SENDERO CIRCULAR A SIERRA PALOMERA

Tancant el Valle del Jiloca pel llevant hi ha Sierra Palomera que té el seu punt culminant a Peña Palomera. Les seues parets destaquen entre les suaus llometes que l'envolten, sent una fita destacada per a tots els pobles de la vall.
Palomera és una d'eixes muntanyes que abelleix pujar des de que les veus, de fet a mi sempre m'ha recordat Penyagolosa amb una part tallada i una altra més suau, encara que Penyagolosa és un exemple de relleu "en cuesta" amb els estrats inclinats mentre que Palomera presenta uns estrats totalment verticals, amb un origen poc clar però lligat a la gran fossa tectònica que s'allargassa des de Teruel a Calatayud i que forma ací la vall del Jiloca.

Encara que siga una vella coneguda mai havia pujat a peu a dalt, així que aprofitant un sender local abalisat per la comarca de Teruel aprofitem per pujar fent un recorregut circular curt però intens.

El sender ix des d'un refugi de caçadors que hi ha al Llano del Monte, al faldar de la serra, on el pla deixa pas a un coster inclinat cobert de carrasques que arriba als peus dels cingles petris de Palomera. El refugi està pensat per anar a fer esmorzars i torrades de carn, amb bancs i taules d'obra i un aljub amb aigua del plogut al costat.

Caseto de Cazadores.

Al refugi s'arriba per un ample camí de terra que ix de Torremocha. Just a l'inici, dins del poble, hi ha el cartell d'informació del sender i explica com arribar seguint un ample camí de terra que ens porta fins a la caseta blanca que destaca entre les carrasques ja de lluny.

Pista a Palomera.

Cal seguir la pista que passa per davant del refugi. La ruta marcada està descrita en direcció contrària però és les senyals que trobem ens adrecen a seguir cap a l'est per a fer la volta a la serra.
 Des de l'inici podem admirar la paret oest de Palomera que destaca blanquinosa darrere les carrasques d'un verd apagat.
Seguim la pista guanyant altura poc a poc. Des d'ací podem vore també la fossa del Jiloca que queda als nostres peus coberta de boira matinera que, poc a poc, el sol va fonent.

Boira a la vall del Jiloca.

La ruta segueix la pista però nosaltres, seguint un track de Leuka, ens desviem per a buscar un barranquís i accedir per ell a la cresta de la serra.

Voltors alçant el vol.

Travessem el carrascar camp a través i dalt nostre podem vore unes taques negres que no són arbres que ressalten contra el cel. Conforme anem acostant-nos podem anar distingint alguns detalls més; el coll blanquinós, la panxa ocre, i abans que arribem comencen a alçar el vol els voltors que niuen a la paret i que han estat esperant que el sol calfe per a aprofitar les corrents tèrmiques i llançar-se al cel a buscar la carronya seua de cada dia.

Grimpant les parets de Palomera.

Mentrestant nosaltres arribem als peus de la paret i ens toca grimpar un poc ficant les mans per progressar. El camí no és difícil i sembla que les cabres que viuen ací el fan sovint, però encara que mirem no en veurem cap.

L'únic pas difícil.

Pugem poc a poc perquè la pendent és gran, i quan ens n'adonem ja estem dalt de les penyes on estaven els voltors. A partir d'ací la pendent se suavitza i només ens cal seguir l'ampla cresta de la serra cap al nord.

Crestalls de Sierra Palomera.

Als cims només creixen algunes carrasques menudes i de troncs entortellats. Moltes d'elles sense quasi fulles per culpa del sobrepasturatge de les cabres. De tota manera tenen mèrit de crèixer en un lloc on només hi ha pedra i sol.

El Llano del Monte, el valle del Jiloca i San Ginés.

Per la nostra dreta la costera baixa més suaument cap al barranco de Cañadaseca mentre que per l'esquerra cau a plom sobre el Llano del Monte, per on hem passat abans.

Final del tram més "muntanyer" de la cresta.

La cresta es va suavitzant i fent ampla conforme anem pujant, i va fent-se llarga perquè sembla que mai arribem al cim fins que, per fi, veiem el gran molló de pedra que marca el cim.

Cresta ampla.

El molló esglaonat del cim es senyal que Palomera ja es va usar per a fer la triangulació bàsica d'Espanya al segle XIX, igual que Penyagolosa, Espadà o la Mola d'Ares on es troben també mollons semblants.

Arribant al cim.

Just abans d'arribar trobem per terra trossos de teula trencats, i és que ací dalt hi havia una posició republicana que dominava bona part de la vall del Jiloca.

Posició d'observació de la guerra civil.

Des de dalt del cim les vistes que tenim són insuperables. Es domina tota la vall del Jiloca entre Monreal i Teruel, i les muntanyes de la serra d'Albarracín i Sierra Menera que queden de l'altra banda.
De l'altra banda hi ha los Llanos de Visiedo, on va tindre lloc la darrera càrrega de cavalleria victoriosa de la història, durant la batalla de Teruel.
Cap al sud queden les serres de Javalambre i Gúdar, mig borroses en un dia no massa clar.

Vistes sobre la vall del Jiloca.

Coincidim al cim amb un grup que pugen des del Nord, prop de la Virgen del Castillo tot i què han eixit d'Aguatón. El més major que és caçador i coneix bé el terreny ens indica per on continua el camí cap al collado de la Cruz, i també per on queda la fuente del Aceite (que ni trobem ni busquem) que sempre té aigua, molt prop del cim.

Doble vèrtex de Peña Palomera.

Dalt del cim a falta d'un vèrtex hi ha dos. Un més vell dalt del molló i un altre més nou just al davant. I allí cal fer la foto.

Continuació cap al nord.

Al peu de de la Peña hi ha un collet que la separa d'un tossalet i fins allí arriba una pista en mal estat. Abans s'hi podia pujar en cotxe però ara una cadena en barra el pas als vehicles a motor però per ella puja el sender circular que fa la volta a la serra i puja fins ací. Abans l'hem abandonat per pujar al recte però ara el seguirem tota l'estona de retorn a la caseta de Cazadores.

Cara est de Peña Palomera.

Als peus de la Peña mou el sender, inapreciable entre els prats al principi i més clar poc després que ens porta cap al nord de la serra. Per l'altra banda baixa una senda més clara a buscar el barranco de la Canaleja i, seguint-lo a la Virgen del Castillo.

Senda cap al nord.

Nosaltres seguim la serra per dalt, sempre per la banda de llevant, més suau, i passem una ampla collada herbosa des d'on ens despedim del molló del cim, que ara veiem per la seua vessant més suau.

Peña Palomera des del nord.

Passat el collet la serra continua més suau cap a Aguatón, formant un conjunt de llomes més suaus i cobertes de vegetació. De fet quan baixem un poc i abans d'arribar al Collado de la Cruz entrem dins un rebollar on els arbres estan agafant el to groguenc de la tardor, donant-li un toc diferent al paisatge que contrasta amb els terrenys més secs del voltant.

Collado de la Cruz.

Al collado de la Cruz trobem marques mig esborrades de PR que segueixen la senda que recorre tots els cims també camí de la Virgen del Castillo. Eixa és l'altra ruta circular que es pot fer per a pujar a Palomera, eixint des de l'ermita de la Virgen del Castillo pel barranco de la Canaleja i retornant pels cims (o al revés).

Rebollar al collado de la Cruz.

Nosaltres però seguim la ruta marcada per la Comarca de Teruel, que des del coll enfila avall per la capçalera de la rambla de Monteviejo. Ací un simple barranquís que s'engorja entre les costeres de la serra camí del pla.

Inici barranco de Monteviejo.

El primer tram de baixada el fem sota el fullam daurat dels roures i orons que s'arrapen a les vessants costerudes del barranc, però conforme anem baixant els roures deixen pas a les carrasques que es fan omnipresents a l'arribar al faldar de la muntanya.

Afegeix la llegenda

Conforme baixem davant i per sota nostre s'estén l'ample pla que ocupa la fossa del Jiloca, i de l'altra banda San Ginés, que domina la vall des de l'altra banda rivalitzant amb Palomera com la muntanya de referència d'estes terres.

Baixada al Llano de Medio Monte.

Després d'una baixada no massa llarga la pendent se suavitza quan arribem a les faldes de la muntanya. Des d'ací seria més curt travessar al recte el carrascar cap a la Caseta de Cazadores, però el  sender marcat segueix la rambla per la falda de la muntanya, un camí més interessant i agradable.

Seguint el barranc.

Seguim el barranc que fa voltes pel carrascar, encaixant-se en el pla que davalla suaument a buscar el Jiloca. Ací les carrasques menudes ens impedeixen vore a molta distància, i el fet d'anar enclotats no ajuda, i tot això fa difícil saber exàctament on estem.

Rambla de Monteviejo.

Finalment la ruta deixa el barranc per a travessar el Llano de Medio Monte cap a la caseta. No hi ha cap traça de camí i cal estar atents per a seguir les estaques clavades a certa distància que indiquen per on hem de seguir.

Llano de Medio Monte.

Malauradament per a nosaltres està abalisat en sentit contrari i ens cal estar molt atents per no passar-nos-en cap. De tota manera per als menuts és tot un joc anar buscant entre el carrascar la propera senyal, competint per vore qui la veu primer.

Clavant una balissa.

Des d'ací tenim també una bona panoràmica de la Sierra Palomera en la seua cara més espectacular, i amb ella de fons retornem al punt d'inici.

Arribant a la Caseta de Cazadores.

Ací està el track:



Més informació:

• Turismo Comunidad de Teruel