dilluns, 24 de desembre de 2018

GR333: FANZARA A VALLAT

Aprofitant les festes de Nadal, una vegada més eixim a fer una curta ruta per a fer gana de cara al marató de menjotades que ens espera a partir d'ara. Esta vegada l'elecció és fàcil, completar una part més del GR333, en este cas el tram que enllaça Vallat i Fanzara.
Per a poder fer circular el tram Fanzara - Vallat només tenim dos opcions, fa uns anys (quan encara no estava marcat el GR) ja vam fer la primera, més llarga i aventurera, així que hui cal fer la segona; fàcil i curta.

Eixim des de Fanzara buscant les marques del GR que ens porten a la pista del Pinar que puja per davant del cementeri. La pista enfila amunt seguint aproximadament l'antic camí de Vallat mentre puja entre el pinar a buscar el dipòsit d'aigua del poble. Passat este trobem una revolta on el camino de Vallat continua recte mentre que la pista gira a la dreta pujant, si fa no fa, resseguint el camino del Pinar per on està traçat el GR. Ací ens desviarem del GR (pel qual tornarem des de Vallat) i seguim recte el vell camí que voreja uns bancals treballats baixant recte cap a un barranquet. En este tram el camí està prou clar i tot i què no passa massa gent és fàcil de seguir. Però quan arribem finalment al barranquet el camí es perd i decidim seguir per la part més fàcil i per una clapissa de roca ens acostem a la carretera.
Des de dalt la penya on ens trobem es distingeix clarament l'embassament de Vallat al davant nostre i el riu de Millars que continua cap al molino Bota. També la carretera que està als nostres peus però hem de baixar i busquem la millor manera d'arribar-hi fent la volta per a passar per davant de la cueva de la Fuentica que s'obre al mateix cingle.
Fanzara amb les seues pintures.

Eixint de Fanzara.

Pista del Pinaret.

Camí vell de Vallat.

El Turio i Saganta des de la Fuentica.

Represa de Vallat.

Arribem a la carretera i ara només ens cal seguir-la fins a Vallat. El vell camí de Fanzara a Vallat també baixava un poc més avant d'on ho hem fet nosaltres però ací està prou més perdut, i continuava seguint el mateix traçat que la carretera així que no tenim altra opció.
Passem per la vora de la presa de Vallat (o de Fanzara per estar ací la paret) construïda per a desviar l'aigua a la central elèctrica de Ribesalbes i que s'aprofita també per a captar l'aigua del canal de la cota 220 que complementa el reg dels pous de les parts més altes de la Plana. Deixem enrere la paret i continuem una llarga estona vora l'aigua que represa. Per l'altra banda si mirem amunt vorem el Pinar i las Quemadas per on passarem més tard de tornada a Fanzara.
Travessem la ratlla de terme entre Vallat i Fanzara que un rètol mig esborrat ens indica on és i continuem fins al cementeri de Vallat situat sota el cingle de Despeñaburros. De l'altra banda las Viñas Bajas s'estenen fins a l'aigua del pantanet, substituïdes fa uns anys per tarongers que ara també resten erms. Quan acaben els tarongers hi ha la central elèctrica de Vallat on baixa l'aigua des de dalt, canalitzada per dins de les muntanyes des de Cirat.
Quan ja estem a vista de Vallat ens desviem de la carretera per continuar per les hortes. Evitem així un tram de carretera que, si bé no té massa trànsit, sempre és perillosa.
Passant per les hortes ens entretenim parlant amb una parella de veïns, ja jubilats, que estan cremant llenya i ens expliquen coses del poble i dels voltants. Estes converses sempre són interessants i amplien els coneixements i la comprensió del què ens envolta fent que assaborim més el paisatge i comprenguem millor la vida de qui el va modelar.
Fent drecera per l'horta pugem a l'entrada de Vallat on a la fuente de la Salud retrobem el GR. A partir d'ací ja seguirem les marques de GR sense deixar-les pràcticament fins a Fanzara.
Carretera de Vallat a l'altura de la presa.

Las Viñas Bajas a l'altre costat del pantanet de Vallat.

Vallat des de la carretera.

Travessant les hortes de Vallat.

Vallat.

Inici del GR cap a Fanzara pel camino de las Quemadas.

Les marques giren a l'esquerra passant la fuente de la Salud i el llavador. Just ací mou una senda que enllaça amb el camino de las Quemadas amb un senyal a l'entrada informant d'on va. Comencem a pujar entre antics bancals de garroferes on ara hi ha més pins que garroferes. El camí puja quasi recte fins que trobem una fita al punt on enllaça el camí que ve directament des de la part alta del poble.  Com que ja hem guanyat altura comencem a disfrutar d'unes boniques vistes de Vallat amb el Turio i Saganta al fons, a l'altra banda del riu.
Continuem pujant fins que trobem una altra senda a la dreta que baixa al cingle de Despeñaburros (equipat per a l'escalada). Nosaltres no hi baixem i continuem la llarga pujada amunt fins que trobem un mirador amb tauletes. Ens aturem una estona a disfrutar del paisatge que s'hi veu amb Vallat als peus i Espadilla al davant amb el Turio i Peña Saganta de fons.
Seguim pujant per la senda, ampla i neta, que puja fent revoltes. En alguns punts trobem que s'ha acondicionat per a fer descens de btt afegint salts i peraltant les revoltes. Per sort les bicicletes no han fet massa malbé el vell camí que conserva trams empedrats i puja seguint un rellomet fins a una caseta.
 A partir d'ací enfila el tossalet del Corral Blanco amunt fent revoltes per guanyar altura i continuant en diagonal fins al coll que dóna pas al corral.
Del Corral Blanco queda poc més que el nom i quatre trossos de paret. Ací acaba el vell camí de ferradura però continua una moderna pista que ens baixa a un collet on hi ha un encreuament de pistes. Nosaltres ara seguirem a la dreta. Recte continua a la carretera d'Argelita a Llucena (per on també passa el GR333) i al Prau, i per l'esquerra baixa novament al poble de Vallat.
Ací es noten els efectes de l'incendi del 93 i el pinar madur deixa pas a un pinar jove, que torna a pintar de verd les muntanyes fins allà on abraça la vista.
Continuem pista fent la volta al tossal de las Quemadas. A la nostre esquerra i avall queda la Huertica per on hem de tornar, i recte avant el barranco de Ramírez per on també baixava antigament una senda (i també un track que la segueix).Arribem al final de la pista. Recte hauria de continuar la senda que davalla a l'Olivaret pel barranco de Ramírez, però no se'n veu cap traça. Per la dreta continua la senda del Pinar cap a Fanzara clara i fàcil de seguir després de la neteja feta per a traçar el GR encara que el pas de motos comença a fer-la malbé.
Camino de las Quemadas.

Mirador sobre Vallat, el Plano i la Peña Saganta.

Arribant al Corral Blanco.

Pista de las Quemadas.

Senda del Pinar.

La presa de Vallat i las Viñas Bajas des de Cantalares.

La senda planeja cap al collet que separa el tossal de las Quemadas del de Cantalares. A l'arribar al collet se'ns obri la vista cap al Millars que queda just a sota vigilat pel Turio i Peña Saganta. Passem el coll i continuem per la divisòria d'aigües vorejant un tossalet on hi ha la fita de terme de Fanzara i Vallat. Ara ens trobem dalt del pantanet i aprofitem per a fer un mos i un glop al sol mentre admirem el paisatge. Mentre hi estem puja un corredor que ve fent sèries i ens saluda mentre gira per enfilar la baixada de tornada cap a Fanzara. Nosaltres després de vore'l ens fem l'ànim de continuar avall baixant pel camino del Pinar, ara recuperat i net, que baixa en forta pendent una primera costera i continua més tard faldejant per la dreta del Pinar fins que finalment enllaça al collet del Pinar per on passa la pista que s'ha traçat sobre el vell camí.
Arribats al coll la pista el traspon i cap a l'esquerra baixa a l'Olivaret. El GR la segueix per la dreta travessant el Pinar que torna a fer honor al seu nom i va baixant cap a Fanzara, que ja està molt prop però encara no la veiem.
La pista, ampla i planera, baixa poc a poc per la vessant de ponent de la Loma Chupetines i el tosal de Marco fins al Cucalón on, un poc més avall, retrobem el vell camí de Vallat i el dipòsit d'aigua potable. Només ens queda continuar pel camí d'anada per completar la volta, però per a fer-ho més distret uns metres més avall del dipòsit quan la pista gira a l'esquerra continuem recte seguint les traces d'un ample caminal que ens portarà a Fanzara per la vora del canal de la cota 220 i aprofitem així per visitar alguns dels murals del MIAU abans de tancar el cercle.
Camino del Pinaret.

Collet del Pinar on enllaça amb la pista.

Travessant el Pinar

Retallant de retorn a Fanzara.

Fanzara.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

de Vallat a la Huertica pel Pinar i el Prau


Més informació:
  • Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el Valle del Mijares Ed. Caja rural San José de Almassora.
  • (1909) Minuta del termino municipal de Vallat Ed. IGN
  • (1909) Minuta del termino municipal de Fanzara Ed. IGN
  • Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada