dilluns, 1 de maig de 2017

XODOS: DE LA VEGA AL MAS DE MONTOLIU PER LA CARRASCOSA I LA CANALEJA

Aprofitant el dia de festa ens acostem a Xodos per a fer una volta a l'ombra del Penyagolosa. El dia s'ha alçat fresc però clar i convida a caminar sense fred ni calor, així que ben de matí ens encaminem a Xodos i, sense arribar al poble, ens desviem cap a la Vega des d'on comencem a caminar.
A Xodos un grup de gent del poble han estat els darrers anys recuperant els vells camins, i marcant algunes rutes que han penjat els components del CIM Penyagolosa. Nosaltres seguirem una d'estes rutes; el SL-X-05 que puja per la Noguereta al mas de Montoliu, però retallant l'eixida des de Xodos i retornant pel SL-X-8 que torna pel Pou de la Canaleja.

Comencem a caminar pel camí dels Pelegrins però només fem uns pocs passos que el deixem a l'esquerra i continuem recte pel camí de les Roques Llises que en este primer tram coincideix amb la pista que també hi va.
Travessem una portera i seguim uns metres per la pista que de seguida deixem continuant a la dreta pel vell camí més dreturer que puja entre pins i carrasques.
El camí és ample i en molts trams conserva l'empedrat original. Discorre entre carrasques joves que semblen rebrotissos de velles carrasques carbonejades fa algunes dècades.
Quan les carrasques es fan més esclarissades travessem la pista i abandonem el vell camí d'Arminyà (o les Roques Llises) continuant recte travessant també el camí que baixa a la Romera de Dalt abans d'assolir un coll. A la nostra dreta un poc més amunt queda el mas de Miravet i les seues terres són les que hem estat travessant quasi des que hem eixit.
Camí de les Roques Llises o d'Arminyà.

Coll al mas de Miravet.

El barranc dels Flares i Penyagolosa.

La Lloma Bernat.
Deixant enrere el suau llomet davant nostre es troba la mas de Llamba, però entre nosaltres i ell queda el profund barranc dels Flares i el camí del mas de Llamba que ara seguim, més estret però de ferradura, enfila avall fent voltes entre el carrascar.
Moltes carrasques mostre els efectes de la gran nevada d'este hivern; branques partides, cimals trencats, balones tocant terra, arbres oberts són algunes de les coses que anem trobant mentre baixem però sortosament no cap ens impedeix el pas.
Baixant baixant arribem al pou Pardo, xicotet pouet situat sota la roca del Bou al carasol de la muntanya.
El pou ha estat també recuperat amb porta nova que guarda l'aigua dels animals que puguen caure.
Deixat enrere el pou en dos camellades arribem al llit del barranc que baixa sec i el travessem pujant per l'altra banda. El camí va pujant lleugerament resseguint la falda de la muntanya que cau cap al riu de Llucena anomenat ací el Barranc Fondo.
De l'altra banda del barranc Fondo queda la Lloma (Bernat) i a les seues faldes, davant nostre, el Pou de l'Assor bastant més important que el Pou Pardo que hem deixat enrere.
Un poc més avant i amunt pugem una costereta per arribar a l'era del mas de Llamba. Ací fem un descans recuperant forces perquè a partir d'ací tot el camí serà cara amunt fins que arribem al mas de Montoliu i és una llarga pujada seguint l'assagador que des del Pou de l'Assor.
La Roca del Bou .

Pou Pardo.

Barranc dels Flares.

Camí del mas de Llamba.

Mas de Llamba.

El barranc Fondo i el mas de la Moleta.
Enfilem recte per un llomet, entre les parets de l'assegador que retalla la pista que baixa al mas de Llamba fins que arribem a la pista de les Roques Llises, traçada seguint (més o menys) el vell camí al mas.
Travessem la pista i enfilem cap a la Noguereta, conjunt de cases que queda dalt nostre. L'assegador coincideix ací amb el camí del mas de Montoliu.
El camí travessa entremig les cases assolades que poc a poc van convertint-se en un muntó de pedres abans d'enfilar cap al cormo de l'allargassat tossal de la Noguereta.
Més amunt del mas hi ha la cisterna de la Noguereta que encara té aigua i és estrany no trobar cap altra font o pouet perquè als peus del mas hi ha un aflorament de gresos que normalment sol anar acompanyat de surgències d'aigua, en este cas els estrats deuen bascular cap a un altre lloc.
El tossal de la Noguereta està cobert de ginebres i savines i quan arribem a dalt de l'altra banda ens torna a aparèixer Xous, tan prop i tan lluny.
El camí travessa l'allargassat tossal i quan torna a enfilar amunt abandona l'assegador que per la dreta baixa al barranc dels Frares.
Als ginebres i savines s'afigen ara carrasques i alguns pins jòvens, molt afectats per processonària, i que ens acompanyen una curta pujada fins que trobem les traces d'una antiga pista de baixar fusta (o carbó?) que puja des del barranc dels Frares i que seguirem amunt.
Assegador de la Noguereta.

El Marinet des de la Noguereta.

L'Estret del riu des de la Noguereta.

Cisterna de la Noguereta.

Camí del mas de Montoliu.

Penyagolosa des del Tossal de la Noguereta.

Xodos des del tossal de la Noguereta.

Antiga pista per on s'ha traçat el sender.

La serra d'en Galzeran i la mar al fons.
Continuem pujant entre un carrascar carbonejat deixant a la dreta el Pinar de la Carrascosa i a l'esquerra el mas de la Carrascosa, a l'altra banda d'un barrancusset.
Un poc més amunt passem per dalt del Pouet de Detràs de la casa.
Continuem pujant d'una manera menys marcada per les faldes del tossal de la Carrascosa que deixem a l'esquerra mentre que a la dreta queda el barranc del mas de Montoliu, que s'enfonsa i ens separa del tossal del mas de Montoliu. La senda continua penjada mantenint l'altura sobre el barranc travessant els rodals de pinar que creixen a l'ombria.
La senda va mantenint la cota i travessa el barranc per la capçalera, entre els vells bancals del mas. Només travessar-lo pugem a trobar la pista del mas de Montoliu que es troba un centenar de metres més amunt, a un coll als peus del tossal del mateix nom.
El mas és un dels grans masos de Xodos, situat en la part més alta del poble a 1300 metres d'altura. Tot i estar abandonat encara es conserven les parets de les cases i bona part de les teulades i a les sues terres encara pasturen les vaques. Davant del mas s'estenen les pastures que cobreixen les esquenes del Cabeço Roig i del Cabeço Pelat.
Penyagolosa des de la Carrascosa.

Pou de detràs la Casa.

Barranc del mas de Montoliu.

Camí del mas de Montoliu.

Pista del mas de Montoliu.

El mas de Montoliu.
Ací mateix, al solet de l'era, aprofitem per fer un mos ràpid abans de continuar camí cap a la font del Pi per on passa la pista que ressegueix el Pas real d'Aragó.
La font aboca l'aigua a uns gamellons mig corcats. No és una font molt abundant doncs només recull l'aigua del tossalet de darrere però gràcies a les nevades de l'hivern encara cau un rajolí d'aigua.
Seguim ara per la pista cap al Pla de la Creu. Ací es cruea el Pas d'Aragó, el camí de Xodos a Villahermosa i al Castillo.
Per la vora del bassot continua la nostra ruta, seguint el camí de Xodos a Villahermosa que ací s'ha convertit en una pista que baixa al mas de les Penyes.
Baixant trobem els únics passejants del dia que saludem i avancem quan s'aturen al solell.
Cap al Pas real d'Aragó.

Font del Pi.

Penyagolosa des de la pista del Pas real d'Aragó.

Antic camí del Castillo.
La pista baixa per un rellomet però la senda se'n desvia per l'esquerra, baixant entre carrasques a buscar el barranc de les Penyes.
Baixem molt ràpidament fins al barranc que travessem quan es junta amb el de la Calderassa conformant el barranc dels Flares. Per l'esquerra continua un senderol que puja a Gargant mentre que nosaltres seguim el camí més ample i clar que baixa per la vora del barranc travessant-lo ací i allà.
En un moment donat el camí ample (una antiga pista abandonada) continua per la dreta travessant el barranc mentre que nosaltres seguim el vell camí del Castillo per l'esquerra pujant lleugerament entre el pinar.
El camí ens porta a la part de dalt del mas del Roig.
Passat el mas i sota una penya trobem una curiosa caseta de pedra, sota un abric, que manté el sostres de branques de ginebre i terra.
A partir d'ací el camí puja pel carrascar que creix a la solana de Gargant. No és una gran pujada però ja en portem moltes i ara pensàvem que només ens quedava baixar així que als xiquets se'ls fa llarga.
Però com totes les pujades finalment acaba quan arribem a les Piques del Ginebre, curioses piques de pedra encastades dins d'una paret de pedra sota una arcada.
Un poc més avant arribem al mas del Sord, on abandonem el camí del Castillo i trenquem a la dreta per la pista de Gargant.
Deixem enrere el mas del Sord i el dels Colejals, veí seu. Només passar-lo per l'esquerra baixa la ruta de la Canaleja.
Carrascal als Miquelos.

La Roca del Falcó i la de les Escales.

El mas Roig.

Caseta de pedra en un abric vora el camí.

Mas del Sord.

Els Colejals.
Travessem una portera i continuem avall per la senda que, entre el pinar, arriba al fons del barranc del mas de Vela.
Ara ens toca seguir el barranc, primer més tancat entre pinar i que més tard s'obre quan estem ja prop del Pou de la Canaleja.
El pou s'alça a la dreta del barranc i també ha estat netejat i arreglat amb una porta nova i una pica de pedra on cau l'aigua que rebosa. Com que portem prou aigua l'única que aprofita per beure és la gossa abans de continuar el camí.
Apretem el pas perquè ja ens queda poc. A partir d'ací la senda esdevé un carril ample per on poden passar els cotxes que entren a alguns bancals treballats que trobem, plantats de carrasques truferes i tancats per a què els senglars no facen collita.
El barranc s'obre en una ampla planícia quan ens acostem a la Vega. Per davant de la caseta de Ximo el Sastre la pista se'n desvia a buscar la pista del mas de Llorenç, però nosaltres seguim un poc més per dins del barranc per on va un antic assegador, arribant així al punt on se'n desvia el camí dels Pelegrins, a pocs metres d'on hem començat la ruta.
Portera al camí del pou de la Canaleja.

Barranc del mas de Vela.

Arribant al Pou de la Canaleja.

Pou de la Canaleja.

Carrasques truferes.

Xodos des de la caseta de Ximo el Sastre.

Pista del mas de Llorenç.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

L'Estret del riu de Llucena
de Fanzara a Penyagolosa
XVII pujada de Fanzara a Penyagolosa
Penyagolosa: al voltant del pic
Xodos a Villahermosa
Sant Pasqual a Sant Joan de Penyagolosa


Més informació:
  • Ajuntament de Xodos
  • Fuster Puig, Pau (2008) Xodos. Mapa del terme municipal. Ed.XO2 naturalment
  • Fuster Puig; Pau (2010) Vistabella del Maestrat. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies
  • Roncero i Ventura, Enric (1998) Penyagolosa. Mapa i guia excursionista.. Ed. Alpina 
  • Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló
  • Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa: paisatges del sostre d'un País Ed. Tàndem
  • Roncero i Ventura, Enric (2006) Al voltant de Penyagolosa Ed. Tàndem
  • Serrador Almudéver, José Pascual (2007) Descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. avantpress. I també al blog de l'autor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada