La setmana passada
va caure una nevada impressionant i cal aprofitar abans que la
temperatura puge i la neu desaparega per a xafar les muntanyes
nevades, amb paisatges més propis de muntanyes més altes.
Així que un
dimecres més aprofitem la vesprada per passejar. En esta ocasió
anem a Xodos que no està massa lluny i, sobretot, perquè necessitem
un parell de raquetes i allí estan dinant els que ens les han de
deixar.
Parem al poble i al
Porcar trobem els «jubilats» del Centre Excursionista que estan
recuperant forces i quilos després d'haver pujat al Pla de la Creu
amb raquetes. Nosaltres els en prenem unes i no ens entretenim gens
per a aprofitar les poques hores de sol que ens queden pujant al
tossal de la Nevera.
Per no fer la ruta
massa llarga i aprofitant que han obert la carretera de Vistabella
ens acostem al mas de Morratges on deixem el cotxe i des d'on
comencem a caminar.
Collet del mas de Morratges. |
Des d'ací la ruta a
seguir és fàcil i clara, almenys en l'orientació, i és que en neu
i cara la nit no estem per a fer experiments.
Assegador al Carril. |
Eixim per
l'assegador que puja cap al Carril. És una dura pujada per una pala
de neu dura però amb les raquetes es puja molt bé buscant sempre
els llocs amb menys pendent.
De seguida prenem
altura pujant entre les savines i ginebres mig colgats per la neu, i
això que ja s'ha compactat i no hi ha tant de toll com dissabte
passat.
Arribem al cim del
Carril i des d'allí tenim unes vistes magnífiques de Xodos i, al
fons, el Marinet i Penyagolosa.
Penyagolosa i el Marinet des del Carril. |
De l'altra banda
tenim ja davant el tossal de la Nevera, i per arribar només hem de
seguir el tallafocs traçat sobre l'assegador que corre per la ratlla
dels termes de Vistabella i Xodos, primer, i Vistabella i Atzeneta,
després.
Assegador a la Nevera. |
Arribem així a la
Selleta on una bassa d'incendis congelada i també trobem una pista
que puja des de la Venta de Xodos. Ací hi ha un tractor que està
obrint-se camí entre la neu penosament.
La Selleta. |
Quan arribem a la
seua altura saludem el xic jove que el duu. Entra a fer camí per
arribar a unes vaques que té al mas de la Nevera, a vore si així
pot entrar a dur-los menjar.
Obrint camí a la neu. |
Nosaltres seguim
camí perquè anem més de pressa que ell. Amb les raquetes quasi no
ens afonem a la neu dura i podem avançar quasi tan de pressa com
quan no hi ha neu.
Enfilem la pujada al
tossal de la Nevera per la pista, però abans d'arribar a la part
final ens desviem a la dreta per buscar la vella nevera que li dona
nom, i després d'unes poques voltes trobem finalment el pou, quasi
tot tapat de neu, d'on només resta en peu un mur de pedra seca que
és l'únic que resisteix el pas del temps, la resta ha caigut tapant
el pou de neu.
Nevera d'Atzeneta. |
Retornem al camí i
continuem cap al cim que ja està a tocar.
La pista fa la volta
per l'ombria i nosaltres enfilem l'última part de la pujada per
l'assegador que enfila recte al cim.
Arribem al cim on hi
ha el piló del vèrtex, que en esta ocasió està a nivell de la
neu. Ací toca fer les fotos de rigor.
Arribant al cim. |
Vèrtex de la Nevera. |
Per no baixar pel
mateix camí enfilem recte al nord per la vora d'una paret de pedra i
baixem directament al mas de les Tosses de Dalt.
Des d'ací mirem a
vore si podem baixar a la Foia d'Ores i remuntar fins al mas de
Morratges, però com no ho tenim molt clar decidim seguir la pista i
tornar pel mateix camí, més planer i conegut.
Baixant a les Tosses de Dalt. |
Mas de les Tosses de Dalt. |
La pista voreja el
tossal pel nord i enllacem novament amb l'assegador on trobem les
traces que hem deixat a la neu.
Ara ens toca desfer
el camí d'anada. Caminem un tros i de seguida trobem les roderes del
tractor que ja està de tornada i que ens venen bé per avançar més
de pressa.
De moment el portem
davant nostre però quan s'enganxa a la neu l'avancem i ens despedim
d'ell. No podem entretindre'ns massa si volem estar de tornada encara
de dia.
El sol va camí de
l'oest i els núvols comencen a cobrir-ho tot i el fred comença a
fer-se notar. Així que deixem enrere la Selleta i enfilem la pujada
al Carril.
El cim del Carril
està tapat de boira. Sembla mentida que no fa ni dos hores lluïa el
sol i feia quasi calor. Ara la boira ho cobreix tot i fa fred. Com
canvia un mateix lloc en poc temps.
Boira al cim del Carril. |
Per sort podem
guiar-nos per les petjades que hem fet a l'anar i, seguint-les,
trobem sense problemes l'assegador de baixada que ens porta de retorn
al cotxe.
Acabem així una
magnífica jornada amb raquetes. La neu està perfecta i el dia ha
estat excel·lent. Llàstima no tindre festa per a poder assaborir-la
més estona.
Ací està el track:
Powered by Wikiloc
Més informació:
- Fuster Puig; Pau (2008) Xodos. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies
- Roncero i Ventura, Enric (1998) Penyagolosa. Mapa i guia excursionista.. Ed. Alpina
- Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló
- Roncero i Ventura, Enric (2006) Al voltant de Penyagolosa Ed. Tàndem
- Serrador Almudéver, José Pascual (2007) Descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. avantpress. I també al blog de l'autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada