Un dissabte més
aprofitem la gran nevada caiguda la setmana passada per a fer
raquetes. En esta ocasió canviem de zona i ens acostem als Ports. La
idea original era anar a pujar al vèrtex del tossal d'en Folc des de
la Mare de Déu de la Font. Però com anit va estar plovent la neu no
està en les millors condicions així que canviem de plans i anem a
la part més alta de la comarca, on la pluja ha estat neu, a pujar al
tossal dels Montllats, el tercer cim més alt de la província de
Castelló i quart de la Comunitat Valenciana.
La carretera està
neta perquè acaba de passar la llevaneus però no hi ha massa lloc
per deixar el cotxe fora d'ella, així que ens desviem pel camí dels
Montllats i «aparquem» al costat d'una bassa d'incendis mirant de
deixar pas per a qui puga passar.
 |
| Els Montllats. |
 |
| Assegador del Regatxol. |
Abans d'arribar a la
font ens toca travessar la carretera, enclotada entre el quasi mig
metre de neu apartada per les màquines.
La font es troba més
amunt, però només es veu una de les tres piques, les altres queden
tapades per la neu que la cobreix quasi completament.
 |
| Font del Regatxol. |
Des d'ací
l'assegador enfila recte cap al cim del tossal i nosaltres el seguim
amunt endinsant-nos al pinar.
Seguim pujant entre
el pinar i salvem una tanca ramadera. Ací dubtem un poc perquè hem
de trencar a l'esquerra seguint un senderol poc evident i amb la neu
no n'estem segurs de la traça. Finalment seguim amunt fins al punt
on l'assegador sembla que s'acaba. Ací per l'esquerra continua un
senderol que amb la neu es difícil de seguir. Travessa el pinar
espès per la vora d'un pastor elèctric mig soterrat per la neu fins
que arriba dalt d'unes penyes.
El pla dels
Montllats queda allà baix, i al darrrere la serra Brusca.
 |
| El pla dels Montllats. |
Seguim per dalt d'unes penyes i arribem a una paret que puja al recte cap al cim. Es tracta d'una partició de finques, termes i regnes. D'una banda queda Mosquerola i de l'altra Vilafranca, així que quan travessem la modesta paret estem entrant a l'antic regne d'Aragó.
La banda aragonesa
del tossal està més desarbrada i per ella pujarem cap al cim,
sempre pel costat de la paret que segueix la ratlla.
La neu ho cobreix
tot i tapa les imperfeccions del terreny. Ací hi ha un bon toll però
està prou dura per avançar fàcilment.
Conforme pugem pel
terreny més obert el vent bufa més fort i alça pols de neu que,
sortosament, només ens bat de costat.
A meitat pujada
deixem una caseta de pedra per arrecerar-se del mal temps, amb la
porta oberta al sud mig tapada per un ventisquer. De tant en tant cal
girar la vista enrere per l'ampli panorama que se'ns va obrint tot i
que el dia no està del tot clar: el tall fondo que forma el riu de
Montlleó, el Pla de Vistabella ben blanc de neu ... i al fons la
serra de les Santes on destaca el Bartolo coronat per les antenes; i
darrere la mar on brilla el sol del matí.
Travessem un parell
d'espessoralls de pins i arribem finalment al cim; pla i ample. De
fet no hi ha un cim pròpiament dit. Les millors vistes són des de
dalt de les penyes que delimiten el cim per l'est, però allí bat
fort el vent i no ens acostem, així que ens conformem amb una foto a
la part culminant abans de continuar camí de baixada.
 |
| Cim del Tossal. |
Anem baixant buscant
les parts més obertes del pinar. Davant nostre hi ha un fondal
boscos que sembla un tros de Sibèria traslladat de lloc. El pinar
blanqueja per la neu caiguda, i les muntanyes dels voltants estan ben
carregades de neu. Ahí conflueix el riu (ara rambla) de les Truites,
amb el barranco del Can, conformant una raconada amagada i actualment
deshabitada.
Nosaltres seguim
baixant cap allí fins que trobem una nova paret. La seguim a la
dreta entrant al pinar i mirem de buscar un barranquís per on baixa
una senda segons el mapa de Vilafranca de Pau Fuster.
No trobem la senda
però sí el barranquet i el seguim avall en forta pendent fins que
arribem a la pista que entra al mas de Saura.
A partir d'ací
l'orientació ja és més fàcil, només hem de seguir la pista cap
al mas, passant primer per la font del mas de Saura que conforma un
raconet frescal on els caducifolis substitueixen els pins.
 |
| El Puntal del Tamborero. |
Més lluny, de
l'altra banda del riu de les Truites queda el Puntal del Tamborero
coronat per la torre forestal, cim dominant d'esta part del terme de
Mosquerola ja a la ratlla de Cantavieja.
Però a la nostra
vora es troba el mas de Saura, gran i ben arreglat. Davant seu hi ha
una pica on aboca l'aigua una canalització que ve des de la font.
Aprofitem que el
pedrís està net de neu per aturar-nos un poc, fer un mos i un glop
d'aigua abans de continuar.
 |
| Mas de Saura. |
Continuem camí per
darrere del mas, per on continua una pista que segueix el vell camí
que condueix al mas des dels Montllats, i que no deixarem ja fins a
la font del Regatxol.
El camí fa una
volta per a pujar a la lloma del Pinar de Saura. Ací torna a
travessar la ratlla de termes i retorna al de Vilafranca, enfilant
novament pel costat d'una paret que delimita els termes.
A la nostra dreta
queda el Tossal dels Montllats i a l'esquerra el tossal de Coder, al
darrere el Puntal del Tamborero i davant nostre una llarga pujada
entre prats voltats de pinar.
Els pins que trobem
estan ben carregats de neu i el paisatge sembla tret directament
d'una postal nadalenca. A més el vent s'ha endut els núvols i ens
ha deixat un cel blau que li dona un toc lluminós al paisatge. Com a
contrapartida la neu està més tova i s'enganxa a les raquetes fent
més incòmode l'avanç.
Arribem a una nova
paret i la passem per la portera entrant a les terres del mas de la
Torre Nova. Ací la pista (o les traces d'ella) desapareix i hem de
fer cas al mapa per saber per on continuar la ruta.
Ara ja anem de
baixada i travessem una nova paret que delimita les terres del mas de
Baix. Ací el camí es perd entre bancals on creixen espinals, rosers
i aranyons que dificulten el pas. Ens costa un poc trobar el lloc per
on passar a l'altra banda i localitzar una nova portera per on eixim
dels prats i entrem a un pinar jove i espès que s'estén fins a la
carretera.
 |
| Carretera de Mosqueruela. |
Travessem el pinar
de baixada i arribem finalment a la font dels Regatxols. Ja només
ens queda travessar la carretera i baixar per l'assegador fins al
lloc on hem deixat el cotxe per cloure una ruta preciosa a una de les
muntanyes més boniques i desconegudes de la geografia valenciana.
 |
| Assegador del Regatxol. |
Ací està el track:
Powered by Wikiloc
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
Vilafranca a la Pobleta pels Montllats
La Pobla - Montllats
Vilafranca - els Montllats
Més informació:
- Fuster Puig, Pau (2013) Vilafranca, Mapa del terme Municipal El Tossal Cartografies
- Tortosa, Paco (2013) Vilafranca, un mar de pedra a mil metres d'altitud Ed. Ajuntament de Vilafranca
- Ripollés Vicente, Diego i Monfort Prats, Sergio (2001) Camins i paisatges de Vilafranca Ed. Grup Ecologista Vilafranca
- Miralles, Francisco; Monfort, Julio i Marin, Margarita (2002) Els homes i les pedres. La pedra seca a Vilafranca: un paisatge humanitzat. Ed. Diputació de Castelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada