.

La Peña Saganta.

Tram de camí empedrat per salvar el desnivell.

Arribant a Toga.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

Volta entre Torrechiva i Toga
D'Ayódar a Peña Saganta pel collado del Olmo i la Cueva Negra
GR333: de Vallat a Argelita i Toga tornant per la Riscla de las Campanas
torrechiva - poza negra - fuentes més informació ací

Més informació: