Hui tocava fer una ruta curta i per a no retallar en recorregut ni en bar hem retallat en el trasllat al punt d'inici, així que ens hem arrimat a Artana a pujar al Puntal d'Artana, tot un clàssic que hui pujarem per sendes noves o més ben dit recuperades per Santi Moros que està fent una magnífica faena de recuperació d'antics camins, clotxons i carboneres del terme, una faena imprescindible doncs la gent que encara coneix els camins de la muntanya i els ha transitat per a treballar cada vegada en són menys.
Com altres vegades hem eixit des de la circumvalació d'Artana, just al darrere de l'antic cuartel de la Guàrdia Civil. Des d'ací seguim un camí que travessa la partida de les Creus a buscar el polígon industrial on hi ha una antiga fàbrica química ara abandonada amb el perill que suposa d'abocament dels productes químics que encara hi ha.
Per davant la fàbrica travessem el barranc de Castro i continuem per l'altra banda seguint una senda que travessa la partida del Rajolar passant entre olivars abandonats a eixir a la pista 800. Ací seguim la pista a la dreta travessant el barranc de la Serra fins que arribem a unes cases. A una de les cases una rajola la bateja com el mas del Valenciano.
Deixem les cases a la dreta i per l'esquerra una fletxa i fites marquen el camí a seguir que passa per la vora d'un corral abans d'enfilar amunt cap a la Serra.
 |
| El Puntal des d'Artana. |
 |
| Eixint del poble per les Creus. |
 |
| Fletxa que marca el camí de la Serra. |
Al principi sembla que seguim l'assegador del Clotxó però de seguida l'abandonem per a anar pujant entre vells bancals de garroferes i oliveres que ara ja s'han convertit en un pinar adult. El pujador dels bancals ens porta a fer voltes entre uns i altres fins que arribem a un llomet on hi ha el clotxó de la Xurra, gran i ben conservat però sense aigua.
El camí continua amunt sempre entre bancals en una diagonal cap a la dreta fins que trenca a l'esquerra en un gir més brusc. Uns metres abans deixem a la dreta un altra senda que (com diu un cartell) va a la Mina pel clotxó de Pau.
Només ens queden uns metres fins al capdamunt de la Serra per on passa l'assegador de la Serra que travessa la Serra pel cim de sud a nord.
 |
| Camí empedrat cap al clotxó de la Xurra. |
 |
| Clotxó de la Xurra. |
 |
| Arribant al capdamunt de la Serra. |
 |
| La Plana des de la Serra. |
Seguim l'assegador per la dreta, cap al sud. Este és un camí que ja coneixem d'altres vegades i que sempre és una delícia per les boniques vistes de la Plana que ofereix. Arribem a l'extrem sud de la Serra i baixem al colladet Roig on també hi ha un clotxó uns metres per dalt del coll.
Per la dreta puja el camí del Racó (o de la Cova de la Rata) que ve d'Artana per la Marjaleta i que baixa pels Castellets al Racó. L'assegador continua recte cap al Puntal però hui no seguirem este camí sinó que trencarem a l'esquerra pel camí que baixa al Racó per l'ombria del Puntal. Uns cartells de fusta ens informen del camí a seguir segons on vulguem anar.
 |
| El Puntal des de la Serra. |
 |
| Baixant al colladet Roig. |
 |
| Clotxó del colladet Roig. |
 |
| El Colladet Roig. |
 |
| Desviament al camí del Racó. |
El camí del Racó és una delícia. Passa per una ombria coberta de molses, líquens i falagueres que sol estar sempre humida, sobretot a l'hivern quan no toca el sol. El camí planeja fins a un rellomet on se'n fan dos: per l'esquerra baixa el camí al Racó pel coll de les Serveretes, un vell conegut; nosaltres hui però seguirem la senda de la dreta que puja a la Penya de l'Àguila. El nom que li han posat a esta senda és "senda de les Carboneres" i amb tota la raó del món perquè tot al llarg d'ella van succeint-se les carboneres, algunes més ben conservades i visibles que altres, i de fet si es va obrir una senda per la vessant nord del Puntal, inclinada i rocallosa, va ser per a poder baixar el carbó que es feia. Ara ja no se'n fa i les sureres creixen grans encara que les carrasques no s'han recuperat i els exemplars que trobem són menuts i esquifits.
La senda és una autèntica senda "espadànica" amb el rodeno i les sureres, però a més tenim una vista impressionant de la Plana baixa, tota verda de tarongers fins a la mar.
 |
| Barranc de les Serveretes. |
 |
| Polipodis i molses a l'ombria. |
 |
| Desviament a la senda de les Carboneres. |
 |
| Coll de les Serveretes. |
 |
| Senda de les Carboneres. |
Arribem així a la Penya de l'Àguila que es projecta avant eixint de la vessant de la muntanya i dominant-ho tot i encara que siga arriscat paga la pena pujar a la punta.
Continuem senda avant fins que arribem a una carbonera on hi ha una bifurcació de sendes. Per l'esquerra continua la senda a l'aljub del Racó i la pista que puja al Puntal des d'Aigües Vives. Nosaltres no la seguirem sinó que pujarem per l'altra que indica al Puntal.
La Primavera passada vam estar per ací i la senda no estava neta del tot però ara ja està no només neta sinó amb esglaons de pedra als llocs més empinats. La senda puja amb una forta pendent de manera que cal agafar-se-la amb calma i és que en els primers dos-cents metres salva un desnivell de quasi cent metres. Més amunt va buscant l'ombria d'un llomet fins que n'arriba al capdamunt, ja a vistes del Puntal. Quan arribem ací la pendent ja no és tan forta i ja podem tornar a parlar. A la nostra dreta queda la fonteta de Malagó però com que no està assenyalada la senda no la trobem.
 |
| Penya de l'Àguila. |
 |
| Carrascars carbonejats a l'ombria del Puntal. |
 |
| Restes d'una antiga carbonera. |
 |
| Barranc del Rodaor. |
 |
| Encreuament de senders, esquerra a l'aljub del Racó (i GR36) dreta al Puntal. |
 |
| Tram amb esglaons. |
 |
| Crestall final al Puntal. |
La senda segueix per la vora d'una de les moltes trinxeres que envolten el cim i quan arriba a poc més de cent metres del cim en conte de pujar el voreja pel nord planejant. Ací la senda de les carboneres deixa pas a un camí més ample que uneix les diferents posicions que hi ha dalt del cim, en este cas deu ser un camí per a accedir a les trinxeres nacionals que estava a cobert del foc republicà. Seguim el camí fent la volta al puntal sense pujar al cim tot i què el tenim quasi a tocar.
Passem sota la ratlla de termes per on passa la senda que segueix la volta al terme d'Alfondeguilla, de fet només una desena de metres ens en separa en la part més estreta, i des d'ací comencem a baixar cap al colladet Roig seguint l'assegador de la Serra.
Anem a buscar un encreuament que ens farà pujar un poc a buscar la senda que puja des de la Mina (també es pot agafar des de la ratlla de termes) i just quan arribem ens trobem amb Santi Moros que puja corrents. Ens estem una estona xarrant i ens conta el que li ha costat de netejar la senda de les Carboneres, més que res perquè e a peu del poble i està prou lluny. És per això que ara està netejant el camí de les Fontanelles a les Sendes que queda més prop i també que porta idea de netejar i adesentar els clotxons del terme que ara ja no recullen l'aigua.
 |
| El Puntal. |
 |
| Camí de servei de les trinxeres. |
 |
| Santi, l'autor de la recuperació de les sendes d'Artana. |
Ens despedim d'ell i continuem camí buscant la vessant del Puntal que mira cap a la Mina. Continuem per l'ombria passant per restes de la guerra civil (casetes, trinxeres, ...) i deixem a l'esquerra una senda que va a buscar el camí vell de la Vall que puja per la Quadra dels Matxos. A partir d'ací la senda enfila un rellomet que baixa en forta pendent cap al barranc de Castro. Davall nostre queda la mina del Cavall, almenys quan comencem a baixar perquè uns instants més tard ja la tenim quasi a l'altura dels ulls, i és que si a la pujada hem fet 100 metres de desnivell en poc més de dos-cents metres ara ho fem de baixada. Per sort a partir d'ací la baixada se suavitza i fem una llarga diagonal a la dreta sota el pinar com si anarem a buscar el colladet Roig però finalment enfilem avall per un camí que baixa fent voltes sota el pinar cap a la Sebastiana.
 |
| Senda a la Mina. |
 |
| Tram esglaonat. |
 |
| El coll d'Alfondeguilla dalt la Quadra dels Matxos. |
 |
| Artana. |
 |
| El colladet Roig des de la senda de la Mina. |
El camí acaba a una pista i cal seguir-la avall, només retallant-la en un lloc que fa molta volta. Seguint la pista finalment arribem a un encreuament de camins, ja molt prop de la mina 800. Des d'ací tenim l'opció de seguir la pista 800 cap al poble però com que les pistes són sempre més monòtones decidim allargar més el sender i continuem per la senda que puja cap al Clotxó de Pau.
Pugem entre vells bancals, sempre sota el pinar de pi blanc que ara creix per tot arreu, fins que arribem al camí del Racó vora el clotxó. Des d'ací la senda continua cap al clotxó de la Xurra però nosaltres ara seguim el camí del Racó avall de tornada a Artana.
 |
| Pista a la Mina. |
 |
| Senda al Clotxó de Pau. |
 |
| Clotxó de Pau. |
 |
| Tram empedrat del camí del Racó. |
El camí ens porta a la pista 800 i la seguim uns metres travessant la Marjaleta i també el barranc de Castro fins que agafem la pista traçada sobre el camí vell de la Vall. Seguirem ara esta pista que ens porta a l'antiga fàbrica química abandonada on, travessant les Creus, refarem el camí de l'inici.
 |
| Camí del Racó. |
 |
| Camí vell de la Vall. |
Ja només ens queda buscar un bar per a acabar el dia abans de tornar a casa.
Ací está el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
Volta a la Serra d'Artana
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada