Un altre dissabte i
tornem a l'Alt Millars i és que esta temporada tenim unes quantes
rutes pendents per ací aprofitant que han netejat moltes sendes.
Hui eixim de Vallat
per a pujar al Corral Alto pel camino de las Quemadas, recentment
netejat, i allarguem la ruta passant a Fanzara pel Pinar i retornant
fent volta per la Huertica.
 |
| Vallat. Eixint des de la carretera. |
Eixim de Vallat per
la carretera, passant entre la fuente de la Salud i el llavador. Just
ací mou una senda que enllaça amb el camino de las Quemadas amb un
senyal a l'entrada informant d'on va.
 |
| Llavodor de Vallat. |
Comencem a pujar
entre antics bancals de garroferes on ara hi ha més pins que
garroferes. El camí puja quasi recte fins que trobem una fita al
punt on enllaça el camí que ve directament des de la part alta del
poble.
 |
| Començament de la senda. |
Com que ja hem
guanyat altura comencem a disfrutar d'unes boniques vistes de Vallat
amb el Turio i Saganta al fons, a l'altra banda del riu.
Continuem pujant
fins que trobem una altra senda a la dreta. La seguim una trossada i
ens porta al cingle de Despeñaburros que cau dalt de la carretera.
Es tracta d'un magnífic mirador sobre la vall del riu Millars i
també hi ha una xicoteta zona d'escalada deportiva.
 |
| Despeñaburros. |
Retornem al camí
principal i seguim pujant per la senda, ampla i neta, que puja fent
revoltes. En alguns punts trobem que s'ha acondicionat per a fer
descens de btt afegint salts i peraltant les revoltes. Per sort les
bicicletes no han fet massa malbé el vell camí que conserva trams
empedrats i puja seguint un rellomet fins a una caseta.
 |
| Pujant per l'Artiga. |
A partir d'ací
enfila el tossalet del Corral Blanco amunt fent revoltes per guanyar
altura i continuant en diagonal fins al coll que dóna pas al corral.
Del Corral Blanco
queda poc més que el nom i quatre trossos de paret. Ací acaba el
vell camí de ferradura però continua una moderna pista que ens
baixa a un collet on hi ha un encreuament de pistes.
 |
| Arribant al Corral Blanco. |
Nosaltres ara
seguirem a la dreta. Recte continua a la carretera d'Argelita a
Llucena i al Prado, i per l'esquerra baixa novament al poble de
Vallat per on esperem tornar.
 |
| Camino de las Quemadas. |
Ací es noten els
efectes de l'incendi del 93 i el pinar madur deixa pas a un pinar
jove, que torna a pintar de verd les muntanyes fins allà on abraça
la vista.
Continuem pista fent
la volta al tossal de las Quemadas. A la nostre esquerra i avall
queda la Huertica per on hem de tornar, i recte avant el barranco de
Ramírez per on també baixava antigament una senda (i també un
track que la segueix).
 |
| Collet de los Cantalares. |
Arribem al final de
la pista. Recte hauria de continuar la senda que davalla a l'Olivaret
pel barranco de Ramírez, però no se'n veu cap traça. Per la dreta
continua la senda del Pinar cap a Fanzara que tot i no estar tan neta
com la de las Quemadas es segueix bé i sense pèrdua.
La senda planeja cap
al collet que separa el tossal de las Quemadas del de Cantalares. A
l'arribar al collet se'ns obri la vista cap al Millars que queda just
a sota vigilat pel Turio i Peña Saganta.
 |
| Vallat, Espadilla, el Turio i Peña Saganta. |
Passem el coll i
continuem per la divisòria d'aigües pujant cap a un tossalet on hi
ha la fita de terme de Fanzara i Vallat.
Conforme avancem
sentim unes veus i uns metres abans d'arribar ens trobem amb un altre
grup de caminants que estan fent la mateixa ruta però en direcció
contrària. Saludem a Pepe Serrano, que està entre els guies,
però no ens entretenim massa i seguim cadascú pel seu camí.
 |
| Los Cantalares. |
A partir del molló
de terme la senda està neta i clara i és que ací també han
arribat les brigades contractades per la mancomunitat este estiu.
La senda continua
sempre pel llom baixant per los Cantalares. Arriba a un xicotet
replanell on hi ha pinets tallats i on hi ha uns amagatalls
improvisats amb les branques fets per a amagar-se els caçadors a
l'espera del paso dels tords. Mentre baixem ens creuem amb un caçador
que va a preparar-se el lloc per a quan obriguen la veda
 |
| El Pinar. |
Un poc més avant
passem una zona de trinxeres i a partir d'ací la traça de la senda
sembla més clara i evident i seguint-la finalment arribem a un
collet per on passa una pista.
Estem al Pinar i la
pista (que ve de Fanzara) baixa cap a l'Olivaret que és el nostre
següent objectiu.
 |
| Collet al Pinar. |
Com que ací la
pista fa una gran volta mirem de buscar la manera de retallar-la i
trobem traces de sender que baixen al recte i les seguim, estalviant
així uns quants centenars de metres.
 |
| Drecera de la pista. |
Retrobem la pista
prop d'on hi ha uns grans bancals sembrats per a la cacera.
 |
| L'Olivaret. |
Poc
després enllacem amb el camino Real de Aragón, que puja des de
Fanzara a buscar la ratlla de Llucena per on continua cap a
Penyagolosa. A Fanzara hi ha el Camino real i la Cañada real de
Aragón, molt propers l'un de l'altra, el primer per a persones i
animals de càrrega puja seguint els barrancs mentre que el segon,
per al bestiar trashumant, busca la ratlla de Ribesalbes i continua
sempre per dalt dels cims.
 |
| Camí real d'Aragó. |
Nosaltres seguim el
primer que en bona part ha estat substituït per pistes, i és que a
partir d'ara quasi tot el que ens resta de ruta serà per pista
perquè les velles sendes estan totalment tapades per la malea i el
pinar.
Travessem el
barranco de la Huertica i deixem enrere l'Olivaret. Un bon tros més
avant travessem un reguero i deixem a la dreta el camí de Ribesalbes
a Argelita, que continuava per l'esquerra i ara està quasi perdut.
Fóra una bona opció per acostar-nos a la Huertica però no tenim
ganes de complicar-nos la vida i continuem per la pista amunt cap a
la Cueva Bota.
 |
| Tram entre parets del camí real. |
Passem per la vora
d'un corral i sota una línia d'alta tensió on s'ha obert un
tallafocs. Per ell vam continuar l'última vegada que vam vindre per
estes muntanyes. Hui però toca seguir recte per la pista, deixant a
la dreta un altre corral i enfilem una costera que puja recte.
 |
| Per la Cueva Bota. |
Cap a la part de
dalt abandonem definitivament el camino de Aragón i seguim a
l'esquerra una pista que ens baixa cap a la Huertica.
Passem per davant
del corral de la Huertica, situat davant d'un ample bancal on encara
queden uns ametlers mal cuidats, i des d'ací la pista baixa per una
ombrieta a buscar la Huertica.
 |
| Corral de la Huertica. |
Arribem així al
barranco de la Huertica. Ací el sòl canvia i aflora l'argila, pot
ser per això també hi ha un naixement d'aigua: la fuente de la
Huertica, que ara està perduda però que fa que el barranc porte
encara un filet d'aigua. Ací hi havia un rodal d'horta i per esta
raó també arribaven fins ací un bon grapat de camins ara quasi
tots perduts.
La pista acaba entre
els abandonats bancals de la Huertica i una senda mou d'ací
travessant el barranc i pujant al recte fins a una era situada davant
d'un edifici assolat que sembla un corral. Un parell de pins grans és
tot el queda del pinar després de l'incendi i és que en esta part
la vegetació no s'ha recuperat i sembla que el pinar tardarà moltes
dècades en tornar a ocupar el lloc que li pertoca.
 |
| Baixant a la Huertica. |
Per sota dels pins
continua una senda més o menys clara però transitable que baixa al
barranc i el voreja. Al barranc hi creixen alguns xops i canyes,
senyal d'aigua, però ara sembla sec.
 |
| Buscant el camí al Prau. |
La senda travessa el
barranc i puja recte per l'altra banda, per la vora d'un reguer més
tapat de vegetació fins a uns vells bancals. Els travessem i arribem
a una pista.
 |
| Barranco de la Cueva. |
La pista baixa des
de la carretera d'Argelita i mor a uns bancals d'ametlers. Nosaltres
travessem els bancals per a trobar una altra pista que puja més
recta.
Ens trobem al Prau i
ací hi ha encara un bon rodal de terres treballades, plantades
d'ametlers, oliveres i fins i tot una vinya.
 |
| El Prau. |
Passem per davant
d'una vella DKV reconvertida en refugi improvisat i enfilem pista
amunt deixant enrere el barranco de la Huertica.
 |
| Reutilitzant la DKV. |
Arribem a un collet
i en conte de seguir la pista decidim tirar recte amunt seguint
l'antic camí de Ribesalbes a Argelita (també camino del Prau) que
ens estalvia les voltes de la pista.
El camí no està
gens xafat però se puja prou bé, sempre seguint la caixa de l'antic
camí que es distingeix perfectament entre els romers. Arribem així
a un bancal treballat en un collet i travessant-lo arribem al mateix
lloc on la pista enllaça amb el camí de Llucena.
 |
| Tram perdut del camino del Prau. |
Seguim ara a
l'esquerra per pista per arribar al collet que queda sota el Corral
Blanco, per on hem passat a l'inici de la ruta i per no repetir
baixem al poble per la pista que queda a la dreta que segueix en part
el camino de Llucena.
 |
| Camino del Prau. |
Ací el camí és
fàcil i ens permet disfrutar de les magnífiques vistes sobre la
vall del Millars i del Villahermosa. A la nostra dreta queda la Casa
de la Señora, darrere Argelita i dalt la Cruceta. Als nostres peus
queda el riu Villahermosa quasi arribant a la Peña Negra on es
barreja amb el Millars i per darrere i dominant-ho tot la Peña
Saganta.
 |
| Pista al camino de Aragón. |
Baixem per la pista
fins a los Planos on els tarongers han substituït les garroferes.
Ací mateix enllacem amb el camino de Argelita, tal i com ens informa
un panell de fusta situat a l'encreuament de camins. Seguim recte i
de seguida trobem les primeres pallisses i eres del poble on entrem
per la part alta, on hi ha el poliesportiu, l'ajuntament i la Santa
Cruz.
 |
| Los Planos. |
Ací trobem unes
dones i preguntem per saber els noms dels llocs per on hem passat, i
una d'elles ens explica que els bancals del Prau on hem vist una
furgona són d'ella i que abans allí a la Huertica hi havia molta
horta i una font molt bona però ara està tot perdut.
No ho fem molt llarg
per no ser pesats i continuem avall travessant el poble fins al bar
on ens aturem per a recuperar forces, necessaries per a fer els
dos-cents metres que ens separen dels cotxes.
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
de Vallat al Pozo Vidal i tornada pel riu
de Fanzara a Penyagolosa
Entre Ribesalbes i Araia al voltant del camí real d'Aragó
Més informació:
- Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el Valle del Mijares Ed. Caja rural San José de Almassora.
- (1909) Minuta del termino municipal de Vallat Ed. IGN
- (1909) Minuta del termino municipal de Fanzara Ed. IGN
- Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara
- Cartoweb
- http://www.fanzara.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada