Fa un parell de
setmanes es va celebrar la primera edició de la
Canaleta Trail. Una
nova carrera de muntanya que s'afegeix al calendari runner, i és que
no pot haver poble que se precie sense la seua cursa muntanyenca. Pot
ser s'ha convertit en una moda i hi ha qui critica la massificació
de la muntanya, però per als senderistes ha estat una nova
possibilitat perquè d'una banda per a fer moltes d'estes carreres
s'han recuperat i netejat els vells camins de ferradura que, d'altra
manera, es trobaven quasi perduts, i de l'altra la gent del poble ja
no ens mira com si fórem orats quan anem a caminar per les
muntanyes.
Per a la nova
carrera d'Argelita s'ha tornat a repassar el magnífic camino de la
Canaleta, un dels més espectaculars de les nostres terres, i s'ha
recuperat el camino de la Leguna, que no desmereix de l'anterior
(entre d'altres) permeten així fer una circular que de ben segur a
cap senderista deixarà indiferent.
Aprofitant doncs la
neteja i el fet d'haver passat la cursa ens acostem a Argelita per a
fer part de la ruta de la carrera, pujant a la Leguna i baixant per
la Canaleta. La carrera fa el recorregut al revés i el fet de
realitzar-lo en esta direcció és perquè és més fàcil allargar o
acurtar la ruta, depenent del tard que se'ns faça.
Aparquem als afores
del poble que està de festa. A la plaça encara estan els cadafals
muntats però pels carrers quasi no hi ha ningú.
 |
| Carrers d'Argelita. |
Baixem cap al riu
Villahermosa i el travessem per unes passeres en un lloc on s'han fet
unes represes per a formar piscines naturals. L'altra està també
ací, just al costat dels antics llavadors. I també tenim un baret
per refrescar-nos. Un bon lloc per a vindre a l'estiu.
 |
| El Turio des del río Villahermosa. |
Travessem el riu i
seguim recte entre bancals treballats. Però no fem molts metres
perquè a la part de dalt de l'horta el camí parteix en dos, a
l'esquerra cap a la carretera de Llucena i a la dreta cap a Vallat.
Ací hem de seguir recte pel vell camí de ferradura que comença a
pujar entre antics bancals coberts de pinar.
 |
| Camino de Llucena. |
La senda puja fent
una gran diagonal i és que dalt nostre s'alça un cingle
infranquejable que cal vorejar.
Es nota que seguim
un vell camí, ben traçat i amb molta faena feta. Bona part del camí
conserva l'empedrat original, i també murs de delimitació en molts
llocs. En altres ha estat excavat a la costera de la muntanya.
 |
| Argelita. |
El camí travessa la
carretera de Llucena i continua amunt. Un poc per dalt la carretera i
després d'una dura costera on la neteja no ha seguit exactament el
camí original, arribem a un punt on paga la penda desviar-se del
camí per acostar-se a la Cruceta.
 |
| La Cruceta. |
Es tracta d'una creu
de fusta clavada dalt d'una penya i des d'on hi ha un magnífic
mirador de la vall del riu Villahermosa amb Argelita al mig.
Retornem al camí i
continuem amunt, però de seguida trobem un encreuament de camins.
Per l'esquerra puja el camí netejat, menys important que el que per
la dreta baixa a buscar la carretera i que ara està molt brut.
Aquell és el camí de Ribesalbes mentre que nosaltres seguim el de
la Laguna que continua pel mas del Moro i el Llosar a Llucena.
 |
| Pujant a la Laguna. |
Eixim del pinar i
deixem enrere els antics bancals on creix mentre el camí remunta les
penyes que estan per damunt. Ací ens fugen unes cabres que quasi no
tenim temps de vore.
 |
| Pozo del Corralico. |
Un poc més amunt
retrobem antics bancals en una foieta. A la part baixa hi ha el Pozo
del Corralico, i el Corralico queda un poc més amunt, arreglat.
Des d'ací seguim
una pista nova que puja al Corralico però no arribem. Abans ens
desviem a l'esquerra remuntant un rellomet que ens porta finalment a
la punta del pla de la Laguna.
 |
| Pujant pel Corralico. |
Comencem a travessar
el pla per la senda que planeja fins que tornem a trobar la
carretera, just on hi ha l'entrador a les antenes de la Peña de la
Cueva Pons.
 |
| Pla de la Laguna. |
Aprofitem per entrar i disfrutar de les magnífiques
vistes que hi ha des d'ací dalt, tant cap a la mar com cap los Tajos
de la Muela que obri el Villahermosa als peus de la Muela del Buey
Negro.
Als nostres peus
està Argelita, tan aprop que sembla que si tirem una pedrada caurà
al mig de la plaça.
 |
| Vistes del Buey Negro des de les Antenes. |
Retornem al camino
de la Laguna i el seguim travessant el pla de la Laguna deixant al
costat les restes del corral i mas de la Laguna.
Travessem el fons
d'una gran dolina formada per la dissolució de la calcària i que
ara està sent capturada per l'erosió remuntant del barranco de la
Huertica. Tot i això en temps de pluges (o èpoques més plujoses)
l'aigua s'entollaria al fons donant lloc al topònim. Ara la terra
rossa del fons, única terra fèrtil, està ocupada per bancals
d'ametlers abandonats o antics camps de cereals ermats.
De l'altre costat de
la Laguna tornem a travessar la carretera i seguim per una suau
costera, sempre paral·lels a la carretera. En esta alta i
deforestada peneplana només creixen alguns ginebres dispersos,
acompanyats pel romer els llocs on el sòl té un poc més de
desenvolupament.
 |
| La Laguna. |
La monotonia del
camí es veu compensada per les magnífiques vistes que tenim,
sobretot si girem el cap enrere.
Tornem a travessar
la carretera i seguim un tros per la vora fins a les runes d'un
corral. A partir d'ací el vell camí de Llucena coincideix amb la
carretera però nosaltres l'abandonem definitivament i trenquem a
l'esquerra per un entrador que acaba a un bancal que també ocupa una
foieta.
 |
| Entrador cap a la Canaleta. |
No arribem al final
de l'entrador ans ens desviem a la dreta per un sender que s'encamina
cap a la Canaleta.
 |
| La Canaleta. |
El sender davalla
per a travessar el barranco del Buitrero on encara creixen algunes
carrasques i puja per l'altra banda fins a una pista.
 |
| Barranco del Buitrero. |
A la dreta de la
pista, ja ben prop, queda la fuente de la Canaleta i ens acostem a
fer-li una visita.
La font naix arran
de terra dins d'un pouet que està més bé brut. L'aigua es recull
en una bassa per a regar dos bancalets on encara hi ha sembrada una
poca horteta.
 |
| Fuente la Canaleta. |
Des de la font
continuem camí per la pista cap a la Canaleta i de seguida arribem
als bancals de la Canaleta. Entre ells baixa el camino de la Canaleta
per las Puertas, però abans de baixar ens acostem a fer una ullada
al mas de la Canaleta, un gran casalici assolat alçat a un dels pocs
llocs on hi ha terra bona per a fer bancals.
 |
| Mas de la Canaleta bajo. |
Des d'ací es domina
la vall del riu on està Argelita així com las Peñas de la Cueva
Pons, los Tajos de la Muela i la Muela mateix.
Desfem els nostres
passos i seguim pel vell camí, recuperat després d'una dura tasca
de desbrossament doncs ací es trobava totalment perdut.
 |
| Senda netejada. |
Baixem per l'ample
camí de ferradura, magnífic exemple d'enginyeria popular, que baixa
fent voltes i salvant els cingles per l'únic lloc possible. Així
s'acosta a las Puertas i les travessa per continuar baixant cap al
riu que corre quasi quatre-cents metres sota nostre.
 |
| Las Puertas. |
La baixada és
constant però la pendent en cap moment és massa gran de manera que
es fa còmoda.
 |
| Senda de la Canaleta. |
Només la part final baixa amb més pendent tot i les
revoltes que ens porten al llit del riu, de l'altra banda de la
fuente de los Ignacios.
 |
| Río Villahermosa. |
Travessem el riu
quasi sec fins a la font, que també trobem seca. Des d'ella pugem a
la carretera per a seguir carretera avall cap a Argelita un bon tros.
 |
| Tauletes a la fuente los Ignacios. |
Des d'ací en poc
més de deu minuts seguint la carretera arribem al poble, però com
encara és pronte continuem el recorregut de la carrera que puja per
la senda de la Muela.
 |
| El Pozo Negro. |
A la dreta de la
carretera puja una senda que va fent voltes per suavitzar la pendent
i ens porta a enllaçar amb la senda de la Muela.
 |
| Las Puertas des de l'altra banda del riu. |
Pugem un centenar de
metres abans de desviar-nos a buscar el SL-CV-91 que puja al castell
del Buey Negro per la senda de la Muela i el seguim per la pista que,
en part, ha substituït el vell camí.
 |
| Buscant el camí de la Muela. |
Trenquem a
l'esquerra seguint les marques del SL retallant la volta que fa la
pista, i la retrobem uns centenars de metres més avall, ja als
afores d'Argelita.
 |
| SL a la Muela del Buey Negro. |
Ja només ens queda
fer els pocs metres que ens separen del poble per concloure la ruta.
I per a cloure-la com cal ens acostem al bar de la piscina a prendre
la fresca a la terrassa mentre ens refresquem per dins.
 |
| Retornant a Argelita. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
de Toga a Argelita entre el Mijares i el Villahermosa
Cingles i barrancs de Ludiente
Més informació:
- Sancho Comins, José (1990) Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
- Canaleta
- Ajuntament d'Argelita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada