L’any passat vam pujar des de la Torre dels Dumenges a la Serratella, era la primera vegada que caminàvem per la cara de llevant de la Serra d’en Galceran i ens vam quedar amb ganes de més, però la vessant de llevant, prou desboscada i exposada al sol no és un bon lloc per a caminar a l’estiu així que vam haver d’esperar a l’hivern per a xafar-la. Fa un parell de mesos vam tornar a passejar per ella, seguint el recorregut de la cursa de muntanya de les Coves que puja fins al Tossal Gros arribant a la ratlla de la Serratella i hui, per fi, completarem la trilogia pujant a la Serratella des de la Coloma pel camí vell de les Coves.
No són totes les rutes que s’hi poden fer però sí una visió general del que dóna de sí la Serra. De fet encara podríem fer una altra ruta també espectacular, però com Ramiro ja la va fer fa poc la deixem per a una altra ocasió.
Esta vegada i per tal de no allargar la ruta comencem a caminar al mas de la Coloma, dins del terme de les Coves de Vinromà. Per ací passava l’antic camí de les Coves a la Serratella què és el que pretenem seguir. El camí apareix al mapa de la Serratella del Tossal, que serà la nostra guia al llarg del matí, i també a la cartografia antiga de l’IGN. Ara bé, Pau al seu mapa el retola amb puntets indicant que està més bé perdut o difícil de seguir, és per això que comencem per ell doncs si no el trobem haurem de fer una ruta totalment diferent.
De tota manera l’inici de la ruta (i del camí) és ben fàcil. Només hem de seguir la pista que mou per dalt de la Coloma, i ho fem mirant de no destorbar els seus veïns.
La Coloma és una gran masada que va arribar a tindre 7 cases amb 20 persones vivint. Actualment no viu tanta gent però no està deshabitada, per tant aparquem fora de les cases (preguntant on ho podem fer sense destorbar) i comencem a caminar fent la volta per fora per a no molestar als veïns en esta hora del matí.
La pista traçada sobre el vell camí avança entre bancals ermats on ara creix el romer, el coscoll i l’argelaga. Anem pujant per un llom entre el barranc del Llentisclar i el del mas de Fermí. Conforme pugem les vistes sobre el pla on hi ha les Coves es fan més bones i al prendre altura ja podrem vore per damunt de les muntanyes la mar, molt emboirada, al darrere. Ens sorprèn trobar a meitat pujada un cartell d’una ramaderia de bous però per sort per a nosaltres ja no en queda cap. Finalment arribem a la part més alta on retrobem bancals treballats plantats d’oliveres i ametlers amb alguna garrofera. Ací el camí gira al nord abandonant els entradors que a l’esquerra van als bancals i masos que s’estenen a la falda de la serra. Deixem enrere els bancals treballats i enfilem cap al mas d’Eixarca, abandonat i mig assolat. No passarem però pel mas (ho farem al tornar) doncs a poques passes d’arribar busquem a l’esquerra el camí vell.
 |
| Mas de la Coloma. |
 |
| La Torre dels Domenges amb el Desert de les Palmes al fons. |
 |
| Camí vell de les Coves a la Serratella. |
 |
| Arribant al mas d'Eixarca on cal seguir per senda. |
El camí vell està, si no perdut, si molt tapat i en conte de seguir les restes del camí que encara es poden vore, seguim un senderol per on passen els caçadors buscant les clapisses on no creix la malea. El camí puja per les Grasades d’en Brossa però nosaltres no estem segurs d’haver trobat la traça original perquè no n’hem vist de grasades. Malgrat la dificultat de trobar el bon camí la pujada no és difícil, ací les argelagues no medren i el coscoll no s’escampa molt de manera que la major part de la costera està coberta de romer, fàcil de passar i que ens deixa ben perfumats. De tota manera en la major part ens trobem rocams on no creix massa cosa de manera que sense més dificultat que l’orientació arribem a la part alta de la costera.
Al passar la ratlla de la Serratella perdem la traça del camí i pugem buscant el millor pas a buscar la bassa de la Morranda per a on passa un camí que puja des del Pou de l’Espessura (i camí vell de la Torre), marcat com a PR no classificat de la Serratella. Al final trobem el camí un tros més amunt de la bassa doncs la darrera part no hem pogut seguir el camí vell, bé perquè l’hem perdut, bé perquè s’ha perdut.
 |
| Pujant per les Grasades d'en Bossa. |
 |
| Enllaçant amb el camí de la Morranda. |
Quan enllacem amb el camí de la Morranda continuem pujant amunt però ja per una senda més clara encara que no massa transitada. Des d’ací ja veiem la Serratella que trau el cap entre el Castellar i la Talaia, però encara ens queda un bell tros per arribar-hi. El camí puja fent un parell de voltes i continua recte amb paret a banda i banda ja que a més coincideix amb un assagador. Quan tenim davant el Tossalet d’en Borró l’assagador continua recte mentre que el nostre camí fa la volta per la dreta passant pel pouet del Portell d’en Grau i enfilant amunt per a passar pel Portell d’en Grau que fa honor al nom doncs es tracta d’un grau o pas que s’obre en un portellet no massa marcat al vessant del tossal. Després de passar-lo continuem cap a l’ombria on el terreny calar deixa pas al sauló i apareixen les carrasques.
Arribem així a les Carrasques de Selmeta on hi ha un encreuament de camins. Fins ací entra una pista traçada sobre el vell camí des de la Serratella per on seguirem, a la dreta continua una senda que baixa a la font de la Figuera. Deixem enrere les grans carrasques i passem entre bancals on, en la paret d’un d’ells, hi ha la font de l’Ambelló. Passada la font seguim un encreuament a l’esquerra que ens puja per un bell tram de camí empedrat, ample i molt ben conservat, i què ens portarà a la bassa de les Lloses on enllacem amb una pista formigonada que, passant per davant del cementeri, ens duu a entrar a la Serratella pel carrer del Calvari.
 |
| Camí de la Morranda. |
 |
| La Serratella des de la Morranda. |
 |
| El camí arribant al Portell d'en Grau. |
 |
| Font de l'Ambelló. |
 |
| Tram de camí magníficament empedrat i ben conservat pujant a la bassa de les Lloses. |
 |
| Entrant a la Serratella pel carrer del Calvari. |
 |
| Senders de la Serratella. |
Després de fer una breu visita turística a la Serratella seguim camí buscant les piscines per on hem de continuar la ruta buscant el barranc de l’Espigolar. Anem seguint el PR-CV-394 o «ruta de l’Ermita» doncs fa un recorregut circular de 10 km. Seguint-lo poc després de passar les piscines arribem a una bifurcació, per l’esquerra continua el camí vell d’Albocàsser que puja a la carretera a l’altura del mas d’en Selma, nosaltres seguirem per la dreta el camí del Cingle que passa per damunt del Morralàs i del Cingle on hi ha sengles zones d’escalada.
Després de fer un breu descans per a fer un mos amb vistes als cingles que voregen el barranc de l’Espigolar continuem camí passant per dalt les zones d’escalada fins que arribem a la portera que dóna accés al mas d’en Rasos. Després de deixar-la ben tancada continuem cap al mas d’en Rasos on hi ha una explotació de ramaderia bovina. De fet a la nostra dreta queden els estables de les vaques, mirant cap al barranc. Nosaltres seguim el camí que enfila cap al mas, gran i arreglat, passant per dalt d’ell i eixint a la pista que entra des de la carretera.
 |
| Eixint de la Serratella per les piscines. |
 |
| Camí del Cingle pel barranc de l'Espigolar. |
 |
| Portera arribant al mas d'en Rasos. |
Per la pista a l’esquerra continua el PR però nosaltres seguim a la dreta passant per davant del mas. Ací la pista continua fent la volta a un tossalet però nosaltres seguim recte pel camí vell (que també baixa a les Coves pel mas dels Arcs) travessant els amples bancals on ja verdeja el cereal. El camí coincideix més avant amb la pista i seguim per ell un tros fins que ens desviem per la pista que gira a la dreta coronant els Cormulls. El vell camí continua recte i no massa net cap al Pla de la Mallada des d’on comença a baixar a les Coves pel mas dels Arcs però nosaltres seguim pujant al cormo dels Cormulls que fan honor al seu nom al sobreeixir per damunt les llomes (fent un cormull).
Arribem així a un punt on cal estar atents a una portera que dóna pas al camí que baixa cap al Tossal Gros, no massa evident però sí molt xafat i, quan l’agafes, fàcil de seguir. El camí ens baixa fins a una grossa fita de terme situada dalt la cova del Morral. Ací parteixen termes les Coves i la Serratella i a partir d’ara continuarem pel terme de les Coves. Per l’esquerra puja una senda des del Pla de la Mallada, molt xafada per passar per ací la cursa de muntanya de les Coves que fa la volta al Tossal Gros, el més alt del seu terme. Nosaltres la seguirem recte cap al tossal.
 |
| Camí del mas dels Arcs des del mas d'en Rasos. |
 |
| Bancals del mas d'en Rasos. |
 |
| El Tossal Gros des dels Cormulls. |
 |
| Fita de terme de les Coves. Al fons es veu el poble. |
Fa un parell de mesos ja vam passar per ací pujant des del mas dels Arcs de manera que este tram ja el conec. Baixem cap al Tossal Gros deixant a l’esquerra l’enrunat mas de Sucaina i continuem entre parets del que sembla un ample assagador cap al mas del Tossal Gros. Ací s’estreta i passem per dalt d’un bassot que recull l’aigua de pluja per al mas, aigua que ara només aprofiten cabres i senglars. A la dreta i un poc més amunt hi ha les restes del mas, pràcticament caigut.
Davant nostre queda el Tossal Gros però no arribem, cal estar atents doncs ací la traça és fàcil de perdre entre el timó i els fenassos que són l’únic que creix entre les pedres. Quan comencem a baixar el sender es fa més clar i comença a fer voltes per la vessant baixant cap al barranc del Llentisclar que es veu al fons.
Conforme baixem ens trobem una parella de les Coves que puja i els preguntem pel camí del mas del Llentisclar, què és per on volem continuar. Ens expliquen què encara que no estiga massa net ells passen sense problemes així que nosaltres també ho farem.
Continuem baixant cap a les Xosses que formen un conjunt de casalicis mig enfonsats. Entre ells trobem un rodal de carrasques, l’únic lloc on creixen, segurament salvades de la destral per a fer ombra als animals del mas. A la casa de baix hi ha una palmera datilera a la porta, tota una extravagància en estes terres tot i què era habitual a les planes litorals, ací però creix tan bé com ho fan les palmes margalloneres que s’escampen un poc per tot.
 |
| Baixant al barranc del Llentisclar. |
 |
| El mas del Llentisclar i el barranc que li dóna nom. |
Deixem enrere les Xosses i continuem baixant fins que arribem a un encreuament: per la dreta continua el camí del Llentisclar i per l’esquerra segueix el camí de la cursa cap a les Coves pel mas de Tarragó. Pels dos llocs podem tornar a la Coloma però pel Llentisclar és més curt (i no hem passat mai) així que no fem cas a les marques blanques i verdes (del sender per on va la carrera) i continuem pel camí que ens porta al mas del Llentisclar.
El camí és fàcil de seguir però no està gens xafat i no està net. De tota manera avancem sense massa complicacions fins al mas, només amb algun pas més tapat per algun coscoll. Per sort la vessant pedregosa no deixa créixer massa cosa. Arribem així al mas, també mig assolat, i ens trobem el camí ple de piteres. Amb bon calcer no presenta cap problema passar però la gosseta l’hem d’agafar a braços per a què no se punxe les potes. Per sort només és un curt tram i de seguida continuem pel vell camí on el què trobem són romers, coscolls i argelagues, vells coneguts nostres. El camí baixa cap al barranc del Llentisclar per antics bancals de garroferes on creix el fenàs i on perdem la traça. De tota manera és fàcil baixar al barranc i travessar-lo pujant per l’altre costat.
 |
| Camí del mas del Llentisclar. |
 |
| Piteres que creixen al camí al mas del Llentisclar. |
La pujada per l’ombria del barranc està més tapada i en algun punt es fa difícil el pas però no pels llentiscles (que no veiem) sinó pel coscoll i l’argelaga. Per sort només és algun tram curt i el camí, que puja fent voltes, es troba prou millor conforme anem pujant. Arribem així a una pista que passa per dalt nostre entrant a uns ametlars. Cal seguir-la a l’esquerra i de seguida trobem el mas d’Eixarca i, uns passos més davant, enllacem amb el camí vell de les Coves a la Serratella per on hem començat a caminar.
Hem tancat el cercle i només ens queda desfer el camí que hem fet al començar la ruta baixant cap a la Coloma per acabar la ruta.
 |
| Tram més tapat del camí pujant del barranc del Llentisclar. |
 |
| Pujant al mas d'Eixarca amb els Cormulls al fons. |
 |
| Passant, ara sí, pel mas d'Eixarca. |
 |
| El camí vell de la Serratella baixant a la Coloma. |
Ací està el track:
I ací un parell de rutes que comparteixen part del traçat:
Volta al Tossal Gros des del mas de Tarragó
De la Torre a la Serratella per la Serra d'en Galceran
Més informació:
Sales Miralles, Jose Luis (2015) Els masos del nostre terme. La Serratella. Ed. Diputació de Castelló accessible a la web.
Fuster Puig, Pau (2011) La Serratella. Mapa i guia excursionista. Ed. Eltossal cartografies
Àlvaro i Martí, Mª Teresa (2006) Toponímia dels pobles valencians. La Serratella. Ed. AVL accessible a la web.
Guardiola Guardiola, Marc i Guardiola Noguera, Ferran (2020) Toponímia dels pobles valencians. Les Coves de Vinromà Ed. AVL accessible a la web.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada