Un dimecres més
anem a fer una volteta vespertina. Esta vegada ens acostem a Eslida
per fer un parell de sendes que no coneixiem i que apareixen al mapa
de la Serra d'Espadà recentment editat pel Tossal Cartografies.
Eixim pel camí
d'Alfondeguilla, seguint el GR-33 cap a la Vilavella que aprofita el
traçat del vell camí fins al coll Roig.
El camí travessa
l'horta d'Alfeig i travessa el reguer que baixa a la font de Matilde
abans d'entrar al barranc de Castro que remunta a buscar el coll.
Al barranc ja no
entra el sol i no fa gens de calor. De fet donen aigua per a la nit,
però de moment només fa un vent gelat de ponent.
Camí d'Alfondeguilla pel barranc de Castro. |
Remuntem el barranc
pel camí asfaltat fins que, després de passar la font de Castro
deixa pas al vell camí de ferradura empedrat que passa per la porta
del Corral de Castro travessant els darrers olivars abans d'entrar
definitivament al bosc.
Remunta el barranc
per la solana sota un pinar que ens acompanya fins que travessem la
pista de la Costera i més enllà, en el darrer tram de pujada que
ens porta al coll Roig.
Coll Roig. |
El coll Roig s'obre
entre uns terrers rojos que li donen el nom. Ací el pas és estret i
cal anar en fila índia, però només és un curt tram que de seguida
assolim la collada i de l'altra banda s'obre el barranc d'Eslida (ja
en terme de Fondeguilla).
Ací abandonem el GR
i trenquem a la dreta seguint la ratlla de terme cap a la Nevera de
Castro. La pujada és dura i és que des que hem eixit d'Eslida no
hem fet més que pujar i cada vegada la pendent és més forta. Per
sort suavitza un tant abans d'arribar al camí del Forcall i les
vistes compensen l'esforç.
Arribem al camí i
continuem ara al recte seguint la ratlla, deixant a l'esquerra la
senda que puja a la Nevera. Seguim ací el traçat de la volta al
terme de la Fondeguilla que puja recte vorejant unes velles trinxeres
republicanes de la línia XYZ.
Arribem així a una
gran fita de terme que separa els termes d'Eslida, Fondeguilla i
Chóvar. Ací hi havia un vell tallafocs que segueix la ratlla dels
termes d'Eslida i Chóvar, i per ell baixem cap al coll de la
Malladeta o collado de Nariz.
A la part baixa els
pinatells creixen envaïnt l'antic tallafocs i deixant una estreta
senda abans d'arribar al coll.
Pel coll passa la
pista que des de la Costera traspon i baixa al puente Pili. Per
l'esquerra continua també una senda al Port d'Eslida per la mina los
Sejas, però nosaltres seguim recte deixant a la dreta una altra
senda que baixa a la font de Matilde.
Des del cim
continuem avall a buscar el port d'Eslida on travessem la carretera i
seguim per la pista asfaltada que puja cap a les antenes del Puntal
de l'Aljub.
Seguim la pista
passant sota les Creus d'Eslida fins que arribem al collado del
Pinaret. Ací arranca una senda que puja directa al Puntal i que van
netejar per a passar la carrera de muntanya de Chóvar.
El motiu principal
de la ruta és vore com està la senda perquè hem de passar per ací
d'ací poc fent la travessa de les crestes d'Espadà, i ésta és una
pujada que no coneixem molt bé.
La pujada és
llarga, constant i pro
u dura. La primera part puja fent voltes i remunta un rellomet passant un parell de vegades a la vora de l'asfalt que fa molta més volta.
u dura. La primera part puja fent voltes i remunta un rellomet passant un parell de vegades a la vora de l'asfalt que fa molta més volta.
Per anar directe al
cim cal eixir per l'asfalt a l'última revolta, però nosaltres
seguim per l'esquerra la drecera netejada que ens porta directament a
la cresta.
Arribats a ella hem
de tombar a la dreta i en quatre camellades arribem al puntal.
Fem la llarga
baixada que mou per l'aljub d'on pren el nom a bon pas i en un quart
d'hora llarg arribem a la Penya, on puja una pista per la font de les
Escales.
Fem el darrer tros
mig corrents perquè la nit se'ns tira a sobre, però encara tenim
temps de visitar el molí i fins i tot el Calvari abans d'entrar al
poble just al mateix moment que s'encenen les faroles.
Hem fet una ruta
dura, bonica i interessant i no ens ha caigut l'aigua prevista.
Llàstima perquè just 24 hores més tard haguérem fet la ruta sota
la nevada més intensa de les darreres dècades. Però això és una
altra història.
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del camí:
Més informació:
- Cebrián Gimeno, Rafael Montañas Valencianas VII. Sierra Espadán Ed. CEV, 1999
- Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
- Cartoweb
- Puchades, Sento Serra d'Espadà. GR-36 Ed. SASE, 2009
- Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada