S’acaba l’estiu i aprofitant que ha plogut i ha refrescat ens
acostem a Villahermosa a fer una ruta de pantaló llarg. I és que la
ruta de hui és seguint unes sendes que hem estat estudiant este
estiu després que vam visitar Bibioj i, parlant amb el pastor, ens
explicara les diferents sendes que n’ixen i com es troben de
passables. Així la idea és pujar fins al Montudillo i baixar per
Bibioj de tornada a Villahermosa.
Amb la frescor del
matí comencem a caminar des de Villahermosa i ho fem seguint un camí
conegut, el camino de Vistabella per on va el GR-7 cap a Sant Joan de
Penyagolosa.
Eixim del poble pel
Rabal i baixant cap al riu Carbo on arribem a l’altura del molino
Morte. A partir d’ací la pista formigonada que s’ha traçat
damunt el vell camí deixa pas a la terra i pedra original que
continua remuntant el riu Carbo cap a Sant Joan. Nosaltres però no
seguirem el camí sinó que continuem per la pista que travessa el
riu pujant per l’altra banda traçant una llarga diagonal per
l’ombria fins a un desmonte que ens porta al barranco del mas de
Borrás. Ací la pista s’ha traçat aprofitant el camino de Bibioj
que pujava per la vessant però només passar el barranc la pista
continua recte cap al mas de Borrás aprofitant el traçat del vell
camí de ferradura que hi anava però nosaltres ens desviem per a
buscar la traça del camino de Bibioj, ara una simple senda no massa
transitada que puja sota el pinar de la Rabosera. El pinar madur no
presenta massa sotabosc i així el camí malgrat que no passe massa
gent es manté en bon estat.
El tram que discorre
sota el pinar se’ns fa ben agradable, a l’ombra dels pins i de la
muntanya i amb una costera moderada que, allà on és més forta, el
camí la salva fent voltes. Arribem així a una pista forestal que
travessa transversalment. La pista està feta per a traure pins i per
la part de dalt se n’han tallat i es troben acumulats al camí que
ha servit per tal d’arrossegar els troncs.
Seguim doncs camí
amunt, convertit en este tram en un ròssec de troncs que ha esborrat
algunes voltes per salvar la pendent. Anem trobant la remulla dels
pins tallats que, en contra del que sol ser habitual, s’ha apartat
del camí per facilitar-ne el pas. Serà pels pins que s’han tret
o serà per alguna altra cosa però ací el camí es troba més net i
xafat i no presenta cap dubte fins que ens aboca a un encreuament de
pistes en una ampla collada.
Ací trobem tres
pistes principals: des del sud ve la pista que puja des de la
carretera per Santa Bárbara. Per l’esquerra baixa cap al mas de
Borràs mentre que per la dreta continua cap a Bibioj i Penyagolosa.
Esta està traçada seguint el vell camí de ferradura de Bibioj que,
seguint-la ens portaria a l’antic llogaret de Bibioj. Nosaltres
però no en seguirem cap d’elles i girarem al nord per a seguir el
camino de Penyagolosa que enfila pel pinar, un poc tapat d’argelaga
però clar.
Ací també s’han
tallat pins que deixen un pinar més aclarit i jove que ens
acompanyarà pujant cap al Rebollo. La primera part del camí puja al
recte i és més costeruda però més avant suavitza un poc just
abans d’enllaçar amb la pista del Rebollo traçada a fins allí
aprofitant el camino de Peñagolosa.
Camí i pista pugen
per l’esquena d’un llomet fins a un collet menut on trobem un nou
encreuament. Per l’esquerra baixa una pista de traure fusta al mas
de Borràs i per la dreta una altra cap a Bibioj. Davant nostre queda
el Alto de Borràs i el camí el voreja per la falda de llevant
prenent altura continuament. Com ja estem a prou altura les vistes
comencen a ser importants i a la nostra dreta queda la vall que obre
el riu Villahermosa fins a Cedramán. El Tis queda de l’altra banda
i tancant pel llevant hi ha el Castillo que la domina des de dalt.
Per darrere i al fons queda la serra d’Espadà com a teló de fons.
Mirant més prop podem vore les runes de l’ermita de Santa Bárbara
dalt del riu i mirant cap al Tis, el Tozal del Montudillo,
inconfusible amb la seua forma cònica, i la Serretilla que acaba de
tancar la clotada on hi ha Bibioj totalment coberta de pinar.
|
Església de Villahermosa.
|
|
El Carbo des del Rabal, inici del camí de Vistabella.
|
|
Travessant el riu Carbo a l'altura del molino Morte.
|
|
Villahermosa des de l'Umbría de Morte.
|
|
Camino del mas de Borràs.
|
|
Camino de Bibioj per la Rabosera.
|
|
Troncs tallats al camino de Bibioj.
|
|
Senyals del ròssec de troncs pel camí.
|
|
Encreuament de pistes
|
|
Antic camí de ferradura de Peñagolosa.
|
|
Camino de Peñagolosa.
|
|
El mas de Borràs.
|
|
La vall del riu Villahermosa. La serra d'Espadà trau el cap al fons.
|
Camí caminant arribem a un punt on del camí se’n fan dos.
Nosaltres hem de seguir per la dreta, més planer, abandonant el
camino de Peñagolosa que per l’esquerra puja cap a la Puerta de
Peñagolosa ja convertit en senda. Uns metres més avant els pins ens
deixen vore la Puerta de Peñagolosa, collet per on traspon el camí,
i darrere guaita el cap Penyagolosa, més prop que no ens pensàvem.
Ens trobem per
damunt dels mil metres d’altura i corre un airet fresquet i tenim
per davant quasi quatre quilòmetres de pista planera que passa pels
peus de la Puerta de Peñagolosa i els cingles que porten cap a la
Golosilla travessant magnífics pinars de pi rodeno. Aprofitem doncs
per caminar sense pressa i disfrutant del paisatge que tenim a la
dreta dominat pel pinar.
Només alguns rodals
de bancals treballats s’obren entre l’omnipresent pinar. Els
primers que trobem són els que envolten el mas del Rebollo on les
carrasques han substituït el cereal. Ací veiem les primeres
persones que trobem a la ruta, un pare i un fill que han pujat a vore
si les tronades dels dies passats han fet saó als bancals de
carrasques.
Davant les restes
del casal del Rebollo se’n desvia amunt la pista que puja cap a
Penyagolosa i mor a la Puerta. Un tros més enllà hi ha una nova
construcció que ha substituït el mas i a la vora del camí uns
gamellons que recullen l’aigua. Nosaltres continuem recte deixant
enrere els bancals i entrant novament al pinar que ens acompanyarà
fins a les restes de l’assolat masico Gargallo. Ací un entrador
s’acosta als bancals del mas també plantats de carrasques. Per
davant del mas continua el camí pel pinar que ací es troba barrejat
de carrasques que creixen a la solana i que ens acompanyaran fins que
arribem a la fuente del Palomar.
L’aigua de la font
es conduïda amb una goma fins a una bassa per tal de regar un parell
de bancals de carrasques, els mateixos que abans es regaven de la
font. Ens trobem ací a les faldes de la Golosilla i a la capçalera
del barranco Magro que davalla cap a Bibioj on regava una bona
extensió de terres, més gran si cap en anys plovedors com l’actual.
Deixem enrere la
font i continuem avant fins al final de la pista, que ja està ben
prop. Quan acaba continua el vell camí de ferradura que entra al
Montudillo. El camí continua sota el pinar de pi rodeno que creix
sobre els gresos grisos que afloren a la base de la Moleta de la
Clocha. Seguint per ell anem pujant poc a poc fins al mas del
Montudillo situat a un collet amb el tozal del Montudillo al davant.
Ens estem al mas una
bona estona i aprofitem per explorar un poc buscant la fuente del
Montudillo, que no trobem, així com el camí que continua cap a las
Palmerinas, que tampoc trobem. Per dalt del mas hi ha el camí que
puja a los Rincones per la Moleta de la Clocha, este sí més clar i
amb marques de pintura blanca i groga. Finalment trobem el camí de
baixada a Bibioj que mou del collet del davant del mas, també marcat
amb pintura groga i blanca i amb fites de manera que encara que passe
molt poca gent no és difícil de seguir-ne la traça.
|
Bifurcació de camins. Hem de seguir planers.
|
|
La Puerta de Peñagolosa amb el pic al darrere.
|
|
Bancals del Rebollo.
|
|
Els cantos de la Moleta la Clocha.
|
|
Fuente del Palomar.
|
|
Camí de ferradura del Montudillo.
|
|
El Montudillo.
|
El camí comença pegant-li la volta al tozal del Montudillo per
llevant per a girar després a ponent entrant a l’espès pinar del
Montudillo que ens acompanyarà tota la baixada. La traça del camí
és clara i fàcil de seguir, es tracta d’un ample camí de
ferradura que salva la pendent amb voltes i revoltes sempre sota els
pins. Només quan el pinar és menys espès que trobem trams més
tapats d’argelaga on va bé el pantaló llarg. Només quan ja estem
molt avall i els gresos tornen a donar pas a la pedra calar el pi
rodeno deixa pas al pi blanc. A partir d’ací el camí es troba més
tapat i hi ha un punt quan ja estem a pocs metres del barranco Magro
que l’acabem perdent. Al voltant del barranc hi ha trams on la
humitat permet créixer els esbarzers que tapen el camí. Ací cal
guiar-se pel barranc i continuar barranc avall fins que finalment
retrobem les marques del camí i n’eixim per la dreta ja a la part
de dalt dels bancals de Bibioj.
El camí passa entre
antics bancals i nosaltres el seguim el millor que podem. Per sort
les ovelles encara pasturen i no deixen créixer la malea de manera
que és fàcil passar. De fet trobem les ovelles pasturant als
bancals de baix i també ens troba el gos del pastor que se’n ve
corrents a saludar-nos. També el pastor amb qui vam estar xerrant fa
unes setmanes i que també té ganes de parlar de manera que ens
estem una bona estona enraonant mentre les ovelles s’acosten poc a
poc a les assolades cases de Bibioj.
Podríem passar-nos
hores escoltant el pastor de tantes coses que té per a contar però
hem d’acabar la ruta i si ens entretenim massa no arribarem mai al
poble, així que ens acomiadem fins un altra visita i continuem camí
seguint les seues indicacions per tornar al poble seguint «el camino
del agua» per on es porta l’aigua de Bibioj a Villahermosa.
Deixem el pastor al
barranc i continuem fins a les cases de Bibioj. Només un parell
queden en peu de la trentena llarga de cases que hi va haver. Fins i
tot dos tavernes van arribar a funcionar i és que Bibioj va ser la
masada més gran del terme de Villahermosa ... i és dir molt. Ara no
queda cap casa en bon estat, el temps i el fet d’estar construïdes
sobre les argiles i algeps del keuper, molt inestables, han arruïnat
la majoria de cases que només són un munt de pedres. Este mateix
substrat argilós és el que ha obert l’ampla clotada on hi ha el
poble que, unit a l’abundància d’aigua que aflora ací provinent
de Penyagolosa, va facilitar la creació d’una notable extensió de
bancals, molts d’ells de regadiu.
Deixem enrere el
casalici principal per la pista d’accés que van obrir els veïns a
pic i pala els anys seixanta i passem per davant l’antiga escola,
sense sostre i abandonada encara que fins fa una desena d’anys
estava en bones condicions.
|
Camí del Montudillo a Bibioj.
|
|
Pinar del Montudillo.
|
|
Bibioj al fons de tot.
|
|
Tram difícil vora el barranco Magro.
|
|
Marques al camí de Bibioj.
|
|
Ovelles pasturant als bancals de Bibioj.
|
|
El pastor que ens acompanya ...
|
|
... i el gos del pastor.
|
|
Runes de Bibioj.
|
Seguint la pista travessem el barranco de Bibioj on, aigües amunt,
hi ha la fuente de Bibioj d’on bevien els veïns. Un poc més avant
hi ha dos cases solitàries en no molt bon estat, als seus corrals
guarda les ovelles el pastor de Bibioj que ve cada dia des de
Villahermosa. Ací abandonem la pista i baixem recte avall a buscar
el camino de Santa Bárbara o «camino del agua» per haver-se
aprofitat el camí per portar una conducció d’aigua cap al Plano
Santa Bárbara.
Quan trobem el camí
només hem de seguir-lo cap a la dreta travessant un barranquet que
baixa de l’Alto de Borràs. Després de passar-lo entrem al pinar
que ens acompanyarà fins a Santa Bárbara. Anem seguint l’antic
camí on s’ha fet la conducció d’aigua així que de tant en tant
trobem les trapes que hi donen accés, algunes d’elles dificultant
el pas dels caminants. El camí està prou xafat encara que no es pot
dir que estiga massa net, de tota manera no presenta dificultat ni en
el seguiment ni en el pas. Fins i tot trobem trams on caminem sobre
la plataforma formigonada de la conducció d’aigua.
El pinar que
travessem contrasta amb els que hem anat trobant. Fins ara hem passat
per pinars de pi rodeno i el d’ara és de pi blanc però madur, amb
un sotabosc de romer més poc dens. Passat un primer tram el camí es
converteix en una pista antiga, oberta per a la conducció d’aigua
i ara mig abandonada de manera que no és transitable més que a peu.
Després de
travessar el barranco de Santa Bárbara la pista es fa més clara i
encara més quan arribem a uns bancals d’oliveres ben cuidats. Ací
abandonem el vell camí de ferradura i seguim la pista que ens
portarà, passant per davant d’una caseta nova, al Plano de Santa
Bárbara on trobem un encreuament de camins i pistes.
Ací passa la pista
que entra al mas de Borràs i Bibioj que fins ací està asfaltada, i
per ella hem de seguir. També hi ha una altra pista que puja des de
la carretera fent la volta a l’ermita de Santa Bárbara, que es
troba a un centenar de metres davant nostre. Ací mateix trobem també
un cartell que ens informa d’una ruta que des de Villahermosa porta
a fer el tram final del barranco Magro, ruta que queda pendent per a
un altre dia.
Seguim doncs per
l’asfalt baixant cap al Plano de Santa Bárbara que contrasta amb
el que hem trobat fins ara. Ací el pla es troba totalment plantat
d’oliveres llevat de la punta que mira a Villahermosa on hi ha un
polígon industrial amb unes quantes naus. El camí que portem enfila
cap allí fins que, en un moment donat, gira avall a buscar la
carretera. El camí vell però continuava recte i nosaltres també ho
fem seguint el carril que voreja els bancals del Plano.
Quan acaba el carril
que dóna accés als bancals d’oliveres continua el vell camí de
ferradura molt tapat per l’herba. Seguim avant per ell mirant bé
d’on posem els peus siga cosa que hi haja algun forat. Davant
nostre i ben a prop ja tenim Villahermosa però encara hem de
travessar el riu Carbo que excava una estreta i fonda Hoz als peus de
l’antic castell de Villahermosa.
Deixem a la dreta el
vell camíno de Peñagolosa, ara quasi perdut, i continuem avant
baixant per un lloc on els regalls han desfet en part l’antic camí,
tot i què encara s’hi troben trams empedrats. El camí ens aboca a
la nova pista d’accés al Plano de Santa Bárbara que ve del molino
Morte per on havíem passat a l’eixir de Villahermosa. Per ella
podríem tornar al poble però davant nostre hi ha el vell camí de
ferradura, ben cuidat i ample per a passar amb un tractor menut i el
seguim de baixada cap al riu.
Un pont de tres arcs
restaurat salva el riu i ens porta a l’altra banda on a l’esquerra
deixem el sendero de la Hoz que baixa pel Carbo fins al Villahermosa.
El poble el tenim davant nostre i només ens queda pujar pel camí
formigonat que fa voltes entre les hortes per arribar a la part baixa
i travessar-lo de baix a dalt fins a la plaça des d’on hem
començat a caminar per a tancar el cercle i acabar una esplèndida
ruta pel seu terme.
|
Camino de Bibioj, ara pista.
|
|
Baixant a buscar el camino del Agua.
|
|
Camino de Santa Bárbara ...
|
|
... o del Agua, per la conducció que passa.
|
|
Tram final del camí, ja pista.
|
|
Encreuament de camins a Santa Bárbara.
|
|
Plano de Santa Bárbara.
|
|
Tram de camí poc transitat.
|
|
Villahermosa des del Plano.
|
|
Enllaçant amb la pista del molino Morte al Plano.
|
|
El pont sobre el río Carbo.
|
|
Hoz del Carbo.
|
|
Pont del riu Carbo.
|
|
Entrant a Villahermosa.
|
Més informació:
- Ayuntamiento de Villahermosa del Río
- Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea
- Calderón, Faustino Los pueblos deshabitados: Bibioj pàgina web <http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com/2012/09/bibioj-castellon.html>
- Fuster Puig, Pau i Castillo gil, José (2018) Puertomingalvo. La Peñagolosa aragonesa. Mapa y guía excursionista. Ed. el Tossal cartografies
- Monferrer Catalán, Luis (2010) Villahermosa. Una mirada al fin de una época. Ed. Ayuntamiento de Villahermosa
- Muñoz Badia,
Ricardo (1996) El Maestrazgo, L'Alcalatén, Ducado de
Villahermosa. Ed. Atinea
- Roncero i Ventura,
Enric (1999) Penyagolosa. Mapa y guía excursionista. Ed.
Alpina
- Roncero i Ventura, Enric (2005) Al voltant de Penyagolosa Ed. Tandem de la Terra
- Sancho Comins, José (1990) Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada