Després d'unes
setmanes en quadro hui tornem a fer colla gran. En principi havíem
d'estar pronte a casa i per tant calia buscar una ruta propet i
pensant pensant resulta que fa molt de temps que no anem per la serra
de Moró, així que hem decidit pujar al Mollet des de Moró.
Buscant una circular
al final hem eixit des de la carretera de Moró a Vilafamés, al punt
on entra el camí a l'ermita de Sant Miquel. Ací mateix hi ha unes
tauletes a la vora de la carretera i sota uns pins i a la mateixa
pista, prou ampla, es pot aparcar sense problemes.
El primer que fem és
travessar la carretera. De l'altra banda hi ha una capelleta blanca i
plena de flors i l'enrunat mas del Pinet. Entre les seues
edificacions passa el pas del Pinet que baixa entre antics bancals a
buscar el camí del mas de Rovira al Vilaret, ara una pista
asfaltada.
 |
| Pas del Pinet. |
Seguim el camí per
la dreta entre antics bancals d'olivars i garroferals que el temps i
l'abandó han convertit en pinar. Joan aprofita per visitar fer una
ullada a uns bancals de son sogre on les oliveres quasi ja no se
veuen entre el pinar.
Travessem este
primer tram quasi pla i de seguida el camí baixa un poc a buscar el
barranc de les Parres.
 |
| Barranc de les Parres. |
Quan el camí
travessa el barranc trenquem a la dreta barranc amunt. Fem uns
primers metres per fora però de seguida ens fiquem al llit sec del
barranc, net de vegetació a causa de les riuades, i el seguim amunt.
No hi ha molt bon
peany, tot són cudols grans o menuts, molts d'ells arrossegats des
de les faldes del Mollet, però no cal patir punxades. Només el
baladre i les olivardes creixen entre la grava.
La vegetació només
dificulta el pas quan el barranc fa una revolta tancada just abans de
juntar-se-li el barranc del Bustal. Ací apareixen alguns rosers
borts i molts alborcers mentre el caixer es tanca. En alguns trams
aflora a la superfície la roca mare i trobem un parell de marmites
de gegant excavades a les penyes on encara queda aigua de la pluja.
 |
| Marmites de gegant al barranc. |
Travessem una pista
que puja a uns bancals i seguim recte pel barranc un tros més, fins
que tornem a travessar una segona pista estreta, vella i poc usada
que puja per l'esquerra. Nosaltres no deixem el barranc que té un
pas més fàcil i segur que les pistes que segons els mapes no tenen
eixida tot i que en part coincideixen amb l'antic camí de les
Serretes que remuntava el barranc retallant-lo al recte.
Arribem finalment a
un punt on trobem el camí de les Serretes, empedrat, ample i net.
Per ell s'ha traçat el
GR-33 entre el mas de Pau i la Bassa de les
Oronetes per tal de xafar menys asfalt que pel traçat original que
puja a buscar el camí de Vilafamés a Costur, ara carretera.
 |
| Camí de la font d'en Plenes. |
Seguim a la dreta
les marques del GR (per l'esquerra a 10' queda la font d'en Plenes).
El camí de
ferradura remunta el barranc travessant-lo dos o tres vegades fins
que n'eixim per la vora poc abans d'arribar al molí de la Parra.
Davant nostre ja veiem la magnífica silueta del tossal de Mollet,
inconfundible i omnipresent durant tota la ruta.
 |
| El Tossal del Mollet des del barranc de les Parres. |
Passem per dalt de
la bassa i el cup, encara ben conservat. El casalici queda més avall
quasi assolat. Des d'ací el camí continua recte i ample fins a la
carretera on hi ha una capella de Sant Micalet.
Nosaltres no arribem
a la capelleta, abans d'arribar trenquem a la dreta per una senda que
baixa al barranc i travessa entre l'abundant vegetació que hi creix
per a travessar la carretera sota el pont que salva un barrancusset.
Esta senda es va netejar fa uns anys per a passar per ací la
MIM
evitant així la perillosa travessa de la carretera.
 |
| Pont de la carretera. |
La senda continua
per l'altra banda enllaçant entradors de vells bancals. Ens sorprén
trobar el sòl cobert de pissarra i és que el material paleozòic no
abunda a les nostres terres i només apareix en contades contrades.
 |
| Tram de pissarra. |
El canvi en la
litologia comporta també un canvi en la vegetació i apareix un
conjunt florístic dominat pel bruc i l'estepa acompanyat per
carrasques i alguns pins, semblant a molts racons humits d'Espadà.
La senda travessa
el barranc del Salze per un pontet fet de palets. És un pont nou que
s'ha fet per tal de passar la
cursa btt de Vilafamés d'enguany.
Després de travessar-lo deixem a la dreta un entrador a la font del
Salze, molt tapat.
 |
| Pont improvisat amb palets. |
Un poc més avant
travessem un interessant aflorament de quarsita i per dalt d'ell
retrobem el GR que havíem deixat abans. Continuem ara pel GR que
puja per pista des de la carretera i continuem per ella cap al nord,
resseguint les faldes de la serra.
 |
| Substrat paleozòic de la serra. |
De seguida arribem a
un altre encreuament de camins. Ací es junten les dos variants del
GR que venen des de la Bassa de les Oronetes i continuen pel camí de
la Canal cap al Pou de Mollet. Una sèrie de paletes ens encaminen
cap a la font de la Canal i cap al Pou del Mollet i comencem a pujar
però al passar per un bassot d'obra veiem a l'esquerra les fletxes
emblanquinades de la cursa de muntanya de Vilafamés i decidim seguir
per allí (després d'una breu discussió) per tal d'allargar més la
ruta.
 |
| Encreuament de camins. |
Seguim ara una vella
pista que s'ha convertit en senda per on passa una conducció
d'aigua. El traçat coincideix més o menys amb el Pas del Mollet.
Anem resseguint les
faldes de les muntanyes, però al trobar un pastor elèctric al mig
del camí ens posem a buscar una senda que apareix al mapa de
Terrasit i que puja cap al collet del Vent. Ací comença la part més
aventurera de la ruta.
Encetem la pujada
per un senderol desdibuixat que no sembla que va enlloc, però
després de pujar entre vells bancals coberts pel pinar trobem la
traça d'un camí ample camí antic. Anem seguint-lo de pujada, no
sempre pel mig perquè en molts llocs està prou tapat i és més
fàcil anar per fora.
 |
| Senda tapada. |
El camí fa algunes
revoltes i finalment el perdem quan arriba a un planell abancalat.
Ací tenim també el primer contratemps doncs Joan es fa mal quan una
branca se li fica a l'ull. Com que estem prou amunt decidim seguir
buscant amb el GPS la traça de camí i la retrobem a l'altra banda
del replanell. Ací el camí planeja faldejant un tossalet de rodeno
fins que arriba un punt on es perd. El mapa marca que baixa a buscar
una senda que també puja des del Pas del Mollet però ho veiem tan
tancat que decidim tornar arrere. Llàstima perquè eixa sí que
estava neta (com després sabrem) per a passar la
carrera de muntanyade Vilafamés.
 |
| Pas del Mollet impassable. |
Retrocedim i baixem
retallant algunes revoltes del camí buscant sempre el millor pas
fins al Pas del Mollet i tornem enrere fins el Bassot on havíem
deixat el GR.
Després de
recuperar forces un poc continuem la ruta prevista remuntant el GR
cap al Pou de Mollet. El camí travessa una ombria on hi ha la font
de la Canal que queda dins d'un barranc tapat de vegetació. A la
font s'arriba seguint una senda barranc avall, recentment netejada
però no tenim temps per anar perquè n'hem perdut massa en la senda
emboscada.
Un poc més avant el
GR trenca a l'esquerra per una magnífica senda que puja fent voltes
fins al mas del Desgarrat. En un moment salvem un considerable
desnivell.
 |
| Camí del Desgarrat. |
Quan arribem al
costat de les runes del mas el camí es torna pista que ja no puja
sinó que coninua planejant cap al mas de Paneret. Davant nostre i ja
ben prop queda el Mollet i als nostres peus el barranc del Salze i el
de les Parres per on hem passat.
 |
| Arribant al Desgarrat. |
Passem el mas de
Paneret i eixim a un camí asfaltat. Ací el GR continua pel Pou del
Mollet cap a la Pedra de la Serra mentre que nosaltres anem en
direcció contrària, cap als peus del Mollet que ja tenim a tocar.
 |
| Mas de Paneret. |
Arribem a un
encreuament de camins. Per l'esquerra continua el camí del Molí del
Roig, asfaltat. Per la dreta el camí del Desgarrat o de Panero que fa la
volta al Mollet i recte puja la senda que munta al cim del Mollet,
per on continua el sender abalissat que fa la volta al Mollet des de l'ermita
de Sant Vicent.
 |
| Camí del Molí del Roig. |
La senda puja fort
cap al Mollet per una de les seues cares més boniques. Travessa un
interessant bosquet de pins entreverats de carrasques abans d'arribar
al cormo.
 |
| La Plana des del Tossal del Mollet. |
A dalt trobem les
restes d'un poblat altmedieval en forma de parets caigudes i pedres
escampades un poc pertot. Ací també hi ha un enforcall de senders.
Per la dreta continua la senda que arriba al punt més alt mentre que
nosaltres seguim a l'esquerra la senda que baixa al coll de les
Saleres i, també, a l'ermita de Sant Miquel.
 |
| Fondal del Mollet. |
Baixem un primer
tram fins un collet on mou una altre senderol que puja a un esperó
del tossal, però just ací també veiem senyals del pas de la
carrera i decidim seguir-les. Baixem així per la senda de les
Carboneres, recuperada per a la carrera, que travessa l'ombria del
Mollet.
 |
| Pedrera a la cara nord del Mollet. |
Ací els pins deixen
pas a un bosquet de carrasques molt interessant. Carrasques joves que
han crescut després del fort carboneig que van patir les muntanyes
fa unes dècades. Encara queden restes de les carboneres que s'hi van
fer en forma d'explanades de pedra on s'alçaven. La senda que les
enllaça es va fer per a facilitar la càrrega i el trasllat del
carbó amb els matxos.
 |
| Senda de les Carboneres. |
La senda ens deixa al camí del Desgarrat just a un centenar de metres on erem abans de pujar
al Mollet i ara hem de seguir-la fent la volta al tossal cap a
l'ermita de Sant Miquel.
 |
| Pista del Mollet. |
Deixem a la dreta la
fletxa que senyala la direcció de la carrera que continua per senda
cap a la font de la Canal, i seguim per la pista mentre anem trobant
marques de les cates que es van fer per a traure terra i és que el
Mollet, convertit en paratge natural municipal pels multiples valors
històrics, geològics i botànics que atresora va estar a punt de
desaparèixer o desvirtuar-se menjat pels terrers d'argila roja que
alimenten les fàbriques de ceràmica.
 |
| Antigues cates mineres. |
A la part sud hi ha
la gran mina de Monterde que s'ha menjat quasi completament el Cormet
de Pelabous, i a la part nord una altra mina, més menuda, que excava
prop del coll de la Barcella.
Baixem per la pista
però abans d'arribar a l'ermita de Sant Miquel encara fem una
darrera drecera trencant a la dreta per una vella pista i retallant
una revolta que acurta la ruta però ens impedeix passar per l'ermita
de Sant Miquel. Una altra vegada ja li farem una visita més
detallada tal i com se mereix.
 |
| Drecera sota l'ermita. |
Seguim pel camí de
Sant Miquel, envoltats per un pinar adult, i passem per la vora de la
font de Sant Miquel on tot i la seca encara cau un rajolí d'aigua,
suficient per a calmar la sed del caminant.
 |
| Font de Sant Miquel. |
Ja estem ben prop
del cotxe i apretem el pas, mentre la pista ampla fa una volta que no
feia el camí vell, menjat per la mina, i sota les seues escombreres
arribem a la carretera d'on havíem eixit.
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
Més informació:
Centre
Excursionista de Castelló (2000) S.G.R. 33 Castelló de la Plana
– Sant Joan de Penyagolosa. Sender de la Lluna Plena. Ed.
Diputació de Castelló
Barberà i
Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua
de la província de Castelló Ed. Antinea
Diversos autors
(1910) Minutas del término municipal de Villafamés Ed. IGN
Gil i Peris,
Palmira (2006) Toponímia dels pobles valencians. Sant Joan de
Moró Ed. AVL
Diversos autors (2007) Sendes paisatges de Vida Ed. Comissió organitzadora XII jornades culturals de la plana de l'Arc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada