CIRCULAR AL CAÑON DE LOS ARCOS PER MORTE I EL ALTO DE LAS BANDERAS

Ja fa uns anys que buscava el vell camí que des de Calomarde puja cap a la Hoya de Morte per on passa el camino real d'Albarracín a Cuenca així que quan este estiu Josepk2 va publicar un track per la zona ja no hi havia cap excusa per no anar fer-lo. Però la ruta quedava un poc curta així que calia completar-la i què millor que travessar el Cañon de los Arcos sobre el río Blanco per a tornar per l'Alto de las Banderas per on hi ha traçada una de les rutes al voltant de Calomarde.

Així que a primeres hores d'un dia boirós i frescot eixim per dalt del poble seguint el track de Josep tant bé com podem. Deixem enrere les cases més altes i comencem a pujar per la costera sense senda clara fins que coronem per la dreta les penyes que coronen el poble. Des d'ací ens dirigim cap a l'esquerra a buscar les antenes que dominen el poble. A l'arribar dalt trobem les traces d'un vell camí que enfila cap al barranco del Abad i comença a baixar en diagonal cap al fons del barranc. Seguim les traces que ens porten al fons del barranc i continuem per dins remuntant el barranc entre les xaparres i ginebres que creixen en els erms que s'escampen per les altes llomes que fan de divisòria entre el río Blanco i el río Guadalaviar.
Remuntant per dins del barranc finalment arribem a un punt on trobem un carril que entra a uns bancals treballats, traçat damunt del vell camí que seguim. A partir d'ara és més fàcil de seguir i continuant per ell passem per la vora d'un dipòsit que recull l'agua de la fuente del Abad que es troba uns centenars de metres més amunt.
La fuente el Abad està en mig d'una xicoteta foia voltada de bancals treballats. Només al voltant de la font hi ha un ampriu on creix l'herba per deixar espai per a les ovelles quan s'acosten a beure. Un llarg abeurador de ferro s'ha disposat per a tal menester. A la llometa que domina la font hi ha un corral nou per a tancar ovelles mentre que a la banda de dalt hi ha un corral mig assolat.

Eixint de Calomarde per la part alta.

Eixint de la boira que cobreix Calomarde.

Boira a la Vega.

Antenes de Calomarde.

Boira a la vall del río Blanco.

Camino de la fuente del Abad.

Barranco de la fuente del Abad.

Fuente del Abad.

Deixem enrere la fuente del Abad i continuem recte per darrere on, se suposa, que continuava el vell camí encara que no en trobem cap rastre. De tota manera és fàcil trobar un camí entre les xaparres i pins esparsos que dominen las Lomas, només hem de seguir la direcció que portavem mirant de no esviar-nos-en massa.
Finalment arribem a un carril ben marcat i on trobem les marques roges i blanques del GR113 que puja des d'Albarracín seguint el vell camí de Albarracín a Huelamo i Cuenca. Arribats a este punt cal seguir el carril a l'esquerra cap a la part alta de la serra. Un poc més avant trobem un encreuament amb un cartell. Per la dreta baixa l'Itinerari Equestre nº 12 que uneix Tramacastilla i Calomarde. Nosaltres seguirem recte però per la dreta, seguint les senyals de la ruta equestre baixariem cap al Guadalaviar bé al Salto de Pero Gil, bé a Tramacastilla.
El carril continua per dalt de las Lomas que un poc més avant acaben i deixen pas a un paisatge un poc diferent. A la dreta les amples llomes deixen pas a les vessants que cauen cap a l'estret del Guadalaviar que corre quasi 300 metres a sota nostre. Per l'esquerra queda la Hoya de Morte, ampla clotada ocupada pels camps de cultiu que ara es troben erms. De l'altra banda una sèrie de tossals boscosos tanquen la Hoya de Morte i fan de límit amb Frías.

Paramera de las Lomas.

Antic camí de Albarracín a Cuenca.

Senyals del GR 113 i de l'IE 12.

Hoya de Morte.

Estrets del Guadalaviar. Al davant el Rebollar.

Aprofitem per fer un mos mirant cap al Guadalaviar i arrecerats del vent. No fa massa calor i el vent bufa frescot. Després d'esmorzar baixem a buscar la Hoya de Morte i travessem pel mig els bancals en guaret passant d'un a un altre per a buscar la banda de baix on continua el barranco de Morte i on cal buscar el camí que hem de seguir.
La Hoya és una ampla dolina capturada per l'erosió remuntant del barranc, una dinàmica habitual en esta part de la serra on els cursos fluvials han obert estrets i congostos dissolen la calcària mentre que els interfluvis es conserven en forma de llomes arredonides poc afectades per l'erosió excepte en les zones on ha actuat la dissolució càrstica formant grans dolines i poliés, molts d'ells capturats pels barrancs que foraden les llomes buscant el nivell de base dels rius. És també al fons de les dolines i poliés on queda la terra bona per al cultiu i on es concentren els pocs bancals treballats què trobem entre les pedregoses llomes on només creix el pinar o, allà on el sòl és massa pobre o s'ha deforestat, simplement les xaparres, coixinets de monja i argelagues doncs a estes altures ni les savines arrelen bé.
A la part baixa de la Hoya de Morte trobem el camino de Villar del Cobo a Calomarde que ve des de la Cruz de los Caminos fent la volta per la Umbría (seguint el traçat del GR). A partir d'ací el seguirem cap al río Blanco. Este tram es correspon amb una ruta que apareix en l'app de senderos de Calomarde, app que ens permet seguir-ne el track cosa que fem perquè el camí no sempre és fàcil de seguir.
El camí baixa seguint el barranco de Morte, generalment per la vora. En alguns llocs és fàcil de seguir-ne la traça doncs hi ha algunes construccions de pedra per assentar el ferm, algun tram planer, ... però en molts llocs es fa molt difícil bé siga perquè la traça del camí es perd entre alguns vells bancalets o bé perquè ha desaparegut. De tota manera no és massa difícil avançar encara que s'agrairïa molt una bona neteja per tal de consolidar i facilitar el pas.
Passem pel lloc on devia estar la fuente del Cinorrio però no en trobem cap senyal i continuem baixant a estones per dins del barranc i sovint per fora fins que arribem a enllaçar amb el PR-TE-2 que passa pel camino de Villar del Cobo fins que se'n desvia pel camino del Molino (i continua cap a Frías).

Camps treballats a la Hoya de Morte.

Barranco de Morte.

Seguint el vell camí de Villar del Cobo.

Caminant per dins del barranco de Morte.

Tram final del camí ja arribant al Cañón de los Arcos.

Plegament anticlinal.

Arribats a l'encreuament amb el PR-TE-2 trobem també senyals del SL-TE-40 i del SL-TE-40.1 que fa la volta al Cañón de los Arcos.
Continuem a l'esquerra baixant al llit del río Blanco per remuntar-lo seguint el SL-TE-40.1 que el travessa per dins seguint les passarel·les i altres equipaments fets a propòsit.
Este és el tram més espectacular (i també el més popular i concorregut) de la ruta, es tracta d'un tram senzill on només cal anar fugint dels fangars que s'hi fan vora el riu i pujar i baixar les escales metàl·liques que salven els estrets per dalt quan ha estat impossible o no aconsellable passar-los per dins.
Fem un primer tram que passa per dalt d'un pont foradat a la calcària pel riu que passa per sota i enllacem amb un sender que connecta amb el PR abans de seguir per dins enfilant l'estret on hi ha el Puente de Toba, formació tobàcia foradada pel riu i que es passa per dins aprofitant les passeres ficades a propòsit. Una vegada passat el pont encara ens queda un bon tram d'estret que cal anar salvant ara per dalt, ara per dins fins que finalment n'eixim per l'altra banda.

Cañon de los Arcos.

Bifurcació al sender SL-TE-40

Tram equipat remuntant el Cañón de los Arcos.

Cañon de los Arcos.

Puente de toba.

Pasareles al Puente de toba.

Pont sobre el río de la fuente del Berro.

Últim tram de passarel·les.

Després d'un darrer tram de passarel·les s'acaba l'estret i deixa pas a una part més ampla on el pinar creix en una gran volta que fa el riu. Cal seguir vora el riu o travessant el pinar fins que eixim al molino de Enmedio. En este punt es junten el PR i SL que havíem deixat abans i que en conte de travessar per dins el Cañón de los Arcos acurten per dalt seguint el vell camino del Molino.
Des d'ací continuem riu amunt per un camí planer i ample cap al molino de las Pisadas però no arribem a este. Quan trobem un pont metàl·lic que travessa el riu per anar a les restes del molí deixem les marques dels senders abalisats i trenquem a l'esquerra per una pista que puja seguint cap a Valdenebroso.
Conforme pugem pel pinar de pi roig ens sorprén trobar rodals de rovellons, no per falta de pluja sinó perquè ningú ha passat a collir-los. No portavem idea de fer bolets i els deixem estar doncs bona part de la serra està acotada i cal treure's el permís, una bona manera de deixar diners als propietaris dels pinars que són els veïns dels diferents pobles de la Sierra de Albarracín.
Remuntem Valdenebroso amunt i passem per les restes de la Caseta (i corral) de Valdenebroso. Un poc més amunt n'eixim del pinar quan ja arribem a les llomes més pelades que envolten el Portillo. Ací ens trobem uns veïns de Calomarde que van a buscar bolets i a qui preguntem pels noms dels llocs i els expliquem que Valdenebroso avall hi ha rovellons que poden trobar sense baixar del cotxe.
Un poc més avant trobem algun altre cotxe aparcat a la vora de la carretera de Calomarde a Frías que salva el Portillo per anar d'un a l'altre poble. Nosaltres no toquem la carretera per uns metres i abans trenquem a l'esquerra a pujar cap a l'Alto de López que queda un poc més amunt i més llarg dominant-ho tot.

Molino de Enmedio.

Pont sobre el riu al Molino de las Pisadas.

Camino de Valdenebroso.

Rovellons a la vora del camí.

Camino de Valdenebroso.

Arribant al Portillo.

El Portillo.

Pel Portillo passa la carretera de Calomarde a Frías (que continua cap a Cuenca) i també prop d'ací el camí vell entre els dos pobles. També ho fa una de les rutes de l'app dels senders de Calomarde que ve des de Frías pel puntal de la Muela Vivosa i travessa la carretera per ací. Nosaltres la seguirem (més o menys) pujant cap al Alto de López per tal de pujar al vèrtex geodèsic que el corona.
Comencem a pujar per la lloma desarbrada seguint un carril, encara que ens en desviem per tal de deixar més tros entre nosaltres i unes colmenes que estan molt prop del carril. Passades les caixes ja només ens queda la llarga lloma que puja al Alto coberta per la vegetació típica dels alts erms ibèrics amb xaparres i pins. Al punt més alt trobem el vèrtèx geodèsic del Alto de López  on cal pujar per a fer-se la foto i disfrutar de les vistes.
En els mapes més antics el nom del vèrtex és "Banderas" però s'ha rectificat doncs sembla ser que el Alto de las Banderas es troba de l'altra banda de Valdenebroso ja en terme de Frías.
Darrere del vèrtex comença el pinar que s'estén cap a Calomarde i allí ens aturem a fer un mos al recer de l'aire abans de continuar camí.
Recuperats i descansats continuem camí baixant al recte pel pinar per a trobar el carril que seguiem i continuem per ell buscant l'extrem de la lloma on hi ha el Puntal Quemao que domina el Cañón de los Arcos des de dalt.
Conforme baixem ens endinsem en un pinar de pi negre amb grans exemplars. Fins i tot en trobem alguns on s'han fet "capillas" per a extraure'n la tea (ací anomenada "teda"), usada per a il·luminar-se quan no hi havia llum elèctrica.
Arribats cap a l'extrem nord comencem a baixar seguint (poc o molt) el track i buscant el millor camí per a davallar la Cuesta de la Vega. En un primer moment seguim cap al Puntal del Quemao i baixem per un crestall rocallós, però quan s'enfila avall cap al Cañón del riu trenquem a la dreta i baixem per les vessants on s'han aclarit els pins com si anarem a buscar la Vega, que s'estén als peus de la muntanya. Tot baixant arribem a un antic camí i el seguim a l'esquerra i ens durà a la plaça de Bous de Calomarde, xicoteta i construïda contra la muntanya. Des d'allí s'arriba a la carretera de Frías i cal continuar per ella per entrar a la població.
Ja només queda seguir per la carretera que travessa els horts que envolten al río Blanco al seu pas pel poble abans de completar la ruta.

Caixes d'abelles vora el camí.

Alto de las Banderas o de López.

Vèrtex geodèsic.

Baixant cap a Calomarde pel pinar de la Cuesta la Vega.

Cap al Puntal del Quemado

Capilla en pino tedero.

Pinar a la Cuesta la Vega. La Vega al fons.

Calomarde al fons del riu.

Pinar de pi negre madur.

La Vega.

Camino viejo de Frías a Calomarde.

Plaça de bous de Calomarde.

Río Blanco o de la fuente del Berro.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací algunes rutes que comparteixen part del traçat amb esta:

de Calomarde a la fuente el Berro pel barranco de la Hoz
Del Molino de las Pisadas a Morte
Entre Frías i el Villar: el Salto de Pero Gil, el Villar de Muelas i la Cruz de los Caminos
de Frías a Calomarde

Més informació:

• De Jaime Lorén, Ch. i Pérez Grijalbo, R. (2006) Guía de la naturaleza de la sierra de Albarracín Ed.PRAMES
• VV.AA. (2003) GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. PRAMES
•  VV.AA. GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. Prames,1996
• Centro de Estudios de la Comunidad de Albarracín
• Peña Monné, L. et al. Paisajes naturales de la província de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses, 2000
• De Jaime Lorén, Ch. Paisaje protegido de los pinares del rodeno y Sierra de Albarracín Ed. Prames, 1996
• VV.AA. Sierra de Albarracín col. "Red natural de Aragón" Ed. Prames i Gobierno de Aragón, 2007
• Senderos de Aragón
• Pastor Duran, Javier i Garcia Galve, Avelino (2006) "Antiguo camino de herradura desde Albarracín a Huélamo" dins Rehalda nº4 accessible a la web <https://cecalbarracin.files.wordpress.com/2006/11/rehalda_4.pdf>  
• Ayuntamiento de Calomarde