D'EL TORMO AL COLLADO BLANCO

Per fi anem a fer la ruta entre el Tormo i Cirat que des que la va penjar José Tomas al seu blog s'ha convertit en tot un clàssic.
Nosaltres però no hem fet la ruta original sinó que hem fet algunes xicotetes variacions. En primer lloc hem eixit des de la Poza de la Umbría i no des de Cirat i en segon lloc no hem arribat a Cirat sinó que ens hem quedat al Collado Blanco.
Hem triat eixir d'ací per dos raons, l'una per a fer el tram d'aigua al final i així no fer camí banyat, i a més per a finalitzar la ruta amb un banyet al riu, i  després fent de domingueros sota els pins.
Hem eixit doncs des de la Poza de la Umbría en la Huertica on s'arriba pel camí de la Huertica que baixa formigonat fins a les hortes d'eixe nom. Des d'ací continua per la dreta fins al toll on hem aparcat sota els pins.

Camí vora riu.

Per començar la ruta hem fet el camí invers, continuant riu avall fins al punt on trobem el camí que baixa al riu i que seguim amunt, deixant a la dreta les hortes que es reguen des de la sèquia de la Huertica fins que arribem a la carretera.

La Huertica.

Fem un tram curt per carretera fins que ens desviem a l'esquerra pel vell camí de ferradura que puja al poble. Es tracta del vell camí de Ludiente a Segorbe que baixava recte a travessar el riu per pujar pel corral del Badaucho a la Peñablanca.
El camí puja per una zona d'algeps que ha fet que es trobe prou erosionat, encara que conserva parts de l'empedrat original, imprescindible en un terreny tan solt per a no haver d'estar arreglant el camí a cada ploguda.

Camino de Ludiente a Segorbe o de la Huertica.

Pugem per la vessant de los Yermos cap al poble on entrem per una vella escombrera. No és el millor accés ni la millor visió del poble, però és significatiu que en una part per on no passa cap camí rodat s'ha anat acumulant la runa procedent de les obres, com si fora un lloc on ningú la veu.
De tota manera quan entrem al poble ens desviem pel camí que passa sota el cementeri fins al mirador del Ociño, encara que deuria retolar-se Hociño, derivat d'Hocino o "angostura de los ríos entre montañas" (DRAE). Des d'ací es veu el riu als nostres peus, amb les hortes de la Huertacha, la Huertica, el Catino i de l'altra banda del riu la Rambla Olivan. També de l'altra banda veiem la Umbria que baixa des del Alto de Costur, i la Peñablanca on vam estar fa poc.

Mirador del Hociño.

Retornem al poble i el travessem per a agafar el camí del Tormo que mou pel mateix lloc on ho fa la moderna carretera d'accés.

El Tormo i al fons la Muela.

Només fem uns metres que de seguida ens desviem a l'esquerra per un camí encimentat que substitueix el vell camí de ferradura i que volta el Cerro fins que arriba a la Caseta del Peirón. Ací hi ha un encreuament de fins a cinc camins. Per la dreta ve el camí de Ludiente a Cirat, en part substituït per la carretera vella que passava més alta que l'actual. Per l'esquerra una pista fa la volta al Cerro i torna al Tormo. Recte continua una altra pista que travessa el barranc que baixa del Fire i per la vora baixa a la carretera. Per la dreta mou recte amunt el camí de l'Hostal pel Fire, ara en part pista que més o menys el segueix fins al fire.
Nosaltres seguim recte per un camí planer on trobem les marques grogues i blanques del PR no oficial que van traçar els socis del CAMET i que passa per diferents masos dels termes de Cirat i Ludiente.
El camí puja molt poc a poc cap a la Balseta, travessant el barranco del Fire. Tot el camí, com totes les vessants de les muntanyes, es troba cobert d'un espés pinar de pi blanc que sembla monòton encara que no ho és.

Bifurcació de camins. Seguim pel camí vell del Tormo a Cirat.

Arribem així a un collet on el PR munta per la dreta cap al corral de Alberto i continua pel camino de Zucaina, però nosaltres seguim recte transponent el collet i baixant per la vora del barranco de Aguas Malas, una zona d'ombria que presenta una notable verdor contrastant amb la secor d'enguany. De tota manera sembla que per ací ha plogut un poc més i no es veu del tot sec.

Barranco de Aguas Malas.

El camí aboca a la carretera pocs metres abans d'arribar al poblat de la Central del Collado Blanco, però com la ruta és curta aprofitem i ens desviem a la dreta per un senderol que passa puja a la Cueva de Matrillas (seguint un track de José Tomàs).
La senda remunta el barranco del Lobo passant sota unes cingleres fins que el travessa i enfila directe a la Cueva de Matrillas.
La cova és un simple abric, no molt fondo, tancat amb una perfecta paret de pedra per tal d'usar-la com a mallada per a les ovelles i pel que sembla va estar en ús fins a relativament poc de temps.
Dins la cavitat hi ha també una xicoteta construcció que no vam saber per a què es devia usar.
A la vora hi ha una altre abric, més menut i que també conserva restes de murs que respon també al mateix nom.

Cueva de Matrillas.

Després de la visita a la cova continuem camí per una pista vella que arriba fins a la cova i que ara la vegetació ha convertit en senda.

Camí d'accés a la Cueva Matrillas.

Eixe camí d'accés ens condueix a la pista que puja cap al Plano, traçada en part per damunt del vell assegador i  Camino de Aragón a Onda. La seguim per la dreta pujant fins que a l'esquerra trobem una pista que entra per un pinar més o menys pla. Es tracta del camí d'accés a la bassa de pressió de la central elèctrica de Cirat. Fins ací arriba l'aigua que es treu del riu a la presa de Montanejos (oficialment de Cirat per alimentar la central de Cirat) mitjançant un túnel de més de 7 km.

Pista a la Balsa de la Central.

Des d'ací un camí asfaltat baixa cap a la carretera seguint el camino real de Aragón a Onda, que s'afegeix clarament per la dreta. Passem per dalt de la tuberia de pressió que baixa l'aigua del salt i continuem baixant fins arribar a la carretera que travessem a l'altura del Collado Blanco.

Tuberia a pressió de la central de Cirat.

Travessada la carretera continuem per l'assegador que passa per dalt del poblat del Collado Blanco.
El Collado Blanco és el nom de l'antic poblet on vivien els treballadors de la central de Cirat.
La central de Cirat es va construir als anys 50 del segle passat i va entrar en funcionament el 1962 i formava part d'un complex més gran impulsat per Hidroeléctrica Española (que poc abans havia absorbit a la LUTE, filial seua). Així les centrals de Cirat i Vallat van completar la xarxa de centrals hidroelèctriques del Millars sent estes les darreres en fer-se i les de major producció. La central de Cirat presenta un salt d'aigua de 130 metres i una potència de 12,89 Mw.
Abans de l'automatització de les centrals, els treballadors vivien en cases a la vora de les mateixes, i en alguns casos es van construir xicotets pobles amb serveis comuns i església com el que hi havia al Colmenar d'Onda fins fa poc temps.

Cases de la central al Collado Blanco

En este cas hi havia una sèrie de vivendes i serveis: piscina, camp de tennis, església ... que es va abandonar definitivament el 2007 i que es troba completament destrossat per part de desaprensius que han saquejat les instal·lacions per emportar-se qualsevol cosa de valor, inclós el cablejat de coure i ferro de les instal·lacions de la llum i l'aigua. Una llàstima perquè mereixia un futur millor.

Interior de vivenda al Collado Blanco.

Després de visitar les cases de la central continuem camí pel camí asfaltat que uneix les cases amb la Central i la Presa.
Tornem a travessar la tuberia de pressió i arribem a la vora de la central que funciona automàticament.

Central de Cirat.

Hem arribat així al nivell del riu i el camí continua per la vora del riu Millars, ara ample a l'estar represat per la Presa de Cirat, oficialment la presa de Vallat al ser la que pren l'aigua per a la central de Vallat.
Des de la presa a Vallat l'aigua circula per un túnel d'onze quilòmetres fins a la central de Vallat. Al tram que travessa el río Pequeño en Espadilla el túnel deixa pas a un parell de tubs que travessen el riu.

Presa de Cirat (o de la central de Vallat).

El camí, molt agradable per anar a l'ombra del matí i sota els xops que voregen el riu travessa un túnel i un poc més avant arribem a la presa on acaba l'asfalt. Durant un curt tram continuem per un camí de terra que passa per la vora d'una casa assolada abans d'acabar-se.

Túnel al camí de la presa.

Continuem per un sender que baixa a les hortes i continua vora la sèquia que les rega i que també porta l'aigua a la Huertacha i a la Huertica. Supose que són estes les hortes de la Huertacha però com no trobem ningú no podem preguntar-li-ho.

Sèquia.

Per la sèquia es pot anar mal que bé fins a la Huertica, però el camí és millor o, almenys més refrescant, baixant al riu per la punta dels bancals i continuant per un carril traçat pel caixer del riu.

Travessant el riu.

Esta és la part més entretinguda de la ruta doncs cal travessar el riu unes quantes vegades. En cas de necessitat es pot anar descalç però és preferible dur un calçat adequat. Nosaltres no ens hem calfat el cap i amb el mateix calcer que duem passem. Eixe és un dels avantatges d'estar al final de la ruta, així que aprofitem per fer un banyet a l'última "poza" abans de la Poza de la Umbría, mentre fem un glop d'alguna cosa millor que l'aigua del riu.

Doblement refrescant.

I acabem com uns bons "domingueros" amb la taula parada, tortilla, papes, cervesa, vi i cava, i també orxata i fartons ... que som tots.

Poza de la Umbria.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Del Tormo a la Benachera
De Torrechiva al Tormo
el tormo - hostal - los mores (part del PR de las Masías)
el tormo - el cabezo - la muela
el tormo - los gavites - el cabezo
el tormo - mas del plano de abajo

Més informació:

• Blog de José Tomàs
• Sancho Comins, Jose (coord.) (1990) Itinerarios por el Valle del Mijares Ed. Caja Rural San Jose Almassora (fragments ací: <http://www.slideshare.net/xgoterris/valle-del-mijares-fanzara>; <http://www.slideshare.net/xgoterris/castillo-de-villamalefa-sancho-comins>; <http://rochaludiente.wordpress.com/2012/02/18/itinerarios-por-el-valle-del-mijares-ludiente/>)
• Ajuntament de Cirat