DUNE DU PILAT

La duna de Pilat o Pialat (munt en Gascó d'on deriva) és amb els seus més de 100 metres la duna més alta d'Europa. La seua formació és relativament recent i va lligada a l'estabilització dels camps de dunes que s'estenien des de la costa cap a l'interior de tot el litoral d'Aquitània.
Com que a més d'un site natural també és una important atracció turística s'ha habilitat un gran pàrquing (de pagament) i també trobem altres serveis just als seus peus.

Així comencem a caminar des del pàrquing i passem per davant d'una sèrie de restaurants, tendes i fins i tot una oficina de turisme. Com que estem a l'agost hi ha molta gent i és que la duna la visiten al cap de l'any més d'1 milió de persones.
Anem caminant sota el bosc uns metres fins que el bosc s'acaba i deixa pas a la muntanya de sorra..

Pujant a la duna.

Per pujar hi ha una escala habilitada que munta fins al llom de la duna, però sempre és més interessant (i més cansat) fer camí per l'arena. Descalços millor perquè s'adelanta més i l'arena no crema pel sol.

Bassin d'Arcachon des de la duna.

Quan arribem al llom de la duna de l'altra banda tenim la mar, i a la nostra esquerra el bassin d'Arcachon, una badia tancada on l'aigua apareix i desapareix al compàs de les marees passant tota ella per davant de la duna i fent molt perillós el bany per culpa de les fortes corrents de marea.

Groc entre el blau i el verd.

La majoria de la gent es queda en el primer punt culminant però la duna dona per a molt més i nosaltres ens animem a fer la travessa fins al punt més alt que tenim davant. El paisatge és magnífic contrastant el groc de l'arena amb el blau de la mar i el verd del pinar que s'estenen a banda i banda.

Com un desert.

Si ens oblidem de la mar i del pinar sembla que estiguem al bell mig del desert, i és que la duna du Pilat pot comparar-se a les que es formen als deserts.

Banc d'Arguin des de la duna.

Davant la duna es troba el Banc d'Arguin, un gran banc de sorra acumulada per la mar i que és el responsable de la duna doncs és qui l'alimenta. El banc és també una reserva natural per tal de protegir les aus que hi nien.

Tram per l'esquena de la duna.

El tram per dalt de la duna es fa prou còmode doncs l'arena no està massa tova, però no és pla sinó un continu de pujades i baixades que s'allarguen durant més d'un quilòmetre però que amb la sorra es fa molt més llarg.

Avanç cap al pinar.

La duna és una muntanya viva, que avança des de la mar cap al pinar com veiem perfectament a l'arrimar-nos cap al bosc on l'arena cau a pic, en una baixada vertiginosa, damunt els pins i se'ls va engolint lenta però inexorablement.

Així arribem finalment al punt més alt on ens aturem a disfrutar del paisatge i a recuperar forces mirant cap a la mar refrescant-nos amb el fresc vent que bufa des de l'oceà. Tot seguit iniciem el descens cap a la la mar, a la carrera i disfrutant d'una baixada tan llarga com divertida i que només ens costa uns minuts.

Baixant a la mar.

És tan divertit que decidisc fer-lo dos vegades ... aprofitant que hem toca tornar a pujar fins a dalt buscant el calcer que portava enganxat a la motxila i he perdut en la baixada (eixa segona pujada l'he eliminada del track).

Passa sud i banc d'Arguin per la vessant de la mar.

La baixada cap a la mar és més llarga però menys pendent que la vessant contrària, i ens porta a la vora de la mar. Bé no del tot doncs el que tenim davant no és la mar sinó l'embocadura del bassin d'Arcanchon i més concretament la passa del sud que és la boca sud d'entrada.

Passe sud i banc d'Arguin.

Com és natural els xiquets volen entrar a la mar, però malauradament no hem dut banyador així que es conformen amb fer castells a l'arena mentre els majors descansem un poc. Per sort malgrat el sol l'airet és fresc i no molesta la roba ni abelleix massa estar-se en banyador.

La duna i la mar.

Fem camí per vora mar on l'arena està banyada i fa de més bon caminar, sempre al nord cap al final de la duna. Just on s'acaba comença la platja de Corniche, que queda ben prop però ja fora del lloc protegit. Cap a esta banda comença a haver més gent doncs no cal caminar tant per arribar-hi.

Travessa al nord de la duna.

Però per tornar al punt d'inici encara ens queda tornar a travessar la duna i, com que ja es més tard i el sol calfa més i estem més cansats de tanta estona caminant per l'arena, la tornada se'ns fa prou més dura. Sobretot la part de la pujada perquè la baixada la fem tan ràpid que quasi no tinc temps de fer fotos.

Baixant al bosc.

Baixem de la duna i seguim el camí que ens duu al pàrquing, i en un banc del camí sota els arbres aprofitem per tornar a calçar-nos i treure'ns un poc l'arena que portem damunt, encara que per a eliminar-la del tot ens acostem a un dels grans llacs de Cazaux i de Biscarrosa que tenen unes magnífiques platges d'arena i aigua dolça i més calenta que la de la mar.

Ací està el track:


Més informació:

• Dune du Pilat
• Turisme Aquitania