NOVES SENDES VELLES PER L'OMBRIA D'ARTANA

L'artanenc Santi Moros fa temps que va passar de la pràctica del senderisme a implicar-se més en la recuperació i conservació de senders. Ja el 2016 va començar netejant i marcant la senda del Rayo que puja i travessa la Serra Creu. Malauradament just quan acabava de netejar-la un incendi va cremar quasi tota la Serra.
Però no es va desanimar i la faena de neteja no va acabar ahí, va continuar netejant la senda del Gamelló i la de les Penyes Blanques a l'Ombria. També a la Serra va netejar i recuperar la senda del Clotxó de la Xurra, del Racó, de les Àguiles, de les Carboneres, ... i la que puja directe al Puntal des de la Mina o més recentement la senda de la Cova del Teniente pel collado de les Sendes i l'accés directe entre la cova del Teniente a la cova del Tronc.

Durant el 2019 Santi havia estat treballant altra vegada a l'Ombria recuperant més sendes en eixa partida tan bonica com especial, així que quan me'l vaig trobar a l'octubre a la seu del Centre Excursionista de Vila-real i em va proposar de quedar per ensenyar-me la faena feta evidentment no podia dir que no. Així  dissabte de ben matí al davant de les piscines d'Artana allí que vam quedar Santi, un servidor i els seus dos gossos per tal de fer una magnífica ruta per les renovades sendes d'Artana.
Tenia pensat publicar una entrada amb eixes sendes que vam recòrrer però com porte tant de retard encara no m'havia pogut posar quan a primer de gener ens vam tornar a trobar i em va dir que havia estat millorant les sendes, que si volíem anar a vore com havien quedat. I dit i fet, un altre dissabte a caminar per Artana, per una ruta que podríem repetir cent voltes sense cansar-nos d'ella.

Esta vegada no  n'erem només quatre (contant els dos gossos) sinó nou (sense contar-los) perquè Santi venia amb el seu cosí i jo anava amb la resta de la colla dels "Sacaleches" (el nom té història però ara no és el moment per a contar-la, només dir que el sentit és literal i fa referència a l'aparatet en qüestió).
Així que a punta de dia comencem a caminar des de davant les piscines d'Artana per la vora de la urbanització fins que arribem a un pi on hi ha un menut cartellet que ens indica el camí a seguir. Esta vegada a més hi ha unes marques de pintura blaves que ens ajudaran a orientar-nos en tot el recorregut. La pintura és cortesia de Santi, els cartells d'un altre veí d'Artana al que també tindrem ocasió de conèixer al finalitzar la ruta.
Comencem caminant pel camí de la font de la Figuera que va paral·lel a la carretera planejant entre boscos de sureres. Travessem el barranc del Macareno i un poc més avant deixem a l'esquerra la senda que puja cap al Gamelló passant per l'antic dipòsit d'aigua del poble (també netejada per Santi) i continuem recte fins que eixim a un pany de cases de segona residència construïdes a la partida de la font de la Figuera.
Hem de passar pel mig abans de desviar-nos per una senda que ens portarà al camí del Plantiu. Ací cal seguir amunt cap al Plantiu fins a un punt on una fita marca el lloc on hem de baixar a la dreta per a buscar la senda de la Canaleta que remunta el barranc del mateix nom. Fins ací les sendes que hem seguit ja es podien passar encara que Santi les ha netejades per fer més fàcil el trànsit, però la senda de la Canaleta es trobava pràcticament tapada i ací podem vore ja el magnífic treball fet per Santi netejant i recuperant el vell camí.
La senda puja ben traçada sota les sureres que cobreixen quasi tots els vessants del barranc de la Canaleta. A l'esquerra ens queda el Plantiu i a la dreta destaca el puntal dels Castellets que fa honor al seu nom perquè ho sembla.
Pujant deixem a l'esquerra una senda (també neta) que puja al camí del Plantiu per on es va traçar una pista per a traure fusta, ara convertida en un ample camí per on no poden passar els cotxes a causa dels regalls que s'hi fan cada vegada que plou.
Un poc més amunt trobem un tram on l'antiga senda es trobava totalment tapada i en un primer moment Santi la va netejar al recte, ara però ha recuperat les llaçades que salvaven el desnivell travessant un pedregal i no només això sinó que ha despedregat part del tram del pedregal i ha empedrat i fet graons en alguns llocs, una faena impressionant ... i més tenint en conter que l'ha feta sol.
Superat este tram la senda pràcticament acabava un tros més amunt i ha calgut fer-ne una de nova per a pujar a un collet que queda entre la Canaleta i la Baldriana per dalt dels Castellets. A l'octubre només hi havia una sèrie de fites i un tram desbrossat entre elles, ara hi ha una senda ben feta amb un camí excavat a la terra i reforçat allà on ha fet falta que, amb prou pendent, salva el desnivell que ens porta fins a dalt.
Ací dalt les sureres han deixat pas als pins de rodeno que creixen als llomets rocallosos i menys humits. Des d'on estem seguint a l'esquerra a cent metres queda el camí del Plantiu (la pista l'Ombria) que puja a buscar el GR-36 que va per dalt la Serra. Recte baixa un senderol marcat amb alguna fita fins a la senda de la Baldriana. Nosaltres seguirem les marques blaves que van a la dreta per a baixar als Castellets.

Urbanització d'Artana.

Camí de la Font de la Figuera.

Passant per la urbanització de la font de la Figuera.

Senda de la Canaleta.

El Castellet des de la Canaleta.

Grades de pedra en la senda de la Canaleta.

Pedregal despedregat i enllosat.

Tram empedrat de cap nou.

Abeurador aprofitant un tros de suro.

Tram de senda renovat en el tram final de la senda.

Esglaons fets amb troncs tallats.

Rellomet dels Castellets.

La baixada que ens queda als Castellets segueix un antic tallafocs i per eixa raó no ha calgut netejar-la massa. De fet és el punt menys treballat de tota la ruta segurament perquè no calia molt més que ficar fites i netejar un poc el millor pas per a baixar.
Passat un primer puntalet cal baixar per una costera costeruda però que ens deixa unes bones vistes de tot allò que queda als peus de la Serra amb el poble d'Artana en primer lloc. La baixada no té massa complicació i ens porta als peus dels Castellets, curiós puntal on per la banda on estem hi ha un pedregal que mirant-lo bé no hom no sap si és obra de l'home o natural però modificat per l'home.
Passar els Castellets és l'única dificultat de la ruta i li posa un punt d'aventura. Santi ens ha marcat el millor pas i seguint les fites i les marques de pintura no hem de patir gens. Passem per dalt del pedregalet i en acabant fem la volta a les penyes cimeres per l'esquerra fins que arribem a un punt on hem de passar per un clavill entre dos penyes. Passat açò ja hem quasi hem deixat enrere el pitjor.
Ara ens toca baixar i si seguim les fites podrem fer-ho sense patir gens llevat de qui patisca de vertigen. Davall nostre hi ha l'ermita de Santa Cristina i sembla que un mal pas i farem cap a la seua teulada, però en realitat el tram de baixada difícil és ben curt i sembla més difícil del què és en realitat. Al deixar-lo enrere enllacem amb una senda de traure suro que s'ha netejat este estiu per a traure'l. Així anem trobant les sureres pelades mentre baixem fent voltes fins a un encreuament de camins: per la dreta continua la senda de traure suro que ve des de la Font de la Figuera però nosaltres seguirem a l'esquerra tal i com ens marquen les ratlles blaves de Santi.
Ací Santi ha aprofitat una senda de traure suro per a enllaçar amb la senda de la Baldriana i es veu clarament la faena feta estos darrers mesos. A l'octubre era una senda neta però ara és més que això, és un autèntic camí de ferradura on s'ha escarbat el vessant per tal de fer una plataforma més ampla i fins i tot ha construït grades en algunes zones. Passem per un lloc on hi ha set grades fetes en poc més de cinc metres, encara té la terra solta per damunt i ens explica què és on ha estat treballant esta setmana. Una setmana de faena per a fer cinc metres de senda, una faena de moros.
Continuem per l'ombria que queda dalt de l'embotelladora d'Orotana i finalment enllacem amb la senda de la Baldriana. La senda pujava antigament de la font del Barber on hi ha l'embotelladora i, de fet, anava just per la vora, però conta Santi que s'ha perdut tant que la quantitat d'esbarzers que hi ha l'ha fet desistir de netejar l'entrada. Llàstima que no es puga passar per l'embotelladora.

Artana des dels Castellets.

Aigua per als gossos a la vora de la senda.

Arribant als Castellets.

Salvant els Castellets per l'esquerra.

Ermita de Santa Cristina des dels Castellets.

Inici de la baixada.

Baixada dels Castellets.

Senda de traure suro.

Marca del propietari a una surera.

Senda que ve des de la font de la Figuera.

Continuació a la Baldriana.

Esglaons fets fa un parell de dies.

Ombria per dalt d'Orotana.

Deixem doncs la senda que a la dreta baixava a la carretera i continuem a l'esquerra remuntant el barranc de la Baldriana. Es nota que és un camí de ferradura antic perquè malgrat el pas del temps continua sent evident la faena feta per traçar-lo i més ara després de la neteja i reparació a consciència que ha fet Santi.
A la dreta queda, amagada, la font de la Baldriana, tant amagada que no sabem on és. Uns tollets que es fan al barranc indiquen que no queda massa lluny. De l'altra banda del barranc puja la senda del Pedregal, netejada també per Santi fins a enllaçar amb la font del Llop o del Pedregal com se la coneix a Artana tot i què ja està en terme d'Eslida.
El camí sovint va pel mateix barranc i s'ha empedrat per a evitar l'erosió excessiva. En estos trams més humits es trobava més tapat i ha calgut fer més faena per a netejar, però on de veritat es veu la faena feta és en la part alta del barranc. Ací per l'esquerra ve el baixador que hem passat abans al collet dalt dels Castellets. No hi ha cap senyal en l'inici i final per a no embolicar la gent però està enfitat ja que Santi l'aprofitava per a arribar més fàcilment a la part alta del barranc de la Baldriana.
El camí de la Baldriana pujava a les finques de sureres del barranc i poc a poc com tenia menys trànsit es feia menys clar. Santi ha hagut d'enllaçar amb la part alta i per a fer-ho ha traçat una senda de cap nou per bé que la senda antiga anava per dins del barranc i es troba totalment tapada d'esbarzer i altres enfiladisses de manera què era més fàcil netejar per fora i així a més és segur que durarà més temps neta. Este és el tram amb més pendent on cal nugar-se bé les espardenyes per a pujar. El camí però continua sent molt clar i molt net, molt més que fa uns mesos quan vam passar per ací i era poc més que un senderol de senglars.
Pugem fent un parell de llaçades i enfilem recte amunt fins que arribem a un replanell. Ací s'hi van fer algunes carboneres i encara queden les restes de la plataforma on es feen així com les casetes on dormien els carboners.
Per a continuar Santi ha aprofitat la senda feta per a traure carbó fins al vell camí del Plantiu. La senda gira a l'esquerra per l'ombria fent una llarga diagonal. Ací deixem enrere les sureres i el pinar torna a ser dominant i sota el pinar pugem fent algunes llaçades per l'antiga senda carbonera que ens portarà al camí del Plantiu, fa anys transformat en una pista per a traure pins, i per on passa el GR-36 camí d'Eslida.
Arribem al GR i ens aturem a descansar i fer un mos que ja toca. Portem només 7 quilòmetres però ja hem pujat 700 metres de desnivell. Si tot fora de pujada seria un desnivell mitjà del 10% però contant que hem fet un tram pla i un altre de pujada ... calculeu.
Després de recuperar l'alè que no les forces continuem pel GR cap a la mar. Sorprén vore gent caminant perquè fins ara no hem vist ningú però de ben segur que això no durarà perquè les sendes que acabem de xafar tenen al·licients suficients per a convertir-se en una de les rutes més populars d'Artana, i això és dir molt.

Senda de la Baldriana.

La senda i el barranc van sovint pel mateix lloc.

La ferramenta queda al lloc per si algú que passa vol ajudar.

Tram d'enllaç al final de la senda de la Baldriana.

Senda de traure carbó.

Arreplegador d'aigua fet amb penques de suro.

Enllaç amb el GR-36.

El GR-36 al camí del Plantiu.

Continuem pel GR que abandona el camí del Plantiu (per on també podríem baixar) i seguim per la senda que va per la cresta de la Serra. El tram del GR se'ns fa còmode i perquè ja ens va bé un tram pla després d'anar tot el matí costera amunt i costera avall, però sembla brut comparat amb les sendes perfectes de Santi. Deixem enrere la Lloma de Justí (com es coneix el llomet més alt a la Fondeguilla) i quan retornem a l'ombria seguint un antic camí de la guerra trobem la paleta que ens marca la senda del Gamelló. De fet per a baixar podríem haver-ho fet pel camí del Plantiu, per la senda del Gamelló o per la de Penyes Blanques que més o menys ve a costar el mateix. Nosaltres baixarem pel Gamelló per on ja ho vam fer l'última vegada Santi i jo per tal de vore una altra senda netejada per ell.
La senda del Gamelló va ser la primera que Santi va netejar a l'ombria i es nota que malgrat el pas de gent no està tan perfecta com les que estan acabades de netejar, però en cap cas trobem res que impedeix el pas. En algun punt es veu que han baixat bicicletes i han fet rectes erosionant i retallant la senda. Amb la faena feta per a recuperar-les i que pronte se fan malbé si no tenim cura de respectar-les tant els caminants com els ciclistes.
Santi ens conta una anècdota al cas que no deixa en bon lloc els ciclistes, millor dit alguns ciclistes, i és el cas que estan llevant un tronc caigut en esta mateixa senda se li va encarar un ciclista acusant-lo de ser ell un d'eixos que posa obstacles al pas de les bicicletes per a que tinguen un accident, travessant troncs i pinets. Sembla mentida si ell és qui l'ha netejada i gràcies a això poden passar els ciclistes! és per això que ara els pins i sureres grans que hi ha a les sendes no les neteja, que s'ho facen els ciclistes si tant els sap mal.
Baixant per la senda del Gamelló arribem al camí del Plantiu i cal travessar-lo buscant la senda que continua quasi al davant passant per davant d'un vell dipòsit d'aigua, pot ser del poble o pot ser de la urbanització. Passat el dipòsit queda una vella pista que pujava al recte de quan el van fer però Santi ha recuperat la vella senda del Gamelló que ix per l'esquerra i que baixa més suaument i per un lloc més bonic fins que enllacem amb la senda de la Font de la Figuera per on hem passat a l'eixir.
Ara només hem de seguir a la dreta desfent el camí fet a l'inici de la ruta per tal d'arribar a la urbanització i, per la vora, on tenim els cotxes i des d'on hem començat a caminar.

GR per la cresta de la Serra.

Inici de la senda del Gamelló.

Senda del Gamelló.

Els Castellets des de la senda del Gamelló.

Final de la baixada la font de la Figuera.

Camí de la font de la Figuera.

Camí de la font de la Figuera arribant a la urbanització.

De tornada a la urbanització de les piscines.

Toca fer estiraments per tal de recuperar les cames d'una ruta curta però intensa doncs en 12 quilòmetres hem superat un desnivell de quasi 800 metres (cap amunt i uns altres tants avall).
Toca anar al bar i recuperar d'una altra manera però Santi i el seu cosí s'excusen perquè tenen faena a fer, això sí ens recomanen uns bars on anar.
Normalment la ruta del dissabte sempre acaba davant d'una cervesa però hui després de la cervesa i anant al cotxe hem vist una cotxera oberta i allí un home amb una ampla col·lecció d'atifells antics que al preguntar-li ens ha convidat a passar i ens ha explicat tot el què tenia que és suficient per a fer un museu etnològic. Parlant parlant ell és qui li fa les paletes a Santi per tal d'indicar les sendes, així que finalment hem tancat el cercle.

Estirant a l'arribar al cotxe.

Ruta amb final feliç.

Avís:
Igual que la crònica descriu la mateixa ruta feta en dos moments diferents també les fotografies són de dos dies diferents.


Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del camí:

Sendes d'Artana: el Gamelló, les Penyes Blanques i el colladet Roig
Crestes d'Espadà 1: de la Vilavella al coll de la Ibola

Volta a l'Ombria d'Artana

Volta a Artana pels cims
D'Artana al Puntal i retorn pel Clot de Blai
Santa Cristina - nevera de Castro

Més informació:

•  Artanapèdia
• Herrero Cabanyes, Josep (2018) "Rutes per Artana" dins Artanapèdia
• Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
• Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies  
•  Puchades, Sento Serra d'Espadà. GR-36 Ed. SASE, 2009