Una vegada més tornem a la Serra d'Albarracín. Cada any ens acostem almenys un parell de vegades però mai hem coincidit amb un dels millors espectacles naturals que ofereix la serra:
la brama del cérvol. Així que enguany ens hem informat bé de quan és i hem fet un parell de rutes confiant en trobar algun cérvol i sentir-los bramar ... i hem tingut sort.
Hem començat la ruta a la fuente del Berro on hi ha torradors, taules i jocs per a xiquets i per on passa el PR-TE-2 que enllaça
Frías amb Calomarde passant pel barranco de la Hoz.
 |
| Fuente del Berro. |
Nosaltres comencem el dia seguint el PR que circula un tros per la pista de la fuente del Berro abans de desviar-se cap al Molino de las Pisadas.
Pel nostre costat va el río de la Fuente del Berro, que més avall s'encaixa al barranco de la Hoz.
 |
| Río de la Fuente del Berro. |
Abandonem la pista principal i ens desviem per un carril que segueix el riu passant per una caseta de captació d'aigües i entrem en una ampla clotada amb bancals encara treballats. Travessem entre el riu i els camps treballats, fins que arribem al davant del Molino de las Pisadas ... o el que en queda d'ell. Del molí en queden les parets, el cup i el carcau, i poca cosa més.
 |
| Molino de las Pisadas. |
Ací ens desviem i abandonem el PR que continua camí de Calomarde. Fins al molí arribaven fins a tres camins principals des dels pobles de Calomarde i Frías, i també des de las Casas de Frías, doncs este molí i el proper molino de Abajo eren els més propers on dur a moldre el gra.
El nom de las Pisadas fa referència a una sèrie de forats a la roca en forma de petjades de persona encara que la
llegenda les atribueix al diable.
 |
| Pujant cap a Morte. |
Continuem ruta seguint un
track de
Travesierra que des del molino remunta un rellomet rocallós que ens separa del barranco de las Pisadas, on hi ha un interessant conjunt de marmites de gegant enllaçades.
 |
| Marmites de gegant al barranco de las Pisadas. |
Passat el morret rocallós ens endinsem al pinar seguint el barranc i comencem a trobar algunes cintes que segueixen aproximadament el traçat d'una vella senda que apareix ací i allà sota el pinar.
 |
| Antiga senda amb cintes. |
Seguim pujant per un pinar de pi negre en solana, per un terreny més bé sec, i seguint-lo ens acostem a un collet que separa el Poyal del Cerro de Morte que s'allarga formant una serreta que separa els barrancs que baixen cap al río de la Fuente del Berro dels que davallen cap al riu Guadalaviar.
 |
| Remuntant el barranco de las Pisadas. |
Quan arribem al collet comencem a escoltar brams de cérvol.
Al collet trobem un carril que seguim cap al nord, i ho fem a poc a poc i intentant fer poc de soroll mentre escoltem cada vegada més prop la brama dels cérvols. De tant en tant anem aturant-nos per escoltar i, una vegada de tantes ens ixen davant nostre a menys de 50 metres dos cérvoles i un mascle d'entre el pinar.
 |
| Carril a la Hoya de Morte. |
Continuem caminant mentre els cérvols bramen al nostre voltant i arribem a la Hoya de Morte, ample fondal on els pins deixen pas als camps de cereal que ens permet vore més lluny i ací trobem un parell de cérvols grans que fugen només olorar-nos.
Deu de ser un bon lloc per observar cérvols (o caçar-los) doncs de l'altra banda dels camps hi ha una torreta per tal d'apostar-se.
 |
| Hoya de Morte. |
Al començar la ruta hi havia un cartell informant que les activitats que impedisquen la cacera estan prohibides. Suposem que el fet de caminar en silenci no ho és, però no n'estem segurs i la temporada de cacera del cérvol ja ha començat per això al no vore ningú apostat de l'altra banda de la Hoya respirem tranquils.
Travessem la Hoya de Morte i remuntem una xicoteta costera per a enllaçar amb el carril de Morte. Es tracta d'un vell carril per on es baixava la fusta de les terres altes cap a Albarracín i per on també baixaven els veïns de Guadalaviar i Villar del Cobo. Ara per ací passa el
Camino Natural del Tajo o
GR-113. Els cérvols queden avall, a la Hoya.
 |
| Camino natural del Tajo. |
Seguim el sender cap a l'esquerra per l'ampla pista que corre per dalt les muntanyes par dalt la Loma de Ruejo. Fem quasi mig quilòmetre per dalt la lloma seguint la pista transponent una ampla collada, quasi imperceptible.
 |
| Carril de Morte. |
A la nostra esquerra queda el collado de las Celadas que separa dos grans dolines (Celadas) a banda i banda de les muntanyes, i és que en tota esta zona el modelat càrstic és abundant i variat: dolines, canons, coves, avencs, ...
Passat el coll ens desviem a l'esquerra per una pista que puja entre el pinar cap al collado del Molinero. Anem sota un magnífic pinar de pi roig que cobreix tota l'ombria de Morte.
 |
| Pista al Collado del Molinero. |
Seguint pista amunt arribem al collado del Molinero. Travessem un gran tallafocs que recorre la cresta de la serra i comencem la llarga baixada de retorn a la fuente del Berro per la pista que corre recta cap al sud travessant magnífiques pinades.
 |
| Tallafocs al Collado del Molinero. |
La pista és ampla i bona, i un poc avorrida. Per sort el pinar i el fet que vaja de baixada no la fan massa monòtona per als xiquets.
Travessem el pinar de la Dehesa que s'estén per les faldes de les muntanyes que formen ací una vessant suau, amb trams plans, baixant recte cap a la fuente del Berro fins que la pista gira a la dreta per a buscar el barranco i la fuente de la Mentirosa, dita així perquè mai se sap quan n'ix l'aigua.
 |
| Pista a la fuente Mentirosa. |
Nosaltres ací seguim recte camp a través a buscar el barranco del Villar de Muelas que seguim.
Baixem pel barranquet incipient i travessem un carril per trobar una fonteta pobra, amb un parell de gamellons de fusta vells però encara amb aigua.
 |
| Gamellons. |
Deixem la font enrere i continuem barranc avall per on sembla que hi ha camí entre el pinar. Un poc més avant el camí es fa més evident i quan el barranc s'enfonsa en salts, el camí continua per la dreta per dalt d'una xicoteta cornisa.
 |
| Senda al Villar de Muelas. |
El camí voreja el barranc per dalt fins que baixa just al lloc on es junta amb el barranco de la Mentirosa. Al travessar-lo encara trobem part del vell empedrat del camí.
A partir d'ací el camí continua per dins del barranc fins a una nova font, totalment seca i enrunada, que es troba a la dreta a la dreta del camí just on este ix del pinar per entrar a uns antics camps de conreu ara deixats ermar i convertits en pastures.
 |
| Bancals del Villar de Muelas. |
Continuem per una vella pista oberta per portar l'aigua de la font cap al poble de Frías. Dalt nostre queda un vell mas enrunat. Es tracta del Villar de Muelas, l'únic mas de la contornada i des d'on s'explotaven les terres de l'entorn. Just a la seua vora es troba un poblat medieval, i és que encara que la foia que es domina des del Villar ara es troba deshabitada no ha estat així sempre, més bé al contrari i el que ara és un lloc solitari històricament ha estat ple de vida fins fa poques dècades.
Per dalt nostre passa la pista que baixa del Collado Molinero i que hem deixat abans i que baixa a la fuente del Berro pel refugio de Caño Capitán. Nosaltres però descartem la pista i després de travessar els darrers bancals continuem barranc avall per dins del pinar.
Anem trobant senderols que fan les ovelles al passar i seguint-los anem baixant per un pinar ombrívol i frescal que ens acaba deixant a la pista abans dita.
 |
| Barranco de la Mentirosa. |
A partir d'ací ja només ens queda continuar pista avall una trossada per a retornar a la fuente del Berro i tancar així el cercle.
Ací està el track:
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada