DE LUDIENTE A LA LOMA SINCABO I LA LOMA BATISTA

Anit va ploure un poc i amb la frescor de la pluja i de la matinada comencem a caminar des de la carretera de Ludiente. Hem aparcat davant del bar per no haver de caminar molt a l'acabar però ara tocarà fer-ho i el destí de hui s'ho mereix. Anem a pujar la Loma Sincabo, de nom tant suggerent com el perfil que es veu des de la carretera que travessa la profunda gorja que forma el Villahermosa als peus del Boinegro.

Davant mateix d'on hem aparcat mou el camino de los Majuelos, de moment un carrer més del poble i per ell eixim de Ludiente. De seguida prenem altura i deixem enrere les darreres construccions pujant per la Pedrera. El sol ja calfa les cases del poble però nosaltres encara continuem a l'ombra que projecta la Loma Sincabo sobre el riu Villahermosa.
Passem per la vora d'un corral d'ovelles on uns gats ens miren sense moure's mentre seuen mirant de conservar la calor corporal i enfilem cap a los Majuelos.
Deixem enrere el corral i també un sender mig perdut que puja cap al mas de la Puebla i continuem per l'ample caminal que entra als Majuelos. Anem a una certa altura sobre el llit del riu Villahermosa que corre als nostres peus i s'obre pas formant una profunda gorja entre la Loma Sincabo i la Muela del Buinegro (Boinegro, Buey negro o Bou negre que de totes les maneres el podem trobar) on hi ha les restes del castell medieval, però hui no ens toca parlar d'això.
El camí ample s'acaba dalt de les restes del mas de los Majuelos. Davant nostre continua la senda molt desdibuixada per una gran solsida que hem de passar de la millor manera possible. De l'altra banda de la solsida queda la fuente de los Majuelos, totalment tapada per la vegetació.
Continuem pel camino de los Majuelos que ens portarà per dalt del riu cap al Corral de Romualdo sempre a l'ombra. Quan el camí comença a baixar cap al riu a l'altura del corral continuem per un camí de ferradura que puja per la partida de los Higuerales a salvar un llomet que baixa cap al riu.
Travessem el pinar que cobreix tota la vessant que baixa des del mas de la Puebla seguint la senda, poc xafada però que encara es pot seguir sobretot si, com nosaltres, portem un track (de Vroca) per a guiar-nos.
La senda ens porta a travessar el paso de la Atalaya i un poc més avant deixem el camí que baixa cap al barranco del Jaqués per a pujar cap a la Cueva Alta travessant uns bancals totalment emboscats. Dalt dels bancals hem de salvar uns penyals per una xicoteta canal que ens portarà altra vegada al Paso de la Atalaya. Este tram no està gens clar i cal estar molt atents a no perdre el senderol que fan els animals i per on podrem pujar sense excessiva dificultat fins a dalt.

Ludiente des de la Pedrera.

Camino de los Majuelos.

Gats al corral de la Pedrera.

La Muela del Buinegro des de los Majuelos.

Travessant una solsida del camí a la fuente de los Majuelos.

Camino de los Majuelos.

El Puente Nuevo, Ludiente i el Cabezo de Mingoyerbas des de los Higuerales.

Camino al Rehoyo.

El riu Villahermosa des del Rehoyo.

Buscant el camí entre els penyals.

Pujant entre les penyes.

Canal entre les penyes.

Pujador al Paso de la Atalaya.

Paso de la Atalaya.

Arribem al Paso de la Atalaya just quan passa per dalt d'uns bancals on arriba una pista des del mas de la Puebla. Si fins ací havíem anat seguint alguns antics camins i passos ramaders a partir d'ara el que ens queda és quasi tot camp a través per a pujar a la Loma Sincabo.
El primer tram el fem seguint (aproximadament) el paso de la Atalaya que puja per dalt dels bancals treballats buscant la partició d'aigües. Però no el seguim molt de tros perquè als cent metres trenca a l'esquerra per a pujar a pits cap a l'Atalaya mentre que nosaltres busquem el punt on, entre el cingle, hi ha el baixador que dóna accés a la Cueva Alta.
La Cueva Alta és un abric gran, amb paret de pedra i portes que, més que abric, recorda a una casa i possiblement en algun temps es va usar com a vivenda encara que el darrer ús fou el d'abric ramader. El lloc és espectacular i disposa d'unes vistes fantàstiques sobre el riu Villahermosa i la Muela del Buinegro.
Visitada la cova cal continuar pujant la Loma Sincabo i ara sí, ja toca pujar camp a través seguint el millor pas i sense perdre de vista el gps.
Baixem un poc a travessar el barranco del Jaqués i davant ens fugen unes cabres. Nosaltres no les seguim doncs elles busquen el camí més difícil, per la cantera de la solana, mentre que nosaltres busquem la lloma de l'ombria mirant de trobar els punts on la vegetació és més oberta de manera que sense massa complicacions arribem a la cresta rocallosa que enfila per dalt la cantera.
Arribem a la cresta i ens acostem a disfrutar de les espectaculars vistes que no ens abandonaran fins al cim. Davant nostre queda la cresta rocallosa de la Loma, la part més fàcil de pujar si sabem trobar els passos adequats. Per la dreta cau a pic un tallat de quasi dos-cents metres mentre que per l'esquerra fa honor al nom de Loma doncs baixa més suaument. En cas de vertígen sempre queda el recurs de buscar un pas per la part esquerra però si ens acostem a les parets disfrutarem de millors vistes.
Amb paciència i passant algun que altre pas on toca posar les mans arribem finalment al cim pla de la Loma que acaba bruscament amb un tallat de dos-cents metres deixant clar el perquè del topònim. Des de dalt podem vore Ludiente molt menut i al fons del forcall on es junta la rambla Santana al riu Villahermosa. Davant nostre queden les no menys imponents parets de la muela del Bounegre i el riu Villahermosa corre al fons, molts metres davall nostre. El barranco Hondo o del Manzano (a cada part pren un nom) es junta al riu Villahermosa quasi als nostres peus, o així ens ho sembla des de les altures on tot pareix estar a l'abast de la mà.
Però toca baixar i ho fem per la part de "lloma" on entre les penyes calars només creixen les savines, senyal que ací no ha hagut incendis. Davant i davall nostre tenim el mas de Vicenta i cap a ell ens dirigim, baixant ràpidament i més fàcil que no ens semblava. Fins i tot a la part final trobem les traces d'un antic senderol que des del mas pujava cap a la Loma i l'aprofitem per arribar al mas.

Pujant a la Cueva Alta.

La Cueva Alta.

Barranco del Jaqués.

Dalt la cantera de la Loma.

La cresta de la Loma Sincabo.

El río Villahermosa entre la Loma Sincabo i la Muela del Buinegro.

El camí per dalt la cresta.

Pujant la cresta de la Loma amb Ludiente de fons.

Cim de la Loma Sincabo.

La Muela del Boinegro.

El mas de Vicenta i la part que és "Loma".

Baixant sense senda al mas de Vicenta.

El mas de Vicenta.

El mas de Vicenta és un gran casalici de pedra bona, ben construït i que encara conserva el trespol. Es troba situat en un llomet que domina un collet i els bancals que s'estenen a banda i banda, alguns encara treballats. Les construccions auxiliars del mas no es conserven i pallisses i corrals resten en runes.
Pel collet que hi ha a pocs metres passen dos dels principals camins tradicionals del terme de Ludiente: el camino de Lucena i el de l'Alcora. Pugen des de Ludiente pel Peirón del Cementerio i el mas de la Puebla (des d'on és camí de ferradura). Al mateix collet arriben tres pistes, una des de la casilla de la carretera del Castillo i les dos que segueixen el traçat dels vells camins; cap al nord i portant al costat el barranco de los Àrboles el camino de Lucena, i cap a l'est baixant al barranc del Manzano el camino de l'Alcora.
Nosaltres seguirem el de Llucena, vell conegut per nostre (l'altre també) i aprofitem la pista per a avançar més de pressa. Per la nostra dreta queda el barranco de los Àrboles on corre un fil d'aigua. El camí vell verament no anava per la pista sinó que continuava per baix i travessava el barranc seguint per l'altra banda, però està massa tapat per seguir-lo i la pista no allarga quasi el recorregut, només quan arribem als bancals de los Cubos de Royo fa unes grans voltes per a pujar però nosaltres pugem al recte per la dreta dels bancals.
Abans hem deixat a l'esquerra una pista que puja a la Loma Batista pel mas del Jaqués. Nosaltres també hi anem però per un camí més tradicional.
Arribem a los Cubos de Royo on abandonarem el camino de Lucena que baixa a buscar el barranco Hondo, del Manzano, de la Teja, al punt anomenat de las Huerticas per ser eixa la partida que travessa. Nosaltres pugem a les eres del mas i des d'allí enfilem cap a ponent seguint el paso de la Granella al barranco Hondo.
Este tram del pas està perfectament net i delimitat per parets i, seguint-lo, baixem al barranco de los Árboles travessant-lo i pujant al mas del Molar de Arriba. Cal diferenciar els dos masos amb el mateix nom que s'hi troben, el de Arriba i el de Abajo o Plano Molar que està a la vora del camino de l'Alcora.
Deixem a la dreta el Molar (en algun lloc l'anomenen també Casa Basilisa) on destaca un magnífic roure a la vora del mas. Continuem pujant pel pas i només ens en desviem després de passar una pista que entra a uns bancals encara treballats a la capçalera del barranco de los Àrboles (i per on també es pot pujar a la Loma Batista). Passada la pista seguim per un llomet més pelat i on és més fàcil passar que pel pas on s'ha perdut el camí fins que baixem al barranco de Morilla on retrobem el pas i el sender que fan les ovelles que encara hi passen.
Pugem pel vell pas ramader per on hi ha traçat un camí de ferradura cap al mas de Morilla on arribem per la part de baix. Es tracta d'un important conjunt de masos on va arribar a haver-hi fins i tot una capella. Ara allò que no s'ha assolat queda tapat pels esbarzers.
Ací aprofitem per aturar-nos i fer un mos tranquil·lament, perquè tranquil·litat és el què més hi ha ara al pati del mas on ja no juguen els xiquets ni fan bureos els majors.

Camino de Lucena vora el barranco de los Àrboles.

Los Cubos de Royo.

Paso de la Granella. En primer terme los Cubos de Royo i al fons el Molar.

Paso de la Granella travessant el barranco de los Árboles.

El Paso al seu pas pel Molar.

Mas del Molar.

Seguint el Paso de la Granella. Al fons el Desert de les Palmes.

Baixant al barranco de Morilla.

Pujant al mas de Morilla.

Mas de la Morilla.

Fent un mos a la Morilla.

Després de descansar continuem camí pel Paso de la Granella però ara ho fem més comodament doncs aprofitant el seu traçat hi ha una pista que baixa des de la Loma Batista.
Avancem per la pista que puja suaument fins a la Loma Batista. Travessem un coscollar on creixen alguns pins, ginebres i savines alternant amb el romer. És el mateix paisatge que hem tingut des del mas de Vicenta i que ens acompanyarà fins que comencem a baixar cap a Ludiente on el pinar acaba dominant-ho tot.
Bassem la part més alta de la Loma on enllaça per la dreta la pista que hem travessat abans de pujar a la Morilla. Quasi al mateix lloc enllaça per l'esquerra la pista del Jaqués. Continuem recte i un centenar de metres més avant trobem una pista més xafada. Recte continua cap a la Granella seguint el pas però nosaltres  seguirem a l'esquerra la pista que discorre per una serie de foies treballades en la partida del Hoyo. D'una d'elles en fuig corrents un cabirol que s'amaga ràpidament al pinar que creix a la vora.
Deixem enrere el Hoyo, que té tota la pinta de ser una dolina irregular capturada per l'erosió del barranco del Jaqués i continuem camí cap a la Hoya del Agua.
Entrem a un pinar on enllacem amb l'antic camí de la Granella, per on passava la pelegrinació de Ludiente a Sant Joan de Penyagolosa, ara inclós dins dels Camins del Penyagolosa amb track inclós (però sense netejar a hores d'ara) i, poc després comencem a baixar deixant a la dreta el mas i la Hoya del Agua.
Passem per dalt del mas que queda en una Hoya (com bé diu el topònim) i la pista de seguida baixa més fortament fins que arribem a una revolta tancada. Ací cal estar atents al vell camí que ix a l'esquerra només passar-la i que hem de seguir baixant cap a Ludiente.
El camí travessa un pinar de pi ver (o rodeno) i enfila recte travessant entre parets els bancals del Plano, encara treballats al fer honor al seu nom i ser un terreny més pla. De fet en ells ara s'han plantat carrasques truferes, el cultiu de moda a l'interior.
A la part baixa del Plano travessem la pista del mas de Vicenta i continuem avall per la Solana on els bancals treballats s'alternen amb els pinars.
El camí, ample, ben traçat i net, baixa fent llaçades per superar el desnivell que encara ens separa de Ludiente que ja podem vore al fons de tot. Abans d'arribar encara passem un altre rodal de pins vers que creixen sobre un sòl de saulons. A la part baixa la senda enllaça amb la pista traçada sobre el camino real de Lucena un poc més amunt del Peirón.
Deixem enrere el Peirón i passem per la vora del Cementeri abans d'enfilar cap al poble baixant a les primeres cases i travessant els carrers que ens separen de la carretera des d'on hem començat i donem per conclosa una ruta més que espectacular i amb dos parts molt ben definides, la primera camp a través pels cingles i penyes que miren al riu Villahermosa i la segona pels vells camins i passos que travessen les llomes de la part nord del terme.

Pujant la Loma Batista.

Penyagolosa des de la Loma Batista.

Bancals a la partida del Hoyo.

Pista a la Hoya del Agua.

Baixant de la Hoya l'Agua.

Camí entre parets al Plano.

El Plano.

Ludiente des de la Solana.

Baixant pel camí de l'Hoya l'Agua amb Ludiente al fons.

El Peirón.

Arribant a Ludiente pel Peirón.

Ludiente.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Cingles i barrancs de Ludiente
De Llucena a Ludiente pel camí vell i tornant per la Granella i el camí de Foios
Ludiente - la Granella - la Giraba

Més informació:

• Blog Ludiente activo 
• Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
• (1909) Minuta del término municipal de Ludiente Ed. IGN  
• Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1988) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Ludiente  Generalitat Valenciana