Vicent ens ha convidat als "Sacaleches" a passar uns dies a casa de la seua dona a la val d'Aran i allí que ens n'hem anat; bé, de fet jo he pujat amb Vicent i la dona un dia abans així que esperant la resta de companys que han pogut vindre que arribaran de vesprada hem eixit a fer una volta, ni molt llarga ni molt curta, per anar fent boca i fer un tast dels Pirineus.
A partir d'un track d'Àlvar, basat en una ruta del llibre
La Corona d'Aran (que fa la volta a la capçalera del Garona pels cims) fem una de les crestes de la vall, una de les més fàcils i accessibles, així des del còth de Baretja pugem al tuc d'Aubàs i era Trona i fem anem carenant fins al tuc de Poilanèr i era Entecada, retornant per Campsaure.
Així que pugem en cotxe fins al pàrquing del Còth de Baretja, situat sota el coll a la vora de la Cabana deth Cap deth Bòsc. Fins ací puja una pista en bon estat des del Portillon de Bòssost. La pista continua cap a
Des d'ací puja una senda cap al coll passant per la vora de la Cabana deth Cap deth Bòsc. La pista també puja però a partir d'ací es troba prou malament per anar amb cotxe i fa massa voltes per seguir-la a peu.
 |
| El Còth de Baretja des del pàrquing. |
Per la vora de la Cabana trobem algunes marques blanques i grogues del
PR-C-115 que puja des de Bòssost i continua des del coll cap a Campsaure seguint el camí que nosaltres farem al tornar. De tant en tant les anirem trobant però hom no s'hi pot fiar doncs són absents de la major part del recorregut.
 |
| Arribant al Còth. |
Pugem retallant la pista i en una de tantes vegades que la travessem hi ha una font d'aigua fresca i clara. A estes hores del matí encara no abelleix abocar-se de cap, encara que si que fem un bon traguinyol per tastar-la.
A partir de la font els arbres desapareixen i entrem de ple als prats que ens acompanyaran al llarg de tot el recorregut.
 |
| Salvaguàrdia des del Còth de Baretja. |
El tram final de pujada és més suau abans d'arribar a l'ample còth de Baretja. Des d'ell tenim unes vistes fantàstiques del Pirineu Axial amb el Portillon de Benàs, el Sauvaguarda i la resta de pics que s'allarguen cap al Perdiguero.
Dalt mateix del coll hi ha la Cabana deth Pastor i a la vora una font amb abeurador per a les vaques i cavalls que pasturen pels voltants.
 |
| Pujada al tuc d'Aubàs per la Pala Barrada. |
Des d'ací als mapes marca un senderol que puja al tuc d'Aubàs i el track d'Àlvar sembla seguir-lo però davant nostre només hi ha una llarga pala d'herba alta, vinclada pel vent que bufa frescot de llevant.
 |
| Tuc d'Aubàs. |
Després d'una curta pujada que se'ns fa llarga a causa de la falta de camins i del toll d'herba arribem al cim del tuc d'Aubàs on hi ha la
fita fronterera doncs per ací passa la ratlla entre Bòssost i Banhères que a la vegada també ho és entre Espanya i França.
Des d'ací el camí continua per dalt la carena herbosa cap a era Trona i allí que ens acostem.
 |
| Part baixa de la Val d'Aran. |
Era Trona és un tuc que fa honor al seu nom i s'endinsa cap a la val com la proa d'un vaixell i des del seu extrem hi ha unes magnífiques vistes de tota la Val d'Aran. Cap al nord veiem el Baish Aran amb Bòssost i Les, mentre que cap a l'est queda el Mitjaran amb es Bordès i Vielha i més lluny el Naut Aran.
 |
| Part alta de la Val d'Aran. |
Com que era Trona es troba separada de la línia de cims fronterera des d'ací podem vore també tot el recorregut que ens resta fins al tuc dera Entecada, passant pel tuc d'Arrès, Montagut, tuc de Campasaure i el tuc de Poilanèr.
 |
| Corona d'Aran des dera Trona amb era Entecada al fons. |
Des dera Trona cal baixar a una colladeta abans d'enfilar la pujada cap al tuc d'Arrès per la vora d'un bosquet de pins negres que salta des de la banda est on s'arrapen a les vessants més costerudes.
 |
| Tuc d'Arres. |
Hi ha trams on el sender que segueix la carena és més evident i hi ha trams on es perd entre els corriols oberts per les vaques de manera que és més difícil de seguir, però triant sempre els que queden més a la vora dels espadats de la part aranesa de l'aresta.
 |
| Fita de frontera entre Espanya i França. |
Al llarg de l'aresta herbosa anem trobant fites que marquen la frontera en este tram on les muntanyes no són tan altes ni trencades com les que queden al davant separant el Foix de l'Aragó. De fet dalt del tuc d'Arres trobem la fita
nº351 de les 602
fites que delimiten la frontera a França des del 1868 i una de les 87 de la Val d'Aran.
 |
| Montagut i tuc de Campsaure. |
Des del tuc d'Arres continuem sense pujar ni baixar massa la llarga carena que ens porta pel pas d'Arres, un dels llocs per on és accessible la carena des de la Val d'Aran. Continuem per dalt de Montagut fins que arribem al Tuc de Campsaure.
 |
| Pas de Vilamós. |
Des del tuc de Campsaure veiem més clarament l'objectiu final: el tuc dera Entecada, però encara hem de baixar a l'ample pas de Vilamós i pujar el tuc i el cap de Poilanèr abans d'arribar-hi.
 |
| Ovelles, vaques i cavalls al Pas de Vilamós. |
Baixem fins al pas de Vilamós pensant que és una pena perdre una altura que de ben seguit hem de recuperar. Al pas ens aturem una estona a fer un glop i un mos arrecerats del ventet fresc per una nova fita fronterera.
 |
| Pujant al tuc de Poilanèr. |
Des d'ací enfilem la darrera pujada del dia cap al tuc de Poilanèr amb ganes d'arribar doncs no anem massa sobrats de temps i hem quedat que a l'hora de dinar serem a casa. És per això que la pujada es fa molt més dura del que realment és a causa del ritme que posem.
 |
| Tuca de Poilanèr. |
Arribem al cim de la tuca de Poilanèr on hi ha un altra fita fronterera,
i serà la darrera en un bon tros perquè d'ací la ratlla baixa recte a
buscar el barranc de Laueton i puja cap al tuc dera Montjòia.
Nosaltres seguim rectes pels cims passant pel Cap de Poilanèr des d'on hi ha unes vistes magnífiques del massís de les Maladetes de l'altra banda de l'eix principal del Pirineu.
 |
| Glacera de l'Aneto i la Maladeta des de Poilanèr. |
Des d'ací un xicotet collet herbós ens separa del tuc dera Entecada i per ell passa una clara senda que puja des deth Plan de Poilanèr. Baixem uns metres per enllaçar amb la senda per on pugen alguns caminants. Els primers que trobem en tot el dia.
 |
| Tuca dera Entecada. |
Baixem al collet i enllacem amb la senda que fent un parell de llaçades ens puja al tuc dera Entecada on un
vèrtex geodèsic ens espera per fer-nos la foto del cim.
 |
| Vèrtex dera Entecada. |
Fem la foto de cim i ens estem una estona admirant les magnífiques vistes als 360º i és que no debades és un vèrtex perquè no hi ha cap cim que li faça ombra o tape les vistes que s'estenen per bona part de la Val d'Aran, amb el Montlude enfront (un altre vèrtex), l'Artiga de Lin als peus i el massís de la Maladeta al fons, entre d'altres llocs.
No ens estem massa a dalt perquè, curiosament ací es concentren les mosques que no hem vist (ni patit) en tot el dia i són més que fastidioses així que comencem la baixada pel sender que puja des de Poilanèr.
 |
| Senda a Poilanèr. |
Anem seguint un vell sender ben traçat que fa voltes per suavitzar la pendent. De tant en tant un grupet de pedres fa de fita per a marcar el terreny. No és precisa res més doncs enmig de l'herba les pedres destaquen de lluny.
La vella senda (no sempre la més fressada) ens baixa al còth de Poilanèr d'on hi ha un corriol que continua fent la volta al Malh Roi cap a la Montjoia. Un sender mig esborrat baixa directament des del coll cap a era Artiga de Lin.
 |
| Còth de Poilanèr. |
Nosaltres des del còth baixem pels Plans de Poilanèr a buscar el barranc de Laueton encara que de primeres no trobem el camí (també marcat amb fites) i fem una volta un poc tonta doncs el camí baixa ben recte a buscar un xaragall que fa cap al barranc.
 |
| Hont deth Poth. |
Arribem a la part baixa, sota unes cabanes cap on puja una pista precària que enllacem a la vora d'un abeurador i font on trobem un francés que ens pregunta per on queda la frontera. De moment està en Espanya doncs la frontera queda un poc més avall, just al punt on la pista s'obre camí entre les muntanyes seguint el barranc.
 |
| Encreuament de camins. |
Un poc més avall s'obren uns prats en pendent que miren cap al Portillon de Benàs, davant nostre i trobem un important
encreuament de senders. A partir d'ací començarem a trobar més gent doncs és una excursió fàcil i circular des de l'Espitau de Banheres. Per ací passa també camí del còth dera Montjoia el PR-C-115 que havíem seguit a l'inici de la ruta i que ara seguirem de retorn, tot i què com que estem a França no en trobarem cap marca.
 |
| Prats a Romingau. |
A partir d'ací la pista circula planera entre la cabana de Romingau i Campsaure. Les vaques pasturen a la vora del camí però curiosament hi ha dos grups de vaques que s'agrupen per color; les blanques d'una banda i les roges d'una altra, i no és barregen.
 |
| Vaques blanques a Campsaure. |
Des de la pista tenim unes magnífiques vistes, però no tan bones com quan anàvem pels cims que queden just dalt nostre, per a compensar-ho podem avançar molt més ràpid i en poc temps arribem a la cabana de Campsaure.
 |
| Cabana de Campsaure. |
Deixem enrere la cabana on també hi ha un important encreuament de senders (que baixen per diferents llocs a l'Espitau) i seguim la pista un centenar de metres més abans de desviar-nos pel camí que ens pujarà de retorn al còth de Baretja.
 |
| Camí de Baretja. |
El camí que seguim és ample i ben traçat de manera que la pujada es fa molt suau i quasi sense enterar-nos, cosa que agraïm doncs ja portem més hores de les que pensàvem fer en un principi.
Anem vorejant per dalt la fageda de l'Ombrèr, només un grapat de fajos arriben a fer-nos ombra i queden enrere quan enfilem l'ampla collada on els cavalls s'han fet els amos ficant-se al mig del coll.
 |
| Cavalls al còth de Baretja. |
Si trobem els cavalls al coll també és perquè allí hi ha el pastor que ha pujat a fer-los una ullada però que no s'està massa estona perquè ens avança mentre desfem el camí que hem fet a primer hora de baixada cap al pàrquing de Baretja.
 |
| Font baixant del coll. |
Passem per la vora de la font que hem vist este matí i ara sí aprofitem per fer un bon glop d'aigua, fresca i clara i que ens sembla la més bona del món assedegats com anem ja quasi a migdia, i arribem al cotxe sobre el temps previst i no ens entretenim massa perquè a Bòssost ens espera la dona de Vicent per dinar.
Per la vesprada mentre esperem la resta de companys tinc el plaer de conèixer
Nudels, un gran coneixedor de les muntanyes de la Val d'Aran i que ens comenta de fer la ruta al revés, més fàcil i menys pesada. Llàstima no haver parlat amb ell anit perquè de ben segur ho haguerem fet.
Ací està el track:
Més informació:
Hola:
ResponEliminaExcelente reseña, así da gusto "leer montaña" pero amigo, te voy a dejar "una puntilla" porque en la cima del Tuc de Polanèr hay una muga la 343 cierto, pero no mencionas nada del (pequeño) vértice geodésico francés, porque como bien dice el Tratado "desde este punto la divisoria de los Estados vuelve a confundirse con la de las aguas que se vierten al Este en el Valle de Aran y al Oeste en el de Luchon.
Lo dicho felidades.
1saludo,
M'halaga que t'haja agradat la ressenya sent com eres gran conèixedor de la zona. Llàstima no haver vist el vèrtex francés perquè també l'haguèrem buscat, a l'altra haurà de ser o siga que ja hi ha excusa per tornar.
Elimina