DE CASTELBOUC A SANT ENIMIE PER LES GORGES DEL TARN

Fins ara totes les entrades del blog bàsicament eren per ressenyar caminades (amb algunes honroses excepcions) però l'entrada de hui és prou diferent. Sense deixar de banda la temàtica muntanyenca habitual, no debades les Gòrjas de Tarn s'emmarquen dins del Massís Central francés, i més concretament dins el parc nacional de les Cevennes, el tram del riu Tarn que hem fet no l'hem recorregut caminant sinó amb barqueta.
Un bon grapat d'empreses ofereixen barques per a descendir els 50 km de gorges del Tarn en rutes que van des dels 8 als 80 km (en cinc dies) nosaltres com que no ho havíem fet mai vam triar-ne una de 10 km amb "la Cazelle" que ens permetia fer una aproximació al kaiac. A més l'avantatge és que l'empresa ens portaria amb minibus fins al lloc d'eixida i tindríem tot el temps que vulguerem per baixar. Com que pensàvem que no ens costaria molt no vam agafar el dinar, mal fet! perquè el riu convida a aturar-se i descansar a cada racó allargant molt la ruta.

Amb el bus ens acosten a dalt de Castelboc, un poblet penjat a la vora del riu, sota el castell que li dóna nom, i allí comencem la ruta amb dos kayacs de dos places. El riu no porta massa aigua així que en cas de caure el perill més gran és banyar-se en l'aigua que massa calenta no està.
De fet porta tan poca aigua en alguns trams que toca baixar i arrossegar el kayac. Per a nosaltres que estem aprenent ja ens va bé.
Tampoc duu massa corrent de manera que en molts trams toca palejar prou mentre que en altres ens deixem endur per la corrent disfrutant del paisatge que ens envolta, fins que arriba algun curt tram de ràpids on cal fixar-se per on passar, sobretot per a no encallar en la grava que forma alterons entre els canals en que es divideix l'aigua.
Deixem enrere Castelboc i el seu castell i enfilem cap a Prades. A l'arribar a vistes del poble l'aigua s'encalma represada per un gran assut que deriva l'aigua per a l'aprofitament hidroelèctric. Ací cal seguir les indicacions per a baixar per la dreta i dur la barca a mà per a salvar el salt de l'assut.

Pont a Castelboc.

Començant la "ruta" aquàtica.

Castelboc, el castell i el poble penjats a la gorja.

Deixant enrere Castelboc.

Estem a la part baixa del poble on hi ha les darreres cases i un poc més amunt hi ha una font i bany públics on aprofitem per agafar aigua perquè el dia és calorós i l'aigua del riu refresca però només per fora.
Salvat l'assut encarem la part final de la ruta en un tram de gorja més obert encara que espectacular, i és que ací el Tarn s'obre pas excavant una vall de 500 metres de profunditat entre les "causses" o grans altiplans calcaris de Sauvatèrra, al nord, i de Mejan, al sud.
La vessant de la Solana està coberta per un pinar esclarissat de pi negre mentre que a l'ombria creixen roures. És a la vora del riu on creix la vegetació caducifòlia, més fresca i això és el que distingeix el paisatge de les valls que travessen les terres altes del sistema Ibèric meridional.

La Gorja, molt oberta a la part alta.

Prades dominant el riu als peus del castell.

Assut a Prades.

Salvant l'assut arrossegant els kaiacs.

El riu ací alterna zones sense corrent amb xicotets ràpids fàcils de passar, abans d'arribar a un càmping, que deixem a l'esquerra. Poc després travessem sota un pontet i entrem a una part més espectacular amb cingles que cauen a plom sobre l'aigua. Un poc més avant queda Santa Enimia on comença el tram més espectacular del riu però a nosaltres se'ns acaba l'aventura. Un poc més avant trobem l'embarcador de la Cazelle on acaba el nostre trajecte.

Sense l'aigua el paisatge sembla familiar.

El riu torna a engorjar-se camí de Santa Enimia.

Ha sigut una bona experiència d'iniciació que ens deixa amb ganes de més, i és que les Gorges del Tarn donen molt més de sí, tan per a caminar-les com, sobretot, per a recòrrer-les per dins de l'aigua.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Més informació:

• Visor web de l'IGN francés
• Informació turística de les Gorges du Tarn
• Parc nacional de les Cevennes