VOLTA A L'OMBRIA D'ARTANA

Ja fa dies que teníem pendent de fer el recorregut de la Volta a l'Ombria d'Artana, però sempre anàvem deixant-ho per fer altres rutes, però de hui no podia passar perquè la carrera és demà i Manolo volia conèixer l'itinerari abans.
Així que amb un guia local: Vicent "solo" hem eixit 24 hores abans de la cursa oficial a fer la volta a l'Ombria.
Ens hem estalviat la primera part del recorregut que fa una volta per dins del poble i hem agafat la pista de la Mina cap a l'Ombria  passant per davant del corral de la Villara, per on tornarem.

Pista de la Mina.

El primer tram de la pista és un camí planer i ample seguint la pista de la mina, oberta al meitat segle XX per a treure el mineral de Ferro de la mina del Cavall i que segueix el traçat del vell camí d'Artana a la Vall i a Alfondeguilla.
De seguida deixem enrere els olivars i les sureres ens comencen a fer ombra mentre ens anem acostant a la falda de les muntanyes.
Arribem a un enforcall i la pista de la Mina segueix recte mentre que nosaltres agafem la pista de l'Ombria a la dreta, pista que passa per tota l'Ombria fins que s'adreça amunt per assolir la cresta.
Els olivars queden enrere i els pins i les sureres s'estenen per tota l'ombria i per les seues faldes fins arribar a la vall.

Pista de l'Ombria.

La pujada és continua i constant, tot i que no és massa dura. Supose que demà molta gent la farà corrents però nosaltres venim a caminar i la fem pas a pas tot xarrant.
Abans d'arribar al Llomet Pelat, i després de passar l'únic olivar que trobem deixem a l'esquerra la senda, marcada amb una precària fita, per on vam baixar fa uns mesos des del Clot de Blai. Però ara toca pujar per un altre lloc i continuem recte travessant els barrancs que baixen de la Cresta de l'Ombria.
Passem el barranc del Macareno i el del Gamelló, ja a meitat de la costera de manera que tenim una bonica vista del pla on està el poble.

Artana des de l'Ombria.

Quan arribem al tercer barranc la pista enfila amunt en una pujada que ja no es pot fer corrents. Fins fa poc la vella pista oberta per a treure pins s'havia anat tapant convertint-se en senda, però s'ha reobert per a poder pujar la maquinària pesada necessària per a fer el gran tallafocs que passa per la cresta.

Tram de forta pujada sota la Baldriana.

La costera més forta acaba quan arribem a la Baldriana, llomet separat de l'eix de la Serra i prolongant-se cap a Santa Cristina. Un poc abans mou a l'esquerra un ramal de la pista que acurta el camí a la cresta, però nosaltres seguim recte pel traçat de la carrera.
Arribem finalment a la Cresta de l'Ombria per on va la ratlla d'Alfondeguilla. Com que la part d'Alfondeguilla és solana allí l'anomenen la Lloma de Justí.
Ací trobem el GR-36 que agafem a l'esquerra, per una senda marcada amb una gran fita i un pal indicador boltat a causa dels treballs per a fer el tallafocs.
Fa un mes quan vam passar per ací quasi no vam trobar la senda perquè encara estaven les màquines treballant i els pins tombats la tapaven, hui es troba ben xafada i fàcil de seguir, però els pins tallats encara estan ací i no els han tret.

Cresta de l'Ombria o Lloma de Justí.

Seguim ara el GR pel gran tallafocs obert, fins que el sender es desvia per l'ombria, passant just per sota de la cresta i seguint un antic camí que puja des de la mina del Cavall.

Camí del Plantiu.

Passem per dalt del Clot de Blai, deixant a l'esquerra la senda que baixa cap a la pista de l'Ombria per on hem passat fa una estona,, i comencem la baixada passant per dalt la Cova del Ferro fins que tornem a assolir la divisòria d'aigües.
Conforme baixem la vegetació canvia i ens marca el pas dels gresos rojos a la calcària, deixant enrere les sureres i els pins vers, entrant en un pinar de pi blanc o bort.
A partir d'ací abandonem el GR que continua recte a buscar el coll d'Alfondeguilla mentre que nosaltres baixem pel vell camí, recentment netejat per a la carrera, que baixa directe a la Mina seguint el barranc de la font del Ferro.
Tot el tram és bastant fàcil per a fer-lo corrents, llevat del tros final arribant a la Mina del Cavall on al coincidir el camí amb el barranc l'aigua ha excavat un profund regall que no convida a còrrer.

Camí de la mina de ferro. 

Arribem a la mina del Cavall, on s'ha adequat l'entorn per a a visita, tot i què no s'aconsella l'entrar-hi llevat que siguem experts espeleòlegs.
Nosaltres passem de pressa doncs ja vam estar ací fa poc i enllacem amb la pista de la Mina, que havíem deixat al començar la ruta, i la seguim amunt, seguint el traçat del vell camí d'Alfondeguilla i la Vall.

Pista de la Mina. Al fons el Puntal.

La pista puja, sense massa pendent  fins que arribem a la Quadra, al final de la pista i on estava la quadra dels matxos que treballaven a la mina. Encara es pot vore l'abeurador fet d'obra dalt d'una bassa artificial.
Des d'ací la pista per a camions, feta després de la guerra deixa pas al camí de ferradura de tota la vida.
Només deixar enrere la quadra trobem una bifurcació, a la dreta continua el camí d'Alfondeguilla mentre que nosaltres seguim recte pel camí de la Vall.

Camí de la Vall.

El camí puja per una ombria coberta de pinar fins que assoleix la divisòria d'aigües on retrobem el GR-36. La pujada tal i com correspon a un vell camí de cavalleries, no és massa dura i supose que en la carrera es podrà fer corrents.
Just abans d'enllaçar amb el GR però, deixem el vell camí i agafem un corriol que puja a l'esquerra, recte pel llomet a buscar el Puntal (com vorem més tard la carrera segueix el GR fins a l'Ereta per a pujar al puntal des d'allí, errada nostra).

Pujada al Puntal o la Pitera seguint la ratlla.

Seguim la ratlla de terme i el camí obert al fer la Volta al terme d'Alfondeguilla. Per ací també s'ha obert el tallafocs que ha deforestat les crestes de l'Espadà. Esperem que almenys siga d'utilitat en cas d'incendi.
Arribem així a l'avantcim del Puntal o la Pitera. El Puntal a Artana i la Pitera a Alfondeguilla i, abans d'arribar al cim pròpiament dit, agafem a l'esquerra el corriol de baixada cap al colladet Roig seguint l'Assegador Real de la Serra.

Foto de grup el més aprop del cim que podem.

La baixada ha estat netejada recentment i, llevat del primer tram que presenta una forta pendent no té altra complicació.
Ací retrobem els gresos rojos i els pins vers, entreverats a l'ombria amb algunes sureres.

Baixant del Puntal.

Només el primer tros de la baixada és tècnic, la resta és una baixada fàcil i que fins i tot ens atrevim nosaltres a fer corrents.
Així arribem al colladet Roig, per on passa el camí de la Cova de la Rata que porta del poble al Rodaor.
Ací abandonem l'assegador Real que continua per la Serra cap a la Cova del Tronc, i seguim a l'esquerra el camí de la Cova de la Rata; ample, empedrat i també recentment netejat.
El tram de camí des del coll al Rodaor, que es trobava molt tapat també ha estat netejat recentment, facilitant així el pas per tota l'ombria del Puntal, un dels racons més bells del terme d'Artana.

Camí de la Cova de la Rata.

Hem deixat enrere definitivament el rodeno al coll i tornem a xafar un terreny calar on creix el pinar de pi blanc que ha substituït els vells bancals.
El camí no té massa pendent i convida a còrrer fins i tot als caminadors, a més és de bon xafar i sense pedra solta.
Passem per la vora d'un gran aljub i, un poc més avant, arribem als primers bancals d'oliveres que ens anuncien el final de la baixada i l'arribada al pla.
Ací el camí deixa pas a la pista, i per ella travessem la Marjaleta camí del corral de la Villara on tornem a trobar la pista de la Mina. Ja només ens queda desfer el camí que hem fet de bon matí, quan encara feia fresca, per retornar al poble i treure'ns de sobre la calor que comença a apretar davant d'una cervesa.

Passant la calor.

Ací està el track:




I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

artana - cova del tronc - puntal - clot de blai més informació ací
artana - puntal - clot de blai més informació ací
ain - eslida - artana més informació ací
volta al puntal d'artana més informació ací
artana - coval del tronc - puntal artana més informació ací

Més informació:

• Ajuntament d'Artana
• Catàleg espeleològic de Castelló
• Cartoweb