Aprofitant el pas de la borrasca Filomena que ens va deixar un bon mantell de neu tornem a fer una ruta amb raquetes, i tornem a pujar un vèrtex, un dels que teníem marcat per a pujar amb una circumstància com esta: el Canto dels Perotos, dalt del bosc de la Parreta i on comença el de Palomita, al terme de Vilafranca.
Per a fer-ho hem dissenyat una ruta des de l’alberg de la Parreta, vell conegut nostre, pujant per l’ombria del bosc a buscar el mas de la Tosca de dalt i allargant la ruta pel barranc de la font d’Horta per a entrar des del sud al Canto i baixar finalment a la Parreta. Així mirem buscar les zones més ombrívoles on el sol toque menys i dure més la neu, i estiga també en millors condicions.
Si la setmana passada la pujada al Mazorral de Barracas va ser tota una odissea on vam patir més que Ben Hur, hui hem xalat de valent. Així com l’altra setmana la neu estava humida, enganxosa i pesada, hui estava dura o pols, perfecta per a fer raquetes. A més si a l’altra havíem d’anar obrint traça sobre la neu fonda, ací ens hem trobat tot de traces obertes que ens han facilitat el pas. La neu constant que no va parar de caure ací s’ha tornat un sol radiant i una temperatura ben agradable. És a dir, la nit i el dia. Però anem al tema.
Hem començat la ruta des de l’alberg de la Parreta aprofitant que la pista que entra està oberta. També ho està la continuació al mas de la Marina que aprofitarem (un curt tram) per a tornar.
Com vorem no som els únics que hem tingut eixa idea ja que al final de la ruta trobarem cotxes aturats a l’alberg per a fer ruta per ací. De fet al poc de posar-nos a caminar ens avança una colla que puja cap a la part alta del bosc de la Parreta.
Comencem a caminar seguint la ruta de la Pedra en Sec de Vilafranca que recorre el bosc de la Parreta. El camí mou per dalt de l’alberg entre parets de pedra que delimiten els bancals ara, majoritàriament, abandonats. No fem però molt de tros entre bancals perquè de seguida entrem al bosc; un magnífic carrascar que puja per la vessant mentre que a la part baixa dominen els pins negres plantats en els antics bancals.
Després de passar una caseta de pedra seca ben conservada i amb porta trobem una bifurcació de camins. A l’esquerra puja la ruta de la Pedra en Sec pel camí del mas de Tosca de Dalt que remunta la vessant fins al canto de dalt on comença el bosc de Palomita. Nosaltres seguim recte per les faldes cap a la font del Xarco.
No arribem però a la fonteta tapada per una construcció de pedra en sec a manera de pouet. Quan el camí gira a la dreta per a eixir del bosc (on està la font) seguirem recte per un sender poc clar però on per sort ha passat algú i s’hi poden seguir les traces a la neu. Anem així per l’ombra dels pins on hi ha més neu i a més està gelada facilitant-nos l’avanç.
Ací el carrascar ha deixat pas a un pinar de repoblació que ens acompanya mentre faldegem fins que arribem al final d’una pista que ve de la carretera. De fet tota l’estona anem prop de la carretera de la Iglesuela i, més tard, seguirem prop de la carretera de Mosquerola. Hem dissenyat la ruta així perquè després de l’experiència de la setmana passada millor tindre una escapatòria fàcil per si trobem molt de toll de neu i les forces ens abandonen. Per sort hui la neu està en molt bones condicions i no hem d’obrir traça doncs en quasi totes les sendes ja està oberta de dies anteriors.
Arribats a la pista seguim a l’esquerra per una senda que remunta cap a Palomita. No està molt clara però per sort les traces que portem també la segueixen així que no tenim problemes d’orientació. Pujant deixem enrere el pinar de repoblació i entrem a una rourera jove que creix a l’ombria dels cingles que ens separen de les altes llomes de Palomita. Arribats ací la senda que volíem seguir continua per l’esquerra però la traça oberta a la neu segueix recte. Després d’uns moments de dubte decidim seguir la senda que hi ve marcada al mapa que puja entre antics bancals a buscar l’assegador del mas de Tosca encara que, com vorem, retrobarem la traça més amunt.
Pugem ara obrint traça per la neu. Ací la neu està mig gelada i obrir traça és fàcil, de fet en molts llocs ni cal i anem per dalt sense estacar-nos. Arribem així al canto i pugem fins al camí del mas de Tosca de Dalt. Arribem així a pocs metres d’on passa la ruta de la Pedra en Sec on pujava el camí que hem deixat abans. Per ací es pot retallar (molt) la ruta retornant a l’alberg, però nosaltres seguirem el camí cap a la dreta cap al mas de Tosca de Dalt.
 |
| Alberg de la Parreta. |
 |
| Camí del bosc de la Parreta. |
 |
| Entrant al bosc pel camí del mas de Tosca de Dalt. |
 |
| Una de tantes casetes de pedra del terme de Vilafranca. |
 |
| Faldejant per dins del bosc. |
 |
| Pujant per una rourera a l'ombria del Garró. |
 |
| L'Anglesola des del canto de Palomita. |
Ací el paisatge canvia, hem eixit del carrascar que queda a la dreta sota uns cingles i per l’esquerra s’estenen unes suaus llomes que pugen cap als pinars de Palomita. Ací no hi ha un pinar pròpiament dit sinó un paisatge més obert que els pins van colonitzant. A l’estar més alts també comencem a tindre bones vistes de manera que davant nostre veiem el poble de la Iglesuela (o l’Anglesola) i si ens fixem bé fins i tot distingirem el castell de Morella.
El nostre camí, on reapareixen la traça oberta a la neu, continua cap al mas de Tosca de Dalt vorejant la capçalera del barranc del Garró (o del mas de Tosca) i pujant cap al mas entre parets de pedra. De fet la pedra en sec és la constant d’esta i de quasi totes les rutes que s’hi poden fer per Vilafranca. Ací trobar-nos una caseta de pedra no és una novetat sinó allò habitual, així com les parets, bancals, pouets, ... i tot un seguit de formes constructives que hi pren la pedra.
Arribem finalment al mas de Tosca de Dalt, cuidat però no habitat. Passem per la vora i continuem per la pista que li dóna accés fins que arribem a una ampla collada on hi ha un ample descansador delimitat per parets de pedra i on conflueixen tot de camins, assagadors i pistes. Per la nostra dreta ve un camí que puja des de la carretera pel mas de Tetuan. Recte continua el camí (i assagador) que puja des de la Pobla del Bellestar al mas de Tosca per la font de la Formiga i que continua per l’esquerra. Per ací hi havia traçat el PR-CV-1 ara descatalogat per falta de manteniment, i el SL-CV-18.2 que puja cap al Canto dels Perotos. També el IE-040 que en segueix la traça. Nosaltres també volem pujar al Canto dels Perotos però ho farem fent més volta i per a això seguirem recte la pista que baixa al barranc de la Font d’Horta seguint les velles marques del PR. Baixant per la pista deixem el canto on està el vèrtex dalt nostre i a l’esquerra. Entrem també al paratge natural municipal de Palomita, un bosc ben conservat i amb gran singularitat botànica.
La pista baixa recte al barranc i, com anem per l’ombria, la neu es troba en molt bones condicions, amb una capa de neu crosta que sovint no es trenca i aguanta el nostre pes, i neu pols per sota. De fet la gosseta no s’enfonsa gens a la neu i corre amunt i avall sense cap problema. Avancem així sense cap dificultat disfrutant d’un paisatge més propi de l’alta muntanya. El pinar madur de pi negre amb poc de sotabosc.
La pista ens porta al fons del barranc des d’on gira per remuntar per l’altra vessant. Ací nosaltres seguirem barranc amunt per un entrador traçat sobre un assagador per on va també el PR-CV-1 cap a la font d’Horta. A l’ombria del barranc la neu no ha revingut i s’ha gelat i continua sent pols de manera que està perfecta per a fer raquetes. Disfrutem doncs d’este curt tram que ens porta a la font.
La font d’Horta naix entre unes penyes. Ací hi ha unes tauletes que conviden a descansar a l’ombra quan fa calor. Hui però fa més bé fred i per això ens contentem en fer un glop d’aigua i continuar camí. Des d’ací el PR remuntava el barranc fins al pi del Comunet (ja desaparegut) i continuava per la pista de Palomita que passa per dalt nostre. Són quasi dos quilòmetres per l’ombria però decidim retallar-los pujant recte per la vessant a trobar la pista.
 |
| Camí del mas de Tosca de Dalt. |
 |
| El mas de la Tosca de Dalt. |
 |
| La Peña del Morrón des del descansador de la Tosca de Dalt. |
 |
| Pista del mas de Tosca baixant al barranc de la Font d'Horta. |
 |
| Barranc de la Font d'Horta. |
 |
| La Font d'Horta, un bon lloc per a esmorzar un dia calorós d'estiu. |
I dit i fet, enfilem amunt fent voltes entre el pinar. En esta part més ombrívola sota el pinar creixen grèvols que destaquen pels fruits rojos entre la blancor de la neu. Se n’han plantat alguns més per tal de consolidar una població que en altres temps fou major. No fem massa tros per la vessant que arribem a la pista que seguirem a l’esquerra entre el pinar fins que arriba a un barranquet on, la pista, enfila amunt per ell, mentre que nosaltres seguirem a l’esquerra per una senda que va cap al Canto dels Perotos. Ací no hi ha traça i cal estar atents al mapa per tal de trobar-la.
Una vegada trobem la senda seguir-la és ben fàcil passant per la part alta del pinar madur de pi negre. Anem pujant suaument sota el pinar fins que finalment assolim el capoll de la lloma. A l’arribar l’aspecte del pinar canvia. El pinar madur sense sotabosc deixa pas a un paisatge més obert on pins i ginebres creixen sobre antics bancals i tancats de pastura. A la vegada que eixim del bosc ens entra el sol que comença a calfar la neu que revé i es fa més tova i de més mal caminar. De tota manera ja estem ben a prop del vèrtex on arribem després d’un curt tram sense camí definit.
 |
| Retallant al recte pel pinar. |
 |
| Inici del sender que travessa el bosc de Palomita. |
 |
| Pinar de pi negre de Palomita. |
 |
| Arribant al vèrtex del Canto dels Perotos. |
 |
| Canto dels Perotos. |
Fem les fotos de rigor al vèrtex i aprofitem el solet per a descansar i fer un mos abans de continuar camí. Continuem camí recorrent els pocs metres que ens separen de l’assagador del mas de Tosca de Baix que puja des dels Montllats fins a Palomita. Per ell puja també el SL-CV-18.2 que havíem deixat abans i el seguirem ara per la dreta seguint entre les parets que delimiten el pas ramader que continua cap a llevant. Seguim per una zona més planera i amb un bosc obert fins que arribem a un punt on l’assagador es fa ample. Ací arriba un carril per la dreta per on continua l’itinerari eqüestre (IE) a la Parreta però nosaltres hem de seguir recte pel sender local que baixa també fent molta menys volta. A partir d’ací el pinar s’esclareix molt, sobretot a l’assagador, i això juntament amb l’altura a la qual ens trobem ens deixa disfrutar d’unes vistes espectaculars de Vilafranca i de bona part de l’Alt Maestrat i els Ports coberts per la neu.
Baixant per l’assagador trobem un altre encreuament on hi ha un panell explicatiu del paisatge. En este punt enllaça la ruta de la Pedra en Sec que havíem seguit a l’inici de la ruta i que arriba ací des del camí de la Tosca per l’assagador de la Tosca de Dalt. El panell no el podem llegir perquè està cobert per la neu, però explica els diferents usos que tenia la pedra en sec al bosc: casetes de carboners, pouets, parets per a delimitar tancats, ...
Des d’ací només ens queda baixar a la vall de la Parreta seguint tant l’itinerari de la Pedra en Sec com el Sender Local. La baixada és suau al principi però després de passar un aljub comença a fer-se més costeruda. La neu després d’hores de sol està molt pesada i ens enfonsem més que no voldríem en ella però com va de baixada no es fa pesat. Ja ho havíem tingut en conter açò al dissenyar la ruta per tal de tindre la millor neu el major temps possible.
Baixem pel camí que puja des del mas de la Marina a Palomita, deixant a la dreta el mas de Tejero, completament rehabilitat i, un poc més avall del mas, deixem a la dreta el SL que pel mas de la Marina va a Vilafranca. Nosaltres baixem recte cap a l’alberg i, després d’unes poques voltes, arribem a la pista que baixa des del mas de la Marina passant per davant de l’alberg. Estem a menys de cent metres de l’inici de la ruta i ara ja ens toca llevar-nos les raquetes per a fer l’últim tram pel formigó de la pista fins al punt d’inici on trobem el pàrquing de l’alberg amb més cotxes que no quan hem començat a caminar.
Finalment hem acabat una ruta que ens ha deixat un gran sabor de boca, ideal per a fer amb raquetes després d’una bona nevada, cada vegada menys habitual però no excepcional ni poc freqüent en estes terres. A més tota la zona de Palomita permet fer múltiples rutes en raquetes o, fins i tot amb esquís, tal i com ens han mostrat la gran quantitat de traces que hem anat trobant a la neu al llarg de la ruta. Caldrà tornar a la propera nevada.
 |
| Assagador del mas de Tosca de Baix. |
 |
| Vilafranca des de Palomita. |
 |
| L'alberg de la Parreta des del canto de Palomita. |
 |
| Baixant pel camí del mas de Tejero. |
 |
| Pista del mas de la Marina. |
Ací està el track:
I ací un grapat de rutes que comparteixen part del traçat:
Vilafranca a la Pobleta pels Montllats
La Parreta i el bosc de Palomita
La Pobla – casetes de Calces – font de la Formiga
Més informació:
- Ajuntament de Vilafranca
- Arasa i Gil,
Ferran Toponímia dels pobles valencians: Vilafranca Ed. AVL,
València, 2008 accessible a la
web
Fuster Puig, Pau (2013) Vilafranca, Mapa del terme Municipal El Tossal Cartografies
Tortosa, Paco (2013) Vilafranca, un mar de pedra a mil metres d'altitud Ed. Ajuntament de Vilafranca
Ripollés Vicente, Diego i Monfort Prats, Sergio (2001) Camins i paisatges de Vilafranca Ed. Grup Ecologista Vilafranca
Miralles, Francisco; Monfort, Julio i Marin, Margarita (2002) Els homes i les pedres. La pedra seca a Vilafranca: un paisatge humanitzat. Ed. Diputació de Castelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada