Este estiu van
netejar una part de l'antic camí de Llucena al mas del Moro.
Exàctament el que va des del Perxano al Llosar per les Pedroses. Com
és habitual aprofitem per conèixer estos antics camins recuperats
que tan ens agraden, però calia buscar-li una ruta circular i
interessant.
La primera idea era
començar a Araia però per no allargar massa la ruta decidim
començar-la al collet de les Saleres d'on ja n'hem fet d'altres. Des d'ací pujaríem
al mas de Gual per una «pista borda» (com ens van dir a Araia) i
tornaríem per la font d'Uriola. Però quan hem entrat a la pista ja
hem vist un cartell que posava «Atención batida de jabalí». Un
poc més avant hem trobat uns caçadors que participaven a la batuda
i els hem preguntat quina part cacen. Per sort cacen la banda de la
dreta del camí, i ens han dit que podem fer la ruta, que només una
part és per dins la batuda, però hem decidit canviar el punt
d'inici i fer-ho des de la pista del mas del Moro. Ells ens ho han
agraït i nosaltres anem molt més tranquils.
 |
| Inici de la ruta. |
Així que hem deixat
el cotxe al lloc que ens ha semblat bé de l'ampla pista i hem
començat a caminar cap al mas del Moro.
 |
| Les Calçaes i el Salt del Cavall. |
A la nostra dreta
queda el barranc de la font d'Uriola i a la seua vora el molí del
Ros. Ara tot està cobert d'un pinar jove que és el que trobarem a
les faldes. Les muntanyes que ens queden al davant estan més
despullades de vegetació i la pedra pren tot el protagonisme.
Caminem vora un
quilòmetre per la pista que ací és planera, ampla i còmoda i ens
serveix per a entrar en calor.
 |
| Barranc de la font d'Oriola. |
Ens desviem tot
seguit a la dreta per una pista estreta que baixa a buscar (i
travessar) el barranc de la font d'Uriola i comença després a pujar
cap al mas de Gual en una forta costera.
La pista es troba
plena de regalls i no és fàcil per a un cotxe, però per al
caminant no presenta més problema que la forta pendent que se
suavitza quan arribem cap a la lloma on està el mas de Gual.
 |
| Pista al mas de Gual. |
Arribem a un collet
i la pista baixa per l'altra banda, travessant el barranc del Llosar fins
al collet de les Saleres. Nosaltres ací trenquem a l'esquerra cap al mas de Gual que
queda molt a prop però on encara hem de pujar un poc per arribar.
 |
| Mas de Gual. |
Entre les cases
assolades del mas acaba la pista i continua un vell camí. El camí
puja un poquet i passa vora un pouet abans d'arribar a una costera
pedregosa on no creix més que el romer i alguns carrasquissos.
 |
| Pou del mas de Gual. |
El camí no està
molt net, però molt més que l'altra vegada que vam passar i es nota
que algú s'ha molestat en tallar la malea per fer més fàcil el
pas.
Este tram de pujada
està admirablement resolt fent grans llaçades que fan els
cent-cinquanta metres de desnivell molt fàcils de pujar de manera
que quan arribem a un morret que corona la costera es pot dir que
quasi ni hem suat.
 |
| Camí de les Calçaes. |
Al morret el camí
es perd per una llometa coberta de romer. Cal seguir recte per dalt
cap a dos pins solitaris que han escapat als incendis. No hi ha un
camí clar i cal buscar el millor pas. A partir dels pins sembla que
hi ha un senderol poc evident que en un centenar de metres més fins
que trobem una pista.
 |
| Alt de les Calçaes. |
Seguim ara la pista
a la dreta, de baixada al barranc del Llosar travessant un pinaret de
pi rodeno que creix en una ombria silícea, i és que ací els gresos
grocs i grisos afloren a la superfície en un bon rodal conformant
una vegetació diferent.
 |
| Mas del Llosar des de dalt de les Calçaes. |
La pista baixa a
travessar el barranc i poc després trobem a l'esquerra una senda que
ens porta a uns bancals mig perduts. Per dalt d'un bancal d'ametlers
hi ha un entrador que hem de seguir.
 |
| Drecera al Llosar. |
Malauradament no el trobem de
primeres i fem un parell de voltes entre bancals, remuntant el
barranc, fins que fem cap a ell.
 |
| Bancals d'ametlers. |
Ara només cal
seguir l'entrador que abandonem per seguir una senda que entra a la
font del Llosar. El mas queda a la solana de l'altra banda del
barranc.
 |
| Camí de la font del Llosar. |
Arribem a la font,
emblanquinada i cuidada. L'aigua cau a un abeurador, passa al
llavador i s'arreplega en una bassa per a regar plena de peixos. Tot
un exemple de l'aprofitament tradicional de l'aigua.
 |
| Font del Llosar. |
Tastem la fresca
aigua i descansem un poc abans de reprendre la marxa. Ara toca seguir
el vell camí del mas del Moro (o Argelita) a Llucena, recuperat pels
veïns de fa poc.
 |
| Camí del mas del Moro a Llucena. |
Agafem el camí per
dalt de la font i comencem remuntant un barranquet. Ací s'ha fet un
magnífic treball de neteja i hi ha llocs on les argelagues quasi són
més altes que nosaltres.
 |
| Mas del Llosar. |
Anem remuntant el
barranc, deixant a la dreta un rodal de nogueres que aprofiten la
frescor del fons del barranc, i de l'altra banda queda el mas del
Tossal, com no dalt d'un tossal.
 |
| Camí de Llucena (a Argelita). |
Passem un xicotet
collet i canviem de vessant. Davant nostre veiem ja el mas i escola
de les Pedroses i, més lluny, el Cabeço Blanc que destaca i domina
tota esta part del terme de Llucena.
 |
| Lloma de les Pedroses. |
La senda planeja per
la solana fins que enllaça amb la pista que entra a les Pedroses des
del Juncar.
Les Pedroses és un
conjunt de quatre o cinc cases, escampades al llarg del camí, amb
l'escola construïda dalt d'una llometa que domina el conjunt.
 |
| Les Pedroses. |
Passem la primera
casa i a l'esquerra queda la font voltada de jòvens oms. La bassa de
regar ha estat reconvertida en piscina i els antics bancals d'horta
estan envaïts pels oms.
 |
| Font de les Pedroses. |
Continuem camí
entre omets i enfilem avall cap a l'escola. Ens acostem a vore
l'escola, ara de propietat particular i restaurada per a convertir-la
en una segona residència però conservant l'estètica de l'original,
bastida durant la república. L'escola segueix el mateix plànol que
la de la Mina, la Parra, el Mosquerí o la Costa, totes elles
construides al mateix temps.
 |
| Escola de les Pedroses. |
Deixem l'escola i
mirem de trobar la continuació del camí cap al mas del Moro. El
veiem a l'altra banda d'un barranquet i baixem seguint una senda que
acaba a uns bancals. Per sort de l'altra banda hi ha uns caçadors
que ens indiquen el punt d'on s'agarra el camí (ben fàcil si ho
saps) que també està net i perfectament empedrat.
 |
| Camí del mas del Moro. |
El camí, ben ample,
baixa a travessar un barranquís i remunta la vessant de l'altre
costat enfilant la vessant d'una lloma per la vora del barranc de les
Pedroses.
 |
| Barranc de les Pedroses. |
Baixem a travessar
el barranc i continuem per l'altre costat fins que la soca vella
d'una gran carrasca que ha caigut talla el camí. Cal passar-la per
baix i pujar un poc i de seguida eixim a una pista, que continua
pujant cap a un collet entre alguns bancals treballats.
 |
| Carrasca tombada. |
Al collet trobem un
encreuament de pistes. Nosaltres seguim recte per una pista que
travessa els bancals treballats del Perxano. El vell camí anava més
avall, també entre bancals, però ara més perdut.
 |
| La Creueta. |
Seguint la pista
passem sota el mas del Perxano. Quan el camí gira per l'ombria d'un
tossalet on creixen uns àlbers cal deixar la pista i seguir una
senda a l'esquerra que entre bancals ens acosta al mas del Moro.
 |
| Bancals del mas del Moro. |
Entrem al mas per la
part de dalt i fem cap a la placeta que queda al mig de l'allargat
carrer que forma el mas.
 |
| El mas del Moro. |
Ací trobem uns
hòmens que ens expliquen la millor manera de baixar cap a Araia. Un
d'ells es despedeix de nosaltres que va a dinar al Llosar seguint
també el camí que nosaltres hem fet.
El mas del Moro és
un dels grans masos de Llucena, de fet és el més gran i va arribar
a tindre 76 habitants empadronats fa cent anys. Ara tan sols una
persona continua empadronada però quasi totes les cases estan
arreglades i sempre trobarem algú o altre al mas.
 |
| Pallissa de baix i camí d'Araia. |
Travessem el mas de
dalt abaix pel carrer major (i únic) i anem baixant cap a les
pallisses que queden a la part baixa. Per baix de les últimes cases
busquem un vell camí que de vegades es perd que baixa a buscar una
pallissa que queda uns centenars de metres més avall. Tan se val
trobar el camí perquè al recte també se pot baixar bé. Ara sí,
cal apuntar a la caseta si no volem acabar embardissats entre
argelagues i esbarzers.
 |
| El mas del Moro des del tossal del Bosc. |
Per la vora de la
caseta passa el camí que de seguida ix a la pista que puja des de la
font d'Oriola al mas, substituïnt el vell camí.
Baixem ara per la
pista, convertida en part en senda a l'haver-se'n traçat una altra
paral·lela per a un terrer d'argila que no va acabar de funcionar
(sortosament).
 |
| Pista d'Araia. |
Enllacem amb el camí
del terrer i a partir d'ací ens trobem amb una pista molt ampla però
quasi abandonada que va baixant cap al barranc de les Pedroses.
A la nostra dreta
queda el Cabeço Blanc i la pista gira passant quasi a les seues
faldes abans d'arribar al mas d'Aguilera, voltat de bancals
treballats que destaquen entre els pinars que creixen per tot arreu.
 |
| Mas d'Aguilera. |
Un poc més avant
deixem a l'esquerra una pista que baixa a travessar el barranc i puja
cap al mas de Gual, i uns centenars de metres més tard enllacem amb
la ruta que hem fet d'inici. Només ens queda desfer el tros de camí
que ens separa del cotxe per acabar la ruta.
Ara ens toca un tros
de pista amb el cotxe abans d'anar a una altra escola que ja no ho
és, la d'Araia, on ara està el bar del poble, on aprofitem el solet
de finals d'octubre davant d'una beguda fresca.
Ací està el track:
I ací una altra ruta que comparteix part del recorregut:
des d'Araia al Cabeço Blanc pel barranc del Llosar
Més informació:
- Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau (2008) L'Alcora. Mapa del terme municipal. Ed. Ajuntament de l'Alcora. accessible a la web <http://www.lalcora.es/files005/images/mapaanvers.pdf>
- Muñoz Badía, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa. Ed. Antinea
- Cartoweb
- (1920) Minutas del MTN del término municipal de Lucena del Cid. IGN
- Muncharaz Pou, Manuel (1984) Actas de clasificación de Lucena del Cid. Generalitat Valenciana.
- Escrig Fortanete, Joaquin (coord.) ( 2011) La Llucena masovera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada