dissabte, 1 de desembre de 2018

DE MONTERDE A BRONCHALES PER SIERRA ALTA

 Un any més i com cada novembre des de fa quasi vint anys el centre Excursionista de Vila-real programa la, ja clàssica, excursió a la Sierra de Albarracín. Es podria dir que en este temps ja hem recorregut tots i cadascun dels racons de la serra però no és així i encara que molts llocs ja els coneixem cada any descobrim nous paisatges i fantàstiques raconades.
Enguany la primera de les dos excursions ens portarà de Monterde a Bronchales però no seguint el GR-10 que enllaça els dos pobles sinó per la Sierra de Monterde fins a Sierra Alta de Bronchales passant per una gran varietat de paisatges diferents.

Després dels estiraments de rigor eixim de Monterde pel camino de Tramacastilla per on hi ha traçat el GR-10. Només eixir el nou traçat del GR se'n desvia per a pujar a la Muela del Lugar que travessarà per continuar cap a Bronchales. Nosaltres seguim pel vell traçat del GR que continua pel camino de Tramacastilla a Valdemonterde i el Borrocal. Per ací també hi ha traçat PR-TE-4 entre Monterde i Torres així com el PR-TE-133 ruta del Abrigo de los Pastores.
Continuem camí i un poc més avant trobem el cementeri del poble on hi ha també un cartell amb els recorreguts que se poden fer pels seus voltants.
Continuem camí pel camino de Tramacastilla que enfila cap a la Sierra seguint el barranco de Enmedio. Travessem els camps que s'estenen pel pla i entrem a les muntanyes seguint el camí obert pel barranc.
El paisatge està dominat pel savinar.  En esta part les savines es troben més separades i no formen un bosc pròpiament dit tant per les condicions climàtiques i del sòl com per la pressió dels homes. Conforme ens allunyem del poble trobarem un savinar més espès i ben conservat i és que el conegut com a Sabinar de Monterde es el savinar més gran de la península ibèrica, la qual cosa vol dir que també és el més gran d'Europa i possiblement del món al ser esta una espècie autòctona del sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica.
Quan ja estem dins del barranc a l'esquerra hi ha la fuente de la Pinilla. Un cartell ens indica on és. Sense entrar continuem camí avant fins que arribem a una nova bifurcació. El PR del "abrigo de los Pastores" gira a l'esquerra seguint un carril que n'entra al barranco de la Corraliza. Nosaltres però seguirem recte per la pista dos-cents metres més fins que trobem l'enforcall del barranco de las Herrerías. Tots dos barrancs (el de las Herrerías i el d'Enmedio per on venim) s'endinsen a la Sierra però nosaltres abandonarem la pista i seguirem el barranco de las Herrerías on, fixant-se bé, encara es pot trobar el rastre d'un vell sender que el remuntava.
Cal seguir el vell sender, perdedor, que remunta per la vora del barranc, encara que si fa falta també es poden anar seguint els senderols que fan els animals de manera que sempre trobarem un pas per poder anar avançant. Ací les savines es fan més escasses i deixen pas a les xaparres o savines rastreres que entapissen les vessants del barranc. De tant en tant anem trobant alguns bancals abandonats de fa molts anys i és per ells que es va traçar un sender per dins del barranc.
Quan ja portem una bona estona i a un cara-sol aprofitem per esmorzar que ja va sent hora. No fa massa fred i no corre l'aire de manera que podem allargar l'esmorzar, encara que tampoc massa perquè encara ens queda molt de camí per davant.


Monterde de Albarracín.

Eixint pel camino de la Sierra.

Inici del barranco de las Herrerías.

Remuntant el barranco de las Herrerías.

Esmorzant al cara-sol.

Després d'esmorzar continuem remuntant el barranco de las Herrerías. Deixem enrere el terreny calar on el barranc s'obria pas entre la Muela del Lugar i la Muela de Enmedio i el terreny passa a ser quarsític. Ací el fons del barranc s'obre i es cobreix de prats a la vegada que a la solana apareix una roureda que alterna amb les savines i alguns pins. Este és un dels primers canvis de paisatge del dia i és que la ruta que seguim travessa en poc tros paisatges variats i diferents que la fan de tot menys avorrida.
Quan s'obre en una ampla foia cap a la capçalera del barranc deixem a l'esquerra el collado de la Sierra on hi ha una antiga paridera reconvertida en refugi ocasional. Nosaltres no ens acostem sinó que continuem travessant per a pujar a la fuente la Cruz que recull les aigües d'un tremedal que hi ha sota unes penyes de quarsita i les aboca en uns gamellons de ferro amb una creu de rodeno al cap d'amunt.
Descansem un poc i fem un glop d'un aigua que en este punt raja un poc per tot arreu. Estem a la partida de las Herrerías i encara que en esta font no es nota en molts altres punts l'aigua que raja és ben roja, amb una gran quantitat de ferro que justifica plenament l'existència en altres temps de forges i ferreries.
Continuem barranc amunt pel carril que segueix l'antic camí de Bronchales però ens en desviem per a seguir la circular del Abrigo de los Pastores que passa per ací. Remuntem la Rinconada de las Fuentes fins a un collet seguint les marques (poques) del Pr del Abrigo de los Pastores i baixem per l'altra banda del collet fins que enllacem amb el carril de Broque, on trobem les marques del GR-10 que ve des de Monterde per la Muela del Lugar.
Remuntem el carril per l'ombria de Broque, on creix un pinar de pi roig sobre un sòl pissarrós i finalment eixim a la pista de la Sierra a l'altura del Borrocal.
Las Herrerías.

Fuente de la Cruz.
Enllaç amb el GR-10 a Broque.

Cap al Borrocal.
Arribem a la pista principal i la seguim a la dreta uns tres-cents metres abans d'arribar a la part més alta d'una ampla collada que dóna pas al Borrocal de Bronchales.
Per ací passa també el GR-160 o camino del Cid (entre Albarracín i Bronchales) a més del GR-10 (entre Monterde i Bronchales). Per a completar la nòmina de senders abalissats cal afegir el PR-TE-133 o Abrigo de los Pastores que venim seguint.
Deixem enrere les pistes i les marques de PR ens porten per dins del pinar remuntant pel Borrocal cap a la Peña la Majada. Travessem ací un rodal de pinar de pi roig que sembla màgic, amb grans exemplars de pins d'on pengen els líquens i sense quasi sotabosc. Quan el pinar es fa més jove enfilem un coster que ens porta a la part baixa de la llarga prada que hi ha als peus de la Peña de la Majada, que com bé diu el seu nom era mallada per a guardar les raberes de cabres a l'estiu. Ara només hi ha cabres salvatges i cérvols que fugen abans d'arribar nosaltres.
El lloc fa de mirador sobre els pinars i terres que queden al nord i a la distància destaca San Ginés i fins i tot Sierra Palomera de l'altra banda de la fossa del Jiloca.
Travessem els prats d'herba alta que queden davant de la Peñalamajada i seguim una pista que hi arriba per l'altre costat. La pista fa cap a un tallafocs per on hi ha una altra pista que puja des de la Era de los Palomares a Castelfrío. Nosaltres provem de retallar pujant cap a través pel pinar cap a Castelfrío i, en un primer moment ens ix prou bé. Avancem seguint els senderols dels cérvols per dins del pinar fins que n'eixim.  Fora del pinar ens trobem amb grans xaparres entre els penyals quarsítics que li donen el nom a Castilfrío. Entre ells anem buscant el pas dels animals però ens costa prou avançar fins que, finalment, arribem a la part alta per on s'ha traçat el tallafocs i on les grans penyes deixen pas a una extensió plana i de fàcil caminar.
Després de descansar i reagrupar el grup continuem la marxa per dalt dels cims que passen ja dels 1700 metres d'altura. Passem un tossalet que ens separa del collado del Tío Royo on està el refugio del Cuervo que pren el nom de la Peña del Cuervo, que tenim davant. No arribem a la Peña perquè al mateix collado  seguim un carril que trenca a la dreta per l'ombria de la Peña del Cuervo a buscar Nabellida.
Continuació de la ruta al Borrocal.

Xicotet riu de pedra al Borrocal.

Pujant pel pinar cap a Peña la Majada.

Peña la Majada.


Tram camp a través cap a Castelfrío.

Coronant Castelfrío.

Refugi del Cuervo.

Pedreres de la capçalera del barranco del Manzano.

 Arribem a una ampla i plana collada que separa o uneix la Peña del Cuervo amb el Cerro Morisco. Ací trobem les marques grogues del PR-TE-132 o sendero del Borrocal que ve des de Bronchales i que ara seguirem cap al collado de la Mata. Travessam l'ampla planícia de la Bellida o Nabellida deixant a l'esquerra el cerro del Navazo Franco. Avancem pel pinar que, passat el cerro deixa pas a un tram de rebollar de roure de fulla ampla que cobreix la vessant d'ombria que davalla cap a Bronchales.
Només passat el rebollar arribem a l'ample collado de la Mata i ací el PR se'n desvia per la dreta per a fer cap a Bronchales per la fuente la Sarga. Ací mateix i sota uns pins aprofitem per a dinar, a recer de l'aire fresc que bufa del nord.
Havent dinat contiuem pel pinar cap al punt més baix de l'ample collado de la Mata per on passa la carretera de Noguera a Bronchales. La travessem i seguim un carril que puja per l'altra banda cap al Puntal de la Pinada. Només travessar la carretera entrem dins d'un espès pinar de pi roig que ja no abandonarem fins a arribar al poble de Bronchales.
Pugem primer pel carril que munta pel pinar fins que l'abandonem quan gira a la dreta per seguir al recte entre el pinar cap a uns crestalls de quarsites que travessem pel mig abans de baixar a un collet. Ací trobem el PR-TE-131 que puja a Sierra Alta des de Bronchales. No el seguim sinó que continuem recte camp a través sota el pinar evitant així la volta que fa per la Lagunilla.
Fem un curt tros i arribem al camí que puja a Sierra Alta des de la carretera de la fuente del Canto i, un poc més amunt assolim finalment el pelat cim de Sierra Alta.
Des del cim podem contemplar bona part de la serra d'Albarracín coberta de pinars fins on abraça la vista. Ací hi ha un vèrtex geodèsic i una caseta de vigilància forestal que aprofita la visió panoràmica que es divisa des d'ací.

Rebollar arribant al collado de la Mata.

Dinar al Collado de la Mata.

Collado de la Mata.

Peñas de la Lagunilla.

Vèrtex geodèsic de Sierra Alta.

Foto de grup a Sierra Alta.
Després de fer-nos la foto de grup a Sierra Alta continuem camí ja de baixada a Bronchales i ho fem buscant la senda que s'ha obert per a passar el Trail de Bronchales que travessa el pinar que queda a la part nord de Sierra Alta cap a las Corralizas. Es tracta d'una senda preciosa que baixa fent voltes per un magnífic pinar madur fins que arriba a la fuente del Caracol on enllacem amb el camino viejo de Noguera que puja pel barranco del Portichuelo. Per ací passa també el PR-TE-3 entre Noguera i Bronchales però no segueix el vell camí sinó que se'n desvia pel Portichuelo i las Corralizas Altas per a baixar per la Cañada.
Nosaltres seguim recte travessant el pinar i fem cap a la carretera del Puerto entre las Corralizas Altas i las Bajas. Per la vora de la carretera continuem per un sender que coincideix amb la ruta micològica abalisada per l'ajuntament de Bronchales i anem trobant reproduccions dels bolets més significatius a gran escala (recordar que per a collir bolets cal traure's permís).
Seguint la ruta passem per las Corralizas Bajas, conjunt de crestalls quarsítics que deixem a l'esquerra passant entre ells i el Camping de las Corralizas.
Resseguim els crestalls fins que acaben. Dalt de l'últim hi ha instal·lada una estació meteorològica online on podrem vore en tot moment les condicions del temps a Bronchales.
Quan acaba el càmping trobem una senda que baixa directa a Bronchales per una costera que ens deixarà a les cases més altes del poble, just a l'eixida per la carretera del Puerto (per on baixava el camí vell) i ja només ens queda travessar el poble per a buscar l'hotel on ens espera un bon sopar per a recuperar forces i un llit calentet per a passar la nit.

Pedregal al nord de Sierra Alta.

Senda a la fuente del Caracol.

Pinar de pi roig madur cap al Portichuelo.

Corralizas Bajas.

Morchella de pega al sender micològic.


Arribant a Bronchales des de las Corralizas.


P.S. A la memòria de Paco Ortells, d'ell són les millors fotos de l'entrada que com sempre compartia amb tots nosaltres, com tantes altres coses.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

de Monterde a la Sierra seguint la circular al abrigo de los Pastores
Volta a la serra d'Albarracín
Bronchales - Albarracín
Orihuela del Tremedal - Sierra Alta - Bronchales


Més informació:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada