Un dissabte més tornem a Artana per a xafar les sendes que ha anat obrint els darrers temps Santi Moros pel terme d'Artana. En este cas ens arrimarem a l'Ombria per pujar la senda del Gamelló i xafar la senda de la vinya d'Asensio. Per a completar la ruta pujarem al Puntal baixant pel colladet Roig.
Arribem a Artana a l'hora que els trailers esperent per a carregar als magatzems de taronja i és que estem en la temporada alta de la collita. Ens hem d'esperar a que acaben de fer maniobra per a poder eixir del poble cap a la piscina i la urbanització.
Travessem la urbanització seguint "el camí dels xicotets naturalistes", sender que travessa la zona ajardinada amb vegetació autòctona que queda al mig de les cases. A la banda de dalt busquem l'inici de la senda del Gamelló que passa per dalt de l'Horteta de Domingo
Només eixir de la urbanització ja ens entrem al bosc de sureres que cobreix tota l'ombria de la Serra i que ens acompanyarà durant quasi tot el recorregut. En esta part els arbres no estan massa espessos ni són massa grans i entre ells creix un sotabosc de brugueres ben dens.
Després d'un primer tram més o menys pla travessem una pista i comencem a pujar per una senda recta, traçada per damunt de la conducció de l'antic dipòsit d'aigües potables d'Artana.
Per dalt del dipòsit corre la pista que puja cap al Plantiu que haurem de seguir a la dreta uns pocs metres per desviar-nos per la recuperada senda del Gamelló que ens portarà a remuntar el barranc del mateix nom fins a la Cresta de la Serra.
 |
| Molt de trànsit de camions a primera hora del matí. |
 |
| La rosada cobreix la foia d'Artana abans que n'isca el sol. |
 |
| Pujant cap al vell dipòsit d'aigua dalt la Font de la Figuera. |
 |
| Artana des de la senda del Gamelló. |
 |
| Indicació per tal d'agafar la senda del Gamelló. |
Conforme pugem als nostres peus s'estén el verd clar del bosc de sureres que davalla des de la Serra fins al pla on hi ha el poble d'Artana. La senda del Gamelló el travessa de camí a la Cresta de la Serra (o de l'Ombria) mentre remunta el barranc del Gamelló on la humitat de l'ombria encara hi és present perquè en molts racons el sol no arriba a entrar en tot l'hivern.
La senda travessa el barranc del Gamelló i continua pujant buscant un rellomet que, seguint-lo, ens portarà quasi al capoll de la Serra.
 |
| Bosc de sureres a l'ombria. |
 |
| La Penya Bagot. |
 |
| Remuntant el barranc del Gamelló per la senda homònima. |
 |
| Bolets descomponedors al tronc mort d'una surera. |
 |
| El bosc del Gamelló. |
 |
| Arribant a la Cresta de l'Ombria. |
No arribem però al cim de la Serra perquè abans ens trobem el GR33 traçat ací per l'ombria però ben a prop de la cresta. El seguirem cap a l'est encara que no massa tros perquè uns centenars de metres més avant trobem a l'esquerra una nova senyal que ens marca el punt on hem d'agafar la senda de les Penyes Blanques que pel Clot de Blai i la Penyeta Blanca ens baixa novament a la pista del Plantiu.
La senda no està tan marcada com el GR però més xafada que l'última vegada que vam passar per ací quan, passada la Penyeta Blanca, es feia ben difícil de seguir. Ara arribem sense dificultat a la Penyeta Blanca, el millor mirador natural d'Artana, on trobem una parella esmorzant. Estant ací ens adelanten un grup de corredors de muntanya o "runners" que sempre queda més modern (o "cool").
Nosaltres baixem darrere d'ells però sense córrer, sobretot el primer tram que és un poc més delicat. Un poc més avant travessem un pinar sense sotabosc que conforme baixem va alternant amb les sureres fent-se definitivament estes majoritàries quan arribem a la pista del Plantiu.
 |
| GR-33 per la Cresta de l'Ombria. |
 |
| El Clot de Blai. |
 |
| Artana des de la Penyeta Blanca. |
 |
| Únic tram difícil de la baixada als peus de la Penyeta Blanca. |
 |
| Pinar entreverat de sureres als peus de les Penyes Blanques. |
 |
| Senda de les Penyes Blanques. |
Arribats a la pista cal seguir-la a la dreta (a l'esquerra enllaçaríem novament amb la senda del Gamelló i recte tornaríem a Artana pel Llomet Pelat).
La pista tampoc la seguim molt de tros i un centenar de metres més avant, quan gira a l'esquerra, cal estar atents a la placa que marca l'entrada a la senda de la Vinya Asensio que mou a la dreta travessant un bancal abandonat.
La senda travessa un vell bancal d'oliveres on pot ser difícil de seguir la traça, però per l'altra banda ja la trobarem ampla i ben marcada continuant per l'ombria més o menys planera que va fent la volta a l'ombria a buscar la pista de la Mina traçada sobre el vell camí de la Vall (i de Fondeguilla).
Arribats a este punt cal seguir pista amunt un bell tros, segurament el tram de pista més llarg de tota la ruta però no per això més avorrit. Conforme pugem a l'esquerra queda el fondo on hi ha la Mina 800 i la Mina de l'Aigua, les dos boques de més avall del
complex sistema de galeries artificials i naturals que conformen el conjunt de les mines d'Artana. Un tros més amunt deixem a la dreta la pista que entra a la
Mina de la Piqueta, la boca de més amunt i deixant-la enrere arribem a la Quadra dels Matxos on acaba la pista. Com diu el nom ací hi havia l'antiga quadra on guardaven els matxos que treballaven a la mina i fins ací es va obrir la pista per tal de baixar el mineral de ferro en camions cap al port de Sagunt on servia de matèria prima als alts forns.
 |
| Pista del Plantiu. |
 |
| Entrada a la senda de la Vinya Asensio. |
 |
| Revolcador de senglars. |
 |
| Senda de la Vinya Asensio. |
 |
| Pista de la Quadra, camí vell de la Vall (i d'Alfondeguilla). |
 |
| Desviament a la Mina. |
 |
| La Quadra dels Matxos. |
Des de la Quadra dels Matxos, on acaba la mina, el vell camí continua pujant per la dreta. A pocs passos trobem la bifurcació dels dos camins principals que seguíem; a la dreta puja el camí vell d'Alfondeguilla que de seguida traspon la Serra pel coll d'Artana (o d'Alfondeguilla) per baixar al poble. Recte continua el camí vell de la Vall per on seguirem mentre puja per l'ombria fins que després d'una volta traspon també la serra per a passar a la solana cap a l'Ereta. En el mateix moment que traspon a l'altra banda enllacem amb el GR33 que ve per la cresta. Ací mateix abandonem el vell camí (per on continua el GR) i cal seguir la drecera oberta que puja per la Pitera al Puntal d'Artana.
A la primera part cal salvar una dura costera que ens portarà a un dels dos cims del Puntal (o la Pitera com s'anomena a la Fondeguilla), seguint sempre la ratlla entre els dos termes. No debades el senderol que seguim és fruit de passar per ací la
volta al Terme d'Alfondeguilla.
Arribem finalment al Puntal i ens trobem un grup que ha pujat des de la Vall esmorzant. Nosaltres no esmorzem però si que parem a fer un mosset i un glop i mentrestant escoltem les històries que ens conten de la guerra.S'han recuperat de fa poc les
trinxeres que voltaven el Puntal. Ací dalt trobem les trinxeres nacionals, que van fer després d'ocupar el Puntal.
 |
| Senderol que fa drecera per a pujar al Puntal. |
 |
| Pujada al Puntal. |
 |
| El Cantal i Alfondeguilla al fons del barranc. |
 |
| Trinxeres recuperades al Puntal d'Artana. |
 |
| El Pic de Font de Cabres cap a la mar. |
Al cim del Puntal un panell ens explica el què veiem, les trinxeres que formaven part d'un "punto de resistencia" on trobarem la línia de trinxeres que mira cap al sud, un punt d'observació fortificat al nord i, continuant per la cara nord, una senda feta per a poder passar d'un punt a un altre a recer dels projectils a mes de les txaboles on vivien els soldats i restes d'un centre de comandament.
Des del Puntal busquem la senda que baixa al colladet Roig seguint l'assegador de la Serra i a la baixada trobem també recuperat un tram de trinxeres republicanes de la línia XYZ destinada a frenar l'avanç nacional i què, òbviament, no van ser massa efectives.
 |
| Trinxeres nacionals. |
 |
| Baixant cap a la Penya de l'Àguila. |
 |
| Punt d'observació nacional dominant la Plana. |
 |
| Pinar al Puntal on hem d'agafar l'assegador de la Serra. |
 |
| Txabola dels soldats. |
 |
| Línies de trinxeres republicanes. |
Deixem enrere les trinxeres i baixem a bon pas cap al colladet Roig on abandonem l'assegador de la Serra seguint ara el camí del Racó que pel clotxó de Pau ens portarà a la Marjaleta on ja trobem els bancals treballats que s'estenen per tot el pla que continua fins a Artana.
Ací abandonem definitivament els camins de ferradura i sendes i seguim per un ample camí que travessa la pista de la Mina 800, baixa al barranc de Castro i el travessa enllaçant al corral de la Vilara amb el camí vell de la Vall que seguirem de tornada a Artana.
 |
| Camí del Racó de tornada cap a Artana. |
 |
| El clotxó de Pau. |
 |
| Bancals d'oliveres a la Marjaleta. |
 |
| Artana des de la Marjaleta. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:
D'Artana al Puntal pel clotxó de la Xurra baixant per la Mina
Puntal d'Artana i Puntal de Font de Cabres
D'Artana al Puntal i retorn pel Clot de Blai
Volta al Puntal d'Artana
Crestes d'Espadà 1: de la Vilavella al coll de la Ibola
Més informació:
- Herrero Cabanyes, Josep (2014) "La mina de la Font del Ferro" dins Artanapèdia.
- Herrero Cabanyes, Josep (2018) "Rutes per Artana" dins Artanapèdia
- Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
- Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies
- Puchades, Sento Serra d'Espadà. GR-36 Ed. SASE, 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada