Encara que la serra d'Espadà la tenim prou xafada sempre hi ha racons desconeguts i sendes que no hem xafat. Així entre Suera i Tales hi ha un parell de sendes que, per un motiu o un altre, no havíem pogut recòrrer encara i hui que havíem de fer una ruta curta ha estat el dia triat.
De bon matí hem eixit de Tales disposats a recòrrer la senda del barranc de la Pedrera, pujar a la Penya de Marco i passar pel camí de les Àguiles i encara que no les teníem totes al final hem pogut acomplir el nostre objectiu.
 |
| Començament de la ruta. |
Eixim de Tales per davant de les piscines, per un camí que travessa l'horta de la Sèquia Nova que s'estén per la revolta que fa el riu als peus del poble.
 |
| Hortes de la Sèquia Nova. |
Seguim un caminal que baixa al riu, ara sec, i continuem riu avall un parell de centenars de metres abans de trobar un camí a l'esquerra que ix del riu i puja per l'altre costat i ens acosta a una urbanització on trobem el camí de la Pedrera.
 |
| Camí de la Pedrera. |
El camí travessa garroferals, antics bancals abandonats i algunes casetes noves construïdes entre el pinar, sempre prop del barranc de la Pedrera, enfilant cap a les muntanyes.
 |
| Camí de la Pedrera. |
Travessem el camí vell de Suera a Onda i seguim un tros més entre unes cases noves fins que el camí ample s'acaba i deixa pas a una senda estreta que se n'entra al pinar que creix i cobreix tots els antics bancals que pugen fins al capoll de les muntanyes.
La senda va pujant entre els antics bancals de pedra seca molt ben
construïts i conservats tot el pas dels anys i el nul manteniment.
Només per poder disfrutar del treball de la pedra seca ja paga la pena fer esta senda. Si a això li afegim el pinar ombrívol que la cobreix fa que siga tot un plaer el recorrer-la.
On tenim algun dubte les fites i marques de pintura ens ajuden a no perdre la senda, i seguint-les arribem a un collet dalt de la Foieta.
 |
| Baixant a Cavallera. |
Baixem per la Foieta de Cavallera a les Hortes de Cavallera, totes dins la gran partida de Cavallera situada vora riu a la part de baix del terme de Suera que confrontava amb l'antiga alqueria musulmana de Cavallera, ja dins del terme d'Onda.
 |
| Camí vell de Suera a Onda. |
Ací retrobem el camí vell de Suera a Onda, que seguim cap a Suera travessant les Hortes. Ara el camí és ample i formigonat tot i que ja fou camí de carro molt abans de fer-se la carretera i és molt més dreturer que esta.
 |
| Suera des del Solaret. |
No fem molt de tros per ell que de seguida trenquem a la dreta per un entrador que puja a una bassa i una caseta. Sense tocar-les i per l'esquerra continua una senda evident que hem de seguir de pujada al Solaret.
 |
| Assegador |
A meitat pujada enllacem amb l'assegador del Cementeri, que des de les Àguiles baixa pel cementeri a travessar el riu i puja per ací cap a Cantallops. No serà la darrera vegada que en seguirem un tros doncs coincideix en part amb el traçat de vells camins encara en ús com el que seguim.
Deixem a l'esquerra el corral de Garcia, i seguim pujant fins que arribem a un llosar on per l'esquerra puja el camí de Fanzara.
Enllacem amb el camí de Fanzara per on ara està traçat el PR-CV-161 i seguim amunt per un pinar espès cap al collet de Cantalobos.
El camí traspon el coll i continua per l'altra banda, vorejant la capçalera del barranc de la Pedrera on queda la partida de Cantalobos. Nosaltres hui no seguirem eixe camí sinó que agafem un sender menys evident que per l'esquerra mou amunt cap al pic que queda dalt nostre.
 |
| El Montí des de Cantalobos. |
El sender enfila recte amunt en un primer tros, i després va girant fent la volta al piquet de Cantalobos. Tot i què no és un sender massa xafat és prou clar i algú passa i s'ha molestat en netejar-lo un poc.
Finalment acaba a uns bancals treballats i travessant-los arribem a la pista de Cantalobos.
 |
| Pujant bancals cap a la Penya de Marco. |
La nostra següent fita del dia és la Penya de Marco, i la tenim just davant només hem de trobar la manera de pujar-la. Així que seguim la pista amunt i, abans de que acabe a un collet trenquem a la dreta pujant al recte uns bancals abandonats on la malea creix poc i no es veu el groc de la flor de l'argelaga.
 |
| Cim de la Penya de Marco. |
Així de bancal en bancal i seguint els senderols dels animals arribem a dalt de la Penya de Marco sense punxar-nos i molt millor del que havíem imaginat. Però encara ens queda la baixada.
 |
| Suera des de la Penya de Marco. |
Fem un mos per celebrar que ja som dalt mentre disfrutem de les magnífiques vistes que tenim. Cap a l'est es veu Onda i el Montí amb la Plana darrere fins a la mar. Cap a l'Oest les Benalises i les muntanyes per on va la ratlla de Villamalur. Pel nord queda la Mola i Xiclà i al sud Suera.
 |
| Baixant de bancal en bancal. |
Comencem a baixar seguint l'alt cap al nord, per on bassa un assegador completament intransitable. De fet ens toca anar per dalt la paret de pedra que en marca el límit. Així que només podem baixem per l'esquerra cap a uns antics bancals i, de bancal en bancal, anem baixant cap al barranc de les Vinyes.
Arribem a una caseta on entra una pista i la seguim cap al pla de l'Algepsar.
Ací trobem un bon pla plantat d'oliveres, algunes més que centenàries, i també uns homes a una caseta a qui preguntem la millor manera de tornar a Suera. Sembla que hi ha un camí que baixava pel barranc però no ens el recomanen així que continuem cap al pou de l'Algepsar i la carretera a buscar el camí vell d'Ayódar.
 |
| Pla de l'Algepsar. |
Travessem el pla i just abans d'eixir a la carretera queda a la nostra esquerra una casa mig assolada amb un pou curiós pou al costat. Es tracta de l'antic algepsar que va estar en funcionament fins als anys 40 i on es coia l'algep d'un terrer proper.
 |
| Pou de l'Algepsar. |
Eixim a la carretera i la seguim avall uns tres-cents metres fins que arriba a un desmonte. Per l'altra banda s'agafa la pista de Benalises. Nosaltres però no passem el desmonte sinó que continuem per un camí ample que puja a l'esquerra prou costerut.
 |
| Carretera d'Ayódar a l'Algepsar. |
El camí ample puja a un capoll on hi ha un gran corral, i és que per ací també passa un altre dels assegadors que travessen el terme unint les diferents partides on baixaven a extremar les raberes de l'Aragó.
 |
| Pla de l'Arrier. |
Travessem el Pla de l'Arrier que queda a la part de dalt del tossal, i per l'altra banda continuem per un dels assegadors que pujava fins al corral.
 |
| Assegador del Malladar. |
Quan baixem a un collet on hi ha un parany ens ve per l'esquerra el camí d'Ayódar que no puja al Pla de l'Arrier sinó que fa la volta per l'est.
A partir d'ací la pendent es suavitza mentre seguim el vell camí on
encara es nota el treball de construcció fet per tal de suportar el pas
del trànsit de persones i cavalleries entre els dos pobles.
 |
| Camí d'Ayódar. |
Seguint el camí fem de baixada la Pujada de Maldo, passant pel costat
d'un altre corral, el de Pere, i arribem novament a la carretera que ha
fet molta més volta per a baixar fins ací.
 |
| Suera des de la Pujada de Maldo. |
Travessem la carretera passant per la vora de la Granja dels Aguilars,
on hi ha un curt tram on el camí vell ha desaparegut, però de seguida
arribem al camí de Villamalur, ara convertit en una ampla pista i la
seguim a l'esquerra cap al riu.
 |
| Sèquia de la font del Riu. |
Arribem a la rambla del Riu, on conflueixen els barrancs de Castro, del Palmeral i seguim riu avall passant per la vora de la font del Riu, d'on naix una sèquia que alimenta els vells llavadors, reconvertits primer en piscina i ara en
àlberg, i que continua per a regar les hortes de Baix del Pont.
 |
| Plaça de Suera. |
Entrem a Suera pel camí de Villamalur i la travessem, passant per la Plaça i el calvari fins a la Font Seca on ens venen ganes d'arremullar-nos amb la cervesa del bar. Però encara ens queda un tros per a acabar la ruta, i hem de fer l'última senda del dia.
 |
| Cementeri nou. |
Des de la Font Seca travessem la Nova Suera pel camí del Cementeri seguint el traçat (i paletes que n'informen) de la
Volta a la Campana.
 |
| Senda d'accés al camí de les Àguiles. |
Per la dreta del cementeri continua la pista que puja fins que, a la dreta, trobem una senda nova, oberta i netejada pel club de muntanya de Suera per a la carrera i que en una llarga diagonal per la vessant puja a buscar l'assegador del Cementeri (que pujava al recte per la divisòria d'aigües).
 |
| Camí de les Àguiles. |
Quan arribem ens trobem amb el camí de les Àguiles que pujava pel que ara és Nova Suera. Des d'ací seguim amunt el camí i l'assegador, recuperat pel CM Serra d'Espadà com bé informa un gran cartell a l'entrada.
 |
| Pujada a les Àguiles. |
La senda puja amunt amb una pendent considerable, o serà que ja portem prou quilòmetres a les cames per a que pique la costera i puja a enllaçar amb la senda de les Àguiles que des de Tales recorre els cims fins al collet del camí de Benitandús.
 |
| Cim de les Àguiles. |
Deixem a la dreta la senda que baixa al camí de Benitandús (quasi a tocar) i continuem avall per la senda de les Àguiles que passa per dalt dels cingles que cauen cap al riu Veo.
 |
| Crestejant les Àguiles. |
Les vistes sobre el riu Veo i també les que queden cap al riu de Sonella a la banda de Suera són magnífiques.
 |
| Senda de les Àguiles. |
Un mar verd de pins ho cobreix tot fins on els ulls arribeni la senda continua sota el pinar.
Mentre baixem deixem primer a la dreta una senda que davalla a buscar la carretera de Veo i un poc més avant a l'esquerra una altra que continua fins a la pista del Cementeri de Suera.
 |
| Camí Entre-rius. |
La senda baixa per la partida Entre-rius, que com deixa clar el topònim es troba entre els dos rius; Veo i Sonella, seguint sempre la divisòria d'aigües.
Després de travessar una pista trobem a la dreta una caseta al lloc que
anomenen el campament. Preguntant a un home ens diu que allò és el
campament i és que ací hi havia un campament de la joventut de Falange,
segons alguns autors al mateix lloc on en altres temps va haver un
campament carlista durant el setge de Tales de la tercera guerra
carlista.
 |
| Arribant a Tales pel Campament. |
I deixant enrere el campament arribem a la carretera de Suera que aprofitem per passar el riu Veo pel pont arribant a Tales i, com no, cloent el dia davant d'una cervesa.
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
D'Artesa a Suera. Caminant per l'altra serra d'Espadà
Antics camins de Tales
De Suera a Ayódar pel camí vell i tornada per la rambla de Villamalur
Suera - camí fanzara - suera
Tales - òrguens - benitandús
Més informació:
- Senders de l'Ajuntament de Tales
- Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
- (1908) Minuta del MTN de Tales IGN
- Fausto, Vicent (2009) Caminant per Suera
- Ajuntament de Suera
- Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
- Estall i Polés, Vicent (2006) Toponímia dels pobles valencians: Suera Ed. AVL accessible a la web
- Gimeno Estornell, Vicent (2006) Notícies per a la història de la vila i parròquia de Suera Ed. Diputació de Castelló
- (1909) Minuta del MTN de Sueras IGN
- (1987) Clasificación de las vias pecuárias existentes en el término municipal de Suera. Generalitat Valenciana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada