dilluns, 11 d’agost del 2014

CHAUTEAU DE DINAN o KASTELL DINAN

Per completar la ruta del cap de la Chèvre (Beg ar C'haor) ens hem acostat a la pointe de Dinan (Kastell Dinan). Hi ha una ruta que des de  Gauolac'h hi va però és un poc massa llarga. També es poden fer conjuntament els dos caps doncs l'un no està molt lluny de l'altre i els paratges que hi ha al bell mig bé mereixen disfrutar-los a peu, però això allarga massa l'excursió per a fer-la amb xiquets i així hem partit la ruta en dos fent primer el cap de la Chèvre i en acabant el Kastell Dinan.

Eixim des del pàrquing que hi ha just abans de la punta per seguir la curta ruta que visita el cap.
El cap de Dinan flanqueja pel sud l'anse de Dinan, tancada pel nord per la punta de Pen Hir i les Tas de Pois. Per ací passa el GR-34 i seguint-lo comencem la ruta.
Punta de Pen Hir des del cap de Dinan.
Com que es tracta d'una zona molt concorreguda i per tal d'evitar l'erosió s'ha delimitat amb estaques i fils d'aram el camí de manera que la vegetació no patisca per culpa dels visitants humans doncs ja li costa prou créixer degut a les dures condicions que imposa el pobre sòl i la proximitat de la mar.
Camí a la punta de Dinan.
El camí és pla però anem a una certa altura sobre el nivell de la mar de manera que tenim molt bona visió sobre la mar i sobre les terres que ens envolten. A l'esquerra ens queda el cap de la Chèvre i davant nostre el de Pen Hir mentre que per la dreta resta la badia de Dinan.

Guaitant la mar d'Iroise.
Cal acostar-se per a vore el cap pròpiament dit que entra dins la mar. Una senda hi baixa sense massa dificultat però no anem, ens contentem en contemplar-lo des de dalt.
Punta de Dinan.
Uns centenars de metres més enllà es troba el castell de Dinan, però no es tracta d'una fortalesa més de les moltes que hi ha en estes costes sinó una conjunt de roques que bé semblen un castell amb les seues muralles i fins i tot el seu pont llevadís doncs cal passar sobre un arc natural de roca per arribar-hi.
Chauteau de Dinan.
Tot i que sembla difícil d'anar-hi ens decidim i seguim la senda que entra (i ix) al castell. Resulta menys difícil del que pareix a primera vista. Només la primera baixada és tècnicament un poc complicada però no presenta massa dificultat i sempre es pot recórrer a la tècnica usada pels més menuts i que podríem anomenar del tobogan (o cul a terra).
D'altra banda el camí només presenta perill al tram que passa damunt de l'arc natural on una caiguda pot resultar fatal. La resta fa més por del què en realitat és, sempre i quan no ens acostem a la mar.
Extrem del Chauteau de Dinan des de la part més alta.
Per a arribar als dos cims del castell sí que s'ha de posar les mans i són tècnicament més complicats, encara que tampoc tenen cap perill d'una caiguda fatal, i aprofitem per pujar a dalt.
Roques del castell de Dinan.
Si ens oblidem de la mar quasi sembla que estem fent algun cim dels Pirineus doncs els grans blocs de quarsita i l'escassa herba recorda alguns dels seus cims, i fins i tot la dificultat per a pujar a alguna de les puntes on cal escalar.
Posta de sol al Chateau de Dinan.
La ruta és per això difícil però molt entretinguda i, malauradament, molt curta i de seguida s'acaba retornant a la senda principal que fa la volta al cap. Per sort per a nosaltres perquè el sol ja va baixant i cal tornar a casa (o a la tenda que tenim al camping municipal de Crozon). Però abans encar ens sorprén una altra punta on també la capritxosa erosió marina ha foradat algunes arcades que pot ser són accessibles a marea baixa.
Arcs naturals a Dinan.

Ací està el track:



Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada