dissabte, 15 de setembre de 2018

GR 333: DE VILLAMALUR A LA TALAIA TORNANT PEL CAMINO DEL MAS DE TAIDE

Un any més i seguint la tradició comencem el curs senderista a Villamalur, i ho fem amb una ruta curta per a fer l'esmorzar llarg i enllaçar amb la prova de vaques de la una. Aprofitem també per fer un tram del nou GR-333 que ens queda pendent de fer. No per desconegut sinó més bé pel contrari.

Així que amb calor però núvol eixim de Villamalur mentre el poble que està de festa encara dorm. Eixim pel camí de l'Alcúdia que mou des de la Era del Concejo i puja per una pista encimentada amb forta pendent cap al castell passant per la vora del dipòsit d'aigua. Per ací s'ha traçat el nou GR-333 i el seguim per completar tots els trams encara que no és cap ruta que no coneguem, més bé el contrari doncs l'hem recorreguda moltes vegades.
El camí ens porta pels peus del castell que s'alça a la nostra esquerra mentre que a la dreta anem deixant la Hoya del Castillo, on encara hi ha bancals treballats. Arribem així a un collet que separa el tossal del castell amb el tossalet de Hoya Arriba. Just ací un cartell indica la senda de pujada al castell. Nosaltres hui no pujarem i seguirem recte cap al collet de la Royaliza on, per l'esquerra, baixa una senda al Rubielo. Però hui ens toca seguir el GR així que  continuem pista avant passant per la Royaliza on creix un pinar de rodeno sobre els gresos rojos que li donen nom a la partida. Ací podem distingir les dos classes de pi presents a Villamalur, el pino negro (pinus pinaster) i el pino blanco (pinus halepensis), diferenciats pel color de les pinotxes, i que creixen a cada una de les bandes del camí.
Després d'un xicotet collet planegem un poc sota los Corrales del Mas fins que arribem a un coll on hi ha una bifurcació de camins. Recte continua el camí vell d'Alcúdia cap al collado del Quincallero, per la dreta baixa una pista a la Tejería, mentre que per l'esquerra en baixa una altra cap a la Cueva del Mas.
Seguim ara pel camino de Alcudia descartant al principi una drecera que puja recte al Cabezo on hi ha el conjunt de trinxeres més ben conservat de tot Espadà. Pel vell camí travessem tota l'ombria del Cabezo fins que arribem al corral del Jupillo, assolat. Un poc abans hem deixat a la dreta el camí que puja a les trinxeres del Cabezo i que enllaça ací mateix, a l'ample planell que s'estén entre el Cabezo i la Buitrera. Per la dreta continua un sender cap a la Buitrera que ara es troba molt tapat.
Senyals del GR a l'eixida de Villamalur.

Passant per la Royaliza.

Encreuament a los Corrales del Mas.

Camí d'Alcudia per l'ombria del Cabezo.

Corral del Jupillo.
Des d'ací baixem per l'altra banda, resseguint els barranquets que baixen a buscar el Quinquillero. El vell camí manté la cota buscant la divisòria per on passa la ratlla de Suera i, una vegada assolida, baixa sota un bosc mixte de sureres i pins fins al colladico Royo.
Al colladico Royo el vell camí d'Alcúdia trenca a l'esquerra seguint les marques del GR, però no del GR333 sinó del GR36 que continua per ell fins a Alcúdia. El nou GR333 travessa el coll i puja per l'altra banda seguint la ratlla del terme de Suera a buscar la Talaia i nosaltres continuem per ell.
Després d'una curta pujada sota el pinar arribem a la primera de les diverses fites de terme que anirem trobant. El sender s'ha traçat seguint la ratlla que ací va, més o menys, per la divisòria d'aigües.
Arribem a una nova fita emblanquinada i comencem una baixada cap a un collet que ens separa de les faldes de la Talaia. A l'esquerra queda el Cantal mentre a la dreta  queda el Repasto. Arribats al collet trobem una fita que ens marca el punt on ens hem de desviar per un caminet poc clar (però enfitat) i que ens porta vora la carrasca del Repasto.
Baixant al colladico Royo.


Colladico Royo o del Quincaller.

Fita de terme entre Suera i Villamalur.

Sender per la ratlla.


Fita que assenyala el punt on hi ha la senda del Repasto.
 Abandonem així el GR però quan baixem pel pinar trobem algunes senyals velles del GR i és que per ací passava el primer traçat del GR36 després de pujar a la Talaia. El camí és fàcil de seguir i el bosc de pins i alcornocs lliure de sotabosc facilita l'avanç però tot i així pot resultar perdedor, nosaltres ací anem seguint un track del Centre Excursionista de Castelló que ens orienta per on no hem d'anar.
Seguint el camí baixem al barranco del Tajo, ombrívol i fresc on creix una vegetació més humida. El camí enllaça amb una pista que ve des de la pista asfaltada de Matet però nosaltres no la seguim i amb el track a la mà pugem per l'altra banda, seguint senderes d'animals a buscar el corral del mas de Taide. Seguim traces de senders d'animals i llevat de la pendent pugem sense cap altre  impediment fins a enllaçar amb la pista que entra a la Talaia pel mas de Taide just on fa una revolta.
Seguint la pista a l'esquerra aniriem pel corral del mas de Taide a buscar la Nevera de Cuatro Caminos o, un poc més avant, el GR333. Per la dreta baixaríem a la pista de Matet prop de la fuente de Chércoles, però nosaltres no fem ni l'una ni l'altra sinó que seguim la pista avall uns metres i busquem per la dreta el vell camí del mas de Taide que puja des de la caseta del Cantal. No és la primera vegada que hi passem encara que el primer tram ens costa un poc de trobar.
Surera del Repasto.


Antigues marques del GR-36.


Grans sureres al barranco del Tajo.

Barranco del Tajo.

Pujant camp a través.
Baixem per un rellomet, sempre sota el bosc ara de pins ara de sureres, que és omnipresent a tota la ruta fins que passem vora un corral assolat. A partir d'ací el camí enfila avall, no sempre net, fins que arriba al Falgueral on trobem la pista asfaltada de Matet. Ací enllacem amb el camino viejo de Segorbe que ens entra per l'esquerra (seguint la pista) i que a partir d'ací seguirem fins al poble.
Travessem la pista i continuem sota el pinar madur i sense sotabosc que baixa cap al barranco de Gabarra. El camí està prou clar i però cal anar atents perquè el caminar tou sobre la pinotxa pot amagar algun clot o pedra no esperada. Seguint-lo arribem a la pista que voraja el barranco de la Gabarra i la seguim a la dreta.
Deixem a l'esquerra la senda del Matapollar i davant nostre ja veiem la caseta del Cantal, un dels quatre refugis oberts que hi ha al terme de Villamalur i que sempre és benvingut en cas de pluja. Per ací passa el GR36 que baixa des del colladico Royo i se'n va cap a la fuente el Prau i des d'ací hem començat més d'una ruta.
Però hui encara ens queda un bon tros per acabar i continuem pel camino de Segorbe que passa per darrere de la caseta i puja a buscar la pista de Matet. Enllacem amb la pista que s'ha traçat quasi completament sobre el camí vell (de fet el tram que no coincideix és molt difícil de passar per estar el camí emboscat).
Baixant al Fargueral pel camí del mas de Taide.

Apartant pins del camí.

Travessant la pista de Matet pel Fargueral.

Caseta del Cantal.

Camino Viejo de Segorbe.
Ja només ens queda seguir l'asfalt que no se'ns fa gens monòton mentre disfrutem dels paisatges de Villamalur.
Seguint l'asfalt deixem a l'esquerra la senda que baixa a la fuente del mas del Moro (i al Prau) i a la dreta una pista que puja cap al Jupillo. Un poc més avant passem per la caseta de la Tejería i, a una raconada, deixem a la dreta una pista que puja cap a los Corrales del Mas.  Davant nostre ja tenim el Castillo i travessem la Hoya del Castillo on encara es veu la mà de l'home abans d'entrar al poble per la Era del Concejo.
Camino (ara asfaltat) viejo de Segorbe.

Villamalur des de la Tejería.

Arribant a Villamalur.

Panell del GR-333 a l'entrada de Villamalur.
Hem fet el camí de pressa i no ens ha pillat l'aigua que semblava amenaçar tot el dia encara que la humitat era tan alta que hem acabat xops d'igual manera. Per tant ara toca refrescar-nos i ho fem al bar (a dins per si plou) davant d'un bon i llarg esmorzar. I després de l'entrepà i el carajillo toca seguir la tradició i anar a vore les vaques a la plaça del poble (darrere de la barrera), i esperant les vaques estem que arriba l'aigua que pronosticaven de manera que encara acabem ben banyats el curt tros des de la plaça als afores del poble on hem deixat el cotxe per tornar cap a casa.
Esperant que solten les vaques.



Ací està el track:


I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

Villamalur sense perdre el castell de vista
Villamalur: el Castillo i les trinxeres del Cabezo
Suera: de Castro a la Buitrera per la Sima i el Cantal
Circular als pinars de Villamalur: del Cantal al Perrudo pel Bobanar i el barranco Berniches 
Del Cantal a la Nevera de Cuatro Caminos pels pinars de Villamalur
Trinxeres del Gobanar des de la caseta del Cantal 


Powered by Wikiloc

Més informació:
  • Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies
  • Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
  •  (1909) Minuta del MTN de Villamalur IGN
  • (1987) Clasificación de las vias pecuárias existentes en el término municipal de Villamalur. Generalitat Valenciana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada