Aprofitant les extenses i intenses nevades dels darrers dies i que encara no han acabat aprofitem per a fer raquetes. Pensant on anar finalment ens decidim per acostar-nos a Barracas per a pujar el vèrtex "Mazorral" que no havíem pujat encara doncs a priori no sembla massa interessant, és per això que quedava pendent per a pujar amb neu. A més l'autovia és de les poques carreteres que no estan tallades per la neu la qual cosa ens permet arribar a Barracas sense complicacions tot i què no para de nevar.
En principi l'opció A era anar fins al Toro però la carretera està tallada així que toca l'opció B i aparquem davant del Norte des d'on comencem a caminar pels carrers nevats del poble.
Eixim de Barracas per la carretera del Toro i ja abans d'eixir veiem que el toll de neu és més que respectable, uns 40 cm a les teulades de les cases i nevant. Eixim per la carretera i només passar el pont de la via xurra i la via verda ens desviem a la dreta pel PR-CV-63.1 que va cap al Toro. Este és el camí que hem de seguir tot i què no és fàcil de distingir-lo colgat com està per la neu. El camí deixa a la dreta el corral de Marzo i continua pel barranco Coscojoso entre carrasques, paisatge que serà la tònica general del dia.
Anem alternant-nos en obrir traça perquè el toll de neu que hi ha fa que fins i tot amb raquetes siga difícil avançar, a més la neu està molt humida i s'enganxa a les raquetes fent més pesat el caminar. Remuntem el barranquet cap a un coll molt obert on perdem la traça del camí que només retrobem gràcies al GPS aconseguint així seguir la direcció correcta que ens deixa davant d'un tossalet darrere del qual hi ha el cerro del Mazorral, just davant d'uns aerogeneradors que ens serviran de fita.
El camí (i els tracks d'accés que hem trobat) no van directes sinó que segueixen una pista que fa la volta per la falda del tossal. Seguint-la passem pel corral de Cavada, obert i en bon estat on entrem a descansar i recuperar forces. Ací estem a recer de la neu que no ha deixat de caure en cap moment, de vegades més espessa i d'altres més fina.
 |
| Carretera del Toro tallada per la neu. |
 |
| Carrer principal de Barracas. |
 |
| Eixint de Barracas pel corral de Marzo. |
 |
| Camino del mas de Gracián. |
 |
| Remuntant el barranco Coscojoso. |
 |
| Tram perdent la traça del camí. |
 |
| Corral de Gracián. |
Després del breu descans, perquè un de més llarg acabaria congelant-nos, continuem el camí seguint la pista per on va el PR-CV-63.1 cap al Toro passant pel mas del Bolado fins que arriba a uns bancals treballats que hui tan sols són una gran extensió blanca entre el carrascar. Des d’ací tenim alguns tracks que pugen directe al Alto del Mazorral, que queda a la nostra esquerra buscant un barrancusset, sense senda clara.
Ens desviem doncs del camí clar que dúiem i comencem la pujada buscant el barranquet. De seguida veiem que el pas per allí és difícil perquè el pes de la neu ha doblat les carrasques impedint el pas. Cal doncs improvisar i pujar recte pel millor lloc possible que, resulta ser, els bosquets de carrasques. Sota les carrasques la neu no és tan fonda i és més fàcil passar, per contra les branques dificulten el pas de manera que l’avanç és lent, costós i pesat. De fet estem una hora per tan sols avançar un quilòmetre. Per sort les carrasques també ens donen protecció d’una nevada que no tan sols no s’atura sinó que s’intensifica cada vegada més.
Eixim finalment dels espessoralls de carrasques per la part alta on enllacem amb el barranquet per on volíem pujar. Ací el pas no és més fàcil doncs tot i les raquetes la neu ens ve pels genolls. Calculem que deu d’haver ja un metre de neu i continua nevant. A més la neu humida s’enganxa a les raquetes de manera que els peus pesen com si portarem plom. Per sort els aerogeneradors del Mazorral apareixen davant nostre indicant-nos que estem ben prop del vèrtex però els pocs metres que ens en separen se fan eterns pel toll de neu i el cansament que ja porten les cames.
Hem anat rellevant-nos en obrir traça però al ser només dos i haver tant de toll de neu ni anant darrere es descansa massa de manera que arribem amb les forces justes al cim ... i només hem fet 5 quilòmetres i no arriba a cent metres de desnivell, en quatre hores llargues!! Així que ja va sent hora de tornar i pel camí més ràpid.
 |
| Passant pel corral del Pairo. |
 |
| Obrint traça pel camí vell del Toro a Barracas. |
 |
| Avançant entre les carrasques. |
 |
| Aerogeneradors del Mazorral. |
 |
| Alto del Mazorral. |
En un principi portàvem idea de baixar pel Paso del Bolao i tornar pel Palancar, però ja fa hores que l’hem desestimada. El plan B era seguir la pista d’accés als aerogeneradors i després tornar pel pla seguint el camino de Tutirás, però mirant el GPS al mapa apareix una senda que des del vèrtex del Mazorral baixa directe a la carretera del Toro a l’altura de Rafaelico, de manera que no ens ho pensem i baixem per ella confiant també que ja haja passat la desnevadora per la carretera i poder caminar més fàcilment.
Dit i fet, amb el GPS a la mà comencem a buscar la traça del camí i, malgrat la neu i els coscolls, sembla que la trobem, o almenys una cosa que s’assembla. Avancem ací més fàcilment, en part perquè és de baixada i en part perquè no hi ha que esquivar carrasques i argelagues. De tota manera el camí de baixada també es fa llarg però més ràpid que el de pujada de manera que aconseguim fer un quilòmetre en menys d’una hora.
Finalment quan ja estem a prop del Corral Blanca i el camí es torna pista la perdem entre uns bancals i decidim seguir recte a buscar la carretera que només està a cent cinquanta metres que es fan eterns.
Per sort quan arribem a la carretera ha passat la desnevadora i el primer que fem és llevar-nos les raquetes i caminar sense dificultat. S’agraeix poder avançar a bon pas i sense esforç de manera que en poc més de tres quarts recorrem els tres quilòmetres que ens separen de Barracas, sempre sota una intensa nevada.
Acabem així una ruta curta en quilòmetres però llarga en temps i esgotadora pel toll i qualitat de la neu. Una autèntica ruta hivernal que ens ha exigit una gran dosi d’orientació, resistència i capacitat d’adaptació. Una autèntica aventura a la neu però al costat de casa.
 |
| Baixant del Mazorral cap a los Llanos de Barracas. |
 |
| Arribant a la carretera del Toro. |
 |
| Carretera del Toro netejada de neu. |
Ací està el track:
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada