DE VILAFAMÉS A LA BALAGUERA PER LA FONT DE LES PIQUES I TORNANT PER LES ROQUES DE MALLASSÉN

Tornem a Vilafamés, que ja fa temps que no veníem, i aprofitem per fer una ruta circular pujant a la Balaguera de la Pobla, una muntanyola que destaca a l'extrem nord de les serres de Borriol i Vilafamés.
La idea inicial era seguir un track d'Abel Ibañez i travessar de part a part la serra però al final les coses no sempre ixen com hom les planifica, sovint millor.

Comencem la ruta al cementeri de Vilafamés, sota l'àrea recreativa de l'Estepar. Per ací passa l'assegador de la Balaguera i aprofitant el seu traçat s'ha netejat una senda cap a la font de les Piques que evita haver de fer 2 km per carretera.
Hui portem un acompanyant nou i per tant haurem de mirar de cansar-lo per a passar la prova d'iniciació (a les punxades ja està més acostumat i per a emborratxar-se ja està la Madalena).
Així que encara amb la frescor del matí comencem a pujar per darrere del cementeri de Vilafamés seguint un senderol prou clar que passa per la falda de l'extrem nord de la Serra de Borriol.

Cementeri de Vilafamés.

Passem pel racó del Ferrero i des de la punta podem vore al lluny el poble on ja toca el sol. Nosaltres però continuem a l'ombra de la serra durant molta estona de manera que no ens sobra roba tot i què no fa fred.

Vilafamés des de l'Assegador de la Balaguera.

El camí continua quasi sempre a cota resseguint els plecs de la serra, ara entrant a travessar un barranquís, ara eixint a salvar un llomet, fins que arribem al llomet d'abans de la font i barranc de les Piques on deixem un ramal que baixa i enfilem amunt a buscar la font.

Pujant per a l'Estepar. Al fons el pla de Vilafamés.

Darrere queda el pla de Vilafamés que s'estén fins als tossals que barren el pas a La Barona. Ací la senda entra en un pinar de repoblació que cobreix els antics bancals, i travessant bancals arribem a la font de les Piques on puja un camí des de l'Emperadora, per la vora del polígon industrial.

Font de les Piques.

El nom de la font és clar: una sèrie de piques de pedra recullen l'aigua de la font. Un cartell a la vora explica l'aprofitament de l'aigua que se'n feia: la primera pica era per a beure les persones mentre que les restants estaven destinades als animals; des d'ací l'aigua aboca a una bassa allargada que feia funcions de llavador i posteriorment es recull a una bassa per a ser usada per al reg d'uns bancalets d'horta.

Cim de la Balaguera des del coll.

Després de tastar l'aigua continuem cap al coll de la Balaguera pel camí que puja des del Pla, per on també munta l'assegador.
Travessem un barranquet i enfilem amunt per la costera. Ací deixem l'assegador de la Balaguera que segueix per la vessant nord de la Balaguera fent la volta al cim mentre que nosaltres anem dalt.
Quan arribem al coll trobem una senda a l'esquerra que corre per damunt d'una vella pista i enfila al cim. No pensàvem anar però estant tan prop és llàstima no pujar-hi, així que el seguim per l'ombria passant sota les penyes cimeres.

Senda de pujada.

La vella pista arriba a uns bancals d'ametlers abandonats i des d'ací segueix amunt una senda poc clara però xafada, i la seguim.
Ens retardem un poc més del que tocaria perquè ja ha començat la temporada d'espàrrecs i sense voler els ulls i les mans se'n van darrere i acabem fent-ne un manollet.
El senderol que seguim ens enfila al llom de la Balaguera i des d'ací girem a la dreta directes al cim. No hi ha una senda clara però és fàcil passar i fins i tot anem trobant alguna fita de tant en tant.

Cim de la Balaguera.

Des del cim de la Balaguera hi ha unes bones vistes de la Plana de l'Arc, i si mirem al nord veiem davant nostre la traça recta de la Via Augusta que la va gastar de fita tal i com vam comprovar fa poc.

El Pla de l'Arc i el camí dels Romans des de la Balaguera.

Trobem algunes pedres soltes però no restes de construccions que ens facen pensar que estem enel poblat ibèric més important de la Plana de l'Arc, tot i què sembla que el poblat no es troba al cim sinó al replanell inferior. Nosaltres no ens acostem sinó que quan arribem al punt on hem pujat, continuem la senda per la dreta de baixada cap a la Pobla i endintsant-se a un espès pinar que cobreix tota la vessant.

Collint espàrrecs.

A meitat baixada trobem tres hòmens que pugen des de la part de la Pobla. Ens comenten que hi ha uns soterraments musulmans a la banda de llevant del cingle, i que les restes del poblat ibèric, no excavat però on s'han trobat restes interessants, es troben més al nord. Caldrà vore-ho la pròxima vegada que pugem.

Senda als peus de la Balaguera.

El camí de baixada va girant i ix a la pista de la Balaguera, just darrere d'unes fàbriques que es troben a la carretera vella de la Pobla.
Nosaltres no baixem  a la Pobla (ben aprop seguint el camí dels Romans) sinó que pugem pista amunt.
La pista passa per dalt de les Rectories (on hi ha la fàbrica Itaca) i a pocs metres del Coll de la Balaguera per on hem passat abans.
Un poc més amunt arribem al corral de Savoia on el camí està barrat per a impedir el pas de les motos. Nosaltres passem per la dreta seguint les traces del camí vell fins que tornem a trobar la pista un tros més amunt, ja a punt d'arribar al Bancal d'en Dolç on acaba.

Pujant a la Serra.

Travessem el bancal i retrobem la senda que puja clara serra amunt, sempre per la ratlla dels termes de la Pobla i Vilafamés.

El Planàs.

Anem pujant suaument per les llomes pelades on només creix el romer i coscoll, camí de la part més alta de la Serra i passant per la Talaia, el Planàs, el tossal de la Paredada, ...

Recuperant forces al Tossal de la Paredada.

Quan ja hem pujat prou per tindre unes bones vistes de totes les terres dels voltants ens aturem a fer un glop de mistela i recuperar forces dalt del tossal de la Paredada. Ací no corre l'aire i fa solet de manera que abelleix quedar-se, però cal continuar la ruta.
Un poc més amunt deixem a la dreta la senda de les Tosses que puja des del Cementeri. La idea original era tornar per ahí, però després d'haver fet una volta més llarga, així que per allargar la ruta decidim baixar pel camí de la Serra a les Roques de Mallassén.

Camí de la Serra.

El camí de la Serra només està uns metres més amunt i baixa des de la Penya del Corn, cim més alt de la serra que separa Borriol de Vilafamés i Moró però a nosaltres hui no ens toca i seguim avall.
El camí fa algunes voltes abans d'arribar a les Roques de Mallassén fins on puja el camí asfaltat des del poble.
Des d'ací seguint l'asfalt en poc més de deu minuts estaríem a Vilafamés, però decidim baixar travessant les roques fins al camí de la Trisiola, com ja vam fer l'any passat baixant de la Penya del Corn.

Roques de Mallassén.

El camí baixa entre les roques, ajudat de cordes i algunes escales i passeres de fusta, habilitat pels escaladors que van a escalar en bloc  a les grans penyes de rodeno que hi ha escampades als voltants del barranc d'en Gil, als peus del Morral.

Pont improvisat.

Travessem el barranc i a partir d'ací el camí és més fàcil que no més clar, fins que passat un gran penyal arribem al punt per on puja una senda cap al cim del Morral. Nosaltres des d'ací seguim avall seguint les fites que fan voltes entre els vells bancals coberts de pins. El camí fa voltes però nosaltres no el seguim exàctament més per collir espàrrecs que per acurtar les voltes (o pot ser era al revés?), fins que eixim al camí de la font de la Triciola i el seguim deixant enrere la font de camí cap al poble.

Camí de la Trisiola.

Travessem el barranc d'en Gil novament i pugem a enllaçar amb el camí vell de l'Alcora o camí de les Moles, per on continuem cap al poble passant sota el castell i la part vella del poble.
Este tram de camí carreter, ample i ben empedrat és tota una relíquia d'altres temps quan per ací passaven els carros i un exemple de conservació que hauria de perdurar en el temps.

Camí vell de l'Alcora.

Seguint-lo entrem a Vilafamés pel carrer de la Botera passant sota l'ajuntament i fent la volta de les muralles per encaminar-nos a la plaça de la Font passant per davant de la Roca Grossa, com no podia ser d'altra manera.

Entrant a Vilafamés.

Ací finalitza la ruta per a la majoria que se queden a la plaça disfrutant de l'aigua de la font, perdó, de les cerveses del bar, mentre que els xòfers ens n'hem d'anar al cementeri a pels cotxes per no haver fet el recorregut tal i com estava previst.


Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

La Pobla a les Useres
De Vilafamés a la Penya del Corn pel Morral


Més informació:

• Diversos autors (2007) Sendes paisatges de Vida Ed. Comissió organitzadora XII jornades culturals de la plana de l'Arc
• Diversos autors (2003) Catálogo espeleológico del termino municipal de Vilafamés Ed. Espeleo Club Castelló
• Ajuntament de Vilafamés