LA VILAVELLA AL PUNTAL DE FONT DE CABRES I RETORN PER PAIONI

Hui hem anat a la Vilavella a pujar al Puntal de Nules en una ruta un poc improvisada. Com que amenaçava aigua al final ens hem decidit per anar a on les previsions donaven menys possibilitat de pluja i ho hem encertat ja que només han caigut quatre gotes.
La idea inicial era seguir el GR-36 fins al barranc del Rodaor i seguir-lo avall retornant per Paioni i les faldes de la serra, però al final, com que estava tot eixut, hem pujat al pic de Font de Cabres.

Hem eixit, com solem fer des de la Vilavella, des del Raval de Sant Xotxim i agafem el camí de la Fonteta d'Oliver per on mou el GR-36 camí de Montanejos. El camí asfaltat puja remuntant el barranc del Racó dels Focs fins arribar a un collet, just a sota del castell de Nules (cal recordar que la Vilavella fou l'origen de l'actual Nules, la vila nova).

Inici del camí de la fonteta d'Oliver.

Des d'ací pugem recte, seguint el GR, pel camí de la fonteta d'Oliver, que s'enfila cap a la serra pujant amb una forta pendent.
El camí travessa uns pinars de repoblació que davallen per l'ombria de la muntanya de Santa Bàrbera i arriba a la emblanquinada fonteta d'Oliver, normalment sense aigua.

La Plana des de la fonteta d'Oliver.

Ací ja hem agafat prou altura com per tindre una bona panoràmica de la Plana, que s'estén als nostres peus i que contrasta vivament amb les serres que l'envolten.
Passada la font continuem pujant per la "Pista de la Guerra" oberta sobre la senda que a la darrera guerra donava accés a les trinxeres nacionals, construïdes a l'estabilitzar-se el front l'estiu del 1938.
La pista fa un parell de revoltes i enfila una última pujada per la Selleta fins a arribar a una ampla explanada on hi ha un encreuament de pistes. Hi ha qui l'anomena "l'esplanada de l'helicòpter" ja que fa anys hi havia pintada una senyal d'heliport.

Pujant per la Selleta.

Fins ací puja una pista, fent moltes voltes, des del Racó de Montón, que veiem al fons i per on passarem més tard. A l'esquerra puja un entrador que es fa senda que va directa al coll del Bledar passant sota la Creu de Ferro. Nosaltres però, continuem per la pista rectes.
Passem per sota de la Creu de Ferro, on hi ha una creu de l'època de la guerra civil, i per dalt de les Penyes de Xirleu, on baixa una senda que mou a la dreta (per on podríem recurtar l'excursió).
Arribem així al final de la pista i el GR continua recte per la senda de la font de Castro, mentre que nosaltres seguirem a l'esquerra per una senda que puja directe al coll del Bledar (al Terrasit ve rotulat com a coll de Font de Cabres, sent el Bledar el que es troba als peus del Puntal, mentre que als fullets editats per l'ajuntament de la Vall i als pals indicadors es rotula amb este nom).
A la nostra dreta es troba l'aljub dels Caçadors, de recent construcció, i just per la vora la senda que baixa al Racó de Montón per la font Blanca.

Senda al coll de Font de Cabres.

Comencem a pujar cap al coll del Bledar per una vella senda que travessa un pinar jove que creix a l'ombria. Tenim a la nostra dreta el barranc dels Alborços, i de tant en tant, trobem també a la mateixa senda algun alborcer.
Enllacem amb la senda que puja des del collet de la Muntanya del Mocador (per on passa el GR) i continuem pujant fins arribar quasi al coll.
Abans d'arribar al coll i traspondre'l agafem un sender que puja a la dreta en forta pendent i que recorre tota l'ombria del Puntal. L'altra opció seria passar a la solana i agafar el PR-CV-164 que puja per tota la solana.

Senda per l'ombria del Puntal.

El sender es troba ben xafat i prou net, ja que per ací discorre la carrera de muntanya de la Vilavella.
Arribem a un punt on una fita precària marca l'inici d'una pujada quasi vertical cap al cim, i enfilem amunt agafant-nos als troncs dels arbres que ens faciliten l'ascensió. Fem cap a un portell per on puja un altre corriol des del PR-CV-164. Seguim a la dreta per assolir el cim, passant entre carrasques que s'agafen a les roques i arribem finalment al cim del Puntal.

Cim del Puntal de Font de Cabres.

Les vistes des del Puntal de font de Cabres són magnífiques, i el dia, tot i que no és excel·lent, és prou bo.
Podem vore tota la Plana, al nord, i les serres que l'envolten. La continuació d'Espadà a ponent, i les Columbretes a llevant. Al sud tenim la Calderona i el camp de Morvedre, i fins i tot al fons, mig tapat per les bromes, es distingeix el Montgó.

No ens estem molta estona i baixem ràpidament però agafant un senderol diferent al de pujada que ens mena a la senda de l'ombria, però més amunt d'on l'havíem deixada. La senda continua fent la volta al pic, i als nostres peus es troba el barranc de la font de Malagó, per on puja la pista que segueix el GR i per on nosaltres baixarem.

Senda de baixada al coll.

Arribem al coll on coincidim amb el PR-CV-164 (coll del Bledar segons el Terrasit) que ve per la solana del puntal i baixa cap a les Covetes de Rubio. Nosaltres seguim recte per una pista que es trobava quasi perduda i on, fa ben poc, han passat una màquina per condicionar-la.
Anem sota els llomets del Cove, encara dins el terme de Nules. Arribem a una pista més ampla i ben construïda just en una revolta pronunciada. És per ací per on passa el GR-36 que puja des de la font de Cabres. Nosaltres el seguirem avall.
La pista baixa cap al fondal que s'obri entre el Puntal d'Artana i el Puntal de Font de Cabres, recorregut pel barranc de la font de Malagó que, més avall aboca al barranc del Rodaor, ja en terme d'Artana.

Barranc de la font de Malagó.

La baixada és còmoda, o almenys més còmoda que la pujada sobretot per als ciclistes que ens trobem de cara.

Puntal de Font de Cabres des de la pista.

Anem deixant amunt i a la dreta el Puntal on érem fa una estona i sense adonar-nos, arribem al punt on hi estava la font amb un gran aljub, ara totalment tapat per la vegetació de manera que passem just a la vora sense ni tan sols vore'l.
Arribem al punt on el GR es desvia cap a la Vilavella per la senda de Font de Cabres i nosaltres seguim recte per la pista, que antigament arribava només fins ací, feta per pujar a la font.
Un poc més avall fem un tros recte per estalviar una revolta de la pista i eixim a un antic dipòsit d'aigua que servia per emmagatzemar l'aigua de la font de Cabres que, posteriorment s'embotellava per a la venda, tal i com posa de manifest la infinitat de taps d'ampolla amb la inscripció "Agua Font de Cabres. Sierra de Espadan" que es troben escampats als peus. Just davant trobem la base d'una antiga creu construïda durant la guerra per commemorar els morts del batallón de Zapadores; molt malmesa per la desídia i la incultura d'alguns.
Deixem a l'esquerra el camí que, pels Andresos i els Castellets passa al poble d'Artana (prou perdut) així com el camí de la Penya del Migdia. A partir d'ací el camí està asfaltat i comencen a aparèixer els camps de tarongers. També apareix la pluja que, intermitentment i dèbil ens acompanyarà la resta del camí.

Camí del Racó.

Anem una trossada no massa llarga per l'asfalt i el deixem per travessar uns camps erms i un hort de tarongers, eixint al camí de Paioni just al coll que separa l'Algepsar del Llom de Tou. El camí, asfaltat també, deixa a l'esquerra camps de tarongers mentre que a la dreta els pins i matolls s'enfilen pel Llom de Tou.
Arribem a un punt on el camí gira mentre que nosaltres seguim recte, per un camí de terra que voreja un hort.

Camí de terra a Paioni.

A l'acabar la finca el camí travessa un barranquís i deixa enrere el terreny cultivat per endinsar-se a l'inculte i abandonat: antics bancals envaïts pel matollar on creixen alguns pins. Ens trobem novament al terme de Nules.
El camí acaba a una ampla replaça per a vasos d'abelles. Per sort no n'hi ha. Cal estar atents i, just uns metres abans, agafar una senda que continua per la mateixa direcció que duu el camí endinsant-se a un pinaret.

Senda cap al barranc del Toll.

La senda recorre un llomet que s'estira entre dos barrancussets passant per algun pinaret fins que aboca a un tarongerar.
Continuem baixant entre els bancals de tarongers que s'estenen per la confluència dels barrancs de la Font de Cabres i del Toll, que tenim just davant. A la nostra dreta, entre els pins, es veu alçar-se el Puntal de font de Cabres on hem estat no fa tant.
Un poc més avant de l'enforcall dels dos barrancs hem d'estar atents a una senda que puja per la vora del barranc del Toll, amb una fletxa blanca a l'entrada, per on seguirem. Pugem per la vora d'un hort i li peguem la volta per dalt fins que entrem a un pinar molt humit, que ha substituït el Carrascalet del Mut (què és com s'anomena).
Anem per  una senda poc evident degut al poc sotabosc del pinar fins que n'eixim travessant una ampla estesa desarbrada on ara creix una herba ben verda. Just per dalt continua una senda més fressada que s'arrima al barranc sense baixar-hi per un terreny sense arbres.
La senda va deixant a l'esquerra la Muntanyeta de l'auelo Anedon, i s'endinsa en un pinar de repoblació, net per baix, pujant cap al collet que la separa del llom que baixa de les Penyes de Xirleu.

Pujant a la Muntanyeta de l'Auelo Anedon.

Arribats al coll trobem la vella Senda de la Bassa dels Cavallers, ara pista, que seguim a l'esquerra. Just en este punt enllacen les sendes que baixen de la Pista de la Guerra.
Seguim la vella senda (nova pista) que baixa per l'Escalada de Vedrí i travessa el barranc del Pinaret per a trobar la pista que puja a "l'esplanada de l'helicòpter". Seguim amunt deixant a l'esquerra el Racó de Montón fins que on s'acaba el racó mou una vella pista, ara senda, a l'esquerra que baixa a buscar el collet als peus de la Muntanya de Naixes.
Seguim per la senda que baixa al Racó de Macianet, travessant els pinars de repoblació que entapissen totes estes partides, i enfilem la pujada cap al Terrer de la Palmera.

Senda al Racó de Macianet.

Pugem per la vora del Terrer i baixem a buscar el barranc de la Fonteta, que baixa des de la fonteta d'Oliver, que queda dalt del Racó de la Fonteta.
Baixem uns metres pel camí asfaltat que puja als horts que s'han fet en este racó, però de seguida agafem a la dreta la senda que ens puja cap a la Muntanyeta de les Coves.
Quan arribem a la muntanyeta tornem a trobar tarongers i un camí més ample que ens porta als peus del Castell.

El Castell, inici i final de la ruta.

Ja només ens queda arribar als peus del Castell on enllacem amb el camí d'anada, i baixem pel darrer racó, el Racó dels Focs, que baixa fins a les primeres cases de la Vilavella.

Ací està el track:



I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

vilavella - font cervera - creu de ferro
vilavella - puntal de nules més informació ací
puntal de nules - puntal d'artana
rodaor - les mines - pitera - rodaor
raco monton - puntal nules - creu de ferro
puntal de nules - puntal artana - creu de ferro
vilavella - bc rodaor - gr36
vilavella - mina - creu de ferro - font blanca més informació ací
la vall alpina més informació ací
volta al puntal d'artana més informació ací (un tros de baixada pels andresos es troba prou perdut)
la selleta - puntal d'artana
la vall - anoueret - pic font de cabres
la vall - castell - pic font de cabres


Més informació:

• Guardiola Guardiola, M. (2011) Toponímia dels pobles valencians: Nules Ed. AVL accessible a la web.
• Puchades i Vila, S. (2009) Serra d'Espadà. GR-36 Ed. SASE
• Cartoweb (toponímia extreta de la base toponímica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua)