dissabte, 1 de setembre de 2018

CORATXÀ: A LA PUNTASSA PEL MAS DE PITXI, EL CINGLE DE SANT JAUME I L'ESCALETA


Ens acostem una vegada més a la Tinença de Benifassar per tal de pujar un nou vèrtex. Al juliol passat vam estar al tossal d'en Canadé i ara ens toca pujar al cim del davant, la Puntassa de Coratxà, només separats pel profund barranc de la Canal.
Ben d'hora arribem a Coratxà que presenta l'aspecte d'un poble fantasma, amb cases arreglades però sense ningú a la vista. Quan ens equipem per a moure veiem un veí que s'està pintant les finestres de casa i parlant amb ell sobre la ruta ens explica com estan alguns dels camins cosa que sempre s'agraeix.
Comencem a caminar eixint del poble per llevant. Eixir del poble és fàcil perquè només són tres carrers així que a dos passes de l'edifici que fa d'ajuntament ja n'estem fora. Agafem el camí dels Plans, pista formigonada que fa la volta al tossalet on s'alça el poble per anar als plans de l'altra banda on hi ha la terra bona per a cultiu. Nosaltres no seguirem la pista sinó que de seguida trenquem a la dreta per una altra que baixa cap al barranc de la Canal. Seguim la pista només uns metres perquè de seguida que baixa a l'altura del barranc dels Racons l'abandonem i travessant el barranquet seguim per l'altra banda el camí de ferradura del mas de Pitxi que ens portarà al mas, primera fita del dia.
El camí puja entre pins cap a un llomet. Quan arribem a transpondre'l els pins deixen pas a alguns orons esparsos que dominen el barranc dels Pedrissals. Travessem el barranquet i pugem per l'altra banda on el camí es fa menys evident, sort d'algunes fites ben ficades que ens ajuden a no perdre'l mentre arribem a la lloma de la Fredat. Ací retrobem el pinar de pi negre i també una pista que ve des del poble fent molta volta. La seguirem per la dreta de baixada mentre gira passant de la solana a l'ombria on mor. El pinar canvia radicalment de la solana a l'ombria, ací es troba acompanyat de boixos, grèvols i orons i s'han replantat omes i til·lers dins del projecte life "renaix el bosc".
En este pinar en ombria trobem un grupet de xicots que estan buscant bolets sense massa sort pel que es pot vore a les cistelles que porten.
Davant nostre hi ha el mas de Pitxi, de l'altra banda del barranc de Pitxi. El camí que seguim fa la volta seguint les corbes de nivell per passar de l'altra banda del barranc i, quan hi passem, la vegetació canvia i el pinar deixa pas al carrascar, acompanyat també de caducifolis.
Plaça de Coratxà.

Pista de la Canal.

Camí del mas de Pitxi.

Coratxà des de la Solaneta.

El tossal d'en Canadé de l'altra banda del barranc de la Canal.

Pista per la lloma de la Fredat.

Bosc de la Fredat.

Pinar amb boix a la Fredat.

Orons arribant al mas de Pitxi.
Arribem al mas de Pitxi, bastit en el collet que separa un rellomet que se'n separa de la vessant just on hi ha lloc per a fer-hi un parell de bancals. El mas ara es troba ja mig assolat i fins ací arriba una pista traçada sobre el vell camí i que aprofitem per continuar la ruta.
Seguim la pista que planeja sota els cingles que voregen la mola de Mitja Vila on es troba el vèrtex de la Puntassa (a la punta de la Mola).
La pista aboca a una pista més ampla, que ve des de Coratxà seguint el vell camí de Penarroja de Tastavins just a sota de la Puntassa que queda dalt nostre i dominant tots els voltants. Nosaltres seguirem ara el camí de Penarroja, el mateix que segueixen els romers de Vallibona cada set anys per anar a l'ermita de la mare de Déu de la Font de Penarroja.
Als peus de la Puntassa la pista i el vell camí se'n separen i mentre la primera continua fent la volta a la mola de Mitjavila la segona enfila recte la llarga lloma que acaba al Cingle de Sant Jaume.
Ens separem un poc del camí per fer un mos descansant dalt dels costers que miren cap al riu o barranc de la Canal, amb el tossal d'en Canadé de l'altra banda. Després del descans continuem camí cap al cap del cingle deixant enrere la Puntassa de la mola de Mitjavila.
Arribats al cap de dalt del cingle una fita ens indica que encara ens queden dos hores per a arribar a Penarroja. De l'altra part marca 5 hores cap a la Vallibona. I és que per ací passa cada set anys la rogativa de Vallibona a Penarroja en el camí d'anada.
Des de dalt del cingle es domina perfectament el barranc (o riu) de la Canal que separa Coratxà i la Serra de Sant Cristòfol del Tossal d'en Canadé i la Serra Pelada. Davant nostre queda el Matarranya i també Penarroja que no es veu amagada als peus de les roques del Masmut.
Davant nostre baixa el vell camí que amb un ben traçat graó salva un primer esglaó i s'arrapa a una faixa per acabar de salvar l'alt cingle. Arribats al peu el camí entra en un pinar jove entreverat de carrasques i, travessant-lo, arriba al collet on hi ha les Bassetes. 
Mas de Pitxi.

Pista (vell camí) d'entrada al mas de Pitxi.

El Cingle de Sant Jaume.

La Puntassa, la Canal i, al fons la mola de Fredes.

Fita de la rogativa de Vallibona.

El Matarranya des del cingle de Sant Jaume.

Davallant el cingle de Sant Jaume.


Collet a les Bassetes.
Un bassot d'aigua li dóna sentit al topònim a les Bassetes. Ací el vell camí de Penarroja continua recte pujant cap al tossal d'en Bassada. Una pista poc xafada creua el coll de banda a banda i la seguirem cap a l'esquerra.
Baixem un poc i a la primera revolta trobem l'assolat maset del Ginero. Passem per l'era del mas i continuem baixant pel vessant cobert de carrasquissos cap al mas d'Antolino. La pista passa per l'era del mas. D'una banda i mirant al barranc d'en Ferri queda la casa i de l'altra un gran porxe que fa de pallissa.
Deixem enrere el mas d'Antolino i la pista va baixant cap a un barranquet que baixa del Cingle de Sant Jaume. Allí s'hi troben les Carrasques d'Antolino, una dotzena llarga de carrasques grans que han sobreviscut al pas dels anys i a la destral de l'home sent un dels pocs exemples de bosc madur que encara resten.
Deixem enrere les carrasques i continuem per la pista fins que travessa un nou barranquet, en este cas la capçalera del barranc d'en Ferri. Ací cal abandonar la pista i seguir una senda que ens tornarà a pujar cap a les altes moles.
Només seguir la senda a la dreta queda una ampla balma on, antigament guardaven ovelles i ara s'hi guarda una vella màquina excavadora. Des d'ací seguim la senda que no està massa xafada però és evident i, allí on no ho és tant, hom ha posat fites per a trobar la continuïtat. La senda puja pel barranquet i el travessa a buscar la carrasca Grossa, un bell exemplar ja centenari. Per dalt d'ella continuava el vell camí del Molinar però ara està perdut i cal baixar novament al barranc i buscar les fites que assenyalen on és la drecera que ens portarà a l'Escaleta.
Pugem per dins del barranc fins que trobem el salt de l'Escaleta. Encara que no porte aigua fóra insalvable si en d'altres temps no s'hagués ficat una escala de fusta (l'escaleta que li dóna nom) per tal de salvar-lo.
De l'altra banda les fites ens marquen el punt per on el pujador continua fins a arribar a lo Càdec, amb majúscules, magnífic exemplar de Càdec o ginebre (al meu poble no diferenciem el Juniperus Oxycedrus del Juniperus communis).
Els Molinars.

Mas d'Antolino.

Carrasques d'Antolino.

El mas d'Antolino des dels Molinars.

Excavadora arrecerada sota una balma.

Camí dels Molinars.

Carrasca Grossa.

Drecera de l'Escaleta.

Pujador de l'Escaleta.

Lo Càdec (juniperus oxycedrus).
Dalt del càdec corre una pista, la mateix que hem abandonat al seguir el camí de Penarroja, i per ella seguim a la dreta a buscar un pujador a la mola.
La pista ací no està gens xafada i l'herba creix de manera que quan passem sota les coves d'Antolino quasi sembla més un prat llarg que un camí. Al passar sota els cingles travessem unes fontasses on en temps humit deu brollar l'aigua per la vegetació que s'hi veu i continuem recte fins que finalment acaba girant a l'esquerra cap a la costera. Ací enllacem amb el vell camí de l'Esclerola que continua en la direcció que segueix la pista. Nosaltres seguim per l'esquerra pista amunt, encara que anomenar pista a l'ample caminal obert entre el pinar és pujar-li molt la categoria.
Seguim pujant amb forta costera i anem trobant fites d'ací i d'allà que ens ajuden a trobar el pas allà on es difumina entre els pins fins que arribem a un punt on un cartell ens indica la direcció a seguir per a superar l'Escarra de Mitja-Vila. Ací el camí gira cap a la costera i enfila amunt fins que arriba al cingle que voreja la gran mola de Mitja-Vila. El camí s'arrapa al cingle i per la vora puja entre dos penyes abans d'enfilar un ample badall per on munta al cim.
Amb unes senzilles voltes entre els pins que s'aferren a les vores de la mola arribem finalment al cim, despullat d'arbres i on unes pedres ficades a la vora marquen la continuació d'un camí d'altra manera invisible. Cal seguir ací per dalt la mola abandonant el vell camí de l'Esclerola que pel maset de Cinto baixava als Plans abans d'entrar a Coratxà. Nosaltres seguirem ara quasi un parell de quilòmetres per dalt la Mola on sembla que caminem pel cel doncs res hi ha més alt que nosaltres arreu d'on mirem. És una sensació singular.
Finalment arribem prop del capoll de la mola.  A l'esquerra s'obre una escletxa per on baixa el barranc d'en Ferri cap a l'Escaleta i també un pas ramader arrapat als cingles. A la vora tenim l'avenc de l'Ase que sembla l'entrada a un infern humit i fresc. Davant nostre una antena marca el lloc on hi ha el vèrtex.
"Pista" del Revoltó.

Camí de l'Esclerola.

Indicació a "l'Escarra de Mitja-Vila".

Escarra de Mitja-Vila.

Superant el cingle de la mola.

Arribant al cim de la Mola de Mitja-Vila.



Avenc de l'Ase.

Cim de la Mola.
El vèrtex de la Puntassa està coronat per una antena del Saih de l'Ebre i és que ací dalt hi ha una estació meteorològica en línia de manera que podem saber en tot moment quin temps hi fa. A la vora està el vèrtex geodèsic de l'IGN i un poc més avall la cova de  la Puntassa, mirant ja al cingle que tanca el cim pel nord.
Després d'estar-nos una bona estona admirant el paisatge infinit que se'ns obre davant dels ulls cal continuar la ruta de tornada ja cap al poble de Coratxà.
Ens desviem un poc del camí per a guaitar la cova de la Mestra, oberta al pla cim de la mola abans de continuar fins al maset del Serenero, mig assolat. Ací arribem a una ampla collada que uneix la Mola de Mitja-Vila amb la Solana i la Fredat. Per ací passa també la pista que movent de Coratxà passa pels Plans i des d'ací continua fent la volta a la Mola (i que hem trobat anteriorment un parell de vegades). La pista segueix el vell camí de Penarroja i nosaltres ara podríem seguir la pista fins al poble però per evitar la montonia del camí decidim agafar una vella drecera que s'arrapa a la vessant de la Solana.
El camí travessa un pinaret menut i continua per l'esquerra d'un barranquet que baixa cap als Plans. Tot i que no és massa transitat no és difícil de seguir.

El camí, vell i ben traçat, davalla buscant el barranquet i el segueix fins als primers bancals dels Plans on hi ha les millors terres de cultiu del poble.
Coratxà s'alça de l'altra banda dels Plans on dalt d'un tossalet que el domina hi ha l'església de Sant Jaume. El poble s'escampa buscant la solana de Sant Jaume.
Travessem els Plans on el camí, ample, va recte vorejat de parets de pedra que impedeixen els animals entrar als camps, i és que a més de camí també és un lligallo o pas ramader. Arribem així a la pista que hem deixat abans. Davant nostre continua un pas cap a un collet que separa Sant Jaume de les Moletes. El vell camí puja al recte però no en trobem la traça així que seguim pel pas fins al collet vorejant els pinars. Quan arribem a dalt de l'altra banda hi ha el barranc del Quinto des d'on puja un vell camí. Seguim ara a l'esquerra un parell de centenars de metres que és el que ens separa de l'església de Coratxà.
L'església de Sant Jaume de Coratxà és una vella església de reconquesta, amb el cementeri al costat com era tradicional a l'edat mitjana. El poble que devia estar al seu voltant ha anat construïnt-se més avall buscant el sol i un lloc més planer de manera que ara es troba prou separada del poble.
Ens estem  una estona visitant l'església (per fora) abans de baixar cap al poble per a finalitzar la ruta al mateix punt on l'hem començada, l'ampla plaça del poble on hi ha una font i on ara hi trobem alguna poca gent més. A l'ombra del gran til·ler que hi ha a una vora s'estan fent la partida alguns veïns i ens acostem a xerrar i què ens expliquen alguna cosa del poble i dels voltants per conèixer millor els paratges que hem recorregut.

Vèrtex de la Puntassa.

Mola de Mitja-Vila.

Fita que marca el camí de Penarroja.

Camí de Penarroja.

Los Plans amb l'església de Coratxà al fons.

Pas arribant al poble.

Cementeris civil i religiós de Coratxà.

Església de Sant Jaume.

Coratxà des de Sant Jaume.


P.S:  A Coratxà hi ha una estació meteorològica automàtica d'AVAMET que ens permet saber quin temps farà, a més de l'estació automàtica del SAIH de l'Ebre que hi ha a dalt la Puntassa. A més també la conselleria de Medi Ambien té una estació de registre de contaminants dalt del poble davant l'església de Sant Jaume.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc
Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada