VOLTA PER LA SERRA D'ORPESA

Continuant amb les rutes d'estiu hui ens ha tocat anar a Orpesa així que hem aprofitat per fer una volta per la Serra d'Orpesa que ja tocava i que ens ha sorprés gratament (no per l'abundant vegetació, clar).

Hem aprofitat un track de Karlos Povedano i un altre track d'elsendero i per fer una volta curta per dalt la serra, pujant per un sender marcat com a "sender roser" fins al vèrtex geodèsic de dalt de tot i baixant pel barranc del Diable.

Comencem la ruta als peus del castell d'Orpesa, just a la vora de la carretera, i busquem el camí del cementeri per a passar sota la carretera general.
Des d'ací enfilem el camí vorejat de xiprers que duu al cementeri, i deixant-lo enrere seguim per ell fins que ens trobem amb l'autopista que passem per baix, just en un punt on una pintada i una fletxa ens indica el "sender roser".

Camí del cementeri. La Serra d'Orpesa al fons.

Ja hem fet l'aproximació a la Serra, ara només ens cal resseguir la falda de la serra, pel camí de servei de l'autopsta fins a trobar una pista oberta per a fer una línia elèctrica i que aprofitarem per a començar a pujar.
Només passar el barranc que baixa de la font del Senyor comencem a pujar en diagonal cap a la Serra i al cap de poc passem per una senyal que ens avisa de la temporada en què es pot escalar als cingles que tanquen la capçalera del barranc i on hi ha obertes algunes vies d'escalada.

Cartell de regulació de l'escalada.

El cartell prohibeix l'escalada de gener a juny, i un poc més amunt hi ha una fita que marca on s'agafa el senderol que condueix a la paret d'Eldorado wall. Ací hi ha unes quantes vies d'escalada, moltes més que les ressenyades fins al moment que són les obertes per Armand Ballart als anys 90.
La pista continua pujant fent algunes revoltes per les deforestades faldes de la serra, cremades al mateix incendi que va cremar la Renegà l'any 2000 (just abans de recalificar i urbanitzar tota la zona cremada propera a la mar).
Les vistes sobre les muntanyes costaneres i la mar són cada vegada millors conforme anem pujant.
Finalment, i just abans que acabe la pista, trenquem a la dreta per una senda enfitada i marcada amb punts rojos prou desdibuixats.

Pista per la Roca Roja.

Comencem a pujar ara per una senda prou evident i clara que continua pujant en diagonal fins a un collet. Des d'ací gira amunt per un rellomet a buscar el Tossal Redó.

Tram final de la pujada. La mar sempre al fons.

Deixem a l'esquerra el barranc que baixa del Forat de Ferràs i arribem a l'ampla lloma que corona la serra d'Orpesa.
Ací trobem unes fites que es desvien a l'esquerra mentre nosaltres ens acostem a la dreta cap a la dreta al cim del Tossal Redó, coronat ara per una caseta repetidora de ràdio.

El Prat des del Tossal Redó.

Les vistes des d'ací són magnífiques, conformant una ampla panoràmica de la Plana, el Desert i el Prat.
Continuem camí travessant la lloma seguint un senderol amb fites fins que trobem una pista. La travessem i un poc més avant trobem el vèrtex geodèsic del Puntal, punt culminant de la serra.

Vèrtex geodèsic de a Serra d'Orpesa.

Des d'ací seguim al recte cap a la pista que recorre l'esquena de la serra seguint el traçat de l'assegador de la Mollonada i, sense senda definida, arribem a ella seguint traces d'animals.
Seguim la pista  a la dreta cap a les antenes que hi ha a l'extrem nord de la serra.

Pista de la Mollonada.

De l'altra vessant de la serra la vegetació és més espessa doncs ací no va arribar l'incendi del 2000 i entre els pins es poden vore les runes del castell de Miravet.
Abans d'arribar a les antenes i just al baixar un poc cal anar atents per vore una fita, poc evident, a la dreta que marca l'inici de la senda del barranc del Diable, senda abalisada amb fites i ratlles negres però tot i això molt perdedora.
Iniciem la baixada per la senda, prou neta per passar amb pantaló llarg i un poc punxosa per a les cames amb pantaló curt.

Part alta del barranc del Diable.

La senda segueix el traçat del barranc per la vessant esquerra, i per dalt de l'assegador del Coniller que puja des de la partida del mateix nom.
Conforme anem baixant el barranc es va estretant i es va fent més bonic tot i haver patit els efectes del foc. A meitat baixada perdem les marques uns metres però tornem a trobar-les tot seguit i, a partir d'ací, el sender es fa més fàcil de seguir i més espectacular circulant per dalt dels cingles on s'encaixa el barranc.

Part baixa del barranc del Diable.

Finalment arribem a la part més interessant de la ruta, un llarg crestall rocós que separa el barranc del Diable de la pedrera de dalt el Racó de Peret.
Tot i que hi ha una variant que baixa al recte a la Pedrera nosaltres seguim recte per la cresta, fàcil i gens aèria, que ens permet disfrutar d'un racó espectacular i d'unes vistes de la mar magnífiques, només malmeses per les torres de "Marina d'Horror ciudad de corrupciones".

Part més aèria de la cresta.

El crestall acaba a la banda de dalt de la Pedrera i només ens queda travessar-la per baixar cap al Racó de Peret i seguir la pista que puja fins a les casetes que hi ha escampades d'ací i d'allà entre el pinar.

Camí del Racó de Peret.

Seguim avall, ja pel pla, travessant bancals d'ametlers i tarongers fins a trobar l'autopista, i seguim a la dreta per la seua vora. Primer pel camí de Cabanes, que pronte travessa l'autopista per anar recte a Orpesa.
Nosaltres seguim pel camí de servei, estalviant-nos el trànsit de l'entrada del poble per la general, i passant als peus de la Serra fins a tornar a trobar el punt on havíem travessat l'autopista venint pel camí del cementeri, i refem el camí d'anada retornant al poble.

Entrada d'Orpesa.

Ací està el track:

Més informació:

• Ajuntament d'Orpesa
• Castellón- Aventura
• Cartoweb