Una vegada més aprofitem un dia frescot d’este estiu que alterna els dies frescos amb els molt calorosos i ens acostem a les terres altes a caminar amb la frescor del matí.
Hui però no patirem gens de calor ni hem de patir pel sol perquè, al contrari del què sol ser habitual, ha eixit un dia d’agost molt núvol i plujós. Com que el dia se’ns presenta bo per a caminar, aprofitem per a fer una ruta pel riu de Montlleó, baixant al riu des de l’ermita de l’Hortissella de Benafigos pel camí de Culla i tornant pel camí del mas d’Escrig.
Comencem a caminar des de la Creveta, al capdamunt de la Costera de la Hortisella, vora la carretera del coll del Vidre, just al punt on entra una pista als Mollons on es va voler fer un càmping municipal, ara abandonat. Ací trobem un peiró o capelleta i un monòlit de pedra que commemora la Setena de Culla.
Des d’ací baixa per la costera el camí de l’Hortissella que des del poble ací ha estat aprofitat per al traçat de la carretera. També baixa un camí asfaltat però seguint el vell camí, un poc tapat d’argelagues, es baixa més recte i sense fer tanta volta. Hui com que anem amb pantaló curt i les argelagues estan banyades de la pluja de la nit triem la pista.
Mentre baixem ja podem vore a sota nostre la foia del mas d’Escrig on encara hi ha alguns bancals treballats, i el mas d’Escrig, conjunt de masos que formen un carrer i per on passarem a la tornada.
Un quilòmetre d’agradable passeig disfrutant de les vistes sobre la foia del mas d’Escrig i el barranc de l’Hortissella ens separen de l’ermita. Els núvols baixos que s’arrapen a la muntanya ens impedeixen vore el riu de Montlleó que corre al fons i les roques de Penyacalba i el Cingle Verd. Però com no hi ha mal que per bé no vinga disfrutem de més frescor que no pensàvem i baixem alegrement fins a l’ermita de l’Hortissella després de passar per la font de Dalt.
L’ermita de l’Hortissella pren el nom dels horts que l’envolten. Es tracta de l’extensió d’horta més gran del terme que aprofita les aigües de la font de Dalt, la font de Darrere i la font de Baix i es complementa amb la font d’Escrig, situada més avall. Situada mirant a ponent actualment està envoltada de xops i oms joves (els vells han anat morint de grafiosi). La llegenda conta que fou un veí del mas d’Escrig qui, llaurant, va trobar la imatge que, duta al poble, va tornar a aparèixer al mateix lloc. Una llegenda que es repeteix en moltes ermites de mares de Déu. El fet és que segueix el patró tradicional de construir una ermita a la Mare de Déu en llocs naturals destacats, com pot ser la Mare de Déu de la Font de Castellfort, la de l’Avellà de Catí, la Balma de Sorita o la de Gràcia de Vila-real, que hom relaciona amb la cristianització d’antics llocs de culte pagans. El cert és que la primera ermita de l’Hortissella es va construir en 1567 però sent com era molt menuda es va refer quasi totalment el 1651 i s’ha anat refent i afegint-li edificis annexos al llarg dels segles XVIII i XIX fins a arribar a la construcció actual.
A l’ermita els veïns de Benafigos (i d’altres pobles de la comarca) acudeixen tres vegades a l’any; el primer diumenge de maig, el segon dia de Pentecosta i el 8 de setembre, festa grossa de la Mare de Déu de l’Hortissella i on continua anant el poble en rogativa a l’ermita on es trau la imatge en processó pels voltants.
 |
| La Creveta. |
 |
| Barranc de l'Hortissella, mas de Marín i la Penyacalba. |
 |
| Camí de l'Hortissella. |
 |
| Ermita de l'Hortissella. |
 |
| Barranc de l'Hortisella o del Molinar. |
Fem una ràpida visita a l’ermita, tancada, i a les restes del monumental om que hi havia al davant i continuem per la font de Darrere a buscar la pista del Riu que baixa seguint l’antic camí de Culla.
El camí continua planer per la vora del barranc de l’Hortissella o del Molinar (per estar allí els únics molins del terme) que s’enfonsa ràpidament a buscar el riu. A la capçalera està envoltat de xops i oms joves que li posen un toc de verdor més clara entre el verd fosc de les carrasques i pins que serà la vegetació dominant durant tota la ruta.
El camí passa per la vora d’unes grosses carrasques abans d’arribar al mas de Marín. El mas de Marín s’alça dominant la foia del mas de Marín i encara conserva totes les cases en bon estat encara que no sembla viure ningú, això sí, ens ix un gos a lladrar-nos quan passem per davant. Per sort no ens acompanya massa estona i no espanta les cabres que s’estan un tros més avant a la vora de la pista pasturant i que fugen costera avall només vore’ns.
Mentre anem baixant per la pista el dia s’aclareix i les vistes sobre el Montlleó es tornen espectaculars amb els núvols baixos agafats a les muntanyes mentre l’olor de la terra banyada ens omple el lleu.
Després d’un parell de revoltes abandonem el camí vell de Culla, que baixa recte però perdut a buscar la Casassa travessant el Pinar del Mas de Marín i seguim per la pista traçada sobre el camí de Culla. Ací caldria explicar que hi havia dos camins per a anar de Culla a Benafigos (o a l’inrevés). El que hem deixat a la dreta baixava per la Casassa al riu i pujava per la caseta d’Albert al mas de les Roques de Llaó per continuar pel mas de Domingos i la lloma d’en Bom a Culla. L’altre, el que ara seguim, baixa per les Cambrelles per a pujar entre la Penyacalba i el Cingle Verd a la lloma d’en Bom cap a Culla. Este que seguim és el més habitual en estos moments ja que es troba net i ben xafat i, al terme de Culla, es correspon amb el PR-CV-225. L’altre espera una bona neteja per a tornar a ser xafat pels senderistes perquè té diversos trams totalment perduts, encara que d’altres sí s’han netejat i es poden fer.
Nosaltres seguirem baixant pista avall travessant el pinar esclarit amb ginebres i savines que, conforme baixem, es fa més espès i el trobem entreverat de carrasques i aladerns. Arribem a un punt on la pista coincideix amb el barranc del Sarsalet i a partir d’ací cal anar atents al punt on el camí vell se’n separa de la pista i continua a l’esquerra cap al riu. La pista també baixa però fa més volta, no és tan interessant i, a més, l’aprofitarem de tornada.
Conforme baixem trobem el Pou de Manuel ben conservat a la vora del camí que deixem a la dreta seguint recte entre un pinar de pi blanc amb un abundant sotabosc de ginebres, llentiscles i marfulls. Es tracta d’un acompanyament més típic de les serres més litorals però és que ens trobem només a 500 metres d’altura i ja n’hem baixat quatre-cents que després haurem de tornar a pujar.
El camí està molt clar doncs per ací passa la CSP-115 i es manté en bon estat tant pel pas de la carrera com per la gent que en segueix el traçat. Seguint-lo remuntem per dalt el riu de Montlleó estalviant la volta del Porró, una de les moltes voltes que fa el riu mentre corre encaixat entre la Lloma de Benafigos i la Penyacalba i el Cingle Verd. Davant nostre tenim ja a tocar estes dos parets pel mig de les quals puja el camí que seguim en un traçat que sembla impossible però que puja sense massa pendent i fugint de cingles i sargallars.
El nostre camí però no puja sinó baixa per les Cambrelles fins al riu. Abans d’arribar al riu travessant un vell olivar perdut.
 |
| La pista del riu o Camí vell de Culla. |
 |
| Mas de Marín. |
 |
| Cabres a la pista del riu. |
 |
| La vall del riu de Montlleó mirant cap a llevant. |
 |
| Penyacalba i el Cingle Verd amb el riu de Montlleó als peus. |
 |
| Carrascal termomediterrani als Racons. |
 |
| Pou de Manuel. |
 |
| Arrecerant-nos de la pluja sota un ginebre. |
 |
| Penyacalba i Cingle Verd. |
 |
| Cabra fugint sargallar amunt. |
 |
| La vall del riu boirosa després de la pluja. |
El riu de Montlleó té el seu origen al Puerto, ja en terres d’Aragó, i corre durant molts quilòmetres cap al nord entre Vistabella i Mosquerola, fent de frontera entre Aragó i València abans de girar cap a llevant separant els termes de Vistabella i Vilafranca primer, i Vistabella i Benassal fins al riu Sec. Posteriorment continua separant els termes de Vistabella i Culla fins al Forcall del riu des d’on separa els termes de Culla i Benafigos, fins que ix de les muntanyes per obrir-se al Pla de Meanes. Al llarg de tot este recorregut el riu forma una vall fonda i estreta on el riu, habitualment sec, s’obre pas formant meandres encaixats. El riu va enfonsant-se quasi des del seu naixement i a l’altura de l’Estrella ja cal salvar un desnivell de 300 metres entre els cims de banda i banda, però on el desnivell és més pronunciat és al lloc on ens trobem on, entre el Cingle Verd i el caixer del riu hi ha un salt de quasi 600 metres en tan sols quilòmetre i mig.
Arribem al riu de Montlleó just davant de la Penyacalba. De l’altra banda de riu continua el camí de Culla, ja dins del seu terme, abalisat com a PR. Es tracta d’un dels camins més espectaculars de tot el Maestrat, sinó el que més, però hui no pujarem per ell sinó que seguirem riu avall de tornada cap a l’Hortisella.
Anem seguint per dins del riu, sense camí clar. Fa anys hi havia una pista que n’entrava i eixia però les riuades i la falta d’ús han fet que no en quede quasi cap traça. Als pocs llocs on se’n conserva la traça la seguim, doncs retalla un poc les voltes i és de més bon peany que la grava dels rius.
Seguint el riu fem molta més volta que pel camí doncs hem de fer tota la volta del Porró. Ara bé les vistes que tenim del Cingle Verd compensen plenament el camí de més. Així que disfrutem plenament del trajecte, sempre menys còmode, fet per dins del riu.
Arribem finalment al punt on acaba la pista del Riu, que hem seguit per a baixar. Ara la farem de pujada entre un pinar humit ple d’enfiladisses. La pluja que ens ha acompanyat un tros baixant cap al riu ara torna a aparèixer també durant uns quants minuts. Per sort és una pluja fina que no molesta i fins i tot ens refresca, i no només quan cau sinó després perquè deixa totes les plantes banyades de manera que quan passem anem mullant-nos completament. Per sort la temperatura no és molt baixa i s’agraeix més que altra cosa l’aigua.
 |
| La Penyacalba des del riu de Montlleó. |
 |
| Boires als peus del Cingle Verd. |
 |
| El Cingle Verd. |
 |
| La Volta del Porró i la Cingla al fons. |
 |
| Xops al caixer del riu. |
 |
| Pista del riu. |
Pugem per la pista deixant a l’esquerra un ramal que retorna al riu fins que arribem a un trencall a l’esquerra. Ací hi ha una calera vora un gran ginebre. Si seguirem pista amunt en menys d’un quilòmetre arribaríem al Pou de Manuel, per on baixa el camí de Culla al riu. Nosaltres seguirem a l’esquerra entrant cap a la Casassa que es troba assolada a pocs metres del camí. Passada esta la pista s’estreta i es converteix en senda que volta un poc per a salvar el barranc de la Foia abans de començar a baixar cap al riu pel tossal de la Vinya, una de tantes voltes que fa este. Baixem quasi cent metres fins que, després de travessar el barranc de l’Hortissella, enllacem amb el vell camí de ferradura que puja al mas d’Escrig. La senda es troba molt xafada i clara, no debades per ací passa la CSP-115 entre Benafigos i Culla.
El camí cal prendre-se’l amb calma doncs ens queden encara 500 metres de desnivell per a arribar al mas d’Escrig. Per sort el camí és còmode i ben traçat, fent voltes i revoltes entre el pinar que, de tant en tant, ens descobreix panoràmiques magnífiques sobre el riu de Montlleó i les muntanyes que l’envolten. Així conforme pugem anem distingint el Cingle Verd i la Penyacabla, cap al nord, així com també la Lloma de Benafigos de l’altra banda del riu; riu avall podem vore les Roques de Llaó de la banda de Culla i el Fondo del Ròbol i la Morranda d’esta banda.
Quan ja estem prop del mas d’Escrig eixim del pinar i enfilem un llomet pelat que ens portarà a les cases del mas. Passem pel davant de les cases que formen un carrer. Poques cases conserven la teulada, la majoria ja estan completament a terra però encara es veu que va ser una masada gran i important. Al darrere del mas hi ha la foia del mas d’Escrig on estan els bancals i la font que expliquen l’existència d’un mas en este lloc. Al davant queda el Ròbol, bosc comunal cobert de pinar.
Travessem el mas i eixim a la pista que hi baixa des de l’Hortissella. A la dreta aniríem a l’Hortissella per la font del mas d’Escrig però seguirem recte amunt. Després d’una revolta trenquem a l’esquerra per una drecera que ens portarà als peus de la Creveta. Com correspon a una bona drecera la pendent és considerable i cal agafar-s’ho amb calma, sobretot perquè és el boletó final d’una llarga pujada, però com tot a la vida finalment s’acaba i ens deixa al camí de l’Hortissella des de, retallant uns metres, arribem a la Creveta des d’on havíem començat a caminar unes hores abans.
 |
| Pinar a la Casassa. |
 |
| Camí del mas d'Escrig. |
 |
| La Penyacalba i el Cingle Verd des del camí del mas d'Escrig. |
 |
| El Ròbol i la Morranda. |
 |
| Mas d'Escrig. |
 |
| Drecera a la Creveta. |
 |
| Arribant al camí de l'Hortissella. |
 |
| Benafigos des de la Creveta. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
Miradors del riu de Montlleó de Culla
Més informació:
Bernat Agut, Jesús (2016) Toponímia dels pobles valencians: Benafigos Ed. AVL
Martí Tomàs, Miguel Ángel (2014) Benafigos. Un poble al Penyagolosa. Ed. Diputació de Castelló
Serrador Almudévar, José Pascual (2007) Descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. Avantpress i també el blog descubriendopenyagolosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada