dimecres, 14 de març del 2018

GR 333: DE SUERA A BENITANDÚS I VEO TORNANT PER LA SERRA

Un dimecres més aprofitem la vesprada per a caminar, i ho fem seguint el nou GR333. En esta ocasió eixim de Suera, per a completar el tram entre Suera i Veo passant per Benitandús.
Així que eixim des de la Fontseca buscant les marques de GR que entren al poble pel carrer Nou i pugen cap al camí de Veo per a eixir pel camí de Veo cap al collet de Mano. En este tram el GR coincideix amb el PR-CV-140 que enllaça Benitandús amb Suera, un vell conegut, i comencem a caminar per la pista que ha substituït el vell camí a l'eixir del poble per la Muntanyeta.
Arribem a l'encreuament per on puja la pista que mou de la Fontseca i continuem recte amunt pels Secanets travessant un pinar que creix sobre els antics bancals de secà.
Quan la pista traspon un rellomet la deixem pujant recte cap al collet de Mano que ja tenim a tocar. La pista continua per la dreta pel camí de la Serra cap a la font del Porc.
La pujada al collet de Mano és curta per un vell camí que encara conserva bona part de l'empedrat i a l'arribar a dalt trobem un important encreuament de camins: per l'esquerra puja una senda a les Àguiles (que continua a Tales pel camí d'Entrerrius); per la dreta continua el camí vell d'Alcúdia per on puja el PR-CV-161 cap al cim dels Órguens (tot i què el vell camí no hi passava pel cim sinó per dalt dels Òrguens).
Nosaltres no seguirem cap d'eixos camins i trasponent el coll continuem per l'altra banda baixant cap a Benitandús mentre deixem a l'esquerra el barranc de les Àguiles primer i el de Paús després.
El vell camí baixa a poc a poc fins que enllaça amb el camí dels Òrguens (per on baixa el PR-CV-161). A patir d'ací enfila avall cap al pantà de Benitandús que ja tenim davant travessant un alcornocal en solana que conviu amb carrasques que creixen allà on hi ha menys molla i més pedra. Seguint-lo arribem a la carretera de Veo just davant del molí de Benitandús del qual només en resten les parets, visibles quan el pantà està baix.
Seguim ara la carretera fins a Benitandús on entrem després de travessar el riu de Veo pel pont.


El GR333 pels carrers de Suera.

Camí de Veo pels Secanets.

Tram empedrat del camí de Veo (i d'Alcúdia).

Collet de Mano que separa la conca del riu Veo de la del Sonella.

Baixant per la falda dels Òrguens.

Bosc de sureres vora el camí.

Pantà de Benitandús.

Carretera de Veo.
El riu de Veo naix a Alcúdia de la confluència del barranc de Xinquer i el de la Xelva, ambdós amb aigua, i sol dur aigua més o menys constantment fins a Benitandús tot i què el cabal es aprofitat exhaustivament per a regar les hortes d'Alcudia i Veo i, en menor mesura Benitandús.
Passem per l'església del poble i el travessem per l'únic carrer que pot ser digne de tal nom. El poble està desert i només a una casa trobem uns quants gats, únics éssers vius que trobem un dimecres de vesprada.
Eixim del poble pel camí de Veo també anomenat allí i a Alcudia camí d'Onda doncs es correspon a l'antic camí, existent abans de la construcció de la carretera. El camí coincideix ací amb el PR-CV-161 i el PR-140. Tots dos se'n desvien del vell camí per a pujar al coll de la Basseta i poc després se'n separen; el primer baixa a Tales pel barranc d'Aín o de l'Ullastre mentre que el segon puja a Aín pel vell camí de Tales.
Nosaltres no en seguim cap dels dos i continuem per un ample entrador que baixa entre les Hortes de Benitandús a buscar el riu de Veo.
Travessem novament el riu, esta vegada a gual, cosa fàcil doncs no sol dur molta aigua. De l'altra banda retrobem el vell camí de ferradura que puja recte, ample i empedrat cap a Veo. Este tram (com altres dels voltants de Veo) conserva intacte l'empedrat original.
Pugem la costera que deixa enrere els bancals d'horta i travessa els més amunters que ja són de secà i, abans d'eixir a la carretera, es junta per l'esquerra el vell camí de Veo a Artana que venia per Xautena. Un camí ben bonic que fa un parell d'anys va perdre la verdor a causa d'un incendi.
El camí ix a la carretera per on continuava fins al poble. El traçat del GR per tal d'evitar tanta carretera ha optat per desviar-se'n de seguida a l'esquerra per una ampla pista oberta als anys 90 per donar accés a les hortes de Veo.
Baixem per la pista i la seguim fins que ens desviem a la dreta per pujar al poble per un camí entre les hortes que ens durà directament al llavador i poble de Veo.
Riu de Veo.

Habitants de Benitandús a l'hivern.

Els Òrguens des del camí de Veo.

Travessant les Hortes de Benitandús.

Travessant novament el riu de Veo.

Camí d'Onda, empedrat i ample.

Camí entre horts.

Veo.
Arribats a Veo el GR continua direcció a Aín i Alcudia  però com eixa etapa ja la tenim feta emprenem la tornada cap a Suera i ho fem travessant el poble de baix a dalt.
Passem per l'església i la placeta que hi ha al centre i per les eres i pallisses del cap de dalt eixim del poble pel camí de l'Alcornocal que passa per la vora de l'antic calvari.
El camí de l'Alcornocal l'han netejat recentment i fa goig passar doncs travessa una de les raconades més boniques de la serra d'Espadà.
El camí enfila per la vora del calvari i coincideix ací amb l'assegador que puja al Casalet per la Creueta dels Trons. Comencem una pujada amb llaçades fins que ens desviem de l'assegador que continua amunt. Si estiguera net seria la forma més ràpida de pujar al Casalet, que és on ens dirigim, però com no ho està continuem per la senda que planeja a buscar un collet que separa el Puntalet de la Creueta dels Trons.
El camí continua per l'Ombria de la Mirona baixant a buscar la capçalera del barranc de l'Alcornocal, el travessa i passa a l'altre costat. Tota esta raconada està coberta d'un magnífic bosc de sureres que alterna amb els pins als llomets més asolellats.
De l'altra banda del barranc el camí continua un poc i es perd finalment la traça entre antics bancals. No molt més amunt passa el vell camí d'Alcudia a Suera i segurament antigament hi hauria alguna senda que hi enllaçava però hui no és el dia de buscar-la doncs tant l'una com l'altre es troben perduts, així que seguim la senda que s'ha netejat i que va baixant pels vells bancals barranc avall.
A les vores del barranc trobem una curiosa repoblació amb xiprers, que han crescut llargs i prims i que formen un bosquet singular.
Inici del camí de l'Alcornocal per les Eres de Veo.

El vell calvari de Veo.

El camí al Puntalet.



Baixant per l'Ombria de la Mirona.

Barranc de l'Alcornocal.
Arribem finalment al punt on hi ha la font de l'Alcornocal que no toquem per uns metres. Ací hi ha dos camins; l'un continua recte avall a parar a la carretera ben prop de Benitandús i l'altre, que seguirem, puja per l'esquerra a buscar la llarga lloma que a Suera anomenen la Serra i que conforma el cim dels Òrguens.
No és la primera vegada que passem per ací, ni serà la darrera però la pujada se'ns fa més dura del previst, més que res perquè la nit se'ns tira a sobre i volem arribar a l'altra banda amb llum, així que apretem el pas per tal de passar els estrets camins de la Serra abans de fer-se fosc.
Ombria de la Mirona als peus de la Creueta dels Trons.

Pujant per la solana de l'Alcornocal.
Arribem a la calera del Casalet, punt on conflueixen diversos camins. Per l'esquerra baixa una senda a la Barrancada d'Alcudia (punt de pas del GR-36), per la dreta ve una altra que recorre el llom de la Serra des del Cim dels Òrguens (i des del collet de Mano). No en seguirem cap de les dos i passant per dalt de la calera continuem el camí que voreja el Casalet i busca el collet que la separa de l'Altico de Molina. Ací novament trobem una derivació i abandonem el camí que recte va al coll de Molina (pas del GR-36 també) i baixem a la dreta a buscar la senda de la Serra que ve per la font del Porc.
La senda està més bruta del que pensàvem i ens retarda un poc. La nevada de l'any passat ha deixat moltes branques i pins caiguts, però tot i això es baixa bé seguint les grans llaçades que fa sota el pinar fins que arribem al camí (o senda) de la Serra a pocs metres de la font del Porc. Este camí sí està net doncs per ací passa la volta a Peu de Suera.
Seguim per l'esquerra el camí que voreja la capçalera del barranquet dels Ullals i després de passar un rellomet rocallós on creixen les carrasques enfilem avall pel Rebollar.
El Rebollar fa honor al seu nom. A tota la part alta de la vall de Suera creixen els roures (o rebolls com també s'anomenen) però només ací s'han conservat prou espessos per formar un bosquet que encara manté les fulles seques a dalt a l'espera de la primavera.
Fem la travessa del Rebollar entre dos clarors i arribem a la pista de Castro ja de nit amb fosca. La idea inicial era travessar el riu i continuar pel camí vell que va per l'altra banda de retorn a Suera, però com no duem llanterna ens acontentem amb baixar per la pista cap al poble. Baixada llarga però que no presenta cap dificultat malgrat la foscor doncs es troba perfectament asfaltada.
Així travessant la nit deixem a l'esquerra la font dels Ullals, segons alguns la millor del terme, i un poc més avant la baixada a la Bocamina a l'esquerra i davant per davant la pujada pel barranc de la Llosa al camí de la Serra per la dreta. Encara més avant deixem a l'esquerra el molí de León amb la seua gran bassa per al reg i per dalt les ruïnes de Suera Alta. Passem per la Pobila i no veiem per la foscor la cova de Quico Pato que queda de l'altra banda del barranc dominant les Passeres.
Deixem vora pista el Bassó i entrem al poble per les Eres, travessant Suera quasi a pla fins a la Fontseca on acabem la ruta.

Castell de Suera des de la Serra.

Fent-se fosc al Rebollar.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc



I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

Volta a la Serra de Suera
De Suera a Benitandús pel camí vell i retorn per la lloma dels Òrguens
Geocaching als Òrguens de Benitandús
GR333: de Veo a Aín i Alcudia tornant pel GR-36
De Veo als Cocons
De Benitandús als Òrguens

Més informació:

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)