Al ple de l’estiu la calor apreta de valent i no convida massa a eixir a caminar, però si triem una bona ruta i ens alcem ben enjorn podem fer una ruta sense patir (massa) calor. I així ho hem fet hui, eixint ben de matí per a posar-nos en marxa amb la frescor del matí i caminant a l’ombra per a baixar sentint la frescoreta de la marinada abans d’acabar la ruta.
Per a fer-ho ens hem acostat al terme del Castillo de Villamalefa i, concretament, a la part més alta del seu llarg terme que queda als peus de Penyagolosa. Entrem per la pista del Revolcador que porta a la Banyadera fins que arribem al punt on una paleta indica «Refugio masia Agustina» des d’on començarem a caminar.
Ens trobem al Pas Real d’Aragó, que fa de límit entre els termes de Llucena i el Castillo així com també separava el senyoriu de l’Alcalatén i el ducat de Villahermosa. També era el límit del bisbat de Tortosa i el de València i és la frontera lingüística entre el castellà i el valencià.
L'assegador, pas o camí Real d'Aragó forma part d'un assegador més llarg que baixava i baixa des de la serra de Gúdar fins a la Plana i rodalies. Per ací passaven fins fa ben poc les raberes d'ovelles de Mosquerola per a anar a extrem a Artana o Onda, tal i conforme han vingut fet els pastors trashumants des del segle XIII. Nosaltres el seguirem durant uns quants quilòmetres hui, baixant des del Pla de la Creu i la Lloma Saltadora, però serà a la tornada.
Comencem a caminar per la pista que entra cap al mas de Chimús, on la conselleria va construir un refugi que va batejar amb el nom del mas d’Agustina, mas proper que s’alça dalt del tossalet que tenim a la dreta i que dóna nom a la partida. A la dreta deixem la partida de las Cuevas Labradas, topònim ben clar doncs a las Cinglas que tenim a dalt s’obren tota una sèrie de coves que semblen treballades per un orfebre. Per darrere trau el cap Penyagolosa, present al llarg de tota la ruta.
La pista baixa a buscar el barranco del Mas de Agustina fent una volta per salvar el desnivell, el travessa i continua per l’altra vessant. Baixem per la dreta del barranc i de l’altra part s’alça l’assolat mas de Sallarc entre un pinar jove que creix als antics bancals del mas. Allà on no hi havia bancals les carrasques són dominants i s’arrapen als peus del cingle.
Estem a primers de juliol i la primavera encara s’allarga a estes altures de manera que tot encara està verd. A finals de més, si no plou, de ben segur que l’herba que ara encara creix ja s’haurà assecat i les carrasques no presentaran el verd clar dels brots nous.
Caminem avall i apressa aprofitant la frescor del matí i no costa molt arribar al mas de Chimús. No arribem però al mas, un centenar de metres abans hi ha un trencall de pistes i seguirem per la de dalt, que passa per dalt del mas per a girar cap al nord i enfilar cap a Penyagolosa que ja veiem davant nostre. A partir d’ara seguirem el vell camí del Castillo a Sant Joan de Penyagolosa, un dels «camins del Penyagolosa» per on en altres temps pujaven els pelegrins del Castillo i Ludiente a l’ermitori de Sant Joan i per on, encara ara, pugen en romeria «laica» els moderns senderistes d’Onda, Fanzara o Ayódar (entre d’altres) a Penyagolosa. El camí puja per la vora del barranco de la Juaneta i del Regallet estalviant així la volta que fa el Pas Real d’Aragó que discorre sempre pels cims.
Seguim per l’ombria del Vedado (o Vedat), mas i muntanya pública adquirida als anys 70 i reforestada per l'antic ICONA que van ser també qui va fer la pista per la que anem. Només cal vore els xiprers de la vora, típics de les repoblacions i pistes forestals obertes en aquella època. Seguim la pista que corre per dalt del barranc de Juaneta. De l’altra banda queda el Mas de Aragón, aigües avall, i el masico Quemau, quasi a la nostra altura. Per allí vam anar a caminar a l’octubre passat en una ruta també espectacular. Hui la ruta és més senzilla i per a tots els públics però el paisatge no desmereix amb aquella amb vistes continues de la cara sud de Penyagolosa.
Quan deixem a l’esquerra el punt on el barranco de los Rincones engrava amb el del Regallet la pista comença a pujar cap a la dreta. Ací una grossa fita marca el punt on ens hem de desviar per a seguir el vell camí que puja cap als Collaos. Al principi no sembla massa clara però de seguida es veu la traça del camí vell que baixa cap al barranc.
 |
| Penyagolosa i la Golosilla, que ens acompanyaran bona part de la ruta. |
 |
| Cingle de las Cuevas Labradas. |
 |
| Mas de Sallarc. |
 |
| El mas de Aragón i el Montudillo. |
 |
| El mas de Chimús. |
 |
| Penyagolosa des del mas de Chimús. |
 |
| El barranco de la Juaenta i la Ombria del Vedado. |
 |
| Los Rincones, la Golosilla i Penyagolosa. |
 |
| Los Rincones sota el cinglo |
Passem per dalt d'una font amb gamelló de ferro i per la vora d'una altra amb gamellons de fusta. No sé quina de les dos serà la Fuen Roya que marca el mapa, pot ser les dos tenen el mateix nom. Poc després travessa el Barranco del Lobo i baixa a buscar el barranco del Regallet, que seguirem. Travessem el Regallet per canviar de vessant pujant entre un bosc esclarissat on alternen les carrasques, els pins i els ginebres. Dalt a l'esquerra queden les Ginebrises, i una vella senda puja cap a elles. Entre els cingles de roca que hi ha un poc per tot arreu sovintegen els ginebres i pot ser d'ahí li vinga el nom al mas, encara que també hi ha carrasques i pins distribuïts aleatòriament, o això sembla. Nosaltres però continuem en una pujada que a pas assenyat no se'ns fa gens pesada ans tot el contrari, podem gaudir del paisatge tant interessant que ens envolta.
Passem sota una cova paredada i el camí gira, sota el tossal on s'alça el mas de Llac que no vorem fins que no estiguem quasi damunt. Anem girant per pujar per la part on la costera és menys empinada i on no hi ha cingles. Tot i això la part final s'agafa als garrons i cal fer un esforç per arribar al mas.
El mas de Llac o dels Collados és un dels pocs masos de la banda sud de Penyagolosa que es troba en bon estat, i és que fins fa relativament poc ha estat habitat i ha estat l'últim a abandonar-se. Ara però els vells masovers encara pugen de tant en tant i manetenen un grapadet de vaques que trobem pasturant sota el pla de la Creu.
Passem el mas i encara pugem un poc més per arribar al coll que li dona nom al mas i on enllacem amb l'assegador reial d'Aragó. Just ací passa també el camí real de Xodos a Llucena que puja pel mas de les Penyes i continua per las Casicas del Bosque.
En el mateix coll hi ha un ample pla, antigament cobert d'herba i per on ara passa la pista, és este el Pla de la Creu (per als de Xodos) o el Plano de la Cruz (per als del Castillo), doncs per ací passa el pas reial però també la ratlla de terme, la divisòria d'aigües i la de llengües.
Fa anys passant per ací vam parar a preguntar al mas de Llac i la masovera (la Abuela) parlava un castellà ple d'aragonesismes preciós. Un poc després va arribar l'home que parlava un valencià riquíssim i és que ell, com ens va dir, era de Xodos, del mas del Torreter, a uns centenars de metres l'un de l'altre.
A Penyagolosa hi ha dos plans de la Creu, el que hi ha als peus del tossal del Marinet, al camí dels pelegrins i el que ara ens toca, anomenat també el Plano de la Cruz. Antigament hi havia un prat que era punt de trobada dels masovers dels voltants per a fer bureo, fins i tot hi havia una caseta que feia d’hostalet. Hui en dia la pista ha fet malbé el prat. El lloc també es conegut com el Collao o els Collaos com també s’anomena a vegades als masos dels voltants.
Per ací puja el Pas Real que ve des del Contaor i continua amunt cap a Penyagolosa per la costera del Baró. Una pista segueix el traçat de l’antic pas real però com no pot pujar a pits les costeres ho fa fent més volta. En este cas molta més volta. Per ací també passa un dels dos camins que unien tradicionalment Xodos i Villahermosa. L’un anava per l’ombria de Penyagolosa, més propi per a l’hivern. L’altre, que passa per ací, passava per la solana, normalment lliure de neu fins i tot al ple de l’hivern. Des d’ací per tant continua el vell camí de ferradura cap al Cantal de Miquelet i la fuente las Mozas cap a Villahermosa. De l’altra banda queda el terme de Xodos i allí baixa el camí cap a Xodos que s’ha aprofitat per a fer l’entrador en cotxe al mas de les Penyes, tallat amb una cadena per a evitar el pas de vehicles motoritzats. També la pista que puja cap a Penyagolosa està actualment barrada per a evitar el pas de vehicles a causa de l’excés d’afluència a la Banyadera.
 |
| Les Ginebrises. |
 |
| El camino de San Juan pujant pel barranco del Regallet. |
 |
| El barranco del Regallet i l'Ombria del Vedat. |
 |
| Revoltes del vell camí per a superar la part de més pendent. |
 |
| Costera del mas de Llac. |
 |
| El mas de Llac o de los Collados i el barranco del Regallet. |
 |
| Xodos des del Pla de la Creu. |
 |
| Bassot del Pla de la Creu. |
Nosaltres seguirem ara el pas real de tornada cap al punt on hem deixat el cotxe i ho farem pel traçat ver, evitant la pista que fa més volta encara que també va a parar al mateix lloc.
A partir d’ara durant un bon tros seguirem les marques blanques i grogues del PR-CV-79 batejat com a camí dels Nevaters per ser este el camí que seguien els nevaters per a baixar la neu de Penyagolosa fins a la Plana. Ací el camí dels Nevaters coincideix amb el Pas Real d’Aragó i enfila recte cap a un capoll que queda dalt dels Collaos mentre que la pista pega la volta passant per la font del Pi. Nosaltres seguirem el vell camí que passa pel mig del pas delimitat per parets pujant recte. Dins del pas, que ací fa entre vint i quaranta metres d’ample, hi ha un bassot, quasi al capoll. Quan el deixem enrere tenim a l’esquerra la pobreta font del Pi, amb uns gamellons de fusta mig corcats i que queda encara dins del pas però a la vora de la pista que va per baix. Enfilem des d’ací recte cap al Cabeço Roig que s’alça davant nostre travessant les llomes pelades on creixen el coixenet de monja, l’espígol, la camamil·la i algunes herbes. A l’altura que estem les trobem en flor i ens alegren la vista.
El pas ve a eixir a la pista als peus del Cabeço Roig i ara hem de seguir la pista traçada pel mig de l’antic pas. Es recomanable girar el cap de tant en tant per a disfrutar de les millors vistes de Penyagolosa que són les que deixem enrere. Avancem ràpid i passem sota els cingles que volten per ponent el Cabeço Roig, on s’ajunten els termes del Castillo, Xodos i Llucena i de seguida passem per l’ample collao que l’uneix a la Lloma Saltadora on antigament hi havia un comptador d’ovelles que li va donar el nom del Comptador. Ací a l’esquerra, barranc dels Bassis avall, podem endevinar el riu de Llucena que corre al fons, i de l’altra banda la Lloma Bernat, mentre que a la dreta, barranco del Lobo avall, queda el barranco del Regallet per on hem pujat abans. Davant nostre només passar el Comptador tenim la Lloma Saltadora que s’allarga més d’un quilòmetre de punta a punta. Les marques del PR segueixen el camí vell que passa per l'esquerra, més prop dels cingles, però nosaltres seguim la pista traçada a l'altra banda del pas per a caminar més de pressa i així travessar la lloma.
Per la dreta, la vessant del Castillo, queda l'ombria del Vedat coberta de pinar que arriba a la part alta. Per l'esquerra, la banda de Llucena, els cingles cauen avall i ens permet disfrutar d'unes magnífiques vistes que arriben fins a la Plana i la mar. Allí damunt s’hi troba el corral del Xurro, actualment reconvertit en una caseta per a passar el dia. Travessem quasi tota la lloma fins arribar prop d’on la pista se’n desvia del pas i baixa per la dreta. A l’esquerra queda el camí que baixa a la Font Blanca, recuperat pels amics dels Camins de Ferradura de Llucena i per on passa la Ultraferradura, l’Ultratrail de Llucena. Nosaltres eixim ací de la pista i anem a buscar el vell camí seguint les marques blaves i blanques dels Amics dels Camins que s’uneixen a les blanques i grogues del PR.
 |
| Penyagolosa des dels Collaos. |
 |
| Marques del PR-CV-79 al pas real d'Aragó. |
 |
| El Cabeço Roig. |
 |
| Mas de Montoliu. |
 |
| El Pas Real d'Aragó i sempre present Penyagolosa. |
 |
| Pista traçada sobre el pas. |
 |
| El Cabeço Pelat i la Lloma Bernat des del Contaor. |
 |
| La llarga Lloma Saltadora. |
 |
| Llucena des de la Lloma Saltadora. |
Deixem enrere el camí de la font Blanca i continuem recte fins que trobem el punt on el camí dels Nevaters es desvia per a baixar per les Graes cap al mas del Sabater. Nosaltres seguirem recte baixant per les Roques del Vedat cap al mas de Miret. Ací ja comença a calfar de valent el sol que es reflexa en les blanques roques i fa que comencem a tindre calor. Confiem que l’airet de la mar no tarde molt en moure. De tota manera ja anem de baixada i apretem el pas per a arribar ben pronte al cotxe.
El Pas baixa per la Solana del mas de Sabater entre ginebres i savines que creixen entre les roques que baixen des del Vedat. Ací la senda està clara però no massa xafada i en algun punt cal fer una volta per a salvar les roques abans d’enfilar avall, per una llarga diagonal, que ens portarà a la pista. Travessem la pista i seguim el vell pas que ara entra dins d’un pinar per on només hi ha un estret sender que el travessa. Ací trobem alguns pins caiguts per les nevades i què, com ja no passa ningú, ningú ha llevat.
Baixem ara per la falda del tossal de Miret mentre que la pista fa la volta al tossal passant a pocs metres de les restes del mas i tornem a trobar la pista quan fa unes voltes formigonades per a salvar el desnivell que separa el mas del barranc de Miret.
A partir d’ací es pot seguir la pista encara que hi ha un darrer tram de sender que estalvia l’última volta d’esta, però està prou tapat d’argilagues i no convida a fer drecera.
La pista i el pas continuen ara per la vora del barranc de Miret recorrent un llomet pla que ens portarà al trencall del mas de Ximús, des d’on hem començat a caminar i on acabem una molt bona volta pels peus de Penyagolosa, ideal per a fugir de les calors estivals.
 |
| Penyagolosa des de la Lloma Saltadora. |
 |
| El Pas real per l'Alt de les Graes. |
 |
| Baixant per la Solana del mas de Sabater. |
 |
| Pinar de Repoblació al mas del Sabater. |
 |
| Salvant les Roques del Vedat. |
 |
| Travessant la pista. |
 |
| Cingla de las Cuevas Labradas. |
 |
| Tram de pinar espès als peus del tossal de Miret. |
 |
| Pista i pas arribant al mas d'Agustina. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
XVII pujada de Fanzara a Penyagolosa
Penyagolosa al voltant del Pic
Xodos: de la Vega al mas de Montoliu per la Carrascosa i la Canaleja
Cabeço Roig i Lloma Saltadora des del riu Llucena
mas de la Costa - Lloma Saltadora
del mas de la Costa al mas de Montoliu
Més informació:
Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló
Fuster Puig, Pau i Castillo gil, José (2018) Puertomingalvo. La Peñagolosa aragonesa. Mapa y guía excursionista. Ed. el Tossal cartografies
Fuster Puig, Pau (2008) Xodos. Mapa del terme municipal. Ed.XO2 naturalment
Fuster Puig; Pau (2010) Vistabella del Maestrat. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies
Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa. Mapa y guía excursionista. Ed. Alpina
Roncero i Ventura, Enric (2005) Al voltant de Penyagolosa Ed. Tandem de la Terra
Sancho Comins, José (1990) Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
Serrador Almudéver, José Pascual (2007) Descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. avantpress. I també al blog de l'autor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada