DE L'ALGARBE A SANTA ANA TORNANT PER MOSCARDÓN

Passant el cap de setmana al càmping de l'Algarbe aprofite el diumenge de matí per anar a fer una curta volta pels pinars dels voltants, i mirant trobe que just a dalt hi ha un vèrtex geodèsic, així que cap allí s'ha dit a per un altre vèrtex per a la col·lecció i és que Pablo ens està encomanant la "febre dels vèrtex".

Balsa del Nacimiento al Algarbe.

Així que de bon matí, quan la major part de la gent encara dorm, comence a caminar des de davant del càmping passant per la Balsa del Nacimiento on naixen les aigües que omplin d'aigua al río Molinares.

Pista de Moscardón.

Baixant per la carretera de davant del càmping a poc més de cent metres hi ha una pista que remunta el barranco de Molinares en direcció al Villarejo. Ací hi ha la senyalització dels nous senders locals que s'estan senyalitzant a la serra, en este cas cal seguir el SL-RE 9 cap a Moscardón.

Pi i font al barranco del Pocillo.

Encara no s'han caminat cent metres que cal desviar-se a la dreta per un estret carril que remunta el barranco del Pocillo. Un gran pi amb una fonteta al davant en marquen l'entrada.
El sender local a Moscardón també segueix este camí que remunta el barranc passant pels peus del pinar del Algarbe, un magnífic pinar de pi negre amb grans exemplars de fins a 20 metres d'altura que impressionen. El bosc s'estén per les faldes del Cerro que separa els termes de Terriente i Moscardón, baixant cap a la clotada on és el càmping.

Pinar del Algarbe.

El camí puja seguint el fons del barranco del Pocillo fins que eixim del pinar del Algarbe. Una paret de terra mig derruïda en marca el límit, límit que també marquen els pins doncs els grans pins adevesats deixen pas a un pinar jove i més espès que acompanya el caminant en la part final de pujada.

Barranco del Pocillo.

Quan ja s'està quasi dalt el pinar desapareix, sobretot de la part nord, deixan pas un seguit de pins i roures dispersos amb alguna carrasca que creixen al Quemado Bellotero. Eixe és el preludi de les grans extensions desarbrades que hom troba a l'arribar al collet on hi ha el Pozo del Navazuelo.

Pozo del Navazuelo.

Al collet hi ha una bifurcació de senders i senyals. Per l'esquerra continua el Sender Local a Moscardón baixant pel Masegar (7 km) mentre que per la dreta segueix el "sendero de los Miradores", un dels senders marcats per la Comarca de la Sierra de Albarracín fa uns anys.

El Cerro.

Continue la ruta de los Miradores cap al mirador de Santa Ana pujant primer cap al Cerro. A partir d'ací  el carril (mig desdibuixat) que recorre tota la llarga lloma per dalt. El pinar ha deixat pas al paisatge característic de les altes muntanyes ibèriques: pins dispersos amb xaparres o savines rastreres acompanyats de ginebres de muntanya.

Trinxeres de la guerra civil.

Després de passar un carril que baixa per la dreta cap a l'Algarbe seguint el barranco del Coscojar. A partir d'ací el carril que circula pels cims es fa encara menys evident i gira lleugerament a la dreta per a no passar pel cim del Cerro. Ací podem vore just a la vora les restes de les trinxeres excavades durant la guerra civil, quan la clotada del Algarbe quedava enmig del front.
Sembla que no va haver massa moviment a este front encara que un pastor del poble em comentarà més tard que va haver una nit on pareixia que es botava foc de les explosions i flames que il·luminaven el cel al Algarbe.

Cerro de Santa Ana.

Passades les trinxeres enfilem recte cap a la part més alta del Cerro on està el vèrtex geodèsic de Santa Ana, ja totalment dins del terme de Moscardón.
A pocs metres del vèrtex cap a l'est hi ha un mirador amb un panell mig cremat pel sol que explica la excel·lent panoràmica que s'hi veu, dominant bona part de la serra d'Albarracín, la fosa del Jiloca i les distants serres de Gúdar.

Vèrtex Santa Ana.

Des del vèrtex cal continuar en la mateix direcció sense tornar enrere i es comencen a trobar algunes fites de pedres que marquen el camí per on baixa la ruta de los Miradores.

Camino del Cerro.

Es tracta d'un vell camí de ferradura que puja des del poble de Moscardón i que encara és fàcil de distinguir en molts trams tot i què les grosses fites faciliten i molt el seguiment del camí.

El Casquijar de Santa Ana.

Davallem seguint un barranquís fins que s'ix a una vessant que baixa cap a la carretera de Moscardón, que queda a sota. Es tracta del Casquijar de Santa Ana on abunda la pedra solta (cascajo o casquijo), que s'estén per la vessant sense arribar a formar una pedrera pròpiament dita.

Moscardón des del camino del Cerro.

Quan apareix el poble de Moscardón al davant és que l'ermita de Santa Ana ja està a tocar, i així és, situada en un replanell a certa altura i dominant el poble es troba l'ermita o el que en resta; sense sostre només les parets i portes deixen vore que fou una construcció important.

Ermita de Santa Ana.

Fins a l'ermita puja una pista per accedir a les antenes que hi ha a la vora, i a un bancal de cereals i ara toca seguir-la avall cap al poble que tota l'estona està a la vista, arribant a ell per les eres i l'antiga escola.
No entre a Moscardón perquè a l'arribar a la carretera trobe el PR-TE-3 que enllaça Moscardón amb Terriente pel camí vell i passa pels molins del Algarbe.

Moscardón.

 Pensant en no perdre massa temps comence a caminar de pressa de tornada al càmping passant per davant les pallisses i és ací on trobe un home que està donant-los de menjar a les ovelles que te tancades al corral de sota la pallissa. Com que ell està jubilat i jo de vacances ens estem xerrant una bona estona i conta que ha sigut pastor tota la vida, baixant a extremar a Eslida i fins i tot a Cartagena que costava un mes llarg de camí dormint al ras i patint sed, fam i fred.

Carretera de Saldón.

Per sort ix la dona del pastor i després de xerrar una estona se'n torna a treballar i nosaltres seguim cadascú a la seua; ell a les ovelles i jo a caminar seguint carretera avant.

La Vega.

Per l'esquerra queda la Vega on hi ha grans camps de cereals  que s'estenen fins als tossals que separen la vall de Saldón, on creixen les travines.
No cal fer massa tros per la carretera que de seguida trenca el sender a l'esquerra seguint el camí vell de Terriente que va paral·lel a la carretera ara substituït per una ampla pista de concentració parcelària.

Pista sobre el camino de Terriente.

La pista es junta finalment amb la carretera a l'altura de los Prados Redondos, just al punt on també se'n desvia el camí asfaltat que passa pels prats de l'Algarbe.
Cal seguir la carretera de Saldón avall uns metres fins que la senda se'n desvia per la dreta a las Balsas del Algarbe.

Balsas del Algarbe.

Les marques de PR passen per la vora de la més baixa de les basses i arriba al molino de Arriba, reconvertit en bar per a la temporada d'estiu i on hi ha una bassa arreglada per a poder prendre el bany.
Fins als molins (el de Arriba i el de Abajo) arribaven diferents camins; el de Moscardón, el de Terriente, un altre des del Villarejo, i fins i tot des de Saldón, i és que en una època en què el cereal era la base econòmica els molins eren una peça important de la societat.

Prats a l'Algarbe.

Deixant enrere el molí el camí de Terriente trenca a l'esquerra cap a la Tejería mentre que el del Villarejo continua recte passant pel modern merendero i bar. Jo no n'agafe ni un ni l'altre sinó que enfile una xicoteta vall que puja entre prats voltats de pinar de retorn al càmping tancant així el cercle.


Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

sendero de los Atajos de Moscardón
Balsas del Algarve
el Vallecillo - Villarejo - Sarriosa - Moscardón

Més informació:

• Senderos de Aragón
• Càmping Algarbe
• (1910) Minuta del término municipal de Moscardón Ed. IGN
• (1920) Minuta del término municipal de Terriente Ed. IGN 
•  de Jaime Lorén, Chabier i Pérez Grijalbo, Rodrigo Guía de la naturaleza de la Sierra de Albarracín. Ed. Prames