DE VILLAHERMOSA AL MONTUDILLO TORNANT PER BIBIOJ A L'OMBRA DE LA GOLOSILLA

S’acaba l’estiu i aprofitant que ha plogut i ha refrescat ens acostem a Villahermosa a fer una ruta de pantaló llarg. I és que la ruta de hui és seguint unes sendes que hem estat estudiant este estiu després que vam visitar Bibioj i, parlant amb el pastor, ens explicara les diferents sendes que n’ixen i com es troben de passables. Així la idea és pujar fins al Montudillo i baixar per Bibioj de tornada a Villahermosa.

Amb la frescor del matí comencem a caminar des de Villahermosa i ho fem seguint un camí conegut, el camino de Vistabella per on va el GR-7 cap a Sant Joan de Penyagolosa.

Eixim del poble pel Rabal i baixant cap al riu Carbo on arribem a l’altura del molino Morte. A partir d’ací la pista formigonada que s’ha traçat damunt el vell camí deixa pas a la terra i pedra original que continua remuntant el riu Carbo cap a Sant Joan. Nosaltres però no seguirem el camí sinó que continuem per la pista que travessa el riu pujant per l’altra banda traçant una llarga diagonal per l’ombria fins a un desmonte que ens porta al barranco del mas de Borrás. Ací la pista s’ha traçat aprofitant el camino de Bibioj que pujava per la vessant però només passar el barranc la pista continua recte cap al mas de Borrás aprofitant el traçat del vell camí de ferradura que hi anava però nosaltres ens desviem per a buscar la traça del camino de Bibioj, ara una simple senda no massa transitada que puja sota el pinar de la Rabosera. El pinar madur no presenta massa sotabosc i així el camí malgrat que no passe massa gent es manté en bon estat.

El tram que discorre sota el pinar se’ns fa ben agradable, a l’ombra dels pins i de la muntanya i amb una costera moderada que, allà on és més forta, el camí la salva fent voltes. Arribem així a una pista forestal que travessa transversalment. La pista està feta per a traure pins i per la part de dalt se n’han tallat i es troben acumulats al camí que ha servit per tal d’arrossegar els troncs.

Seguim doncs camí amunt, convertit en este tram en un ròssec de troncs que ha esborrat algunes voltes per salvar la pendent. Anem trobant la remulla dels pins tallats que, en contra del que sol ser habitual, s’ha apartat del camí per facilitar-ne el pas. Serà pels pins que s’han tret o serà per alguna altra cosa però ací el camí es troba més net i xafat i no presenta cap dubte fins que ens aboca a un encreuament de pistes en una ampla collada.

Ací trobem tres pistes principals: des del sud ve la pista que puja des de la carretera per Santa Bárbara. Per l’esquerra baixa cap al mas de Borràs mentre que per la dreta continua cap a Bibioj i Penyagolosa. Esta està traçada seguint el vell camí de ferradura de Bibioj que, seguint-la ens portaria a l’antic llogaret de Bibioj. Nosaltres però no en seguirem cap d’elles i girarem al nord per a seguir el camino de Penyagolosa que enfila pel pinar, un poc tapat d’argelaga però clar.

Ací també s’han tallat pins que deixen un pinar més aclarit i jove que ens acompanyarà pujant cap al Rebollo. La primera part del camí puja al recte i és més costeruda però més avant suavitza un poc just abans d’enllaçar amb la pista del Rebollo traçada a fins allí aprofitant el camino de Peñagolosa.

Camí i pista pugen per l’esquena d’un llomet fins a un collet menut on trobem un nou encreuament. Per l’esquerra baixa una pista de traure fusta al mas de Borràs i per la dreta una altra cap a Bibioj. Davant nostre queda el Alto de Borràs i el camí el voreja per la falda de llevant prenent altura continuament. Com ja estem a prou altura les vistes comencen a ser importants i a la nostra dreta queda la vall que obre el riu Villahermosa fins a Cedramán. El Tis queda de l’altra banda i tancant pel llevant hi ha el Castillo que la domina des de dalt. Per darrere i al fons queda la serra d’Espadà com a teló de fons. Mirant més prop podem vore les runes de l’ermita de Santa Bárbara dalt del riu i mirant cap al Tis, el Tozal del Montudillo, inconfusible amb la seua forma cònica, i la Serretilla que acaba de tancar la clotada on hi ha Bibioj totalment coberta de pinar.

Església de Villahermosa.

El Carbo des del Rabal, inici del camí de Vistabella.

Travessant el riu Carbo a l'altura del molino Morte.

Villahermosa des de l'Umbría de Morte.

Camino del mas de Borràs.

Camino de Bibioj per la Rabosera.

Troncs tallats al camino de Bibioj.

Senyals del ròssec de troncs pel camí.

Encreuament de pistes

Antic camí de ferradura de Peñagolosa.

Camino de Peñagolosa.

El mas de Borràs.

La vall del riu Villahermosa. La serra d'Espadà trau el cap al fons.

Camí caminant arribem a un punt on del camí se’n fan dos. Nosaltres hem de seguir per la dreta, més planer, abandonant el camino de Peñagolosa que per l’esquerra puja cap a la Puerta de Peñagolosa ja convertit en senda. Uns metres més avant els pins ens deixen vore la Puerta de Peñagolosa, collet per on traspon el camí, i darrere guaita el cap Penyagolosa, més prop que no ens pensàvem.

Ens trobem per damunt dels mil metres d’altura i corre un airet fresquet i tenim per davant quasi quatre quilòmetres de pista planera que passa pels peus de la Puerta de Peñagolosa i els cingles que porten cap a la Golosilla travessant magnífics pinars de pi rodeno. Aprofitem doncs per caminar sense pressa i disfrutant del paisatge que tenim a la dreta dominat pel pinar.

Només alguns rodals de bancals treballats s’obren entre l’omnipresent pinar. Els primers que trobem són els que envolten el mas del Rebollo on les carrasques han substituït el cereal. Ací veiem les primeres persones que trobem a la ruta, un pare i un fill que han pujat a vore si les tronades dels dies passats han fet saó als bancals de carrasques.

Davant les restes del casal del Rebollo se’n desvia amunt la pista que puja cap a Penyagolosa i mor a la Puerta. Un tros més enllà hi ha una nova construcció que ha substituït el mas i a la vora del camí uns gamellons que recullen l’aigua. Nosaltres continuem recte deixant enrere els bancals i entrant novament al pinar que ens acompanyarà fins a les restes de l’assolat masico Gargallo. Ací un entrador s’acosta als bancals del mas també plantats de carrasques. Per davant del mas continua el camí pel pinar que ací es troba barrejat de carrasques que creixen a la solana i que ens acompanyaran fins que arribem a la fuente del Palomar.

L’aigua de la font es conduïda amb una goma fins a una bassa per tal de regar un parell de bancals de carrasques, els mateixos que abans es regaven de la font. Ens trobem ací a les faldes de la Golosilla i a la capçalera del barranco Magro que davalla cap a Bibioj on regava una bona extensió de terres, més gran si cap en anys plovedors com l’actual.

Deixem enrere la font i continuem avant fins al final de la pista, que ja està ben prop. Quan acaba continua el vell camí de ferradura que entra al Montudillo. El camí continua sota el pinar de pi rodeno que creix sobre els gresos grisos que afloren a la base de la Moleta de la Clocha. Seguint per ell anem pujant poc a poc fins al mas del Montudillo situat a un collet amb el tozal del Montudillo al davant.

Ens estem al mas una bona estona i aprofitem per explorar un poc buscant la fuente del Montudillo, que no trobem, així com el camí que continua cap a las Palmerinas, que tampoc trobem. Per dalt del mas hi ha el camí que puja a los Rincones per la Moleta de la Clocha, este sí més clar i amb marques de pintura blanca i groga. Finalment trobem el camí de baixada a Bibioj que mou del collet del davant del mas, també marcat amb pintura groga i blanca i amb fites de manera que encara que passe molt poca gent no és difícil de seguir-ne la traça.

Bifurcació de camins. Hem de seguir planers.

La Puerta de Peñagolosa amb el pic al darrere.

Bancals del Rebollo.

Els cantos de la Moleta la Clocha.

Fuente del Palomar.

Camí de ferradura del Montudillo.

El Montudillo.

El camí comença pegant-li la volta al tozal del Montudillo per llevant per a girar després a ponent entrant a l’espès pinar del Montudillo que ens acompanyarà tota la baixada. La traça del camí és clara i fàcil de seguir, es tracta d’un ample camí de ferradura que salva la pendent amb voltes i revoltes sempre sota els pins. Només quan el pinar és menys espès que trobem trams més tapats d’argelaga on va bé el pantaló llarg. Només quan ja estem molt avall i els gresos tornen a donar pas a la pedra calar el pi rodeno deixa pas al pi blanc. A partir d’ací el camí es troba més tapat i hi ha un punt quan ja estem a pocs metres del barranco Magro que l’acabem perdent. Al voltant del barranc hi ha trams on la humitat permet créixer els esbarzers que tapen el camí. Ací cal guiar-se pel barranc i continuar barranc avall fins que finalment retrobem les marques del camí i n’eixim per la dreta ja a la part de dalt dels bancals de Bibioj.

El camí passa entre antics bancals i nosaltres el seguim el millor que podem. Per sort les ovelles encara pasturen i no deixen créixer la malea de manera que és fàcil passar. De fet trobem les ovelles pasturant als bancals de baix i també ens troba el gos del pastor que se’n ve corrents a saludar-nos. També el pastor amb qui vam estar xerrant fa unes setmanes i que també té ganes de parlar de manera que ens estem una bona estona enraonant mentre les ovelles s’acosten poc a poc a les assolades cases de Bibioj.

Podríem passar-nos hores escoltant el pastor de tantes coses que té per a contar però hem d’acabar la ruta i si ens entretenim massa no arribarem mai al poble, així que ens acomiadem fins un altra visita i continuem camí seguint les seues indicacions per tornar al poble seguint «el camino del agua» per on es porta l’aigua de Bibioj a Villahermosa.

Deixem el pastor al barranc i continuem fins a les cases de Bibioj. Només un parell queden en peu de la trentena llarga de cases que hi va haver. Fins i tot dos tavernes van arribar a funcionar i és que Bibioj va ser la masada més gran del terme de Villahermosa ... i és dir molt. Ara no queda cap casa en bon estat, el temps i el fet d’estar construïdes sobre les argiles i algeps del keuper, molt inestables, han arruïnat la majoria de cases que només són un munt de pedres. Este mateix substrat argilós és el que ha obert l’ampla clotada on hi ha el poble que, unit a l’abundància d’aigua que aflora ací provinent de Penyagolosa, va facilitar la creació d’una notable extensió de bancals, molts d’ells de regadiu.

Deixem enrere el casalici principal per la pista d’accés que van obrir els veïns a pic i pala els anys seixanta i passem per davant l’antiga escola, sense sostre i abandonada encara que fins fa una desena d’anys estava en bones condicions.

Camí del Montudillo a Bibioj.

Pinar del Montudillo.

Bibioj al fons de tot.

Tram difícil vora el barranco Magro.

Marques al camí de Bibioj.

Ovelles pasturant als bancals de Bibioj.

El pastor que ens acompanya ...

... i el gos del pastor.

Runes de Bibioj.

Seguint la pista travessem el barranco de Bibioj on, aigües amunt, hi ha la fuente de Bibioj d’on bevien els veïns. Un poc més avant hi ha dos cases solitàries en no molt bon estat, als seus corrals guarda les ovelles el pastor de Bibioj que ve cada dia des de Villahermosa. Ací abandonem la pista i baixem recte avall a buscar el camino de Santa Bárbara o «camino del agua» per haver-se aprofitat el camí per portar una conducció d’aigua cap al Plano Santa Bárbara.

Quan trobem el camí només hem de seguir-lo cap a la dreta travessant un barranquet que baixa de l’Alto de Borràs. Després de passar-lo entrem al pinar que ens acompanyarà fins a Santa Bárbara. Anem seguint l’antic camí on s’ha fet la conducció d’aigua així que de tant en tant trobem les trapes que hi donen accés, algunes d’elles dificultant el pas dels caminants. El camí està prou xafat encara que no es pot dir que estiga massa net, de tota manera no presenta dificultat ni en el seguiment ni en el pas. Fins i tot trobem trams on caminem sobre la plataforma formigonada de la conducció d’aigua.

El pinar que travessem contrasta amb els que hem anat trobant. Fins ara hem passat per pinars de pi rodeno i el d’ara és de pi blanc però madur, amb un sotabosc de romer més poc dens. Passat un primer tram el camí es converteix en una pista antiga, oberta per a la conducció d’aigua i ara mig abandonada de manera que no és transitable més que a peu.

Després de travessar el barranco de Santa Bárbara la pista es fa més clara i encara més quan arribem a uns bancals d’oliveres ben cuidats. Ací abandonem el vell camí de ferradura i seguim la pista que ens portarà, passant per davant d’una caseta nova, al Plano de Santa Bárbara on trobem un encreuament de camins i pistes.

Ací passa la pista que entra al mas de Borràs i Bibioj que fins ací està asfaltada, i per ella hem de seguir. També hi ha una altra pista que puja des de la carretera fent la volta a l’ermita de Santa Bárbara, que es troba a un centenar de metres davant nostre. Ací mateix trobem també un cartell que ens informa d’una ruta que des de Villahermosa porta a fer el tram final del barranco Magro, ruta que queda pendent per a un altre dia.

Seguim doncs per l’asfalt baixant cap al Plano de Santa Bárbara que contrasta amb el que hem trobat fins ara. Ací el pla es troba totalment plantat d’oliveres llevat de la punta que mira a Villahermosa on hi ha un polígon industrial amb unes quantes naus. El camí que portem enfila cap allí fins que, en un moment donat, gira avall a buscar la carretera. El camí vell però continuava recte i nosaltres també ho fem seguint el carril que voreja els bancals del Plano.

Quan acaba el carril que dóna accés als bancals d’oliveres continua el vell camí de ferradura molt tapat per l’herba. Seguim avant per ell mirant bé d’on posem els peus siga cosa que hi haja algun forat. Davant nostre i ben a prop ja tenim Villahermosa però encara hem de travessar el riu Carbo que excava una estreta i fonda Hoz als peus de l’antic castell de Villahermosa.

Deixem a la dreta el vell camíno de Peñagolosa, ara quasi perdut, i continuem avant baixant per un lloc on els regalls han desfet en part l’antic camí, tot i què encara s’hi troben trams empedrats. El camí ens aboca a la nova pista d’accés al Plano de Santa Bárbara que ve del molino Morte per on havíem passat a l’eixir de Villahermosa. Per ella podríem tornar al poble però davant nostre hi ha el vell camí de ferradura, ben cuidat i ample per a passar amb un tractor menut i el seguim de baixada cap al riu.

Un pont de tres arcs restaurat salva el riu i ens porta a l’altra banda on a l’esquerra deixem el sendero de la Hoz que baixa pel Carbo fins al Villahermosa. El poble el tenim davant nostre i només ens queda pujar pel camí formigonat que fa voltes entre les hortes per arribar a la part baixa i travessar-lo de baix a dalt fins a la plaça des d’on hem començat a caminar per a tancar el cercle i acabar una esplèndida ruta pel seu terme.

Camino de Bibioj, ara pista.

Baixant a buscar el camino del Agua.

Camino de Santa Bárbara ...

... o del Agua, per la conducció que passa.

Tram final del camí, ja pista.

Encreuament de camins a Santa Bárbara.

Plano de Santa Bárbara.

Tram de camí poc transitat.

Villahermosa des del Plano.

Enllaçant amb la pista del molino Morte al Plano.

El pont sobre el río Carbo.

Hoz del Carbo.

Pont del riu Carbo.

Entrant a Villahermosa.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Més informació:

• Ayuntamiento de Villahermosa del Río
  
• Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea
• Calderón, Faustino Los pueblos deshabitados: Bibioj pàgina web <http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com/2012/09/bibioj-castellon.html>
  
• Fuster Puig, Pau i Castillo gil, José (2018) Puertomingalvo. La Peñagolosa aragonesa. Mapa y guía excursionista. Ed. el Tossal cartografies
• Monferrer Catalán, Luis (2010) Villahermosa. Una mirada al fin de una época. Ed. Ayuntamiento de Villahermosa
  
• Muñoz Badia, Ricardo (1996) El Maestrazgo, L'Alcalatén, Ducado de Villahermosa. Ed. Atinea
• Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa. Mapa y guía excursionista. Ed. Alpina
• Roncero i Ventura, Enric (2005) Al voltant de Penyagolosa Ed. Tandem de la Terra
• Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.