Hem eixit per la part alta de Cirat on es troba la piscina i el poliesportiu, i passem pel dipòsit d'aigua municipal agafant el camino de la Tejeria que s'endinsa al pinar.
Només eixir passem pel costat de la torre metereològica de Ceamet, envoltada de pins.
Eixida de Cirat. |
Anem un tros pel camí però ben prompte trenquem a la dreta per agafar el Camino del Rosaire, antic camí de ferradura, empedrat en quasi la seua totalitat, que pujava de Cirat al Rosaire, partida situada just a la solana del Campero, passant per la Peña del Mediodía i el Corral del Rosaire.
El primer tros transcorre per una pista sota un pinar de pi rodeno que creix en les arenisques que travessem, i és que tota la pujada al Campero és una lliçó pràctica de geologia on trobem calcàries de diferents períodes, margues, algeps, calisses margoses, arenisques, ...
Ben aviat deixem la pista desviant-nos pel vell camí, marcat amb una fita, i iniciant un dels trams més bonics de la ruta per una senda vella, empedrada i que puja per tot un morret fent llaçades i, conforme anem guanyant altura, amb unes magnífiques vistes de Cirat i les seues hortes.
Camí del Rosaire. |
El camí discorre en quasi la seua totalitat sota un pinar jove, que ha anat guanyant terreny als bancals que s'enfilaven pels vessants de la muntanya.
Un descans. |
De tant en tant anem aturant-nos a disfrutar de les vistes que se'ns obren als nostres peus: el riu Millars, la fossa de Cirat, dominada pel poble situat a la confluència del barranco de las Salinas amb el riu, i la part baixa de la vall del Millars fins a la Plana.
Cirat i la vall del Millars. |
Mirant al sud es veu la capçalera del barranco de las Salinas, just a sota de Cuatro Caminos.
Barranco de las Salinas baixant de Cuatro Caminos. |
Continuem camí coronant la Peña del Mediodía i pel Corral de Rosaire on s'acaba la pujada i enfilem el pla del Rosaire que s'estén als peus del Campero.
La senda travessant el Rosaire. |
La senda aboca a una pista, que puja al Rosaire des del Camino de la Tejería i la seguim uns metres a l'esquerra fins que un poc més avant ens desviem a la dreta sense senda per a pujar camp a través al Campero.
Anem seguint en part el track de José, però sobretot anem fugint dels llocs més tancats i seguint les sendes dels senglars, els únics que passen per ací juntament amb les cabres, tot i que no n'hem vist cap ni d'uns ni d'altres, però ens han deixat prou petjades al terra tou.
Pujant camp a través. |
La direcció és clara, hem de pujar per un ample tall que s'obre als cingles del Campero, entre el cim principal, a l'esquerra, i un cim secundari a la dreta. La millor manera de pujar és buscant un rellomet on hi ha poques argelagues i enfilant una xicoteta canal.
Part final de la Pujada. |
La pujada ens sorprén gratament ja que esperàvem acabar molt punxats i hem arribat a dalt sense cap punxada. Hem anant trobant un pas molt més net que moltes sendes d'Espadà, tot i que tècnicament presenta algun pas complicat, sobretot a la part final, amb molta pendent i terra i pedres soltes.
Arribem a la carena on, confiem en trobar el pas que va marcar Tio Charly.
Esperàvem trobar una senda clara però només trobem un pas amb algunes cintes blanques que assenyalen el camí, de fet ens punxarem més en este tros (en algun tram que perdem el pas) que en la pujada des del Rosaire.
Enfilem a migdia cap al cim del Campero que està ben aprop i finalment coronem el vèrtex geodèsic del Campero, des d'on hi ha unes magnífiques vistes de tota la vall del Millars, les terres pròperes d'Aragó, la Sierra Espina i part de la Serra d'Espadà i els altiplans que s'estenen cap a Penyagolosa.
El Campero no és massa alt però es troba un poc aïllat i domina bona part de l'interior de Castelló.
El Campero amb Penyagolosa al fons. |
Ens fem la foto de rigor però no ens estem massa al cim doncs corre un airet fresquet que contrasta amb la calor de la solana i iniciem la baixada seguint pel camí que hem pujat fins al collet.
Seguim recte, deixant a l'esquerra el Corral de las Suertes i la capçalera del barranco de la Porquera, que baixa cap a la font i mas del mateix nom.
Baixant del Campero. |
Nosaltres baixem seguint l'assegador del Campero que discorre per la divisòria d'aigües, seguint la ratlla dels termes de Cirat i Arañuel, tot i que en algun que altre lloc perdem el fil del camí bo i baixem per la vessant de l'ombria.
Tota la part alta del Campero està poblada per un matollar esclarissat on creixen alguns pins i roures, acompanyats de ginebres, només un trist record del pinar que cobria la muntanya fins al 1983 quan un incendi ho va arrasar tot. Quasi trenta anys després el bosc no s'ha recuperat i, en molts llocs, sembla que queden molts anys fins que torne a ser el que era.
Quan ja duem un bon tros de baixada arribem a una senda neta, que puja fins a una espècie d'era, des d'on baixa. Nosaltres la seguim a la dreta què és la direcció del track i també de les fletxes blanques que hi ha marcades (a més d'un rètol que ens indica "bajada"). Després ens arrepeneïrem d'haver-ho fet doncs el camí que continua recte és molt més curt i, segur que no és pitjor.
La senda segueix recte, neta però sense traces de ser un camí antic, fins que enfila avall baixant al recte els bancals en una baixada dificultosa, i més ara que està fangós.
Tram de senda difícil. |
Anem a buscar el Planacho, vessant més plana que s'estén cap al Rosaire (llàstima que no hi haja senda perquè el final de la pista està ben prop), i anem baixant en direcció contrària, buscant l'assegador del Campero a l'Aljezar.
Ací enllacem amb el camí bo (o més curt i que segueix l'assegador antic) que hem deixat més amunt, i des d'ací continuem baixant per un pinar jove fins que trobem una pista, ja prop d'Arañuel.
Baixem per la pista fins les primeres cases d'Arañuel i travessem el poble per baixar al riu.
Plaça d'Arañuel. |
Baixem al riu pels llavadors, arreglats i pintats de blavet, i passem per una passera a l'altra banda seguint un camí que voreja el riu de Millars.
El paisatge canvia radicalment; hem deixat enrere les muntanyes i els pinars i tenim davant un paisatge d'hortes i xoperes que prenen un color groc de tardor.
Anem per la part baixa de la Huerta Vieja i, de l'altra banda del riu, ens queda la Huerta de Bajo Lugar, a hores d'ara només una ombra del que foren en un passat.
Camí vora riu. |
El camí acaba just a la vora de l'assut d'una sèquia que mou a l'esquerra del riu. Cal baixar a la sèquia i seguir el caixer que ens durà, sempre per la vora del riu, a la Huerta Edua de Cirat.
Passem per la vora de la "poza" on baixen a banyar-se els veïns i vistants d'Arañuel i per la vora d'algunes hortes, ara ermes, i ens endinsem a l'estret que separa les hortes d'Arañuel i de Pandiel en Cirat.
Sèquia de la Huerta Edua de Cirat. |
A l'altura de la fuente del Seguer, que queda de l'altra banda del riu, s'estreta la vall i els contraforts finals del Campero cauen quasi a pic sobre el riu, que s'obri camí entre estos i la Torreta.
El camí no té pèrdua, només cal seguir el caixer formigonat de la sèquia tot i que en alguns llocs hi ha pas de regador (o de sequier) per a poder netejar-la i repartir l'aigua a alguns bancalets que s'obrin sobre el riu. La veritat és que abans que comencen la nova temporada de reg s'haurà de passar a netejar doncs les pluges recents han fet que caiguen pedres i terra taponant en alguns llocs el curs de l'aigua.
Finalment deixem enrere l'estret i s'obre la conca de Cirat, trobant en primer lloc i de l'altra banda del riu les hortes de Pandiel, de les quals vivien antigament els veïns de Pandiel, llogaret despoblat arran de l'expulsió dels moriscos.
Deixat enrere Pandiel la sèquia arriba a la Huerta Edua on arriba el Camino de la Huerta.
Deixem ací la sèquia i seguim a la dreta el camí que baixa al riu i el voreja, passant entre l'horta i el riu, fins que trenquem a la dreta per un camí que enfila directament a Cirat.
Travessant el riu amb Cirat al fons. |
Travessem el riu i la Huerta del Medio que s'estén als peus del palau del Conde de Cirat, i pugem cap al poble, travessant la carretera, arribant just a la plaça major entre l'església i la torre del Conde.
Dificultat de la ruta segons el MIDE |
Ací està el track:
I aci un altre track que comparteix un tros del traçat:
arañuel - fuente del manzano - magraile
Més informació:
- Sancho Comins, J. (1990) Itinerarios por el valle del Mijares Ed. Caixa rural Almassora
- Cartoweb
- Ajuntament de Cirat
- Ajuntament de Arañuel
- Rutas por la comunidad Valenciana
Xavi, aunque aún falta mucho para que le toque, ya te preguntaré por ese vértice en su momento. Buena ruta.
ResponEliminaSaludos.
Pablo
Només recomanar-te la tardor per a fer-la (pot ser també la primavera), el tram del riu estava espectacular amb els xops canviant de color i caent-nos les fulles al damunt encara que no tant espectacular com a vosaltres pel Bohilgues.
ResponEliminaMolt bona ruta i molt bona crònica, per cert... lo millor la molt bona companyia que vaig tindre, con sempre.
ResponEliminaEm costa un poc pujar, pero, va valdre la pena, les vistes són magnífiques, tota la vall del Millars, les terres pròperes d'Aragó, la Sierra Espina i part de la Serra d'Espadà i els altiplans que s'estenen cap a Penyagolosa, molt impressionants les vistes des de dalt.
La veritat és que la baixada és bonica encara que algo complicada, però molt espectacular en alguns trams de camí.
Xavier, res mes, que fins a la pròxima i enhorabona pel blog.
Gràcies a tu per la companyia i pels comentaris.
EliminaHola Xavier una subida interesante sin duda la del campero. Yo lo tengo pendiente y creo que el invierno es una buena estación para hacer esta ruta.
ResponEliminaSaludos
No t'esperes a l'hivern, la tardor és més bonica. Des de dalt es veu el contrast entre el verd dels pins i el groc dels xops que s'estenen per les barrancades i és preciós.
EliminaI el tros del riu, amb les fulles grogues caient-te al cap .... sense paraules.
Me ha encantado Xavier! un placer leer tu crónica, aunque mi opinión sea subjetiva, la altura de esta montaña no hace honor a su belleza, ni a su riqueza geológica y paisajista.
ResponEliminaJunto con TioCharly estamos intentando abrir antiguos caminos, como por ejemplo el que une el Corral del Sastre con la Tejería, sin duda sería otra opción para subir o bajar del Campero.
Saludos y enhorabuena!
Gràcies a tu pel track, sense ell no ens haguerem fet l'ànim de pujar (i no haguerem trobar la sèquia de tornada).
ResponEliminaVolia escanejar i penjar el capítol del llibre de Sancho Comins on explica la pujada al Campero però sempre em falta temps.
Allí també es ressenya que el Campero és el millor mirador de la vall del Millars (almenys de la part alta), i és ben cert, les vistes són molt millors que d'altres muntanyes més altes o amb més anomenada.
Darrerament no tinc molt de temps però si necessiteu ajuda per obrir sendes dis-me-ho, a vore si puc fer un lloc i ficar el meu granet de sorra al senderisme per l'Alto Mijares, eixa comarca tan desconeguda i amb tants racons magnífics.