Les Landes és una extensa regió francesa que forma part de l'Aquitània i es caracteritza pel seu terreny pobre que, històricament, només permetia el creixement de la landa i l'aprofitament ramader. però a partir del segle XIX es van començar a plantar pins per a la fixació de les dunes costaneres, pinar plantat que es va anar estenent fins a ocupar hui en dia la major part de les Landes sent el
bosc de les Landes el major bosc de l'europa occidental.
El sender de la Maillouèyre (Malhoèira l'original occità, que ve a significar lloc de gavines) permet descobrir en un recorregut ben curt tres dels principals medis naturals de les Landes: el pinar, omnipresent i plantat damunt les dunes costaneres per a frenar el seu avanç, les dunes litorals que s'allarguen per quilòmetres i les zones humides que resten en les parts fondes entre dunes.
El recorregut comença a la Maison forestière de Leslurges, al poble de Mamisan (
Mimizan) on a l'
oficina de turisme ens poden facilitar un llibret on s'explica tot el que anem trobant pel camí. Per ací passa la
via ciclista que ressegueix el litoral d'Aquitània de nord a sud, i és que les Landes és el paradís dels ciclistes: planes i amb moltes vies verdes a la nostra disposició.
Des d'ací comencem la ruta i just abans d'eixir podem vore un exposició en viu i a l'aire lliure del treball dels resiners, hui en dia abandonat però abans molt important. Podem vore encara alguns pins resinats per a mostrar-los al públic i una cabana de resinadors a més de tonells on es portava la resina.
 |
| Mostra de resinat. |
Al llarg de tot el camí anem trobant diferents pals on hi ha el nom de les diferents espècies d'arbres i arbustos que anem trobant pel camí, molts d'ells vells coneguts nostres com
l'alborcer, el
bruc, el
pi rodeno que en francés anomenen pin maritime, l'
argelaga europea, pot ser un poc menys punxosa que la mediterrània i fins i tot algunes
sureres. En conjunt formen un bosc que ens resulta molt familiar i que fa recordar els pinars de les zones silícies de la mediterrània.
 |
| Bosc sobre les antigues dunes. |
El bosc creix sobre les antigues dunes que s'estenien terra endins i fins i tot amenaçaven els pobles i per eixa raó van començar a plantar pins per a fixar-les i detindre el seu avanç a partir del segle XVIII
El sender travessa un pinar madur, on apareixen alguns rodals de pins jòvens doncs el bosc de les Landes està sotmés a una explotació intensiva per a obtindre fusta en un cicle de 50 anys on cada parcel·la es planta, s'esporga i aclareix i al cap d'este temps es talla completament de manera que no es sol trobar un bosc continu sinó que alternen quadres sense pinar amb altres de pinar jove o madur fent un poc més variat el monòton pinar.
 |
| Sender travessant el pinar. |
El sender travessa el pinar deixant a l'esquerra un ramal que acurta l'itinerari fins que aboca a un altre camí, també ample que ve de Mimizan-plage. Nosaltres el seguim cap al sud, acostant-nos al cordó litoral de dunes.
Passem per un tram on els pins han desaparegut i deixen pas a una
landa alta on abunden les argelagues i
falagueres però també es troben
esbarzers i els menuts aprofiten per collir mores que ja comencen a pintar negres.
 |
| Collint mores d'esbarzer. |
Un poc més avant arribem a un desviament que ens acosta a l'estany petit de la Mailhoèira on un mirador ens permet observar els ànecs de l'estany que s'estén entre el pinar i les dunes.
 |
| Estany petit de la Malhoèira. |
Del mirador estant se'ns acosta una animal que només treu el cap de l'aigua, i quan el tenim just sota nostre reconeixem a una llúdriga que hi viu junt a la resta de la família que s'està de l'altra banda de l'aigua. Tota una sorpresa doncs mai havíem pogut vore una llúdriga en estat natural, i tan a prop! només per la trobada ja ha valgut la pena el passeig.
 |
| Llúdriga. |
Retornem al camí principal que continua cap al sud vorejant l'estany i deixant a l'esquerra la drecera que acurta la ruta i va directament al punt d'inici. Un poc més avant eixim del pinar i ens trobem als peus de la duna litoral, duna semiartificial que substitueix als antics camps de dunes mòbils que s'estenien cap a l'interior al llarg d'alguns quilòmetres.
 |
| Dunes. |
Ací el camí gira a l'esquerra per a retornar al començament, però una passera ens permet enfilar-nos a la duna. El camí es troba vorejat de tanques per a controlar el pas dels visitants en un ecosistema tan fràgil, doncs cal recordar que ens trobem en un paratge protegit.
 |
| Passera per a pujar a la duna. |
Quan arribem dalt de l'altra banda tenim la mar, tan a prop però que fins ara no havíem vist. Un senderol baixa cap a la platja deserta mentre que el camí principal continua cap a un mirador situat just dalt de l'estany petit de la Malhoèira.
 |
| La mar des de la duna. |
El paisatge ha canviat completament. Ens trobem damunt uns sorrals que s'allarguen per quilòmetres vorejats d'una banda per la mar i de l'altra per un pinar que s'estén fins on arriba la vista.
 |
| Camí pel cordó dunar. |
Des del mirador tenim una visió magnífica de tots els voltants: la platja llargíssima de centenars de quilòmetres fins a Baiona. El pinar immens i cap persona pels voltants.
Després d'estar-nos una estona al mirador, baixem de la duna i reprenem el camí que s'endinsa en un pinar sense sotabosc.
 |
| Pinar sense sotabosc. |
Conforme ens acostem a la casa forestal el bosc es fa més ric i el pinar s'enriqueix amb alguns roures i, sobretot, moltes sureres joves. A una d'elles li han tret el suro suposadament per a mostrar com és l'explotació surera.
 |
| Surera (mal) pelada. |
I finalment retornem al punt d'origen, després d'un curt passeig d'una horeta que ens ha permès conèixer els tres principals medis naturals de les Landes, reunits en un espai més que breu i molt ben explicats pel fullet explicatiu de la ruta.
 |
| Arribant a la maison forestière. |
Ací està el track:
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada