Hem eixit de la mina de la Gronsa, abandonada com tantes altres sense haver fet la corresponent restauració paisatgística i ambiental, així que encara trobem les restes de màquines, magatzems i els talls fets a la muntanya.
Antic terrer de la Gronsa, prop del Toll del Bou. |
Continuem pel camí passant per sota de la Gronsa, curiosa formació de roques que sembla una gronsa (en castellà tolva), i restes de cates fetes per explotar les argiles per a la ceràmica.
La Gronsa. |
Ens desviem pel Maset per agafar la senda que remunta el barranc de Don Isidoro, la primera netejada pels Pepes i que remunta el barranc fins la partida de les Clotxes. Allí la senda gira cap a la caseta de Marimón però nosaltres seguim recte, sempre per la vora del barranc fins eixir al camí vell de Tales a Artana prop del corral de Fusero .
Baixem cap a la font de Montí però abans d'arribar ens desviem a l'esquerra per la senda de la cova de l'Alto. La senda està neta i recuperada, respectant en bona part el traçat original, tapat en molts llocs per les argelagues i els pins.
Senda de la cova de l'Alto condicionada pels Pepes. |
La senda puja cap al cim de l'Espino, però nosaltres ens desviem seguint les marques blaves i rosa que van pintar uns xics de Tales que foren qui obriren la senda, molt perduda, fins a l'aljub i la caseta de Sales i la Cova de l'Alto.
Cova de l'Alto. |
La Cova de l'Alto és una cova en fractura que s'obre al sud protegida l'entrada per una paret de pedra, i condicionat l'interior amb una sèrie de grades o bancals, segurament construïts al 1938 quan gent de Tales es va amagar ací per fugir dels combats del front que avançava des del nord a la batalla de València.
Vistes des de dalt de l'Espino. |
Travessant l'Espino. |
El camí baixa bancals i puja per alguns llocs on ens toca posar les mans. Anem vora cingles o per terrenys rocosos de mal peany fins que arribem a una gran fita de terme. Tota la travessa de l'Espino l'hem feta seguint la ratlla de terme de Veo i Tales, ara girem a l'esquerra retornant al terme de Tales.
A la dreta deixem un corriol, en altres temps practicable, ara no ho sabem, que baixa als corrals d'Escrig.
Seguim la senda, clara i neta però amb una forta baixada, descartant dos corriols a la dreta fins arribar a la pista que recorre l'antic camí de Tales a Artana just quan fa una revolta pronunciada a la capçalera del barranc de la Gronsa.
Seguim la pista a la dreta fins arribar a uns bancals d'oliveres on hem de buscar una senda al final del primer bancal a l'esquerra que recorre tota l'ombria del Carro fins arribar a la pista que puja a la capçalera del barranc de la Gerra.
Avís de batuda a la pista del barranc de la Gerra. |
Seguim recte i ens trobem un cartell avisant-nos d'una batuda. Just on passa el PR-CV-360 camí de la Penya Parda trobem el primer dels caçadors de la batuda que comunica per ràdio amb la resta dels companys la nostra presència i ens informa que els gossos estan en estos moments per dalt del barranc de la Gerra.
Continuem camí trobant-nos un parell més de caçadors fins arribar al Maset on, abandonem el PR i retornem al cotxe pel camí d'inici.
Ací està el track:
Powered by Wikiloc
I ací altres tracks que comparteixen el recorregut:tales - montí - espino - tales
tales - montí - tales
toll del bou - maset - marimon - font montí
la gronsa - montí - artesa
sonella - marimon - maset - pi nano
(ens vam trobar un dels pepes treballant en la senda de la caseta de Marimón)
toll del bou - gronsa - marimon
toll del bou - penya parda
toll del bou - penya parda - pi nano
toll del bou - toll de xotena - penyes altes
tales - benarrai - les eres - barranc d'ain - fusero - mogenta
més informació de la ruta i crònica ací.
Agraïments especials als Pepes, gràcies a gent com ells nosaltres podem fer realitat la nostra afició a la muntanya i arribar a llocs amb tant d'encant com l'Espino.
Més informació:
- Les muntanyes de la guerra
- Castany i Àlvaro, Joan Toponímia dels pobles valencians: Onda , ed. AVL, València, 2004 Accessible a la web.
- Diago Manuel, V. Àlvaro i Fèlix, F El clima i la vegetació d'Onda Ed. els propis autors, Onda, 2004
Hola Xavier.
ResponEliminaJa fa temps que tinc l'Espino al punt de mira,però al llegir ressenyes (sobre tot teves) i veure en les condicions que estaven les sendes,sempre m'havien tirat enrere.
Es una sort que gent com els Pepes netegen desinteressadament aquests senderols,no tardaré en anar a pujar-lo.
Salutacions.
Aprofita ara que les sendes estan netes, encara que els Pepes estan treballant i les deixaran millor si això és possible.
ResponEliminaPer cert si tornes pel Cullera aprofita per fer la cresta que va cap a l'Alto de Peñarroy, es pot baixar bé cap al coll que separa el barranc de la Parra i el d'Aigua Negra ara que han netejat tota la muntanya.