dissabte, 8 d’octubre de 2016

DE VALLAT A LA HUERTICA PEL PINAR I EL PRAU


Un altre dissabte i tornem a l'Alt Millars i és que esta temporada tenim unes quantes rutes pendents per ací aprofitant que han netejat moltes sendes.

Hui eixim de Vallat per a pujar al Corral Alto pel camino de las Quemadas, recentment netejat, i allarguem la ruta passant a Fanzara pel Pinar i retornant fent volta per la Huertica.
Vallat. Eixint des de la carretera.
Eixim de Vallat per la carretera, passant entre la fuente de la Salud i el llavador. Just ací mou una senda que enllaça amb el camino de las Quemadas amb un senyal a l'entrada informant d'on va.
Llavodor de Vallat.
Comencem a pujar entre antics bancals de garroferes on ara hi ha més pins que garroferes. El camí puja quasi recte fins que trobem una fita al punt on enllaça el camí que ve directament des de la part alta del poble.
Començament de la senda.
Com que ja hem guanyat altura comencem a disfrutar d'unes boniques vistes de Vallat amb el Turio i Saganta al fons, a l'altra banda del riu.
Continuem pujant fins que trobem una altra senda a la dreta. La seguim una trossada i ens porta al cingle de Despeñaburros que cau dalt de la carretera. Es tracta d'un magnífic mirador sobre la vall del riu Millars i també hi ha una xicoteta zona d'escalada deportiva.
Despeñaburros.
Retornem al camí principal i seguim pujant per la senda, ampla i neta, que puja fent revoltes. En alguns punts trobem que s'ha acondicionat per a fer descens de btt afegint salts i peraltant les revoltes. Per sort les bicicletes no han fet massa malbé el vell camí que conserva trams empedrats i puja seguint un rellomet fins a una caseta.
Pujant per l'Artiga.
A partir d'ací enfila el tossalet del Corral Blanco amunt fent revoltes per guanyar altura i continuant en diagonal fins al coll que dóna pas al corral.
Del Corral Blanco queda poc més que el nom i quatre trossos de paret. Ací acaba el vell camí de ferradura però continua una moderna pista que ens baixa a un collet on hi ha un encreuament de pistes.
Arribant al Corral Blanco.
Nosaltres ara seguirem a la dreta. Recte continua a la carretera d'Argelita a Llucena i al Prado, i per l'esquerra baixa novament al poble de Vallat per on esperem tornar.
Camino de las Quemadas.
Ací es noten els efectes de l'incendi del 93 i el pinar madur deixa pas a un pinar jove, que torna a pintar de verd les muntanyes fins allà on abraça la vista.
Continuem pista fent la volta al tossal de las Quemadas. A la nostre esquerra i avall queda la Huertica per on hem de tornar, i recte avant el barranco de Ramírez per on també baixava antigament una senda (i també un track que la segueix).
Collet de los Cantalares.
Arribem al final de la pista. Recte hauria de continuar la senda que davalla a l'Olivaret pel barranco de Ramírez, però no se'n veu cap traça. Per la dreta continua la senda del Pinar cap a Fanzara que tot i no estar tan neta com la de las Quemadas es segueix bé i sense pèrdua.
La senda planeja cap al collet que separa el tossal de las Quemadas del de Cantalares. A l'arribar al collet se'ns obri la vista cap al Millars que queda just a sota vigilat pel Turio i Peña Saganta.
Vallat, Espadilla, el Turio i Peña Saganta.
Passem el coll i continuem per la divisòria d'aigües pujant cap a un tossalet on hi ha la fita de terme de Fanzara i Vallat.
Conforme avancem sentim unes veus i uns metres abans d'arribar ens trobem amb un altre grup de caminants que estan fent la mateixa ruta però en direcció contrària. Saludem a Pepe Serrano, que està entre els guies, però no ens entretenim massa i seguim cadascú pel seu camí.
Los Cantalares.
A partir del molló de terme la senda està neta i clara i és que ací també han arribat les brigades contractades per la mancomunitat este estiu.
La senda continua sempre pel llom baixant per los Cantalares. Arriba a un xicotet replanell on hi ha pinets tallats i on hi ha uns amagatalls improvisats amb les branques fets per a amagar-se els caçadors a l'espera del paso dels tords. Mentre baixem ens creuem amb un caçador que va a preparar-se el lloc per a quan obriguen la veda
El Pinar.
Un poc més avant passem una zona de trinxeres i a partir d'ací la traça de la senda sembla més clara i evident i seguint-la finalment arribem a un collet per on passa una pista.
Estem al Pinar i la pista (que ve de Fanzara) baixa cap a l'Olivaret que és el nostre següent objectiu.
Collet al Pinar.
Com que ací la pista fa una gran volta mirem de buscar la manera de retallar-la i trobem traces de sender que baixen al recte i les seguim, estalviant així uns quants centenars de metres.
Drecera de la pista.
Retrobem la pista prop d'on hi ha uns grans bancals sembrats per a la cacera.
L'Olivaret.
Poc després enllacem amb el camino Real de Aragón, que puja des de Fanzara a buscar la ratlla de Llucena per on continua cap a Penyagolosa. A Fanzara hi ha el Camino real i la Cañada real de Aragón, molt propers l'un de l'altra, el primer per a persones i animals de càrrega puja seguint els barrancs mentre que el segon, per al bestiar trashumant, busca la ratlla de Ribesalbes i continua sempre per dalt dels cims.
Camí real d'Aragó.
Nosaltres seguim el primer que en bona part ha estat substituït per pistes, i és que a partir d'ara quasi tot el que ens resta de ruta serà per pista perquè les velles sendes estan totalment tapades per la malea i el pinar.
Travessem el barranco de la Huertica i deixem enrere l'Olivaret. Un bon tros més avant travessem un reguero i deixem a la dreta el camí de Ribesalbes a Argelita, que continuava per l'esquerra i ara està quasi perdut. Fóra una bona opció per acostar-nos a la Huertica però no tenim ganes de complicar-nos la vida i continuem per la pista amunt cap a la Cueva Bota.
Tram entre parets del camí real.
Passem per la vora d'un corral i sota una línia d'alta tensió on s'ha obert un tallafocs. Per ell vam continuar l'última vegada que vam vindre per estes muntanyes. Hui però toca seguir recte per la pista, deixant a la dreta un altre corral i enfilem una costera que puja recte.
Per la Cueva Bota.
Cap a la part de dalt abandonem definitivament el camino de Aragón i seguim a l'esquerra una pista que ens baixa cap a la Huertica.
Passem per davant del corral de la Huertica, situat davant d'un ample bancal on encara queden uns ametlers mal cuidats, i des d'ací la pista baixa per una ombrieta a buscar la Huertica.
Corral de la Huertica.
Arribem així al barranco de la Huertica. Ací el sòl canvia i aflora l'argila, pot ser per això també hi ha un naixement d'aigua: la fuente de la Huertica, que ara està perduda però que fa que el barranc porte encara un filet d'aigua. Ací hi havia un rodal d'horta i per esta raó també arribaven fins ací un bon grapat de camins ara quasi tots perduts.
La pista acaba entre els abandonats bancals de la Huertica i una senda mou d'ací travessant el barranc i pujant al recte fins a una era situada davant d'un edifici assolat que sembla un corral. Un parell de pins grans és tot el queda del pinar després de l'incendi i és que en esta part la vegetació no s'ha recuperat i sembla que el pinar tardarà moltes dècades en tornar a ocupar el lloc que li pertoca.
Baixant a la Huertica.
Per sota dels pins continua una senda més o menys clara però transitable que baixa al barranc i el voreja. Al barranc hi creixen alguns xops i canyes, senyal d'aigua, però ara sembla sec.
Buscant el camí al Prau.
La senda travessa el barranc i puja recte per l'altra banda, per la vora d'un reguer més tapat de vegetació fins a uns vells bancals. Els travessem i arribem a una pista.
Barranco de la Cueva.
La pista baixa des de la carretera d'Argelita i mor a uns bancals d'ametlers. Nosaltres travessem els bancals per a trobar una altra pista que puja més recta.
Ens trobem al Prau i ací hi ha encara un bon rodal de terres treballades, plantades d'ametlers, oliveres i fins i tot una vinya.
El Prau.
Passem per davant d'una vella DKV reconvertida en refugi improvisat i enfilem pista amunt deixant enrere el barranco de la Huertica.
Reutilitzant la DKV.

Arribem a un collet i en conte de seguir la pista decidim tirar recte amunt seguint l'antic camí de Ribesalbes a Argelita (també camino del Prau) que ens estalvia les voltes de la pista.
El camí no està gens xafat però se puja prou bé, sempre seguint la caixa de l'antic camí que es distingeix perfectament entre els romers. Arribem així a un bancal treballat en un collet i travessant-lo arribem al mateix lloc on la pista enllaça amb el camí de Llucena.
Tram perdut del camino del Prau.
Seguim ara a l'esquerra per pista per arribar al collet que queda sota el Corral Blanco, per on hem passat a l'inici de la ruta i per no repetir baixem al poble per la pista que queda a la dreta que segueix en part el camino de Llucena.
Camino del Prau.
Ací el camí és fàcil i ens permet disfrutar de les magnífiques vistes sobre la vall del Millars i del Villahermosa. A la nostra dreta queda la Casa de la Señora, darrere Argelita i dalt la Cruceta. Als nostres peus queda el riu Villahermosa quasi arribant a la Peña Negra on es barreja amb el Millars i per darrere i dominant-ho tot la Peña Saganta.
Pista al camino de Aragón.
Baixem per la pista fins a los Planos on els tarongers han substituït les garroferes. Ací mateix enllacem amb el camino de Argelita, tal i com ens informa un panell de fusta situat a l'encreuament de camins. Seguim recte i de seguida trobem les primeres pallisses i eres del poble on entrem per la part alta, on hi ha el poliesportiu, l'ajuntament i la Santa Cruz.
Los Planos.
Ací trobem unes dones i preguntem per saber els noms dels llocs per on hem passat, i una d'elles ens explica que els bancals del Prau on hem vist una furgona són d'ella i que abans allí a la Huertica hi havia molta horta i una font molt bona però ara està tot perdut.
No ho fem molt llarg per no ser pesats i continuem avall travessant el poble fins al bar on ens aturem per a recuperar forces, necessaries per a fer els dos-cents metres que ens separen dels cotxes.





Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
de Vallat al Pozo Vidal i tornada pel riu
de Fanzara a Penyagolosa
Entre Ribesalbes i Araia al voltant del camí real d'Aragó

Més informació:
  • Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el Valle del Mijares Ed. Caja rural San José de Almassora.
  • (1909) Minuta del termino municipal de Vallat Ed. IGN
  • (1909) Minuta del termino municipal de Fanzara Ed. IGN
  • Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara
  • Cartoweb
  • http://www.fanzara.com/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada