Un any més, una tardor més, tornem a la Serra d’Albarracín i, amb esta, ja en van vint (descomptant els dos anys que no hem pogut vindre per la pandèmia). I és que esta és ja tota una excursió clàssica del Centre Excursionista de Vila-real que vam començar a fer a la tardor del 2000 amb la idea d’anar coneixent els llocs més emblemàtics de la serra … i també aquells menys coneguts.
Al llarg de vint anys hem visitat bona part de la serra, els llocs més coneguts i d’altres que són grans desconeguts. Algunes de les excursions que vam fer per zones poc xafades ara formen part de les rutes més populars de senderisme de la serra. D’altres continuen sent només per a amants de l’aventura. Hem mirat de repetir poques rutes, i quan ho hem fet és amb molts anys de diferència, i és que havent tants racons bonics no cal anar sempre al mateix lloc.
Enguany per a encetar el cap de setmana a Albarracín ens acostarem a Tramacastilla, on hem començat o acabat unes quantes excursions. Algunes que queden en la memòria per memorables. Des d’ací hem remuntant el barranco Hondo, o baixat pel río Garganta. O fins i tot hem pujat a les altes llomes que ens separen de la Hoyalda.
Hui però anirem en una direcció diferent, seguint el camí vell del Villar tal i com vam fer l’any passat quan vam estar caminant per la zona. I és que la idea de la ruta de hui és combinar dos rutes que vam fer l’any passat en la soledat de la distància social, però enguany fent-les en grup. En primer lloc seguirem el vell camí del Villar pujant a Villacadima i baixant pel Rebollar; per a deixar-lo abans d’arribar al poble remuntar el barranco del Horcajo, passant per la Loma Alta i seguint el camí vell del Villar a Noguera. Al final però la meteorologia ens ha fet retallar la ruta per la pista de la Pinada per a poder a dinar a cobert a Noguera, i com que el temps ha millorat, després de dinar hem allargat la ruta fins a Bronchales.
Però anem a pams.
Després dels estiraments de rigor a la plaça Major, comencem a caminar eixint del poble per la calle Nogueras, que ens portarà a les hortes de la vora del río Garganta o Salido que també pren ací eixe nom (pot ser perquè l’aigua ix a uns ullals no molt lluny d’ací). A la vora de les hortes hi ha diferents noguers plantats, pot ser per això el nom del carrer per on hem eixit.
No caminem massa tros que trobem una “calleja” a l’esquerra per on continua el vell camí del Villar. Recte queda el camí que va al paratge de las Cuevas per on hi ha traçat el SL-TE-49 i, recentment també s’ha portat el PR-TE-3 que va a Noguera. De fet eixe és el camí més curt per anar-hi.
Nosaltres però seguirem el camí del Villar travessant els horts i passant el riu per un pont de ferro que ha substituït l’antiga palanca de troncs. El passem i davant nostre tenim la primera pujada del dia cap al Portillo.
El camí enfila amunt, ample i fàcil de seguir. Conforme pugem a la dreta queda el río Garganta que travessa un estret congost obert a les muntanyes. Davant nostre s’obre un coll que separa el Cabezo del Alto del Portillo. Quan arribem al coll el camí no el traspon sinó que gira a ponent i comença a pujar cap al Portillo fàcilment identificable per les antenes que hi ha a la vora. Arribem primer a una pista que cal travessar seguint amunt el vell camí que ací es torna molt perdedor. Si girem la vista enrere es veu Tramacastilla entre la Peña del Castillo i el Cabezo, els dos «castillos» que li donen nom al poble doncs Tramacastilla significa literalment «entre dos castillos».
Continuem pujant deixant a l’esquerra les antenes i enfilem cap al Portillo on la senda travessa un «portillo» entre les penyes que dona accés al cim. El camí no és massa evident doncs l’espígol, les argilagues negres i les xaparres l’han tapat en part. Alguna savina i algun pi ens acompanya mentre pugem per la vessant pelada. Passat el Portillo, on la senda és molt evident, continuem per dalt del cingle de roques cap a una ampla collada. Abans d’arribar però aprofitem per a aturar-nos a fer un mos, que ja toca, a recer del Alto delVanegrillo i amb magnífiques vistes del poble.
 |
| Estirant i calfant a la plaça de Tramacastilla. |
 |
| Començament de la ruta, per fi. |
 |
| Camí vell del Villar passat el río Garganta. |
 |
| Tramacastilla des del Portillo. |
 |
| El Portillo, que fa honor al seu nom de portell entre roques. |
 |
| El grup s'allarga seguint el camí vell per les llomes del Portillo. |
Després del curt descans cal seguir avant. Ací la traça del camí és quasi inexistent i quan arribem al collado, per on passa una pista cap a la Pinada, cal buscar la continuació per l’altra vessant, gens clara, de manera que baixem més per intuïció que altra cosa a buscar el cap de baix d’uns bancals per on continua el vell camí.
La senda traspon la collada i baixa cap al Vanegrillo o Valnegrillo (corrupció de Valdenebrillo) on al fons hi ha alguns bancals treballats. Baixem entre les savines disperses fent una diagonal cap al barranc i passant per la vora dels bancals fins al cap de baix. Ací, al punt on acaben els bancals, retrobem la traça del camí que travessa el barranc i enfila amunt per l’altre costat la pujada a la lloma que baixa del Alto de las Cruces que separa Valdenebrillo del barranco de los Polos. El camí puja un poc i traspon a l’altre costat de la lloma. Davant nostre queda el barranco de los Polos que s’enfonsa cap al Barranco Hondo per on passa el riu Guadalaviar excavant un impressionant congost que queda quasi dos-cents metres davall nostre
Sort que ja havíem passat per ací perquè seguir les traces del vell camí es fa complicat, i baixar al recte no és gens recomanable per la gran pendent que hi ha. A més ací el matollar es va fent més espès i no convida a anar al recte.
La vessant de baixada està coberta per un savinar més espès i la pujada per un pinar. Per sort la traça del camí, tot i què molt bruta per anys sense passar quasi ningú, és clara i fàcil de seguir i ens porta a la carretera del Villar que haurem de travessar per continuar baixant. Ací la carretera ha desfet el camí i cal baixar pel terraplè amb conte. Este és, segurament, el punt tècnicament més complicat de la ruta tot i què només s’han de salvar el parell de metres que separa el camí de la carretera.
Una vegada travessada la carretera i trobat el camí la traça és fàcil de seguir, l’única pega són les pedres caigudes al fer la carretera que es troben al mig del pas.
El camí baixa al fons del barranco de los Polos i puja per l’altra vessant sota el pinar. La pujada és més fàcil i la traça del camí més clara puja fent voltes per a salvar el desnivell que ens separa de les altes llomes de Villacadima. Travessem novament la carretera i ací la pendent suavitza i el camí es fa perdedor. Cal seguir el que sembla un tallafocs traçat per la ratlla de la manga del Carrascalejo amb el terme de Noguera. El camí quasi no es veu però seguint les fites que separen la muntanya pública d’una i altra banda sabem que anem per bon camí. Manga és com s’anomenen les parts del terme d’Albarracín que separen la resta de termes municipals de la serra, i és que per facilitar l’accés a «los montes universales» és a dir, del comú dels veïns de la comunitat, entre els termes de cada poble hi ha «corredors» que els separen però que permeten que els ramats circulen entre ells sense haver d’entrar dins del terme de cap poble donant accés així a les pastures comunals de la serra.
Quan la lloma deixa pas al pla el camí es torna evident al punt que gira lleugerament a la dreta. En este mateix punt continuava recte una variant del camí que arriba al Villar per la Solana i que tindrem ocasió de xafar més endavant. De tota manera eixe camí s’ha esborrat totalment i no se’n veu cap traça. Nosaltres però ara retrobem la traça del camí, no sempre fàcil de seguir a causa de les grans xaparres que han crescut damunt d’ella.
Ací ens comença a ploure i cal traure els paraigües i impermeables. Per sort no és una pluja molt forta però no té pinta d’aturar-se, així que en este punt decidim retallar la ruta per la pista de la Pinada.
Arribem finalment a l'ampla pista de la Pinada, anomenada així perquè entra cap a la Loma Alta i la Pinada ja en terme de Noguera. Ens trobem a Villacadima, curisós topònim de reminiscències àrabs i que sembla fer referència a un antic llogaret del quan no n’hi ha cap resta i, a més, tampoc sembla ser el lloc més adient per a fer un poble. Ací el paisatge està dominat per les llomes suaus cobertes de xaparres i pins sobre un substrat calcari. Allà on l’aigua ha dissolt la roca hi ha un seguit de dolines o poljés molt planers que deixen una terra rossa molt fèrtil on, encara ara, hi ha les úniques zones de cultiu.
 |
| Baixant des del Valnegrillo. |
 |
| Terraplé per arribar a la carretera. |
 |
| El camí baixant al barranco de los Polos. |
 |
| L'aigua ens pilla arribant a la pista de la Pinada. |
Davant nostre tenim un tram de ruta sense complicacions, només cal seguir pista avant fins que arribem al vell camí del Villar a Noguera. La pista discorre entre pins i xaparres que cobreixen les vessants de la Loma Alta, que més que una lloma és un gran altiplà que puja constantment fins a Peñablanca, des dels 1600 als 1800 metres d’altura. Nosaltres passem per la part més baixa.
Cal estar atents al punt on el vell camí travessa la pista doncs no hi ha res que ho indique. Per sort ja vam passar per ací també l’any passat i, tot i què ens costa un poc, trobem sense massa complicacions la traça (o el que en resta d’ella) del vell camí.
Tot baixant passem per la vora d'un corral assolat i baixem avall per un lloc on es van tallar els pins deixant un pinar aclarit entreverat de roures. El camí baixa a buscar un barrancusset i segueix per ell uns metres abans de buscar un rellomet per on davalla al barranco del Guitarral, què és el mateix que el de los Polos que hem travessat abans, encara que ací duu un altre nom.
Pel fons del barranc passa un carril i davant del llomet per on hem baixat mou una pista que remunta Valnegrillo seguint el vell camí. Pugem per la pista que travessa un interessant pinar que creix a les vessants pedregoses del barranc sense pràcticament sotabosc. Conforme pugem el pinar va deixant pas als roures i orons que formen grupets a les vessants i que alternen amb les savines. Quan la pendent ja suavitza apareix a la nostra dreta el pinar de pi roig amb estepa i entre ell grans exemplars de roures de fulla gran (Quercus pyrenaica) que contrasten amb els roures valencians (Quercus faginea) que queden a l'esquerra. En pocs llocs de la serra podem trobar tots dos exemplars de roure tant a prop i mostrant tant clarament com condiciona la litologia la vida vegetal.
Arribem finalment a la part més alta on passa la pista que des de Tramacastilla (o Noguera) entra a la Pinada (i que ja hem travessat abans de baixar al Valnegrillo). De l'altra banda el camí vell baixava al recte cap al río Garganta però nosaltres no en seguim la traça sinó que continuem per un carril que baixa per l'esquerra travessant el Rebollar que fa honor al seu nom. Ací els pins deixen pas als roures que en alguns punts formen un bosc espès.
 |
| Seguint el camino de Villar a Noguera. |
 |
| Barranco del Guitarral o de los Polos. |
 |
| Recuperant forces sota el pinar. |
 |
| Roures i orons a la vora del camí del Villar. |
 |
| Els roures es fan dominants quan arribem a dalt. |
 |
| El Rebollar, a l'ombria |
El carril gira a ponent i remunta cap a las Barranquillas i cal estar atents per a trobar la senda que baixa pel barranco del Recuenco al río Garganta. Per sort unes fites marquen l'inici d'una senda que poc a poc es fa més evident encara que no sembla gens xafada.
El vell camí baixa per la banda de llevant del barranc. Per l'altra vessant en baixa un altre des de las Barranquillas que sembla tant interessant com el que seguim (i a on hi ha una àrea recreativa a dalt de tot).
Baixem per una vessant coberta de roures que posen un toc de color groc al paisatge. Per sort ja ha deixat de ploure i encara que el terra està banyat no presenta més dificultat que el desnivell i el poc d’ús de la senda.
El camí baixa amb prou pendent fins que travessa el barranc. La part més baixa és més ombrívola i fresca que l'alta. Abans de travessar el barranc es junta per l'esquerra el camí que baixa de las Barranquillas i un poc més avant un altre camí que baixa de la Pinada. Este també ve des del Villar sent un dels dos camins que unien antigament el Villar amb Noguera. A patir d'este punt la senda es fa més clara i està més xafada sent més fàcil de seguir.
Arribem així al río Garganta on travessem un camí que baixa per la vora travessant-lo puntualment. Per ell ja vam passar fa uns anys. Ara però no el seguim sinó que travessem el riu pel Puente del Recuenco, un pontet de formigó molt malmès pel pas del temps i les riuades, i encetem una rocha pelada amunt. No és la pujada més dura del dia però ja portem unes hores caminant així que se’ns fa més dura del què caldria. Trasponem l'ampla collada i trobem una pista que entra al "punto límpio" del poble. Des d'ací seguim la pista fins a la carretera des d'on el vell camí continua recte avall fins a uns estables als afores de Noguera.
Eixim novament a la carretera i per ella arribem al poble on entrem per un carrer paral·lel a la carretera.
Arribats a Noguera anem directes al bar, l’únic obert del poble, a dinar. Com que és menut i tots no cabem ens acabem escampant pels voltants per tal de fer un mos i un cafenet calentet que s’agraeix molt. Ací ens espera l’autobús tal i com estava previst, però vist que l’oratge no amenaça pluja i que encara és pronte es proposa allargar la ruta fins a Bronchales, encara que la major part del grup opta per anar-hi en bus.
 |
| Senda que baixa des de las Barranquillas. |
 |
| Barranco del Recuenco. |
 |
| Pujant cap a Noguera. |
 |
| El "punto límpio" de Noguera, a partir d'ací (quasi) tot pista. |
 |
| Ovelles pasturant a la vora de la carretera. |
 |
| Darrera drecera per arribar al poble. |
 |
| Entrant a Noguera pel Sud. |
 |
| Dinant al bar de Noguera. |
Descansats i dinats els pocs que s’animen continuem camí cap a Bronchales i ho farem passant per Sierra Alta. En este cas aprofitem el sender obert per a la realització dels trails de Bronchales.
Eixim de Noguera pel barranco de los Pradillos, seguint el PR-TE-3 que va fins a Bronchales seguint el camí vell que unia els dos pobles. Travessem el poble i eixim per la part de dalt buscant la pista que remunta el barranc. Els voltants de Noguera estan molt desboscats i és llàstima perquè ací tocaria créixer una roureda tant interessant com variada, amb abundants orons i també teixos, tal i com ens indica el topònim del barranc que deixem a l’esquerra poc després d’eixir del poble: el de la “Tejeda”. De fet a les ombries d’eixe barranc encara es poden trobar alguns bedolls, l’únic reducte on creixen a la serra d’Albarracín.
L’última vegada que vam passar caminant des de Noguera vam remuntar el barranco de la Tejeda. Hui però seguirem per la pista que continua pels Pradillos amunt, per on va també el PR. Per ací hi ha traçada també una ruta eqüestre que fa la volta als dos barrancs.
El paisatge ha canviat totalment respecte al que hem vist fins ara. Els pinars amb xaparra, els savinars i els rebollars han deixat pas a unes vessants molt escarpades de quarsita on només creixen les “jaras” i alguns orons i roures. Més amunt, quan les penyes deixen pas a una vessant menys costeruda ja trauen el cap els pins rojos.
La pista es torna costeruda quan abandonem el barranco de los Pradillos i enfilem amunt pel del Portichuelo (per on traspon a l’altra banda pista i PR). Pugem passant per la fuente de la Rosa i enfilem una dura costera que ens portarà a un encreuament de pistes. Ací el PR i el camí vell de Bronchales continuen recte mentre que nosaltres girarem a la dreta pujant per la pista que travessa el pinar, però només uns metres perquè de seguida trobarem a l’esquerra una senda que puja al recte cap a Sierra Alta.
Cal seguir amunt per la senda oberta per a passar les carreres que formen part del trail de Bronchales, de diferents distàncies però que totes passen per ací, per eixa raó la senda es troba neta i xafada, encara que no és un camí vell i s’ha traçat per a corredors de muntanya, de manera que puja (o baixa) recte sense massa contemplacions.
Pugem amunt entre el pinar que creix a les zones on no hi ha massa pedra. La resta està coberta per un matollar dominat per les estepes (o jara, com s’anomena ací) ben oloroses, sobretot quan estan seques i els pega el sol, que no és el cas hui que estan totes banyades i el sol no ha eixit en tot el dia.
La senda puja fent voltes evitant els mals passos i buscant-ne els millors fins que finalment assoleix el capoll de Sierra Alta, on hi ha una caseta de vigilància forestal, un vèrtex geodèsic i un pluviòmetre de gran capacitat.
Després de la foto de rigor al cim toca baixar, i toca fer-ho ràpid perquè la nit s’acosta ràpidament i encara hi ha una tirada llarga fins a Bronchales. La baixada la fem seguinte el PR-TE-131 que puja i baixa a Sierra Alta des de Bronchales. Nosaltres baixarem per l’est travessant un pinar que conforme baixa s’entrevera de roures fins que, arribant al poble, es torna una roureda pura.
Retallem un tram del PR per un sender que fa drecera i continuem pel camí que baixa directe cap a la carretera de Noguera. Cal seguir-la uns metres a l’esquerra fins que trobem a la dreta la continuació del sender que baixa a buscar la Fombuena, amb la seua àrea recreativa. Baixem travessant la Fombuena per una magnífica rourera que ens porta a entrar al poble per la urbanització de la Fombuena on arribem quan ja s’han encès les llums dels carrers.
Només ens queda travessar el poble fins a l’hotel on ens espera una bona dutxa i un sopar reconfortant de cara a la ruta de demà.
 |
| Barranco de los Pradillos. |
 |
| Barranco del Portichuelo. |
 |
| Senda d'accés a Sierra Alta. |
 |
| Travessant els pedregals que envolten el cim. |
 |
| Cim de Sierra Alta ... |
 |
| ... i foto de grup al cim. |
 |
| Baixant cap a Bronchales des de Sierra Alta. |
 |
| Travessant la carretera de Bronchales. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
Travessa pel cor de la sierra de Albarracín
De Noguera a Calomarde pel Cañon de las Cuevas, el barranco Hondo i el barranco de la Hoz
de Noguera a Tramacastilla per la Laguna, Peña Aguda i el río Garganta
de Tramacastilla al Salto de Pero Gil, circular al cañon del Guadalaviar
Travessa pel cor De La Serra d'Albarracín
de Monterde a Bronchales per Sierra Alta
Més informació:
De Jaime Lorén, Ch. i Pérez Grijalbo, R. (2006) Guía de la naturaleza de la sierra de Albarracín Ed.PRAMES
VV.AA. (2003) GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. PRAMES
VV.AA. (1996) GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. Prames
Peña Monné, L. et al. Paisajes naturales de la província de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses, 2000
De Jaime Lorén, Ch. Paisaje protegido de los pinares del rodeno y Sierra de Albarracín Ed. Prames, 1996
VV.AA. Sierra de Albarracín col. "Red natural de Aragón" Ed. Prames i Gobierno de Aragón, 2007
Pastor Duran, Javier i Garcia Galve, Avelino (2007) "Trazado, uso y notícias del camino de Villar del Cobo a Tramacastilla" dins Rehalda nº6 accessible a la web <https://rehalda.files.wordpress.com/2013/10/rehalda_6.pdf>
Martínez González, Javier (coord.) (2008) Comarca de la sierra de Albarracín Ed. CECAL accessible a la web.
Diversos Autors (2004) Senderismo en Bronchales Ed. Ayuntamiento de Bronchales
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada