Ja fa temps que Ramiro volia pujar al tossal de Subarra i hui, per fi, ha estat el dia en què hem fet el cim.
El tossal de Subarra és una muntanyola discreta en altura però que domina totes les terres dels voltants i, quan fa bo, disposa d'unes molt bones vistes, per eixa raó es va bastir una caseta de vigilància forestal al cim. A més és un vèrtex geodèsic de tercer ordre. El tossal s'alça dins l'allargat terme de Benlloc i a la vora (i dominant) l'aeroport de la Vilanova.
Al tossal s'hi pot pujar des de l'aeroport (la ruta més curta), des de la Vilanova però fent la volta a l'aeroport, des de Benlloc i també des de Cabanes. Nosaltres hem triat esta darrera opció per considerar-la més entretinguda i interessant, així que ben enjorn per aprofitar la frescor del matí ens hem plantat a Cabanes i hem començat a caminar.
Travessem el poble de baix a dalt passant per davant l'ajuntament i l'església i eixim del poble pel cementeri. Per davant ens queda una bona tirada de quilòmetres travessant un paisatge dominat pel matollar on les ombres són entre escasses i inexistents. Per sort el dia s'ha alçat amb núvols baixos que ens tapen el sol i ajuden a caminar sense massa calor.
Seguim el camí de la Talaia, ample i prou planer i els camins planers i amples seran la tònica principal del dia encara que hem procurat xafar la mínima pista possible i les màximes sendes.
 |
| Cabanes. |
 |
| Eixint pel cementeri de Cabanes. |
 |
| Carrerassa de la Bassa Blanca. |
 |
| Recte al Tossal de Subarra |
El camí que seguim està traçat sobre la carrerassa de la Bassa Blanca, i cap a ella enfilem seguint l'antic camí ramader. De seguida deixem enrere els bancals treballats i comencem a travessar els matollars de coscoll, romer i argelaga que s'estenen per les llomes que ens separen de Subarra. La monotonia del camí i del paisatge la trenquen uns masets situats en una clotada a l'esquerra del camí al Pou de la Ferrera. A la dreta queda el Clauet, un tossalet que destaca. Ací abandonem la pista i continuem per un sender que s'ha netejat recentment i que segueix el traçat de la carrerassa.
Baixem lleugerament a buscar el barranc de Saura, ací un fondal cobert de terra roja amb alguns bancals que s'obren entre el coscollar omnipresent. Per la dreta arriba un caminal que ve de la carretera de la Ribera. Travessem el barranc i comencem a pujar cap a la Bassa Blanca que queda dalt nostre. La carrerassa pujava al recte però nosaltres fem una volta per suavitzar la pujada, no molt dura. A l'esquerra deixem el sender que enfila altra vegada cap al barranc i Pou de Saura, per ací es pot recurtar (i molt) la ruta però així ens desviaríem de l'objectiu del dia.
 |
| Baixant al barranc de Saura. |
 |
| Terra roja al fondal del barranc. |
Passem sota la Bassa Blanca i arribem al camí del mas d'en Queixa a l'altura del corral de Turlo. Seguirem ara el camí del mas d'en Queixa però de seguida el deixem per trencar a l'esquerra pel camí que va al pou de n'Oliver. Passem per la vora de la Pedra de les Lletres (que no trobem) i un poc més amunt deixem el camí que trenca a l'esquerra cap al mas del Roig de la Grillona i cap al pou. Seguim recte amunt deixant a l'esquerra els bancals treballats que s'estenen al voltant del mas i passem per la vora d'alguns masets assolats fins que fem cap a la casa de Maset. Ací han estat transformant bancals i ens costa trobar la continuació de la ruta. Per l'esquerra baixa una senda cap al mas de Còbia i el pla de Benasques (per on passarem després) i per la dreta cal buscar la senda que continua cap a Subarra.
La senda, antic camí de ferradura, planeja resseguint les vessants del migdia del tossal de Subarra, encara dins del terme de Cabanes però ja proper a la ratlla de Benlloc. Rodem per dalt el Racó de Nardo i, en un moment donat, a l'esquerra mou un senderol que enfila cap a dalt del tossal de Subarra. És una possibilitat interessant de pujar, però decidim allargar la ruta acostant-nos al pou de Subarra i, per tant, continuar pel camí que ens acosta al Saldonar abans d'entrar dins del terme de Benlloc i enfilar avall per Subarra.
El camí baixa sempre entre coscolls avall cap al barranc de Subarra (què és tota la gran partida que queda del tossal enllà fins al Quartico). Arribem a uns bancals d'oliveres i des d'ací continua una pista que enllaça amb l'antic Pas de la Fusta, important assegador que des del Prat de Cabanes pujava cap a l'interior però que ara està impossible de seguir en la major part de trams. Ací coincideix uns metres amb la pista fins quasi el pou de Subarra que, per poc, queda fora del pas.
 |
| Corral de Turlo. |
 |
| Camí del mas d'en Queixa. |
 |
| Camí de n'Oliver. |
 |
| Faldejant el tossal de Subarra pel Racó de Nardo. |
 |
| Bancals d'oliveres prop del pou de Subarra. |
Després de passar per la vora d'un parell de masets arribem al pou de Subarra, l'únic amb aigua quasi permanent en esta partida. Arribats ací ens mirem bé les cames perquè les caparres han fet acte de presència i a partir d'ara seran una constant en la ruta, sobretot en les parts més estretes de la senda.
Descansem una estona al pou abans de continuar la ruta de pujada al tossal de Subarra. Des d'ací cal seguir l'ampla pista que corre per damunt del camí vell de Torreblanca o del Quartico (que als dos llocs va).
El camí només es desvia de la pista a un punt on esta fa un poc més de volta. Nosaltres retallem per ell al preu d'unes poques caparres que se'ns agafen a les cames.
Enfilem amunt cap al tossal de Subarra per la seua dreta. Als peus del tossal hi ha pinars de repoblació que posen un toc diferent a la ruta, són els primers i únics boscos de la ruta.
Arribem a un collet on hi ha un encreuament de camins. per l'esquerra entra un camí que recorre els pinars del vessant de llevant del tossal. Recte continua el camí vell de Torreblanca (a Benlloc) i entre els dos mou un carril que volta la falda del tossal i per ell seguim.
Quan el camí arriba a un tallafocs obert entre el pinar, el deixem i pugem a pits pel tallafocs cap al cim del tossal de Subarra. És l'única pujada del dia que pot considerar-se digna de tal nom. Per sort no és molt llarga i ben pronte arribem al cim.
 |
| El Pou o font de Subarra. |
 |
| Camí vell de Torreblanca a Benlloc pel Quartico. |
 |
| Pujant pel camí vell al tossal de Subarra. |
 |
| El camí vell a les faldes del tossal. |
 |
| Tallafocs al tossal de Subarra. |
Al cim del tossal s'alça una caseta de vigilància forestal i, a la vora, el vèrtex geodèsic on ens aturem a fer un glop i descansar un poc.
Els núvols baixos que ens han acompanyat tot el matí no ens deixen vore les magnífiques vistes que s'albiren des d'ací. Tot i això podem disfrutar d'una bona panoràmica de les terres més properes.
Després de descansar continuem ruta baixant del tossal per l'estreta pista formigonada que hi puja. La idea era baixar per un altre tallafocs però ens acostem i el trobem tapat de manera que baixem per la pista fins a una bassa d'incendis. Per ací passa el Pas de la Fusta i sembla que es pot seguir cap a ponent així que enfilem l'estret sender que segueix el pas cap als Vilarets.
Travessem les cases dels Vilarets on encara hi ha algun bancal treballat i continuem recte a buscar l'assegador de Don Valls. La senda que seguim va fent-se més estreta per moments i, abans d'un corral, abandona el pas i continua recte. Seguim per ella per no tornar enrere fins que quasi es tapa del tot. Només són unes desenes de metres però acabem més raspats que no pensàvem. Este és l'únic punt negre de tota la ruta.
 |
| Caseta forestal al cim. |
 |
| Vèrtex geodèsic al cim. |
 |
| Pista d'accés al tossal. |
 |
| Bassa d'incendis als Vilarets. |
 |
| Pas dels Vilarets. |
 |
| Tram tapat. |
Arribats a l'assegador de Don Valls el seguim a l'esquerra de tornada cap a Cabanes, que ja va sent hora.
Un caminal obert entre el coscoll segueix (més o menys) el traçat del pas ramader mentre enfilem cap al Pla de Benasques, nom que pren dins del terme de Cabanes el replà que s'estén als peus del tossal de Subarra fins al pla de l'Arc.
Deixem enrere el terme de Benlloc i travessem el pla de Benasques descartant camins a l'esquerra que enfilen cap al pou de n'Oliver i cap al barranc de Saura.
Finalment arribem a una pista més important que enfila avall entre bancals i pins al corral de Saura. Des d'ací el més curt és baixar a buscar l'autovia i continuar pel camí de servei, però no el més interessant, així que des del corral de Saura enfilem barranc de Saura a dins per una senda netejada fa poc que puja pel costat del pou de Saura (totalment sec) i continua remuntant-lo fins als Segadors, prop de la Bassa Blanca.
 |
| Assegador de Don Valls. |
 |
| Travessant el Pla de Benasques. |
 |
| Barranc de Saura. |
 |
| Ruïnes del corral de Saura. |
 |
| Pou de Saura. |
Els núvols s'han alçat i comença a fer calor així que la pujada pel barranc es fa més llarga i pesada del que és. Deixem a l'esquerra un camí que enfila cap al pou de n'Oliver. Als Segadors un camí trenca a l'esquerra cap a la Bassa Blanca. Nosaltres seguim per la dreta eixint-ne del barranc i enfilant cap a les Argamasses.
Ací el paisatge torna a canviar i els matollars que tot ho cobreixen van desapareixent i el seu lloc va sent ocupat per bancals d'ametlers, oliveres i fins i tot alguna vinya.
Continuem pel camí de les Argamasses que planeja entre llomets fins que arribem a vista de Cabanes. Ja estem ben prop del final i només ens queda baixar una costereta enllaçant amb el camí de la Vilanova que, entre bancals, enfila recte cap al poble.
 |
| Camí pel barranc de Saura. |
 |
| Camí de les Argamasses. |
 |
| Cabanes i el Gaidó al darrere. |
 |
| Camí vell de la Vilanova. |
Entrem al poble pel Peiró d'en Galia que des de l'edat mitjana avisa els viatgers que venien pel camí de Sant Mateu de l'arribada al poble de Cabanes. Nosaltres agraïm la visió que marca la fi de la ruta, encara que hem de travessar el poble per a arribar al lloc on hem deixat el cotxe i just uns metres més avant trobem un bar on recuperar les sals perdudes pel camí.
 |
| Peiró d'en Galia. |
Ací està el track:
I ací una altra ruta que també puja al tossal de Subarra:
Bassa d'Andrià al tossal de Subarra
Més informació:
